Pallissa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pallissa a Pobladura de Aliste, la porta de fusta a una cota elevada del sòl, permetia la càrrega d'un carro des d'aquesta altura.

Una pallissa[1] és una construcció dedicada exclusivament a l'emmagatzematge de la palla.[2]

Les pallisses solen ubicar-se als afores dels nuclis rurals (generalment prop de les eres) i de camí a les zones d'estabulació del bestiar, tot i que en alguns casos s'inclouen entre els habitatges. Les pallisses són edificacions que eviten les zones humides, o els vents, intentant que la palla es conservi seca a l'interior. Formen part dels elements constructius de l'arquitectura popular. Es construïen fonamentalment de tàpia però amb el sòcol de pedra per aïllar la construcció dels efectes perniciosos de la humitat.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Les pallisses són elements arquitectònics dissenyats i preparats per a l'emmagatzematge en sec d'un dels subproductes de la cadena de processament dels cereals: la palla. El seu emmagatzematge permet que pugui ser emprada posteriorment, tant en l'alimentació de la ramaderia de treball (barrejat amb els pinsos) com en el condicionament dels estables (estabulació). Els sobrants d'aquest doble ús ramader genera adob, que finalment es reutilitza en la sembra de l'any següent, tancant d'aquesta manera el cicle agrícola.

Les pallisses es troben prop de les eres i generalment a la vora de la xarxa de carreteres o accessos al poble. Permeten d'aquesta forma als carros i altres mitjans de transport la distribució del seu contingut. L'era és el lloc on es processa el cereal, s'acumula i s'estén al llarg de l'era perquè sigui esmicolat i tallat mitjançant l'ús de trills fins que s'acaba acumulant per ser garbellat (separant el gra de la palla). La palla es pot empacar, o simplement acumular per ser dipositada finalment a la pallissa. Dependrà de com de moderna sigui la maquinària implicada en el procés de la collita. La palla es transporta mitjançant carros o tractors abocant-la a l'interior de la pallissa. L'extracció de la palla se sol fer en petites quantitats i el seu volum no arriba a assolir el parell de sacs cada vegada.

Les característiques arquitectòniques de les pallisses solen ser idèntiques en la majoria dels casos. La planta sol ser rectangular. L'edificació sol ser prismàtica i la crugia sol ser d'un únic volum, és a dir, sense espais compartimentats. No solen ser edificacions altes (entre els tres metres d'alçada), de manera que s'estenen en horitzontal.[3] El material emprat en els paraments és format per tàpia i combinat amb pedra. Pràcticament no tenen obertures a les parets. Les cobertes solen ser de teula disposada a una aigua.[4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pallissa Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. pallissa a Optimot
  2. Aldecoa Calvo, Josep Serafí. «Eres i pallisses de Monreal del Camp». , p. 07 - 12c. ISSN: 1136-8209.
  3. García Grinda, José Luis. . I. Primera (en espanyol), 1991. 
  4. Monesma, E. (2002): "La construcció en fang. Els rajolers, les teules, les tàpies i les toves ", en labors tradicionals a Aragó . Vídeo nº 4. Editorial Pirene. Osca

Coord.: 46° 15′ 05″ N, 14° 35′ 55″ E / 46.25135833°N,14.59871111°E / 46.25135833; 14.59871111