Pany

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «pany (arma)».
Pany de la casa Ehinger - Ulm.

Un pany és un mecanisme de metall que s'incorpora a portes i calaixos d'armari, cofres, arques, etc. per impedir que es puguin obrir i protegir així el seu contingut. Aquest mecanisme s'acciona tradicionalment amb una clau, que és una peça de metall, normalment d'acer.[1]

En l'actualitat, a part dels panys mecànics, n'hi ha altres d'electro-mecànics o electrònics, en els quals la clau és substituïda per una targeta de plàstic o PVC. La clau encaixa en el pany per l'anomenat ull, que és un forat situat normalment a la part central de l'espiga del pany, de mida petita i, per tant, portàtil. La clau no sols ha d'encaixar a l'ull del pany sinó que a més ha de poder accionar-ne el mecanisme per tal d'obrir-lo o tancar-lo.

Forat del pany de la porta d'una església

En l'actualitat, aproximadament el 80% dels panys amb espigues mecàniques (amb claus de dents de serra o de punts), incloent-hi els de les portes de seguretat i cuirassades, han deixat d'oferir la seguretat amb la qual van ser concebudes a causa de la difusió per Internet de tècniques com la del bumping -fins ara utilitzada en assalts per bandes organitzades però avui accessible a tot tipus de delinqüents- que suposen un risc evident der patir robatoris i furts. Per això la tecnologia ofereix solucions aplicades als panys que aporten veritable seguretat, com el cas dels panys amb cilindres electrònics, amb el sistema BlueChip o similar.

D'altra banda, cal afegir que el sistema de panys amb claus de dent de serra és superat -en termes de factibilitat de violació- pels anomenats panys de doble paleta.

Els panys de doble paleta s'obre amb unes claus que tenen un conjunt de dents oposades diametralment. En general, en les claus doble paleta, l'últim gra d'una banda equival a la primera dent de l'altre costat.

L'art de fabricar, reparar o instal·lar panys és la serralleria. El manyà o serraller és el qui fabrica o instal·la panys.

Parts d'un pany[modifica | modifica el codi]

Interior d'un pany vell.

Tot el mecanisme del pany està tancat en una caixa de ferro anomenada palastre. Aquesta caixa es compon d'un fons rectangular sobre el qual hi ha les vores realçades o doblegades, Les tres vores per on no passa el pestell reben el nom d'envà.

El pestell del pany és una espècie de forrellat mogut per una clau. El cap del pestell és la part que surt del pany. El pestell porta d'una banda unes parts sortints o barbes sobre les quals treballa la clau, de l'altra hi ha unes osques sobre les quals cau el fiador de la molla, part indispensable per retenir el pestell al seu lloc i impedir que corri sense l'acció de la clau, la qual al mateix temps que empeny el pestell per una de les barbes, aixeca la molla i treu el fiador del seu lloc.

El pestell és simple o de rastell, segons estigui format d'un sol tros o tingui diverses dents. A l'interior del pany hi unes peces contornejades que encaixen en uns retalls de la clau anomenats guardes, que serveixen per oposar-se al moviment de tota clau que no tingui les osques proporcionades.

La clau es compon de l'anell en què s'aplica la mà, del tronc perforat amb botó i del paletó. El paletó consta del morro, part plana i corba que toca el pestell i del cos que és la part compresa entre el morro i el tronc.

El paletó té diferents osques per donar pas a les guardes del pany les quals reben diferents noms segons les seves posicions: el cargol, la botzina, la de creu completa, la de Caravaca, la crossa, el bàcul, etc.

El tronc no sempre té un forat cilíndric: de vegades té forma de trèvol, de llança, etc. Tots aquests orificis es corresponen amb l'espiga del pany fixada amb solidesa al palastre.[2]

Classes de panys[modifica | modifica el codi]

  • Pany d'espiga. El que s'obre amb una clau amb ranures longitudinals en la seva tija que actuen com un èmbol.
  • Pany de combinació. El que només es pot obrir d'una manera determinada.
  • Pany de dos pestells: té un pestell de clau i un altre de forrellat.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica; Institució Patxot. Butlletí de dialectologia catalana. Abadia de San Cugat del Vallés, 1932. 
  2. Diccionari d'arts i manufactures, Francisco de Paula Mellado. 1857
  3. Diccionari enciclopèdic popular il·lustrat Salvat (1906-1914)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]