Arca de Noè

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Animals pujant a l'Arca de Noè per parelles Edward Hicks.

L'arca de Noè o Noé,[1] és l'embarcació que Noè va construir seguint les instruccions de Déu per salvar-se del diluvi universal segons el relat de la Bíblia.

El relat bíblic[modifica | modifica el codi]

La història de l'arca es troba als capítols 6-9 del Gènesi. Déu vol destruir la humanitat corrompuda amb un gran diluvi i escull Noè per salvar l'espècie perquè era un home just.

Noè construeix una arca on posa la seva família i una parella de cada espècie perquè no mori la Creació divina. El diluvi dura quaranta dies i quaranta nits (el quaranta és símbol de multitud a la cultura hebrea) fins a inundar tot el món.

L'arca navega sobre les aigües dos-cents dies més fins a dipositar-se sobre el mont Ararat. Noè decideix enviar diversos ocells per veure si ja poden sortir (si ja ha baixat el nivell de l'aigua). Al tercer intent, un colom porta una branca d'olivera indicant que hi ha terra seca a la vora i la família de Noè comença una nova dia donant gràcies a Déu.

El relat barreja dues fonts diferents, com passa a tot el capítol del Gènesi, i per això mostra contradiccions i reiteracions.

La tradició rabínica[modifica | modifica el codi]

A banda dels debats sobre la literalitat del relat, abandonats gairebé del tot avui dia, quan s'accepta que la lectura de la Bíblia és metafòrica, subsisteixen debats sobre els fets en la tradició rabínica.

Un d'ells és la passivitat de Noè per avisar els seus compatriotes, era un home just qui deixa morir la humanitat? Per salvar la virtut del personatge, la tradició es fixa en els advertiments que fa mentre construeix l'arca i en uns cedres que suposadament va plantar (sembla que la fusta de l'arca era de cedre) com a símbol que van ignorar els altres humans.

Relats posteriors afirmen que els mateixos animals acudien a l'arca i que varen ser admeses set parelles de cada espècie pura i només una de les impures.

Tradició cristiana[modifica | modifica el codi]

Agustí d'Hipona va ser dels primers a proposar una lectura al·legòrica de l'arca, i va estudiar les seves proporcions de la mateixa, dictades per Déu, i va concloure que són una escala del cos de l'església.[2]

Tradició musulmana[modifica | modifica el codi]

Noè també apareix a l'Alcorà com a profeta. Va navegar al voltant de la Meca i va pregar perquè vingués el diluvi, escandalitzat de la corrupció i la idolatria que l'envoltaven. Va poder posar l'arca en moviment invocant el nom d'Alà.

És la tradició que més ha especulat sobre quins animals viatjaven a l'arca, incloent els mítics.

Recerca de l'arca[modifica | modifica el codi]

Vista del mont Ararat

El fet de situar l'arca en un lloc precís, el mont Ararat, ha disparat la seva recerca durant segles. Es creu que va ser Faust de Bizanci, al segle IV, el primer que va donar una localització de la mítica muntanya.

Entre els armenis, on suposadament hi ha Ararat, circulen les llegendes segons les quals Déu protegeix l'arca i impedeix que ningú s'apropi a les seves restes.

S'han trobat estranyes formacions rocalloses que han alimentat la polèmica sobre si l'arca està enterrada. A més a més, han anat sorgint candidats alternatius a ser el mont Ararat, sovint per qüestions polítiques.

La història de l'Arca segons la hipòtesi documental[modifica | modifica el codi]

La història de l'Arca explicada al Gènesi està basada en dues fonts originalment gairebé independents, i no tingué la forma present fins al segle V aC. La hipòtesi documental sosté que el procés de composició en el transcurs de molts segles ajuda a explicar l'aparent confusió i repetició en el text. Contràriament, molts jueus ortodoxos i cristians tradicionals refusen aquesta anàlisi, i afirmen que la història de l'Arca és certa, que té un sol autor (Noè), i que les faltes percebudes poden explicar-se racionalment.

La història de l'Arca té paral·lels en el mite sumeri d'Utnapishtim, que narra com un antic rei fou advertit pel seu déu personal que construís una embarcació en la qual escaparia d'un diluvi enviat pel consell superior dels déus.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Noé en pronúncia occidental i Noè en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el Llibre d'estil
  2. Danver, Steven L. Popular Controversies in World History: Investigating History's Intriguing Questions (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p.66. ISBN 1598840789. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arca de Noè