Jàfet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En el Gènesi, capítol desè, Jàfet (en hebreu יפת בן-נוֹחַ Iafeth ben Nōah i en àrab يافث بن نوح Yafeth ibn Nuh) és el fill de Noè i pare de Gómer, Magog, Madai, Javan, Tubal, Mèixec i Tiràs.

Va sobreviure al Diluvi universal gràcies a l'Arca de Noè, on Déu digué a Noè que hi dugués la seva esposa, els seus fills i llurs esposes.[Gn 6:9-22] Tradicionalment es considera que Jàfet i els seus descendents poblaren l'actual Europa, ja que en el Gènesi s'afirma que van viatjar a les illes dels Gentils, que es creu que es referia a les illes de Grècia, tot i que hi ha altres tradicions com la britànica, que afirma que Samothes (qui s'assimilaria a Gómer), quart fill de Jàfet, va viatjar a la Gran Bretanya i es va proclamar primer rei de Britània.