Lola Anglada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lola Anglada

Retrat de Lola Anglada
Nom de naixement Dolors Anglada i Sarriera
Naixement 29 d'octubre de 1892
Barcelona
Defunció 12 de setembre de 1984 (als 91 anys)
Tiana
Art dibuix
Educació Escola de la Llotja
Moviment il·lustració
Premis Medalla del Foment de les Arts Decoratives (1980)
Creu de Sant Jordi (1981)


Obra destacada

Rajoles Lola Anglada a Sitges.jpg

Lola Anglada realitzà durant uns quants anys les rajoles amb què es guardonaven les millors catifes de flors de la processó del Corpus de Sitges

Dolors Anglada i Sarriera,[1] coneguda popularment com a Lola Anglada (Barcelona, 29 d'octubre de 1892Tiana, 12 de setembre de 1984),[2] fou una narradora infantil i dibuixant catalana. Col·laborà des de molt jove a gairebé totes les revistes infantils catalanes de l'època i arribà a esdevenir un dels escriptors més representatius del gènere a la preguerra. Té obres al Museu Nacional d'Art de Catalunya i al Museu d'Història de Barcelona i és famosa la seva col·lecció de nines, instal·lada al Museu Romàntic Can Llopis (Sitges).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 1892 a la ciutat de Barcelona, en una família amb fortes arrels a la població de Tiana. Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona al costat d'Antoni Utrillo i Joan Llaverias. Aquest últim aconseguí que Anglada realitzés la seva primera exposició a la Sala Parés de Barcelona i que el setmanari ¡Cu-Cut! publiqués un dibuix de l'autora. En finalitzar la Primera Guerra Mundial va viatjar a París gràcies a una beca del Govern francès, col·laborant amb diverses editorials de la capital francesa, on es relacionà amb Francesc Macià o Josep Clarà. Compromesa amb els valors democràtics i la causa catalanista, organitzà una sol·licitud d'amnistia pels acusats de participar en el Complot de Garraf contra el rei Alfons XIII d'Espanya.

Durant la Guerra Civil s'afilià a la UGT i col·laborà en el Comissariat de propaganda; un cop acabada la guerra, s'instal·là definitivament a Tiana, població situada a la comarca del Maresme, a la finca estiuenca de la família situada al peu de la plaça de la Vila. Morí a Tiana el 12 de setembre de 1984.

Obra artística[modifica | modifica el codi]

La nina del drapaire, 1855. Col·lecció de Nines i Joguines Lola Anglada. Museu Romàntic Can Llopis, Sitges

Polifacètica, amb una tècnica de dibuix excel·lent, una gran sensibilitat i un fort sentiment nacionalista, Lola Anglada és considerada la darrera dels clàssics il·lustradors de l'escola catalana de principis de segle XX i una de les escriptores més importants de l'etapa de la preguerra. Va col·laborar en diverses revistes infantils, com ara En Jordi, En Patufet, La Nuri (fundada per ella mateixa) o La Mainada. El personatge que l'ha fet més coneguda, "El més petit de tots", és un símbol d'identitat nacional de l'època. També col·laborà amb les seves il·lustracions amb Francesc Curet i Payrot en el escrits que aquest feia al Diario de Barcelona. L'any 1975 fou guardonada amb la Medalla al Mèrit Cultural de la Diputació de Barcelona, el 1980 amb la Medalla del Foment de les Arts Decoratives i el 1981 amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya. Cedí la seva col·lecció de nines a la Diputació de Barcelona, que la instal·là al Museu Romàntic Can Llopis de Sitges.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • 1920: Contes del Paradís
  • 1928: En Peret, il·lustrat per ella mateixa
  • 1929: Margarida
  • 1929: Monsenyor Llangardaix
  • 1930: Narcís
  • 1934: Contes d'Argent
  • 1937: El més petit de tots
  • 1949: La Barcelona dels nostres avis
  • 1958: La meva casa i el meu jardí
  • 1960: Martinet
  • 1983: Les meves nines

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

Placa commemorativa del nomenament de Lola Anglada com a filla adoptiva de la vila de Tiana

Nomenada filla adoptiva de Tiana, aquesta població també ha posat el seu nom a l'escola pública de primària del poble. També hi ha Centres d'ensenyament Lola Anglada[3] a Badalona, L'Hospitalet de Llobregat, Martorell, Esplugues de Llobregat, Vilafranca del Penedès i Lloret de Mar. A Barcelona hi ha una biblioteca amb el seu nom, al carrer Rocafort nº 236.[4] Entre el 1984 i 2003 es concedí el Premi Lola Anglada de contes breus per a nois i noies, convocat per la Caixa Terrassa i l'Ajuntament de Terrassa.

Fons personal[modifica | modifica el codi]

Part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons aplega documentació reunida i generada per Lola Anglada fruit de la seva vida personal i la seva activitat professional. Fotografies, positius i negatius de diferents tècniques i formats, de paisatges i vistes costumistes de la Ciutat Comtal i de Catalunya. Són imatges que mostren la fisonomia i l'activitat quotidiana i festiva de Barcelona i la rodalia. També conté fotografies sobre la vida i el treball en el món rural. Destaca, entre el material, una col·lecció de retrats en negatiu al col·lodió de personatges anònims. Aquestes imatges podien haver estat utilitzades per Lola Anglada com a models per als seus dibuixos i il·lustracions. Es tracta d'un fons de gran valor per la riquesa i varietat dels continguts.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Lola Anglada». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 11 desembre 2013].
  2. Rius Vernet, Núria. «Maria Dolors Anglada Sarriera. Il·lustradora». Diccionari Biogràfic de Dones. [Consulta: 21 juliol 2014].
  3. Centres d'ensenyament amb el nom de "Lola Anglada"
  4. Biblioteca Lola Anglada
  5. Arxiu Històric de la Ciutat (Barcelona). Sílvia Domènech (dir.); Rafel Torrella; Montserrat Ruiz. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació. Guia del fons i les col·lecions de l'arxiu fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal de Barcelona/Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 255. ISBN 978-84-9850-029-5 [Consulta: 10 gener 2014]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lola Anglada Modifica l'enllaç a Wikidata