Porta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la peça que dóna entrada o sortida a un lloc. Vegeu altres significats a «Porta (desambiguació)».
Porta de la Seu Vella de Lleida

En arquitectura, una porta és un espai buit o obertura feta en una paret, que s'utilitza per accedir a l'habitatge o a cambres interiors.[1]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La paraula llatina “pŏrta” ve del verb pŏrtāre (porto, portare: en llatí portar, alçar). A l'època de l'Imperi Romà, quan s'havia de fundar una nova ciutat, es procedia a traçar el seu perímetre exterior mitjançant un solc fet amb una arada segons un vell ritu etrusc. El solc traçat no es podia pas creuar atès al seu caràcter sagrat. El sacrilegi de traspassar el solc fundacional de Roma fou precisament la causa de la mort de Rem a mans del seu germà Ròmul. Atès el fet que la gent havia de poder entrar-hi i sortir-ne, resultava necessari deixar segments del perímetre sense traçar, per la qual cosa, allà on es determinava que hi hauria un accés a la ciutat, s'aixecava la rella de l'arada uns metres en el moment de fer el solc fundacional. Posteriorment, en erigir-se els murs perimetrals de les ciutats, el segment en el qual s'havia aixecat la rella de l'arada adquiria les característiques del que avui anomenem "porta".

Parts[modifica | modifica el codi]

  • Llindar: part inferior constituïda per una peça de pedra o de fusta que sol anar un nivell més alt que el sòl exterior de la casa
  • Brancals: guixos de paret que hi ha a banda i banda de la porta.
  • Bastiment o marc: sobre de brancals, s'hi col·loquen els elements per obrir i tancar la finestra.
  • Frontisses o xarneres: aguanten la fulla de la porta i la fan girar.
  • Maneta o pom: peça que permet obrir la porta.

Parts principals del bastiment[modifica | modifica el codi]

  • Llinda: Fusta o pedra travessera que descansa sobre els dos muntants d’una porta i descarrega la paret superior.
  • Muntants: formen els costats del bastiment. S'hi col·loquen les frontisses i el pany.
  • Banyot: sobresurt de la testera i serveix per a subjectar el bastiment a l'obra.
  • Fulla: part mòbil que obre i tanca l'obertura.

Tipus de portes[modifica | modifica el codi]

Porta de fusta (Erevan)
  • Interiors: formades per un marc de fusta, en l'interior hi ha una ànima de cartró i un reforç per al pany. El recobriment és un parament de fusta de poc gruix, normalment de contraplacat.
  • Exteriors: fusta més resistent, ferro, alumini, vidre, plàstic, etc.
  • Espiera: dotades d'un o més forats per a poder guaitar l'exterior.
  • Llevadissa: la que s'hissa mitjançant corrioles per a facilitar el pas; sovint de ferro en reixa.
  • Batent: La que pot ser abaixada formant un angle amb el mur, gràcies a un giny mecànic; generalment per salvar un fossat.

Història[modifica | modifica el codi]

La porta forma part dels habitatges des dels seus inicis, com proven les pintures egípcies, que mostren portes d'una fulla o de doble fulla fetes de fusta i ornamentades (similars a les contemporànies babilònies). Aquestes portes se subjectaven amb pivots de pedra i posteriorment de bronze (com les de Nippur).

Al món clàssic apareixen les primeres portes corredisses o de fulla múltiple, que podien funcionar com envans, guanyant protagonisme a l'interior de les cases. La primera porta automàtica va aparèixer a Alexandria al segle IaC, un tipus de portes que es van perfeccionar a la Xina i al món àrab. A l'Edat Mitjana van proliferar les portes de metall o que combinaven fusta i metalls, els materials que encara predominen.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.194. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 de desembre de 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porta Modifica l'enllaç a Wikidata