Josep Clarà i Ayats

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Josep Clarà i Ayats

Autoretrat dedicat al seu mestre Josep Berga
Naixement 1878
Olot
Mort 1958
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Educació Escola d'Olot
Art Escultura
Moviment mediterranisme
Influí Josep Clarà i Miquel Blay i Fàbregas


Obres destacades

Spain.Barcelona.Plaza.Catalunya.2013.La.Deessa.o.l'Enigma.JPG

La deessa a la plaça de Catalunya de Barcelona

Josep Clarà i Ayats (Olot, 1878Barcelona, 1958) fou un escultor català. Format a les escoles de Belles Arts d'Olot, de Tolosa de Llenguadoc i de París, s'establí a aquesta darrera ciutat. Influït en la seva primera etapa per Rodin, va evolucionar vers la nova orientació donada per Maillol a l'escultura. Els viatges que va fer l'any 1906 a Londres i a Itàlia, i també les idees estètiques del seu amic Eugeni d'Ors, van contribuir decisivament a encaminar el seu art cap a la raó, l'harmonia i la proporció pròpies de l'escultura clàssica. A partir del 1910 – 1911 fou considerat un dels capdavanters del noucentisme i establí el seu propi model clàssic, depurat i auster del qual La deessa n'és segurament l'exemple més significatiu. Al seu retorn a Catalunya l'any 1932 va continuar ocupant un dels llocs més destacats de l'escultura catalana.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Tomba de Clarà al Cementiri de Montjuïc

Clarament emmarcat en el mediterranisme, la seva obra és figurativa, sòlida i compacta. Va iniciar la seva formació a l'Escola de Dibuix d'Olot amb el professor Josep Berga i Boix (1837-1914), on l'elogi d'un dibuix seu que li va fer el pintor Joaquim Vayreda (1843-1894),[2] va ser un gran estímul i un dels seus records infantils més grats. Més tard, el 1897 va ingressar a l'escola de Belles Arts de Tolosa (França). Les seves inquietuds artístiques i després de guanyar un esment en un concurs, el van fer marxar a París el 1890, on va conèixer Auguste Rodin, el qual va fer que es decidís per l'escultura. Coneix entre altres artistes a l'escultor Arístides Maillol amb qui mantindrà una gran amistat i una gran afinitat en el sentit de l'escultura, que el farà connectar amb l'estètica que a Catalunya es batejà amb el nom de Noucentisme. Com a dibuixant destaquen els apunts que va realitzar a la ballarina Isadora Duncan en diferents moviments de dansa. Isadora va morir el 1927. Després, una altra gran ballarina li va servir de model per als seus dibuixos: Antonia Mercé "L'Argentina".

Viatges a Londres i sobretot a Itàlia completen la seva formació. Torna a París, on es converteix en un escultor acreditat. Realitza nombroses exposicions en galeries i salons de París, Londres, Berlín, Roma i Barcelona. Es trasllada definitivament el 1932 a Barcelona, on va seguir treballant i exposant fins a la seva mort. Esdevingué membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 1932.

La seva darrera escultura fou Estàtica (1954-1958). La gran part del llegat de les seves obres són al Museu Comarcal de la Garrotxa a Olot i al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona.

Museu[modifica | modifica el codi]

Article principal: Museu Clarà
A Sallarès i Pla. Escultura a la plaça de Robert de Sabadell. És una fosa de metall monocromada de color negre, exempta que està recolzada en un pedestal i mig tombada. La seva tipologia correspon a les escultures jacents. El pedestal en el que està recolzat i on hi ha la imatge i nom de l'autor, és de pedra.

L'any 1964 es féu efectiu el llegat a la ciutat de Barcelona de la seva casa a les Tres Torres, amb el taller i el jardí que l'envoltava, amb prop de 800 escultures (els seus guixos i obres de marbre i altres materials), prop de 10.000 dibuixos propis, la seva col·lecció de pintures formada per obres d'artistes contemporanis i amics i la seva biblioteca personal, amb l'encàrrec i la condició de crear un museu, juntament amb una quantitat important de diners en metàl·lic per a constituir una fundació. Havent estat arranjat el museu en l'antic taller de l'escultor i inaugurat l'any 1969, encara que no es va crear la fundació, el testament de la germana de l'artista confirmà aquesta donació l'any 1982. El Museu Clarà fou tancat i desmantellat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1995. El desembre d'aquell mateix any es va crear l'Associació d'Amics del Museu Clarà,[3] per reivindicar l'obertura del museu i impedir la dispersió de les seves col·leccions,[4][5][6] que ara reposen als magatzems del Museu Nacional d'Art de Catalunya i del Museu Comarcal de la Garrotxa, a Olot. L'agost de 1999, l'Ajuntament de Barcelona va fer enderrocar la casa de Clarà i desmantellar el jardí noucentista. El taller va ser convertit en una biblioteca pública[7] que porta el nom de l'insigne escultor català.

Guardons[modifica | modifica el codi]

  • 1910 Guanya la Medalla d'Or a la Exposition Universelle et Internationale de Bruxelles i després a la Exposición Nacional de Pintura, Escultura y Arquitectura de Madrid.
  • 1912 Se li atorga la Medalla d'Or a l'Exposició que té lloc a Amsterdam.
  • 1925 És nomenat acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid.
  • 1929 Guanya el Premi d'Honor de l'Exposició Internacional a Barcelona.
  • 1934 És nomenat president del Reial Cercle Artístic de Barcelona[8] i acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
  • 1954 Rep el Gran Premi d'Escultura de la II Biennal Hispanoamericana d'Art de l'Havana.
  • 1956 Medalla de Plata de la Diputació Provincial de Barcelona i Medalla d'Or del Cercle Artístic.
  • 1958 Rep el Premi de la Fundació Joan March.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Adolescència, 1907
  • El crepuscle, 1907-1910
  • La deessa, 1908-1910
  • Xènius, 1910
  • El Ritme, 1910
  • A Sallarès i Pla, 1917 Sabadell
  • Venus sortint del bany, 1922
  • Joventut, 1928
  • Repòs, 1929
  • Noia Asseguda, 1932
  • Puixança, 1936
  • José Rodríguez Fernández, 1940 Oviedo
  • San Benet, 1946
  • Maternitat, 1947-1948 Olot

Museus amb obres de Josep Clarà[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mendoza 1995: 47
  2. J. Clarà. Recuerdos. Notas y anécdotas sobre la vida de José Clarà y Ayats (MNAC/MC 99835)
  3. http://www.anuaris.cat/continguts/article.php?id=161
  4. Notícia a El Mundo
  5. Notícia a l'Avui
  6. Notícia a www.raco.cat
  7. Notícia a la xarxa
  8. Marín Silvestre, Maria Isabel. «Presidents». A: Reial Cercle Artístic. Cercle Artístic de Barcelona. Primera aproximació a 125 anys d'història'. 2006a ed., p. 169. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Doñate, Mercè. Clarà escultor. Barcelona Editorial MNAC, 1997. ISBN 84-8043-021-4. 
  • Gaya Nuño, Juan Antonio. J.Clarà. Barcelona Galerías Layetanas, 1948. 
  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Clarà i Ayats Modifica l'enllaç a Wikidata