Escola de la Llotja

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 41° 22′ 51″ N, 2° 10′ 38.6″ E / 41.38083,2.177389

Antiga seu de la plaça de la Verònica, carrer d'Avinyó (ciutat vella, Barcelona).

Escola de la Llotja, avui en dia Escola Llotja o simplement la Llotja són formes usuals per a referir-se a la que oficialment s'anomena, a 2011, l'Escola Superior de Disseny i Art "Llotja" (ESDA Llotja),[1] però que en el passat també ha estat anomenada 'Escola Gratuïta de Disseny, Escola de Nobles Arts o 'Escola d'Arts Aplicades i d'Oficis Artístics de Barcelona, abreujat a Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. És una escola d'art i disseny catalana situada a Barcelona amb diverses seus a la ciutat, originalment a la Llotja de Mar d'on prové la seva denomiació usual. Va ser nomenat primer director el gravador valencià Pere Pascual Moles i Corones, orientant cap a l'academicisme propugnat pel pintor Anton Raphael Mengs.

Origen[modifica | modifica el codi]

Seu original a la Llotja de Mar

Fou fundada el 1775 per la Junta de Comerç de Barcelona amb el nom d'Escuela gratuita de diseño amb la intenció que esdevingués un centre de formació d'arts aplicades, en principi amb vistes a la modalitat d'estampació per a la indústria tèxtil de la seda i el cotó i la seva aplicació a les "indianes", i que amb els anys amplià la seva docència a les arts plàstiques.[2] La seva seu inicial estava a la Llotja de Barcelona, al Pla de Palau, d'ací el seu nom popular. Després va passar a l'edifici singular del carrer Avinyó. Actualment es troba al carrer Ciutat de Balaguer 17, de Barcelona i al carrer Pare Manyanet 40, al barri de Sant Andreu, també a Barcelona.

S'ha de precisar que l'etapa entre els anys 1768 i 1787 va ser la d'una gran expansió de les fàbriques d'estampació de teixits

« ... a la dècada de 1780 Barcelona tenia la concentració més gran d'Europa en l'activitat manufacturera de l'estampació d'indianes. »
— James Thompson.[3]

Les classes eren totalment gratuïtes, facilitant als alumnes el material que necessitaven així com van ser les beques de pensions donades per l'acadèmia el que van permetre a molts d'ells el desplaçament a Madrid i a altres ciutats europees com Roma i París, on principalment es dedicaven a la còpia dels grans mestres, pràctica molt utilitzada a l'època. L'ensenyament impartit va anar evolucionant cap a les Belles Arts i el 1778 va passar a anomenar-se Escola de Nobles Arts, el 1790 es va estendre amb filials a Olot, Palma de Mallorca , Tàrrega, Girona, Saragossa i Jaca. Es va organitzar una primera exposició a 1786 per donar a conèixer els treballs realitzats pels alumnes que havien estat premiats, a l'exposició celebrada l'any següent es va permetre, després d'una sol·licitud, que presentaran les seves obres persones alienes a l'escola.[4]L'any 1817 hi fou inaugurada la secció d'Arquitectura dirigida per Antoni Cellers i Azcona.[5]

El 1850 l'escola passa a dependre de l'Acadèmia Provincial de Belles Arts amb el nou nom d'Escola Provincial de Belles Arts. Pau Milà i Fontanals, catedràtic de l'escola Llotja des de l'any 1851 i a instàncies de l'Ateneu Català (més tard Ateneu Barcelonès) va proposar la realització d'un pla d'ensenyament artístic de les arts industrials, per millorar la qualitat del disseny, i harmonitzar la bellesa amb la utilitat. Va ser llavors quan es van incorporar les especialitats en arts industrials. El 1884 es crea la nova assignatura de Teoria i Història de les Belles Arts Industrials paral·lela a l'existent deTeoria i Història de les Belles Arts.[6]Des de 1858 a 1885 es va fer càrrec de la direcció de l'Escola Llotja Claudi Lorenzale que juntament amb les teories de Pau Milà i les influències que tenien ambdós de Friedrich Overbeck, van ser decisives per a la introducció de l'idealisme purista i una inclinació cap a una aptitud més conservadora juntament amb mètodes pedagògics oposats als acadèmics. Al curs 1888-89 les bosses d'estudis van recaure entre altres, a Evarist Roca en escenografia i mobiliari i el 1895-96 a Joan Busquets i Jané, ambdós van evolucionar més tard cap al modernisme.

Segle XX i XXI[modifica | modifica el codi]

El centre de Sant Andreu.
Edifici d'il·lustració a la seu de Sant Andreu

La reforma general de l'any 1900 dels decrets per a l'ensenyament artístic oficial com Escola Superior d'Arts i Indústries i Belles Arts suposa la desvinculació d l'Escola de la tutela acadèmica i coincideix amb un moment crític de l'escola

« A l'Escola de Barcelona, la van trobar els decrets de 1900 en una situació crítica. Dotada de vint-i-quatre càtedres, algunes d'elles lliures, tenia deu vacants i mancava de recursos per a realitzar la renovació del material i la reforma del local, que els moderns mètodes i la implantació dels ensenyaments establertes per aquells decrets exigien. »
— Soler y Pérez.[7]

Els noucentistes encapçalats per Joaquim Folch i Torres, veien a la Llotja com una escola caduca i amb una educació artística corrent segons un article publicat a La Veu de Catalunya.[8]La Diputació va crear un Consell d'Investigació Pedagògica el 1913, el conflicte va sorgir per la no acceptació de l'Escola cap tipus d'intervenció ni reforma proposada pels noucentistas.

Àngel Ferrant professor d'escultura de la Llotja, el 1920, havia estat un temps a Viena amb una beca per a l'estudi del sistema educatiu artístic austríac. Va presentar un pla d'estudis inspirat als de la Bauhaus, l'anomenat Pla Ferrant "una de les propostes més rellevants sobre ensenyament artístic generades a Catalunya i a tota Espanya des de la perspectiva de la modernitat".[9]Malgrat tenir una gran acceptació per part dels alumnes, no es va dur a terme.

La seva configuració actual és fruit de la separació que el 1940 es produí a l'antiga escola de Llotja, que es bifurcà entre l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics i l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, que amb els anys esdevindria Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Desde l'any 1981 l'escola passa a dependre de la Generalitat de Catalunya.

Segons Arnau Puig :

« ... L'evolució natural de la societat imposa, cíclicament, un replantejament de tot el saber i de totes les tècniques. Una escola pensada des de la perspectiva del disseny -adequació de la forma dels productes a les exigències de la societat- ha de fomentar, a més d'un domini dels procediments tècnics actuals, un major estímul de la creativitat, inherent i exigible a tota producció material per la constant i creixent demanda de la societat.[10] »

Activitat[modifica | modifica el codi]

S'hi imparteixen coneixements relacionats amb tot el ventall de possibilitats de formació que existeix en el camp de les Arts plàstiques i del Disseny: Estudis Superiors de Disseny a les quatre especialitats i cicles formatius de grau mitjà i superior de les famílies professionals d'Art i de Disseny.

L'escola es caracteritza per la utilització del caràcter pluridisciplinari dels seus estudis, en els que hi té especial importància la preparació humanística dels alumnes. Això fa que la Història de l'Art i la sociologia esdevinguin matèries fonamentals per a la formació dels futurs graduats.

Estudis[modifica | modifica el codi]

  • A partir de l'any 2001 s'ofereix ensenyament superior de diplomatura universitària en quatre modalitats de disseny:
    • Disseny gràfic
    • Disseny de productes
    • Disseny d'interiors
    • Disseny de moda
  • Cicles formatius de grau superior d'arts plàstiques:
    • Aparadorisme
    • Projectes i direcció d'obres de decoració
    • Enquadernació artística
    • Gravat i tècniques d'estampació
    • Estampacions i tintatges artístics
    • Estilisme d'indumentària
    • Joieria artística
    • Esmals artístics al foc sobre metall
    • Arts aplicades al mur
    • Ceràmica artística
    • Gràfica publicitària
    • Il·lustració
    • Modelisme i maquetisme
    • Modelisme industrial
    • Arts aplicades de l'escultura
  • Cicles formatius de Grau Mitjà d'arts plàstiques:
    • Art final de disseny gràfic
    • Autoedició
    • Fosa artística i Galvanoplàstia
    • Forja artística
    • Talla artística en fusta
    • Daurat i policromia artística

Alumnes distingits[modifica | modifica el codi]

Per les seves aules han passat al llarg de la seva història algunes de les figures més representatives del món de les arts i del disseny català, com els pintors i dibuixants Pablo Picasso, Joan Miró Ferrà, Antoni Clavé Sanmartí, Josep Guinovart, Modest Cuixart, Marià Fortuny, Lola Anglada, Joan Llimona, Núria Llimona,[11] Josep Maria Sert, Apel·les Mestres, Felip Vall i Verdaguer, Modest Urgell o Josep Rocarol; il·lustradors com ara la Mercè Llimona[12]; escultors com Damià Campeny, Jaume Gubianas i Jovés, Celdoni Guixà i Alsina, Josep Llimona, Pere Puntí i Terra, Margarida Sans i Jordi, Agapit Vallmitjana i Abarca o Venanci Vallmitjana i Barbany; arquitectes com Cèsar Martinell, Òscar Tusquets i Josep Fontserè i Mestre; fabricants i dissenyadors de mobles com Joan Busquets i Jané; dissenyadors industrials com Gabriel Teixidó; ceramistes com ara el ceramista i crític d'art Josep Llorens i Artigas; dissenyadors gràfics com Josep Artigues; teòrics de l'art com Alexandre Cirici i Pellicer i Arnau Puig Grau (Dau al Set); i escriptors com ara en Pere Calders, entre molts altres.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pàgina oficial de l'ESDA Llotja
  2. Montero i Madariaga, Jordi,(2002), Llotja Escuela Gratuita 1775 Escola d'Art 2000 "Presentació", Generalitat de Catalunya, Departament d'Ensenyament Escola d'Art Llotja, DL-. B-52.966-00
  3. Thompson, James, (1994) Els orígens de la industrialització a Catalunya: el cotó a Barcelona 1728-1832, Barcelona, Edicions 62 ISBN 84-297-3803-7 p. 37
  4. Judit Subirachs i Burgaya, (1994), L'Escultura del segle XIX a Catalunya Publicacions de l'abadia de Montserrat, ISBN 84-7826-577-5
  5. Garganté Llanes, Maria, Antoni Cellers i el seu entorn : notes sobre arquitectura religiosa vuitcentista
  6. Teresa M. Sala,(2002), Llotja Escuela Gratuita de Diseño 1775 Escola d'Art 2000 "Episodis sobre la formació de moblistes-decoradors a Llotja a la segona meitat del segle XIX", Generalitat de Catalunya, Departament d'Ensenyament Escola d'Art Llotja, DL-. B-52.966-00
  7. Soler y Pérez, Escuela Superior de Artes industriales y Bellas Artes de Barcelona. Su historia y estado actual "Memoria del curso 1924-1925", Barcelona 1925 p.86
  8. Folch i Torres, L'Escola dels Bells Oficis dins de "Página Artística" a La Veu de Catalunya, 18-07-1912.
  9. Josep Bracons, (2002), Llotja Escuela Gratuita 1775 Escola d'Art 2000, Llotja al "Debat sobre Ensenyament Artístic de la Modernitat", Generalitat de Catalunya, Departament d'Ensenyament Escola d'Art Llotja, DL-. B-52.966-00
  10. Arnau Puig,(2002), Llotja Escuela Gratuita 1775 Escola d'Art 2000 "Sentit i funció actual de les Arts Aplicades", Generalitat de Catalunya, Departament d'Ensenyament Escola d'Art Llotja, DL-. B-52.966-00
  11. Biografia de Núria Llimona al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.
  12. Hi va passar un període als 15 anys estudiant allí, però després es va decantar per a les Acadèmies Dalmases i Baixas i l'estudi del seu oncle, l'escultor Josep Llimona - veg. la biografia de Mercè Llimona a la pàgina dedicada a ella de l'Ajuntament de Barcelona.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Manuel Ruiz Ortega, La escuela gratuita de diseño de Barcelona 1775-1808, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1999.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escola de la Llotja