Porta
De Viquipèdia
En arquitectura, una porta és un espai buit o obertura feta en una paret, que s'utilitza per accedir a l'habitatge o a cambres interiors.
Taula de continguts |
[edita] Origen del mot
La paraula "porta" ve de portare (porto, portare: en llatí portar, alçar). En èpoques de l'Imperi Romà, en ocasió de fundar-se una nova ciutat, es procedia a traçar el seu perímetre mitjançant un solc provocat amb un arat segons un vell ritus etrusc. El solc traçat no havia de ser creuat degut al seu caràcter sagrat. El sacrilegi del solc fundacional de Roma fou la causa de la mort que Ròmul donà al seu germà Rem. Degut a què la gent havia de poder entrar-hi i sortir-ne, resultava necessari deixar segments del perímetre sense traçar, pel qual es portava l'arat uns metres per determinar l'accés a la ciutat. Posteriorment, en erigir-se els murs perimetrals de les ciutats, el segment en el qual s'havia alçat l'arat adquiria les característiques del que avui anomenem "porta".
[edita] Parts
- Llinda: peça horitzontal que suporta el pes que té al damunt.
- Brancals: guixos de paret que hi ha a banda i banda de la porta.
- Bastiment o marc: sobre de brancals, s'hi col·loquen els elements per obrir i tancar la finestra.
- Frontisses: aguanten la fulla de la porta i la fan girar.
[edita] Parts principals del bastiment
- Testera: està a la part superior en sentit horitzontal que descansa sobre els muntants.
- Muntants: formen els costats del bastiment. Es col·loquen les frontisses i el pany.
- Banyot: sobresurt de la testera i serveix per a subjectar el bastiment a l'obra.
- Fulla: part mòbil que obre i tanca l'obertura.
[edita] Tipus de portes
- Interiors: formades per un marc de fusta, en l'interior hi ha una ànima de cartró i un reforç per al pany. El recobriment és un parament de fusta de poc gruix, normalment de contraplacat.
- Exteriors: fusta més resistent, ferro, alumini, vidre, plàstic, etc. Espiera.
[edita] Història
La porta forma part dels habitatges des dels seus inicis, com proven les pintures egípcies, que mostren portes d'una fulla o de doble fulla fetes de fusta i ornamentades (similars a les contemporànies babilònies). Aquestes portes se subjectaven amb pivots de pedra i posteriorment de bronze (com les de Nippur).
Al món clàssic apareixen les primeres portes corredisses o de fulla múltiple, que podien funcionar com envans, guanyant protagonisme a l'interior de les cases. La primera porta automàtica va aparèixer a Alexandria al segle IaC, un tipus de portes que es van perfeccionar a la Xina i al món àrab. A l'Edat Mitjana van proliferar les portes de metall o que combinaven fusta i metalls, els materials que encara predominen.
