Ministrer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Portada d'unes completes amb acompanyament de ministrils, a l'arxiu parroquial d'Olot
The Minstrels of Beverley Xilografia anglesa del segle XVI en la qual apareixen ministrils tocant -d'esquerra a dreta- una flauta i tambor, un violí, un instrument de llengüeta doble amb càpsula d'aire, un llaüt i una xeremia.
Gravat provinent del llibre Historia de gentibus septentrionalibus (1555) on apareixen ministrils de flauta travessera, tambor i tres sacabutxs.

Un ministrer o ministril era un instrumentista, segons la denominació pròpia dels segles XV al XVIII, tot i que encara es troba esporàdicament al XIX. Aquests instrumentistes, ho eren principalment d'instruments de vent i acostumaven a tocar en grup, integrant-se en conjunts més o menys estables denominats sovint cobles, mot relacionat amb l'acció d'acoblar-se, d'ajuntar-se per fer música. Sobretot en el Renaixement i principis del Barroc, aquests ministrers van tocar instruments de vent aptes per a l'acompanyament de la música vocal a cappella, és a dir, doblant les parts vocals, o bé per fer música instrumental a l'aire lliure: cornetes, xeremies, sacabutxos i baixons. Els ministreres a vegades formaven part de les capelles, a vegades constituïen grups al servei del poder civil, sobretot municipal, i en altres indrets es constituïen en grups autònoms que es llogaven a qui necessitava un grup de música per a una festivitat.