Sargaire
Un sargaire[1] era un menestral que treballava la sarga,[2] el vímet i les canyes fabricant coves i cistells, folrant garrafes i realitzant obres similars basades en els vímets trenats.[3]
Matèries primeres[modifica]
Un sargaire treballava amb sargues, vímets i canyes. Les sargues i els vímets s'usaven en forma de llucs o branquillons de secció plena, sense badar-los pel mig (generalment). Contràriament, les canyes es partien longitudinalment, al llarg de la canya, en una mena de cintes llargues i de poca amplada.
-
Sarga (Salix eleagnos) -
Canya comuna (Arundo donax) -
Vimetera (Salix alba)
Eines[modifica]
Les eines dels sargaires són senzilles tot i que prou especialitzades.[4]
- Eines de tallar la materia primera: destrals, podalls, xerracs i similars.
- Eines especials: pelacanyes, estris per a badar les canyes, agulles de sac, …
El xapador[modifica]
El xapador[5] era una eina emprada per a badar les canyes, partint-les en tres o més parts ("xapes").[6] L'eina esmentada canvia de nom segons els llocs : escaiador a Solsona, esberlador o esberlacanyes al sud de Lleida, partidora o esquerdador a les Gavarres (Girona). N'hi de fusta i també de metall.
Usos actuals[modifica]
Molts dels productes tradicionals elaborats pels sargaires han estat substituïts per altres productes fets a base de plàstics i materials moderns. Els cistells tradicionals conserven un paper important des del punt de vista qualitatiu: els cistells dels cercadors de bolets en són un exemple. Hi ha algunes aplicacions que mantenen la vigència de la sarga i el vímet com a materials tècnics.
Cistelles dels globus aerostàtics[modifica]
Des dels orígens dels vols aerostàtics fins a l'actualitat, les cistelles dels globus s'han fabricat de vímet trenat, de manera semblant a un cistell tradicional. Des d'un punt de vista tècnic és difícil substituir de forma econòmica una estructura prou lleugera i rígida que, a la vegada, té la propietat d'absorbir xocs contra el terra d'una certa importància, protegint els ocupants de la cistella.[7][8]
Txistera[modifica]
Algunes modalitats de la pilota basca empren cistelles anomenades cestes.
Maletins-cistells de pícnic[modifica]
Peces obrades en cistelleria[modifica]
-
Cesta de pilota basca -
Escut trenat de Sarawak
.jpg)
Referències[modifica]
- ↑ DCVB: Sargaire.
- ↑ DCVB: Sarga.
- ↑ L'ofici de sargaire. Museu del vidre de Vimbodí.
- ↑ Fites en el temps. Editorial Fonoll, 2008, p. 1968–. ISBN 978-84-936052-9-2.
- ↑ DCVB: Xapar.
- ↑ Xapador. El blog del senyor i.
- ↑ Dick Brown. Hot Air Ballooning. TAB Books, 1979. ISBN 978-0-8306-9817-2.
- ↑ Cynthia Hartwick. Ladies With Prospects. Penguin Publishing Group, 6 abril 2004, p. 75–. ISBN 978-1-101-20452-8.
Vegeu també[modifica]
Oficis i professions | |
|---|---|
Menestrals | Abaixador • Albardener • Aluder • Armer • Assaonador • Ataconador • Ballester • Baster • Batifuller • Beiner • Blanquer • Boter • Broquerer • Calceter • Calciner • Calderer • Candeler • Capeller • Cercoler • Cisteller • Colteller • Corder • Corder de viola • Corretger • Cotoner • Courer • Daguer • Draper • Esparter • Espaser • Estanyer • Fargaire • Ferrer • Flassader • Frener • Fustanyer • Fuster • Ganiveter • Gerrer • Giponer • Guadamassiler • Guanter • Llancer • Manescal • Mercer • Mestre de cases • Moler • Paraire • Pedrenyaler • Pergaminer • Picapedrer • Remolar • Sabater • Sargaire • Sastre • Sedasser • Seller • Tapiner • Terrisser • Tintorer • Ullerer • Vanover • Veler |
Professions antigues i artistes | Banquer • Barquer • Corredor (finances) • Cuiner • Joglar • Lapidari • Manescal • Mestre d'esgrima • Ministrer • Moliner • Notari • Picador de cavalls • Troter |
