Siunia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Siunia o Siuniq és un antic nakharar (senyoria) amb títol de regne, a l'est d'Armènia.

La regió es diu avui dia encara Siunik. Té dues parts, l'Occidental (a l'oest del llac Sevan) i l'Oriental (al sud del mateix llac) prolongant-se fins a la muntanyes i abraçant aquestes, on se situa la capital Tatev o Tathev.

Història[modifica | modifica el codi]

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Siunia és a l'est.

La senyoria (nakharar) va tenir una dinastia pròpia des del segle I dC, anomenada dinastia de Siak o Siakídes (Sisak o Sisakides), perquè se suposa que s'originà en Siak Alu quan el país li fou donat en feu per un rei que podria haver estat Tiridates I d'Armènia (abans de l'any 100). De Siak o Sisak el país es va dir Sisakan. Sisak devia ser aghuan. Els prínceps de Sisakan es van armenitzar molt ràpidament i amb ells el poble.

El primer governant que esmenten les fonts fou Valinak Siak cap al 330. Era un més dels nakhararq (senyors hereditaris) d'Armènia. El 331 el príncep Valinak va ajudar el rei Khosrov II d'Armènia contra el rebel Bakur, i va rebre el títol de Bdeachkh, equivalent a marquès. El germà de Valinak, Andok (Antíoc) es va casar amb una princesa dels Mamikonian; la filla d'ambdós Pharantzem, es va casar a Gunel, nebot del rei Arshak II d'Armènia; Pharantzen va poder assassinar a Valinak i el tron va passar al seu pare Andok.

El successor de Valinak fou doncs son germà Andok cap al 340. Siunia fou ocupada per Pèrsia cap al 369. El 379 fou rei Babik, fill d'Andok, restablert pels Mamikonian, triomfants a Armènia. La seva germana Pharantzem es va casar amb Gnel, nebot del rei Arshak II d'Armènia. Cap al 386 governava Siunia el rei Dara, que va ser deposat pels perses probablement el 387.

Valinak fou sobirà cap el 400-409 i després Vasak (409-452). Vasak, que fou governador (marzban) d'armènia pels perses (442-[451]) va tenir dos fills mascles: Bagben i Bakur; i una femella que es va casar amb el nou rei de Siunia, Varazvahan (452-472). El seu fill Gelehon fou rei (470-477) i va morir el 483. Babik (Bagben), germà de Varazvahan, fou el nou rei el 477. Hadz, germà de Gelehon, va morir el 25 de setembre del 482.

Després van seguir altres reis: Vahan cap el 570; Filipos cap el 580; Stefanos cap al 590-597; Sahak cap al 597; Kohazat (cap al 600); i Grigor (+640)

Més tard van governar a part de la Siunia una branca dels Bagratuni juntament amb uns quants prínceps menors d'una o diverses dinasties probablement d'origen persa.

El príncep local Vasak III (cap al 800) va patir l'escomesa de l'emir de Manazkert, Sevada, que establí una guarnició a Shalat, al districte de Dzoluk. Llavors Vasak va demanar ajuda al cap revolucionari persa Babek, que es va casar amb una filla del príncep. A la mort de Vasak (821) Babek heretà el país. Siunia sencera es va rebel·lar i Babek la va arrasar però, atacat per àrabs i armenis, la va evacuar i els fills de Vasak, Felip i Sahak recobraren el poder governant el primer a la Siunia Oriental, amb els districtes de Vaïots, Tzor i Balq (Gucha), i el segon la Siunia Occidental coneguda també com a Gelarquniq, amb capital a Khoth. Les dinasties locals van desaparèixer durant l'efímera dominació de Babek.

L'any 826 Sahak es va aliar al seu antic enemic, l'emir qaisita de Manazkert, Sevada, en contra del governador califal, però fou derrotat i mort per aquest a Kavakert; no obstant el seu fill Grigor-Sufan el va succeir sense majors problemes com a príncep de la Siunia Occidental. A la part Oriental Felip morí el 10 d'agost del 848 i el van succeir tres fills conjuntament: Babgen, Vasak-Ichkhanik i Ashot. Babgen va combatre contra Grigor-Sufan, al que va matar (cap al 849, 850 o 851) però Babgen va morir poc després (851) i Vasak-Ichkhanik (Vasak IV) el va succeir vivint en pau amb Vasak-Gabor que havia arribat al tron de la Siunia Occidental en el lloc del seu pare difunt Grigor-Sufan. Nerseh, germà de Babgen, dirigí (851?) una expedició a l'Aghuània derrotant i matant al príncep Varaz-Terdat (de la dinastia persa Mihrakan d'Aghuània) a Morgog. Un enviat del Califa, Bogha al-Khabir, va assolar Armènia i Aghuània per aquestos anys, i va enviar un destacament a la Siunia Oriental on governava Vasak IV amb el seu germà Achot. Els siunencs es feren forts a la fortalesa de Balq, però Vasak va fugir a Kotaiq, on, perseguit, va haver de marxar cap a la regió de Gardman, a la vora oriental del llac Sevan, on el príncep local (ichkhan) Ketridj o Ketritchn el va trair i el va entregar a Bogha al-Kabir (859). També Ashot fou capturat (859). Però Bogha va entrar a Gardman i va fer presoner a Kertridj sense agrair-li el servei que li havia fet. Després Bogha va passar a Outi on va fer presoner al príncep de Sevordiq o del poble Sevordiq, Stefannos Kun. Totes aquestes regions va intentar-les controlar pel Califat, i per això Bogha va fer repoblar per musulmanes la ciutat de Shamkor a la vora del riu Kura, que junt a Bardaa i Gandja estava destinada a vigilar la regió. El 862 els prínceps presoners foren alliberats per ordre del nou califa i van poder retornar als seus dominis hereditaris a canvi d'un reconeixement de l'islam, reconeixement que van retirar de seguida que es van sentir segurs als seus territoris i entre els seus. Poc després el príncep de Siunia Occidental Vasak-Gabor, es va casar amb una filla del bagràtida Ashot I Bagratuni el gran, anomenada Míriam, i va rebre el títol de Ichkhan dels Siunencs que li va entregar Ashot en nom del Califa.

A Vasak-Gabor el va succeir el seu fill Grigor-Sufan II (887-909). Cap al 887 va morir també el príncep de Siunia Oriental Vasak IV i el va succeir el seu germà Ashot qui va morir cap al 906. El fill de Vasak IV, Sembat, que va rebre els feus de Valots-Tzor i Shahaponk (Djahuk) governà des del 887 a una data posterior al 920; es va rebel·lar (903) contra el bagràtida Sembat I el màrtir (Nahadak) al que es va negar a pagar tribut, i per això fou atacat pel príncep de Vaspurakan Sargis-Achot, vassall del bagràtida. Sembat es va sotmetre i fou perdonat (es va casar amb la germana del príncep de Vaspurakan) rebent la ciutat i districte de Nakhtxivan, arrabassada el 902 als qaisites. El príncep de Vaspurakan no devia estar d'acord amb aquesta cessió d'un territori proper als seus dominis i que podia legítimament esperar que li fos adjudicat a ell, i pocs anys després es va aliar a l'emir sadjida Yusuf contra la Siunia Oriental i junts van envair aquest. Sembat es va refugiar a la fortalesa d'Erendshak (avui Alindja al nord est de Nakhtxivan) i Yusuf va quedar amo de la Siunia Oriental. Sembat tot i això va demanar refugi al seu cunyat ara enemic Khatchik-Gagik i aquest li va concedir. En el mateix any 909 el príncep de Siunia Occidental Grigor Sufan II es va sotmetre a l'emir Yusuf a Dwin. Sols els moviments bizantins i la retirada dels Sadjidas li van permetre un temps després de recuperar el país i el tron. Sembat, amb els seus tres germans Sahak, Babgen i Vasak, governaren altra vegada. També a la Siunia Occidental, Sahak, Ashot i Vasak, germans de Grigor-Sufan II, governaren el paí; després d'ells la dinastia occidental desapareixerà sotmès el territori per els musulmans. La part Oriental va quedar repartida: Sembat, que tenia el títol, governava la part occidental de la Siunia Oriental amb el Vaïots-Tzor, fronterer amb Vaspurakan; Sahak, la part oriental fins al riu Hakar; Babgen el districte del Balq; i Vasak un territori no determinat (va morir el 922). L'emir de l'Azerbaidjan Nasr va capturar a traïció a la ciutat de Dwin als prínceps Babgen i Sahak, però en envair els dominis de Sembat, aquest li va fer front amb energia i el va rebutjar, i encara va obtenir la llibertat dels seus germans. A Sembat el va succeir el seu fill Vasak, i a Sahak el seu fill Sembat. Vasak va rebre el títol reial dels musulmans cap al final del seu regnat que va durar fins al 963; llavors la corona va passar al seu nebot Sembat (963-998) que fou reconegut rei pels emirs de Tauris i d'Arran. Es va casar amb la princesa d'Aghuània, Shahandoukht. A la seva mort el va succeir Vasak (cap al 998-1019) i a la seva mort dos nebots (fills d'una germana i d'un príncep anomenat Ashot que pertanyia a una altra branca de la família) que es deien Sembat i Grigor (1019-1084). Aquest darrer es va casar amb la princesa Shahandoukht, filla de Sevada d'Aghuània. Els dos prínceps, sense més successors que una filla de Grigor anomenada Shahandoukht com la mare, adoptaren al príncep d'Aghuània, Seneqerim Ioan, qui des el 1084 va governar ambdós territoris, i va morir el 1105. El va succeir el seu fill Grigor de Siunia i Aghuània que va governar fins al 1166 quan el país fou conquerit per els turcs seljúcides.

Va pertànyer al Seljúcides fins al 1225 en què va ser conquerida pels mongols, i els seus successors els Il-khan de Pèrsia. En el seu temps, sota el gran Mongke, Siunia fou erigida en un principat dependent directament del gran khan, exempt d'impostos, concedit als Orbelian de Vaiots Tzor; un dels membres de la nissaga, Esteve Orbelian, va deixar escrita una important història del país. El 1340 la sobirania va passar als Jalayàrides i el 1382 la va conquerir Timur (Tamerlà). El 1405 la sobirania va passar als Kara Koyunlu; sempre la dinastia va poder subsistir; el 1410 els timúrides van ocupar el país i els següents sobirans ja no van tenir poder i el principat fou suprimit el 1437. El sobirà més important de la nissaga va ser Beshken II. El 1468 va passar als Ak Koyunlu. El 1502 va passar a la Pèrsia safàvida; els turcs van ocupar la regió el 1516 i els perses la van tornar a ocupar el 1620. El 1723 va ser ocupada per primer cop pels russos però va tornar a Pèrsia el 1732. El 1747 va formar part del khanat de Karabagh fins al 1822 en què Rússia la va conquerir. Va pertànyer a l'Imperi rus fins al 1917/1918 seguin llavors els passos de la República federal de Transcaucàsia i primera república d'Armènia.

El setembre del 1920 Armènia va cedir la regió de Syunik (Siunia) i Zangezur i l'alt Karabagh (a l'Est) a l'Azerbaidjan. Les forces militars armènies a la regió no van acceptar la decisió i proclamaren la república autònoma de Siuniq o Syunik. Després de la proclamació de la República soviètica d'armènia el 1921, Siunia, en part ocupada per els àzeris, proclamà la seva independència com a República de l'armènia muntanyosa, però solament abraçava part del Alt Karabagh (al Sud de Zangezur) doncs la Siunia Occidental i Oriental ja havien estat ocupades. Després d'uns mesos de resistència les autoritats de la República van fugir cap a l'Iran.

Siunia va quedar formant part d'Armènia dins de la unió soviètica, i es va independitzar el 1990.

Llista de prínceps de Siunia (des de 822 Siunia Occidental)[modifica | modifica el codi]

  • Bakur 280-310
  • Valinak 310-330
  • Andok 330-370
  • Babken (Babik) 370-385
  • Dara 385-387
  • Sam Gentuni vers 387-400
  • Valinak 400-430
  • Vasak I 430-451
  • Varazvan (Varaz Vahan) 452-470
  • Gelehon 470-477
  • Babik II (Bagben) 477-480
  • Hadz 480-482
  • Vram 482-491
  • Vasak II 492-503
  • Ashhr 503-515
  • Babken 515-535
  • Ohan 535-554
  • Vagug 554-555
  • Grigor 555-565
  • Vahan 565-590
  • Vram Pilipos 590-594
  • Supan (Stephanos) 594-597
  • Sargis 597-598
  • Sahak 598-608
  • Kohazat 608
  • Ocupació persa 608-621
  • Grigor Nonirak 621-40
  • Hrahat 640-653
  • Xoran 653-680
  • Qurd 680-698
  • Desconeguts 698-750
  • Artenerseh 750-780
  • Vasak III 780-821
  • Babak 821-822
  • Sahak 822-832
  • Grigor Supan I 832-851
  • Vasak Gabur 851-859
  • Vasak Ishxanik 859-909
  • Grigor Supan II 909-912
  • Smbat (Sahak) 909-940
  • Desconeguts 940-1220
  • Dinastia dels Proshian o Xalbakian 1220-1530

Branca de Siunia Oriental[modifica | modifica el codi]

  • Pilipos (Felip), fill de Vasak III, 822-848
  • Babken 848-849
  • Vasak Ishkhan 849-885
  • Ashot 885-914
  • Sembat I 914-920
  • Vasak 920-963
  • SembatII 963-998, rei des el 970
  • Vasak 998-1019
  • Sembat III (+1070) i Grigor (junts) 1019-1084
  • Senaquerim Ioan d'Aghuània 1084-1105
  • Grigor 1105-1166
  • Ocupacio seljúcida 1166

Coord.: 39° 15′ 00″ N, 46° 15′ 00″ E / 39.25000°N,46.25000°E / 39.25000; 46.25000