Serra (eina)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Serra de fuster tradicional.

Una serra[1] és una eina manual usada per tallar materials relativament tous mitjançant una fulla dentada d'un material més dur suportada per un bastidor.

L'acció de serrar suposa un moviment de vaivé de la serra contra el material, aplicant una certa força perpendicular al moviment de la fulla.

Hi ha diversos tipus de serres en funció dels materials que hem de tallar. Les principals són les serres per a la fusta i les serres per a metalls. Per a tallar materials ceràmics (pedra, marbre, formigó...) hi ha serres sense dents, amb un cable, filferro o perfil metàl·lic amb partícules abrasives incrustades.

Les serres de fuster[modifica | modifica el codi]

Els fusters, ebenistes i lutiers disposen de dos tipus tradicionals de serres de bastidor:

  • la serra "normal"
  • la serra de vogir

La serra de bastidor tradicional en fusteria té la fulla disposada en un bastidor en forma de lletra H aplanada. La fulla va muntada en la banda inferior entre els dos braços mitjançant uns suports. En els altres extrems dels braços hi ha una corda formant una baga tancada i cargolada que permet tensar la fulla i fixar-la en la posició adequada per l'acció d'un petit llistó insertat al mig de la corda per un cap i reposant sobre la part central del bastidor (Vegeu la figura, a dalt i a la dreta). Els suports de la fulla, amb la serra destensada, es poden girar per a ajustar l'angle de la fulla en realció amb el marc. Amb la serra tensada queden fixats.

La fulla té les dents de forma triangular i inclinades cap al davant. L'acció de serrar es produeix quan l'operari empeny la serra.

La serra de vogir és molt semblant a la tradicional de bastidor, però té la fulla molt prima i una guia més gran (les dents més entrescades) per a permetre tallar en corba.

Altres serres[modifica | modifica el codi]

Serra de trepar o xerrac de dues mans.

De serres de trepar n'hi ha de dues menes. La serra de trepar de bastidor i la serra de trepar amb la fulla a l'aire.

La serra de trepar de bastidor és de grans dimensions i el seu ús exigia dos operaris. Tenia dos agafadors segons diversos dissenys i les dents tallaven en els dos sentits. S'emprava per a fer taulons de grans dimensions serrant els troncs manualment en sentit longitudinal. La serra de trepar amb la fulla a l'aire[2] (també anomenada xerrac de dues mans) consta d'una fulla que permet tallar en ambdós sentits i té dos mànecs. Per serrar, un operari es posa a cada punta i van estirant successivament de forma coordinada. S'usava per serrar arbres amb la fulla horitzontal o per serrar troncs hortizontals disposats sobre cavallets, amb la fulla vertical.

En agricultura i jardineria són populars unes serres amb bastidor metàl·lic que s'anomenen d'arc. El bastidor és en forma de lletra C, semblant al de les serres anomenades d'arquet. La tensió de la fulla es fa amb un sistema de palanca. S'usen per esporgar i tallar branques de diàmetres petits o mitjans.

Xerracs[modifica | modifica el codi]

Xerrac de fulla
Xerrac de punta o de vogir.

Els xerracs[3][4] són una mena particular de serres, sense bastidor però amb una fulla ampla i més rígida que la de les serres de bastidor. Hi ha tres tipus bàsics de xerracs:

  • el xerrac de fulla
  • el xerrac de beina o de costella
  • el xerrac de punta o de vogir.

Els xerracs japonesos i els xerracs d'esporgar tallen en estirar, contràriament als xerracs occidentals.

Característiques de la fulla[modifica | modifica el codi]

Les dents trescades determinen la guia.

Generalment consisteix en un fleix rectangular d'acer, relativament prim i llarg i d'una certa amplada. La fulla d'una serra és dentada.

En les serres occidentals l'acció de tallar es produeix quan l'operari empeny la serra allunyant-la del seu cos. Contràriament, en les serres japoneses, el tall progressa quan l'operari estira la serra apropant-la al seu cos. (Alguns xerracs occidentals, per exemple els xerracs d'esporgar els arbres, funcionen com els xerracs orientals).

En una serra ben esmolada i ajustada, cada dent està doblegada cap a una banda de forma alternativa. Aquesta disposició s'anomena guia, camí o tresc.

Les serres s'esmolen, dent per dent, amb una llima de secció triangular. Per a ajustar la guia o tresc s'usa l'eina anomenada entrescador.[5] Les serres modernes, amb fulles de materials excel·lents i ben trempats, no necessiten esmolar-se gaire sovint.

Una fulla ben entrescada, amb una bona guia, permet serrar de manera correcta. El desplaçament de les dents, a banda i banda de la fulla, determina una amplària de material serrat més gran que el gruix de la serra. Així, la fulla es pot moure dins del camí format. Una serra sense tresc es quedaria travada.

Dimensions de les dents[modifica | modifica el codi]

Les dents d'una serra poden ser de dimensions diferents. Més grans per a treballs de desbast i més petites per a talls acurats. Una forma de comparar les dimensions de les dents és el concepte de dents per polzada (el nombre de dents que hi ha en 25,4 mm).

Forma de les dents[modifica | modifica el codi]

La forma i disposició de les dents en una fulla de serra o xerrac en determina les característiques i la facilitat d'ús. Si la fulla només ha de treballar en un sentit (empenyent o estirant) les dents aniran inclinades en aquell sentit. Si la fulla ha de treballar en ambdós sentits les dents seran simètriques.

Un altre aspecte que cal tenir en compte és l'orientació del tall envers les fibres de la fusta que cal serrar. Serrar un arbre vertical, un tronc horitzontal sobre cavallets o serrar taulons al llarg són operacions molt diferents que s'executen millor amb eines dotades de dents dissenyades específicament.

Materials de la fulla[modifica | modifica el codi]

Les antigues serres eren de bronze. Les serres modernes aprofiten les propietats dels aliatges d'acer. Sovint el tractament tèrmic de les dents és diferent del de la resta de la fulla. A part de la superfície natural hi ha acabats superficials de moltes menes que milloren l'aspecte de la fulla i proporcionen protecció contra la corrosió (rovell de l'acer). Hi ha recobriments de tefló que minimitzen el fregament en l'operació de serrat.

Algunes fulles petites es fabriquen d'acers inoxidables martensítics (acers "quirúrgics").

Les serres manuals per a tallar metalls[modifica | modifica el codi]

Serra per a metalls de petites dimensions (fulla d'uns 30 cm).
Article principal: Serra de metalls

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serra (eina)
  1. Serra. Definició.(català)
  2. Serra de trepar. Definició i descripció.(català)
  3. Bryan Sentance. La madera: El mundo del trabajo de la madera y la talla en madera. Editorial NEREA, 1 April 2008, p. 184–. ISBN 9788489569461 [Consulta: 3 novembre 2010].  Serra de fuster tradicional, de bastidor.
  4. Oficial de Mantenimiento. Temario General Ebook. MAD-Eduforma, p. 110–. ISBN 9788466551816 [Consulta: 3 novembre 2010].  Serra de fuster tradicional, de bastidor.
  5. Entrescador. Definició.(català)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]