Erevan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Երեւան
Yerevan
Yerevan, amb l'Ararat al fons
Flag of Yerevan Coat of Arms
Bandera Escut
Localització d'Erevan a Armènia
Població 1,088,300 est.
Fundació 782 aC
Zona horària GMT +4
Alcalde Yervand Zakharyan
40° 10′ N, 44° 31′ E / 40.167°N,44.517°E / 40.167; 44.517Coord.: 40° 10′ N, 44° 31′ E / 40.167°N,44.517°E / 40.167; 44.517
Pàgina oficial

Erevan (en armeni Երեվան o Երևան; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni; turc Revan, abans Rewan o Eriwan) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país. Està situada vora el riu Hrazdan, a 1.200 m d'altitud. Té una població d'1.093.500 habitants segons l'estimació de 2005, amb 1.342.200 a l'aglomeració urbana.

És un dels principals centres industrials, culturals i científics de la regió del Caucas del país i un important nus ferroviari i centre comercial de productes agrícoles. Les indústries de la ciutat produeixen metalls, eines, equipament elèctric, productes químics, tèxtils i alimentaris.

Compta amb una universitat, l'Acadèmia Armènia de Ciències, un museu de l'estat i diverses biblioteques públiques. Entre els edificis importants destaquen la Catedral, el Mercat i l'Òpera, a part de les ruïnes d'una fortalesa otomana del segle XVI.

Erevan disposa de l'aeroport internacional de Zvartnots i d'una línia de metro, inaugurada el 1981.

Història[modifica | modifica el codi]

  • Història antiga

Erevan és una ciutat antiga que ja apareix en una estela del rei d'Urartu Argishti I, que esmenta la fundació d'Erebuni (Էրեբունի) l'any 782 aC; encara avui dia es conserven les ruïnes de la fortalesa. Des de llavors ha estat un lloc d'importància estratègica i una cruïlla de camins per a les rutes de caravanes que enllaçaven Europa amb l'Índia. Fou anomenada Ierevan (o Erevan) des de, com a mínim, el segle VII aC, quan era la capital d'Armènia sota el domini dels perses.

Va seguir en general el destí d'Armènia, i fou disputada per romans i perses o parts i després bizantins i sassànides, fins que va passar a domini musulmà i de successives dinasties regionals. No era important en aquest temps i no va començar a despuntar fins al segle XVI per estar al costat d'Echmiadzin (turc Üç Kilise = Tres Esglésies), la seu del patriarcat armeni.

Més tard fou objecte de disputa entre Pèrsia i l'imperi Otomà. Pertanyia a Pèrsia quan el 1583 fou ocupada pel sardar (comandant en cap) Ferhad Pasha. Abbas el Gran la va reconquerir; el 1616 els otomans la van assetjar però sense èxit. No obstant el 1632 finalment els turc entraven a Erevan, encara que la van perdre al cap de poc temps i al tractat de Kasr-i Shirin va quedar per Pèrsia (1639). Evliya Çelebi la va visitar el 1647.

El 1722 davant el enfonsament safàvida, els armenis es van revoltar i els maliks (senyors) de Siunia es van aliar i van formar el principat de Kapan o Ghapan, independent de perses i turcs, sota el príncep David Beg i a la seva mort (1728) sota Mkhitar Sparapet. Els otomans van ocupar Erevan el 1724 i fins al 1736. Llavors fou ocupada pels perses i fou nomenat khan governador Tahmasp Kuli Khan (1736 - 1740). El van seguir diversos khans (i el territori fou conegut com a Khanat d'Erevan); des de 1747, al morir Nadir Shah, els khans foren de fet independents. El 1795 el khan Muhammad va reconèixer la sobirania qadjar.

El 1803 el general Tsitsianov fou nomenat al Caucas i va intentar forçar al khan Muhammad a renunciar a la seva fidelitat a Pèrsia i sotmetre's a Rússia; la ciutat fou assetjada però sense èxit el 1804. Vers 1818 segons J. Morier tenia uns 18.700 habitants mascles entre 15 i 50 anys (el que suposaria una població de 75.000 persones, i això sense comptar els kurds que eren uns 25.000 més) i per tant sembla més propi de la província que de la ciutat. A la guerra Russo-Persa de 1826-1827 Erevan fou assetjada i els notables locals es van rendir al general Paskevitx (1 d'octubre de 1827), possessió confirmada pel tractat de Turkmançai del 22 de febrer de 1828, quedant abolit el khanat; llavors la població de la ciutat era de 7.331 musulmans i 3.937 armenis, o sigui en total 11.463 persones; però tota la província tenia 115.152 habitants. Uns 20.000 turcs van abandonar Erevan després de la conquesta però encara van restar 18.827 nòmades turcmans.

Forma llavors l'oblast d'Armènia amb el antic khanat d'Erevan i el de Nakhitxevan. El 1844 formà part del virregnat del Caucas dins del qual va formar (1845) la província d'Erevan.

  • Khans d'Erevan
  • 1736 - 1740 Tahmasp Kuli Khan
  • 1745 - 1748 Mekhti QKhan Qasimli
  • 1748 - 1750 Hasan Ali Khan
  • 1752 - 1755 Khalil Khan
  • 1755 - 1762 Hasan Ali Khan Qajar
  • 1762 - 1783 Huseyn Ali Khan
  • 1783 - 1784 Qulam Ali
  • 1784 - 1804 Muhammed Khan
  • 1804 - 1806 Mekhti Qulu Khan
  • 1806 - 1807 Muhammed Khan Maragai
  • 1807 - 1828 Huseyn Qulu Khan Qajar
  • Història moderna

El 1918, en acabar-se la Primera Guerra Mundial, Armènia va formar part de la República Federal de Transcaucàsia (1918) que es va dissoldre ràpidament sent llavors Erevan capital de la república d'Armènia (1918); Erevan fou ocupada pels otomans el 4 de juny de 1918, però evacuada l'1 de novembre de 1918 després de l'armistici de Mudros de 30 d'octubre de 1918. Va restar capital d'Armènia que el 1919 i fins a 1920 va incloure els territoris armenis a l'est de Turquia. Perduts els territoris turcs davant els nacionalistes de Mustafà Kemal Ataturk, els comunistes van prendre el poder (29 de novembre de 1920) i el 9 de desembre de 1920 renunciaven als territoris armenis de Turquia. El 12 de març de 1922 Erevan va quedar dins la Republica Federativa Socialista Soviètica de Transcacàsia com una de les repúbliques constituents i el mateix any la federació ingressava a la Unió Soviètica. En aquest any 1922 la població de la ciutat va arribar a 100.000 habitants. La República federativa va quedar dissolta el 5 de desembre de 1936 i Armènia va constituir una RSS, separada seguint la capital a Erevan.

El 23 de setembre de 1991, ja amb el país de nou independent, va mantenir la capitalitat i el seu urbanisme fou remodelat per eliminar-ne les característiques soviètiques.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]