Nakhtxivan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Nakhitxevan».
Naxçıvan Muxtar Respublikası
Bandera de l'Azerbaidjan
Nakhitxevan (subdivisions fins al 1990)
Capital Nakhtxivan o Naxçıvan
Creació 1918 RSS Autònoma

1991 Independència

Dissolució 1991 Dissolució
Llengua oficial Àzeri

La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest. Té una extensió de 5.500 km² i una població de 414.900 habitants (2011).[1] Durant l'època soviètica era coneguda amb el nom de Nakhitxevan.

La capital de la república autònoma és la ciutat de Nakhtxivan (o Naxçıvan), nucli industrial i centre cultural, seu de la Universitat Estatal de Nakhtxivan.

Segons el ministre d'Afers Estrangers de la República Turca del Nord de Xipre, aquest enclavament és l'única entitat política (a part de Turquia) que reconeix aquesta part de Xipre com a estat sobirà, tot i que aquesta no és la posició oficial del govern central de l'Azerbaidjan.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Subdivisions de Nakhitxevan.

El territori està dividit en 8 raions (districtes) i una municipalitat especial, la capital Naxçıvan.

Referència al mapa Divisions administratives Capital Tipus Àrea (km²) Població (estimació 1 de gener de 2008) Notes
1 Babek (Babək) Babek Rayon 1.170 68.800 Abans Nakhtxivan; rebatejada en honor de Babek el khurramita el 1991
2 Julfa (Culfa) Julfa Rayon 1.000 39.600 També Jugha o Dzhulfa.
3 Kangarli (Kəngərli) Givraq Rayon 682 26.600 Segregat de Babek el març 2004
4 Ciutat de Nakhchivan (Naxçıvan Şəhər) Municipalitat 130 71.200 Segregada de Babek, 1991
5 Ordubad Ordubad Rayon 970 43.600 Segregada de Julfa durant l'època soviètica[2]
6 Sadarak (Sədərək) Heydarabad Rayon 150 13.600 Segregada de Sharur el 1990; inclou l'exclavament de Karki a Armènia (ocupat per Armènia)
7 Shakhbuz (Şahbuz) Shahbuz Rayon 920 22.000 Segregar de Nakhtxivan durant l'època soviètica[2] El territori correspon a districte de Čahuk (Չահւք) de la històrica Siunia a l'antiga Armènia[3]
8 Sharur (Şərur) Sharur Rayon 478 99.000 Antigament Bash-Norashen, i des de 1924 com Ilyich (en honor de Vladimir Ilyich Lenin) fins al 1990.[2]
Total 5.500 384.400

Història[modifica | modifica el codi]

Els grecs i romans anomenaven a la capital Naxuana (Ναξουὰνα), que en grec vol dir "aigua dolça". Els historiadors armenis[text imprecís] la situen a Vaspurakan o a Siunia alternativament. Les cròniques musulmanes esmenten[text imprecís] la regió amb el nom de la capital, "Nashava" o "Nashawa". Armènia fou ocupada pels àrabs sota Uthman ibn Habib ibn Maslama; grups àrabs es van establir a la zona i quan el 705 els àrabs van massacrar als caps armenis, la ciutat va passar a ser musulmana com ja ho era la comarca.

Va ser governada pels sàdjides en nom del califat (889-929) encara que vers el 900 va passar als bagràtides temporalment però per poc temps retornant als sàdjides. Després del 929 la vila va quedar en mans de l'emir de Goltn (Ordubad) creat per un antic vassall sàdjida. L'emir de Goltn o Ordubad, encara que probablement vers el 975 es va haver de sotmetre a l'emir shaddàdida de Gandja, Lashkari, va governar la regió fins al 987, any el qual l'emir Abu Dulaf fou derrotat pel rawwàdida Abul Haidja que va ocupar la ciutat i tota la zona, i va seguir fins a Dwin, al nord-oest, ciutat que se li va sotmetre igualment.

El 988 l'emir Abul Haidja va morir durant una expedició a Vaspurakan i el seu fill i successor Mamlam ibn Abul Haidja va signar un tractat de pau amb Sembat II, però immediatament va perdre Dwin davant Abu Dulaf que havia recuperat Goltn (vers 989), que la va tenir un temps per després perdre-la vers el 993 a mans de Gagik I d'Ani (989-1020). Abu Dulaf, davant d'una gran coalició armènia, es va retirar a les seves possessions a l'Arran. El shaddàdida Fadl I de Gandja, es va apoderar de Goltn i Nakhitxevan en una data indeterminada anterior al 1021 (quan va imposar tribut a Ani). El seu fill Abul Aswar Shawur fou nomenat governador de Dwin mentre Fadl I governava a Gandja i probablement a Goltn. Després Abul Aswar (o Abul Uswar) va exercir el domini de totes les possessions shaddàdides (que incloïen la regió de Nakhitxevan) del 1049 al 1067.

El 1054 es va haver de declarar vassall del seljúcida Toghril Beg I. Va morir el 1067 i el va succeir el seu fill Fadl II que va ser fet presoner pels georgians i Arran va passar temporalment al shirwanshah Fariburz ibn Salar. L'any següent el general eunuc Sawytigin (dels seljúcides) va anar a Arran i va trobar una família dividida però Fadl II ja tornava a governar; el 1073 el va succeir Fadl III. El 1075 Sawtigin hi va tornar i va deposar a Fadl III i els seus dominis annexats a l'Imperi seljúcida (el Gran Saldjuk). Una branca va subsistir a Ani. De la forma inicial de Nashawa es va passar sota els seljúcides a Nakdjuwan que es va imposar sota els mongols.

Amb la descomposició del poder seljúcida fou part del domini d'Ildegiz i dels ildegízides sota els quals Nakhitxevan fou una de les seves principals residències, deixant nombroses construccions a la capital. Fou Kizil Arslan Uthman (1186-1191), atabeg d'aquesta dinastia, el que va cedir territoris en feu als prínceps armenis Orbelian de Siunia i Girdyaman que van subsistir sota els mongols i fins al segle XV. Finalment el 1225 el darrer atabeg Muzaffar al-Din Uzbeg va cedir la regió al khwarizmshah Djalal al-Din Manguberti. Aquest fou eliminat pels mongols el 1230. La citat de Nakhitxevan fou devastada pels mongols i va quedar quasi despoblada com testimoni Rubruck que la va visitar el 1253.

Fou part del khanat ilkhànida fins al 1335, i després va passar als cobànides eliminats per l'Horda d'Or el 1357. Després d'un breu domini dels jalayàrides va passar als kara koyunlu, que la van perdre davant Tamerlà al final del segle XIV. Durant la primera meitat del segle XV fou disputada entre els kara koyunlu i el timúrides i els primers es van imposar però al seu torn foren eliminats pels aq qoyunlu a la segona meitat del segle. El 1502 va passar als safàvides i formà part del govern de l'Azerbaidjan. El 1589 fou ocupada pels turcs i recuperada pels perses el 1604; els otomans van contraatacar i van recuperar el territori fins que el 1620 va passar definitivament als perses (excepte uns breu ocupació turca del 1635 al 1636).

El 1722 Pèrsia fou conquerida pels ghilzais afganesos i tot seguit els otomans van ocupar Nakhitxevan i altres territoris; el 1736 a Nadir Shah (dinastia afshàrida), va derrotar als turcs i va recuperar la regió; a la seva mort el 1747 es va constituir en khanat de Nakhitxevan.

Kalb Ali Khan ibn Heydaroglu fou estrangular per orde d'Agha Muhammad Shah, sobirà qadjar de Pèrsia. Després hi van haver dos "naibs" nomenats pels russos (Ihsan Khan i Shaykh Ali Beg). El 1828 va passar a Rússia pel tractat de Turkmanchai i el riu Araxes va delimitar la frontera; el darrer khan fou Karim Khan Kangarli fins al 1834 en que fou annexionat a Rússia. Fou sota els russos que les parts destruïdes de la ciutat es van restaurar. Tenia llavors el territori 41.664 habitants. El 1913 el districte (uyzed) tenia 86.878 habitants i el 1913 havia passat a 121.365 habitants.

Després de la revolució va formar part de la república Federal de Transcaucàsia (creada el 26 de març de 1918) que després d'un breu període d'autonomia de Rússia va esdevenir independent (22 d'abril de 1918); el dia 26 de maig de 1918 la República Federal quedà formalment dissolta i el Musavat va proclamar una república a Gandja amb els tres districtes occidentals (28 de maig de 1918) mentre els comunistes controlaven la resta; Nakhitxevan, Zangezur i Karanagh van quedar dins la República Democràtica d'Armènia; la part oriental de l'Azerbaidjan va quedar en mans dels bolxevics. Les forces otomanes van avançar per Armènia el maig i eren a Gandja el juny (la república de Gandja va quedar sota ocupació militar turca el juny i el seu govern va esdevenir un titella otomà. La república d'Armènia va haver de signar el tractat de Batum de 4 de juny de 1918 amb l'Imperi Otomà, pel qual reconeixia la regió de Nakhitxevan (ocupada per les forces turques i amb part de la població turcofona) com a part del govern del Musavat a Gandja, que ara era aliat dels turcs. El setembre els turcs i el Musavat ocupaven Bakú i els districtes orientals.

Després de l'armistici de Mudros (30 d'octubre) el turcs es van retirar de l'Azerbaidjan i davant la imminent recuperació de Nakhitxevan pels armenis, els turcs del Mussavat van proclamar a la ciutat de Nakhitxevan la República de l'Araxes o d'Arak sota Djafar Kuli Khan (Jafarkuli-Khan) que estava sopta control dels turcs i del govern del Musavat de Gandja i des del desembre de 1918 del parlament que el Mussavat havia format a Bakú; el armenis van envair el territori (26 de gener de 1919). El maig tropes aliades (britàniques van desembarcar a Batum i el 16 de maig de 1919 els turcs es van haver de retirar i els juny els armenis podien ocupar Nakhitxevan amb suport britànic. La lluita no obstant va seguir a la zona. El novembre de 1919 tropes britàniques van retornar a Bakú i el 15 de gener de 1920 el govern de l'Azerbaidjan fou reconegut per les Potències, amb Fatali Khan com a primer ministre (els britànics van romandre a Bakú fins a l'abril).

Després de l'evacuació britànica, el 16 de maig de 1920 els comunistes van prendre el poder a l'Azerbaidjan i va esclatar la guerra contra Armènia per la possessió de Nakhtxivan, Zangezur i l'Alt Karabagh, regions en poder dels armenis i que els àzeris reclamaven. Els nacionalistes turcs també s'havien revoltat contra el tractat de Sèvres i atacaven Armènia, que rebia ajuda en armament de la Gran Bretanya. Al juny, Armènia, atacada per dos fronts, va pactar un alto el foc amb l'Azerbaidjan amb la promesa d'accedir a totes les seves peticions, i el 28 de juliol de 1920 els comunistes àzeris dirigits per Mustafà Baktashev, amb suport dels turcs, van prendre el poder a Nakhtxivan i hi van proclamar la República Soviètica, però els armenis encara resistien. Al setembre, un acord de pau entre Armènia i l'Azerbaidjan va posar fi a la guerra, i Armènia va renunciar finalment als territoris en litigi i va reconèixer el govern de Nakhtxivan. Ja en el poder el comunistes a Armènia, el 2 de desembre del 1920 van signar el tractat de pau d'Alexandropol renunciant a crear la Gran Armènia, i reconeixent expressament la sobirania de l'Azerbaidjan sobre Nakhitxevan, Zangezur i Karabagh.

El 16 de març de 1921 es va organitzar com a regió autònoma dins de la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan. Juntament amb l'Azerbaidjan, dins de la República Federativa Socialista Soviètica de Transcaucàsia, va entrar a la Unió Soviètica. El 9 de febrer de 1924 va ser elevada a República Socialista Soviètica Autònoma. Durant el període soviètic no es registraren fets importants.

El 1989 fou una de les primeres regions on sorgí el nacionalisme àzeri. Les limitacions a l'autonomia pel Soviet Suprem de la Unió Soviètica el 28 de novembre de 1989 van portar al soviet local a declarar la independència de l'URSS, però no de l'Azerbaidjan, el gener de 1990, proclamació que al cap de pocs dies fou anul·lada. El 19 de novembre de 1990 fou reconeguda com a república autònoma dins l'Azerbaidjan.

Banderes[modifica | modifica el codi]

La República Soviètica de 1920-1921 (que fou independent jurídicament) va utilitzar la bandera del partit comunista de l'Azerbaidjan (Hummet), que era vermella amb una mitjana lluna i un estel blanc al cantó.

Com a República Socialista Soviètica Autònoma, s'informa de dues banderes, probablement datades el 1924 i 1926. La primera vermella amb cantó verd (delimitat per fimbriació groga o daurada) i dins del ver les inicials N.I.Ş.Ç sota les quals les mateixes en caràcters aràbics, en groc o daurat. La segona el canto passa a ser vermell i les inicials només apareixen en caràcters llatins NIŞC.

La bandera vermella amb inicials daurades al cantó es va establir el 1937. S'informa de diverses variacions:

  • Nom complet de la República matriu sota falç i martell, en àzeri i sota en armeni; sota en caràcters més petits el nom de la república pròpia en àzeri i armeni.
  • La mateixa amb les sigles de la república matriu en lloc del nom complet i només en àzeri; sota el nom complet de la república pròpia en àzeri i armeni.
  • Les sigles en àzeri de la república matriu i sota el nom complet de la república pròpia només en àzeri

La inscripció en armeni desapareix després de 1940 quan l'àzeri comença a escriure's amb caràcters ciríl·lics. Les banderes van passar a ser com el darrer model (sigles de la república matriu i sota el nom de la república pròpia complet) però escrit en caràcters ciríl·lics; la falç i martell sobre les lletres hauria continuat.

El model es va modificar el 1956 a una bandera vermella amb franja blava a la part inferior i nom de la república en àzeri (ciríl·lic) al cantó sota la falç i el martell, ara a més amb l'estrella. El 1978 apareix el mateix model però amb el nom de la república centrat al damunt de la franja blava en lletres més grans que abans.

La bandera que se suposa que és l'actual fou utilitzada després de la caiguda de la Unió Soviètica, i és similar a la de l'Azerbaidjan però amb la franja central vermella de doble amplada i la franja inferior groga en lloc de verda, amb la mitja lluna i l'estel al centre també de color groc. El fet que no s'hagi pogut fotografiar mai fa pensar que aquesta bandera no era en realitat de la república sinó una mala versió de la bandera de l'Azerbaidjan.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Official portal of Nakhchivan Autonomous Republic :Nakhchivan Autonomous Republic
  2. 2,0 2,1 2,2 Robert H. Hewsen, Armenia: A Historical Atlas, University of Chicago Press, Chicago, 2001, ISBN 0-226-33228-4
  3. Hewsen. Armenia: A Historical Atlas, pàg. 123.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nakhtxivan

Coord.: 39° 20′ N, 45° 30′ E / 39.333°N,45.500°E / 39.333; 45.500