Josep Clarà i Ayats
| Josep Clarà i Ayats | |
|---|---|
 Autoretrat dedicat al seu mestre Josep Berga |
|
| Naixement | 1878 Olot |
| Defunció | 1958 Barcelona |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Art | Escultura |
| Educació | Escola d'Olot |
| Moviment | mediterranisme |
| Obres destacades | "Maternitat" Joventut |
| Influenciat per | Josep Berga i Boix |
| Influí | Josep Clarà i Miquel Blay i Fàbregas |
 La Deessa a la Plaça de Catalunya de Barcelona |
|
Josep Clarà i Ayats (Olot, 1878 - Barcelona, 1958) fou un escultor català.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Clarament emmarcat en el mediterranisme, la seva obra és figurativa, sòlida i compacta. Va iniciar la seva formació a l'Escola de Dibuix d'Olot amb el professor Josep Berga i Boix (1837-1914), on l'elogi d'un dibuix seu que li va fer el pintor Joaquim Vayreda (1843-1894) [1], va ser un gran estímul i un dels seus records infantils més grats. Més tard, el 1897 va ingressar a l'escola de Belles Arts de Tolosa (França). Les seves inquietuds artístiques i després de guanyar un esment en un concurs, el van fer marxar a París el 1890, on va conèixer Auguste Rodin, el qual va fer que es decidís per l'escultura. Coneix entre altres artistes a l'escultor Arístides Maillol amb qui mantindrà una gran amistat i una gran afinitat en el sentit de l'escultura, que el farà connectar amb l'estètica que a Catalunya es batejà amb el nom de Noucentisme. Com a dibuixant destaquen els apunts, que va realitzar a la ballarina Isadora Duncan, en diferents moviments de dansa. Isadora va morir el 1927. Després, una altra gran ballarina li va servir de model per als seus dibuixos: Antonia Mercé "L'Argentina".
Viatges a Londres i sobretot a Itàlia completen la seva formació. Torna a París, on es converteix en un escultor acreditat. Realitza nombroses exposicions en galeries i salons de París, Londres, Berlín, Roma i Barcelona. Es trasllada definitivament el 1932 a Barcelona, on va seguir treballant i exposant fins a la seva mort. Esdevingué membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 1932.
La seva darrera escultura fou Estàtica (1954-1958). La gran part del llegat de les seves obres són al Museu Comarcal de la Garrotxa a Olot i al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona.
L'any 1964 es féu efectiu el llegat a la ciutat de Barcelona de la seva casa a les Tres Torres, amb el taller i el jardí que l'envoltava, amb prop de 800 escultures (els seus guixos i obres de marbre i altres materials), prop de 10.000 dibuixos propis, la seva col·lecció de pintures formada per obres d'artistes contemporanis i amics i la seva biblioteca personal, amb l'encàrrec i la condició de crear un museu, juntament amb una quantitat important de diners en metàl·lic per a constituir una fundació. Havent estat arranjat el museu en l'antic taller de l'escultor i inaugurat l'any 1969, encara que no es va crear la fundació, el testament de la germana de l'artista confirmà aquesta donació l'any 1982. El Museu Clarà fou tancat i desmantellat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1995. El desembre d'aquell mateix any es va crear l'Associació d'Amics del Museu Clarà [2], per reivindicar l'obertura del museu i impedir la dispersió de les seves col·leccions[3][4][5], que ara reposen als magatzems del Museu Nacional d'Art de Catalunya i del Museu Comarcal de la Garrotxa, a Olot. L'agost de 1999, l'Ajuntament de Barcelona va fer enderrocar la casa de Clarà i desmantellar el jardí noucentista. El taller va ser convertit en una biblioteca pública[6] que porta el nom de l'insigne escultor català.
[modifica] Guardons
- 1910 Guanya la Medalla d'Or a la Exposition Universelle et Internationale de Bruxelles i després a la Exposición Nacional de Pintura, Escultura y Arquitectura de Madrid.
- 1912 Se li atorga la Medalla d'Or a l'Exposició que té lloc a Amsterdam.
- 1925 És nomenat acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid.
- 1929 Guanya el Premi d'Honor de l'Exposició Internacional a Barcelona.
- 1934 És nomenat president del Cercle Artístic de Barcelona i acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
- 1954 Rep el Gran Premi d'Escultura de la II Biennal Hispanoamericana d'Art de l'Havana.
- 1956 Medalla de Plata de la Diputació Provincial de Barcelona i Medalla d'Or del Cercle Artístic.
- 1958 Rep el Premi de la Fundació Joan March.
[modifica] Obres
- Adolescència, 1907
- El crepuscle, 1907-1910
- La Deessa, 1908-1910
- Xènius, 1910
- El Ritme, 1910
- A Sallarès i Pla, 1917 Sabadell
- Venus sortint del bany, 1922
- Joventut, 1928
- Repòs, 1929
- Noia Asseguda, 1932
- Puixança, 1936
- San Benet, 1946
- Maternitat, 1947-1948 Olot
[modifica] Museus amb obres de Josep Clarà
- Museu Comarcal de La Garrotxa. Olot
- Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) Barcelona
- Musée National d'Art Moderne de París. (França)
- Museo Nacional de Bellas Artes de Buenos Aires (Argentina)
- Museo Nacional de Arte de Santiago de Chile (Xile)
- Museo Nacional de Bellas Artes de L'Havana (Cuba)
- Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid
[modifica] Referències
- ↑ J. Clarà. Recuerdos. Notas y anécdotas sobre la vida de José Clarà y Ayats (MNAC/MC 99835)
- ↑ http://www.anuaris.cat/continguts/article.php?id=161
- ↑ Notícia a El Mundo
- ↑ Notícia a l'Avui
- ↑ Notícia a www.raco.cat
- ↑ Notícia a la xarxa
[modifica] Bibliografia
- Doñate, Mercè. Clarà escultor. Barcelona Editorial MNAC ISBN 84-8043-021-4, 1997.
- Gaya Nuño, J.A.. J.Clarà. Barcelona Galerías Layetanas, 1948.
