Joan Busquets i Jané

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Joan Busquets i Jané (Barcelona, 1874 - Barcelona, 1949), fou un projectista de mobles[Nota 1] i decorador català, un dels màxims representants del modernisme en les arts aplicades i les tendències posteriors fins a la Guerra Civil Espanyola. Fill de l'ebenista Joan Busquets i Cornet va dirigir la Casa Busquets, empresa familiar fundada a Barcelona el1840 pels seus oncles Josep, Miquel i Marc Antoni Busquets,[1] especialitzada inicialment en la producció de tapissos i més tard en la producció de mobles. Una tipologia de mobiliari que el distingirà són les ''arquimeses''.[Nota 2] Va realitzar importants encàrrecs al llarg de la seva trajectòria professional per clients de la burgesia catalana, intel·lectuals i polítics, d'altres families benestans espanyoles i de llatinoamèrica, i institucions com la Mancomunitat de Catalunya, Foment del Treball, la Junta de Museus, la Diputació de Barcelona o el Reial Cercle Artístic. Col·laborà amb mestres artesans de renòm en diversos àmbits com la metal·listeria artística, la talla artística, la pintura a l'oli, la serralleria i la tapisseria i amb artistes reconeguts com a Sebastià Junyent, Oleguer Junyent i Josep Pey. Va ser president del Foment de les Arts Decoratives (FAD) des de 1918 fins a 1923.[2]


Primers anys[modifica | modifica el codi]

Es va formar a l'Escola de la Llotja de Barcelona com a ebenista i com a tècnic de disseny de mobiliari.[3] El curs 1895-96 acaba els estudis i l'escola li atorga una borsa de viatge per visitar els museus Espanyols. Des de principis de la dècada dels noranta ja col·labora a la Casa Busquets realitzant els dibuixos de mobiliari.

El 1896 la Casa Busquets participa en la tercera Exposició dedicada a les Bellles Arts i a les Indústries Artístiques de Barcelona, organitzada per l'Ajuntament de la ciutat, el jove Busquets és guardonat amb una menció honorífica pels seus projectes de diversos mobles.[4] L'estil del mobiliari respon a la moda eclèctica i historicista del gust del moment, principalment mobles d'estil gòtic i renaixentista, però també estil Lluís XV, Lluís XVI i rococó. El seu treball como a projectista de l'empresa anirà prenent més importància a partir del 1898, moment en què Busquets i Jané realitza el primer dibuix aquarel·lat de tendència modernista.

Etapa modernista (1898-1911)[Nota 3][modifica | modifica el codi]

El primer projecte de moble modernista data de 1898, fou un armari-rentamans produït amb combinació de diverses fustes i en el qual Busquets i Jané introdueix per primer cop la nova tècnica del pirogravat policromat substituint la marqueteria. Busquets i Jané a més de projectista i artista decorador aplica el pirogravat personalment sobre els mobles que ha dissenyat prèviament, de manera que intervé activament en la seva realització. Aquesta tècnica serà un element característic del que es reconeix com "estil Busquets".[5] Formes més sinuoses i elements decoratius florals són algunes de les característiques adoptades al nou estil, però ho combina amb elements historicistes, el moble encara té una aparença híbrida. Aquest mateix any projecte dos arquimeses pirogravades d'estil modernista.

El 1899 realitza la primera calaixera modernista i pirogravada amb ornamentació naturalista, la decoració destaca pels girasols, un motiu floral habitual del modernisme català adoptat del Art Nouveau. Tanmateix, és important la influència de Louis Majorelle i Hector Guimar en l'estructura dels mobles, d'una gran fantasía formal,[6] així com la inspiració en els models decoratius de Louis Majorelle,[7] amb un gust especial pels elements naturalistes de flora i fauna. Pels vols del 1900 projecta les diverses peces de mobiliari per a un dormitori de model veritablement modernista, on adopta formes òssies i estructures més lleugeres d'influència d'Antoni Gaudí, i les línies sinuoses a la manera del coup de fouet de Victor Horta.[8] Respecte a les formes òssies: ...de la producció busquetiana destaca una variada galeria de seients[9] que desenvolupa durant el canvi de segle i primers anys del s. XX, des de cadires, chaise longue, butaques, banquetes, etc. Paral·lelament, continua realitzant projectes historicistes segons el gust dels clients.

Busquets i Jané inicia el nou segle assumint la responsabilitat de l'empresa (els encàrrecs, els projectes, les produccions i les vendes) i assoleix el nou estil com a renovació per produir mobles artístics en la línia d'integrar l'art i la decoració como un tot, una aspiració proposada per William Morris que durant el modernisme conforma l'esperit d'artistes, arquitectes i decoradors dels exteriors i els interiors del edificis.[10] Durant la primera dècada del segle XX aquesta idea d'un art total Busquets i Jané l'aplica als diversos estils encarregats pels seus clients, en una casa cada estança pot estar decorada amb un estil diferent, un menjador neorococó, una saleta Lluís XV, un despatx gotitzant, un dormitari modernista, una sala d'estar japonesa, etc., la Casa Baixeras, ara desapareguda, n'era un bon exemple. La decoració s'estén a tots els elements que configuren l'espai, mobles, cortinatges, tapisseries, catifes i objectes molt diversos, Busquets i Jané i el seu taller-botiga s'encarregen de cobrir totes les necessitats de la clientela en funció de la demanda.

A més de la decoració amb pirogravat cal destacar la tècnica de la marqueteria, molt característica dels mobles modernistes a Catalunya.[11] Busquets i Jané compta amb la col·laboració de Josep Pey i Sebastià Junyent pels dissenys de plantilles colorejades amb una iconografía inspirada amb la fauna, les figures femenines i la flora segons la moda del moment. Els colors servien com a base per aplicar posteriorment una gamma molt variada de fustes,[12] això confería a la decoració una gran riquesa cromàtica, la varietat d'espècies de fustes és utilitzada per la producció de tota mena de mobiliari i es combinen fustes diferents.

A partir del 1903-1904 Busquets i Jané introdueix nous elements en el disseny de mobles d'estil modernista, aquests són formes decoratives quadrangulars amb motius florals (roses, hortènsies) més senzills i elegants. L'estructura dels mobles és més rectilinia, la decoració menys recarregada, hi ha una predomini de la simplicitat. Aquest canvi és conseqüència, d'una banda, de la influència dels dissenys de R. Mackintosh i l'escola de Glasgow, de l'altra, de la Secessió Vienesa. Dos elements que Busquets i Jané assimila i reprodueix en el nou disseny de mobles són les roses i la ploma de paó. Al llarg de la dècada s'observa una transició del mobiliari modernista d'influència de l'art nouveau cap a models anglesos i vienesos que Busquets i Jané anomenava "estíl anglès modern".[13] A tall d'exemple, un dormitori d'aquesta nova tendència va ser produït per encàrrec deFrancesc Cambó, client habitual de Busquets i Jané desde 1909 fins a 1926.[14]

Aquesta dècada és un període d'èxit per a la Casa Busquets amb un paper molt destacat en les arts aplicades, tant pel que fa als encàrrecs com el reconeixement de la premsa i la seva implicació als debats teòrics.

Entre el noucentisme i l'art déco (1911-1929)[modifica | modifica el codi]

A partir de 1911 la casa Busquets segueix realitzant mobiliari d'estils diversos en consonància amb els gustos dels clients. Produeix mobles de l'estil Lluís XVI, l'anglès, l'Imperi i a més realitza mobiliari que recupera la tradició catalana i d'estil modern. Aquest últim éstil és una combinació de referències franceses camí de l'art decó i el mediterranisme aplicat a l'ornament[15] proposat pel debat noucentista que busque les arrels nacionals en motius i formes classiques que tendeixen a la simplificació de les línies corbes. El gust clàssic promou l'estil neorenaixentista i les formes italianitzants que també es reflecteixen en l'arquitectura. En aquest sentit els espais interiors de les vivendes també es van modificant i els rebedors i vestíbols de les cases benestans prènen un major protagonisme, són cada cop més amplis com a lloc de rebuda. Un ejemple és el projecte de decoració del rebedor de la Casa Trinxet (1922), Busquets i Jané dissenya mobles italianitzans i decoracions de parets amb tapissos pintats de grans dimensions, on reprodueix quadres amb escenes mitològiques de pintors italians com Botticelli.[16]

L'art déco es desenvolupa a Catalunya en el període d'entre guerres, però és un estil efímer i eclètic. La casa Busquets l'aplica a l'ornamentació on combina una decoració amb temes del noucentisme i motius francesos amb formes de mobiliari orientalitzants.[17] Respecte a les tècniques i els materials Busquets i Jané segueix utilitzant la tècnica del pirogravat, a més de la marqueteria que amb l'estil decó ha introduït nous materials con l'ivori i el nacra. El mobiliari també es decora amb incrustacions de l'elements de bronze i carei i s'aprofiten les betes que contribueixen a la funció decorativa. L'interès per l'exotisme oriental es fa pales en la decoració amb la tècnica del lacat urushi, tècnica japonesa introduïda a Barcelona pel lacador Lluís Bracons a partir de 1921. Aquest i Enriqueta Benigani col·laboren amb Busquets i Jané, per ejemple, en la realització de plafons de parets.[18]

L'any 1925 s'inaugura l'Exposició d'Arts Décoratifs Modernes de París, amb aquesta mostra es difón i populartitza l'art Decó. Busquets i Jané participa amb un menjador de formes rectes, més funcionals i pròpies del "Decó", també anomenat "moble modern".[19] A partir d'aquest moment l'estil modern és la línia que segueix el nou disseny, allunyat de formes modernistes, gotitzants i neos, però es continuen realitzant mobles de formes i decoracions eclèctiques.

La recerca d'un art i una cultura nacional catalana, encetada pel noucentisme, inclou el debat sobre el oficis d'art entre el 1910 i 1923, molt influenciat per les propostes de Joaquim Folch i Torres[20] Busquets i Jané participa en els debats dels bells oficis i també s'interessa i reflexiona sobre la creació del Museu d'Art Nacional. Alhora, té una presència molt activa i continuada al FAD,[Nota 4] institució de la qual era soci des de la seva fundació i n'és president durant el període 1918-1923, més endavant l'abandona per diferències de criteri amb el nou president.[21]

Últims anys[modifica | modifica el codi]

Durant la dècada dels treinta la casa Busquets produeix gran quantitat de mobles "d'estil modern", producció que queda temporalment interrompude durant els esdeveniments de la Guerra Civil.[22] A més, canvía l'estructura de l'empresa, se separa el taller de la botiga, separació que continúa definitivament durant la dècada dels quaranta. Els anys de la posguerra van ser difícils, però Busquets i Jané va recuperar l'empresa i va seguir treballant fins a la seva mort, l'any 1949, atropellat per un tramvia.[23]

Exposicions, fires i premis[modifica | modifica el codi]

La Casa Busquets ja participava a exposicions des de la dècada de 1800 i també realitzava viatges a París, Londres i d'altres ciutats europees per estar al dia de les innovacions en les arts aplicades, adquirir objectes i encarregar teles per a tapissos i cortinatges, sobretot a París. L'última exposició a la qual va participar va ser el 1935 a la Fira de Barcelona.[24] També obtingué diversos premis i nominacions.

La presència de les obres de J. Busquets i Jané a les exposicions d'ençà que es fa càrrec de l'empresa destaca a l'Exposición General de Bellas Artes de Madrid de 1904 i posteriorment la V Exposició Internacional de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona de 1907, on és premiat amb primera medalla. El 1910 participa per primer cop a una exposició internacional amb el FAD a l'Exposició de Belles Arts del Primer Centenario de la Independencia de Méjico on és guardonat amb una medalla i seguidament a l'Exposición Española de Arte e Industrias Decorativas, també a Mèxic, on obté un diploma. El mateix any es presenta l'Exposición de Buenos Aires, li atorguen un gran premi d'honor. El 1911 se celebra la VI Exposició Internacional d'Art de Barcelona on rep una medalla de primera classe i el 1912, a l'Exposició de Londres, obté el gran premi d'honor .[25] El 1918 participa en el Saló de Tardor París i és premiat per una arqueta d'estil renaixentista. A l'exposition des Arts Décoratifs Modernes celebrada a París el 1925 participa amb el FAD i rep un diploma d'honor per la instal·lació d'un menjador.

Actualment es poden veure diversos models de mobiliari (arquimeses, cadiratges, taules, armaris, etc.) al Museu Nacional d'Art de Catalunya i al Museu del Modernisme Català a Barcelona.

Notes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sala i Garcia; Busquets, 1989, p. 4.
  2. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 13 agost 2013]. 
  3. Sala i Garcia, 2006, p. 117.
  4. Opus Cit, p.88
  5. Sala i Garcia, 2006, p. 118.
  6. Sala i Garcia; Busquets, 1989, p. 10.
  7. Sala i Garcia, 2006, p. 128.
  8. Sala i Garcia, 2006, p. 123.
  9. Sala i Garcia, 2003, p. 169.
  10. Sala i Garcia, 2006, p. 135.
  11. Sala i Garcia, 2006, p. 141.
  12. Mainar i Pons, 1976, p. 335-336.
  13. Sala i Garcia, 2006, p. 167.
  14. Sala i Garcia, 2006, p. 181.
  15. Sala i Garcia, 2006, p. 237.
  16. Sala i Garcia, 2006, p. 239.
  17. Sala i Garcia, 2006, p. 222.
  18. Sala i Garcia, 2006, p. 260.
  19. Sala i Garcia; Busquets, 1989, p. 34.
  20. Sala i Garcia, 2006, p. 225.
  21. Sala i Garcia; Busquets, 1989, p. 25.
  22. Sala i Garcia; Busquets, 1989, p. 44.
  23. Sala i Garcia, 2006, p. 277.
  24. Sala i Garcia; Busquets, 1989, p. 37.
  25. Sala i Garcia, 2006, p. 190-193.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Teresa M. Sala i Garcia, La Casa Busquets [Microforma] : 1840-1929. Barcelona : Publicacions Universitat de Barcelona, 1994
  • Sala i Garcia, Teresa-M; Busquets, Joan. Busquets. Nou Art Thor, 1989. ISBN 978-84-7327-188-2. 
  • Sala i Garcia, Teresa-M. La Casa Busquets: una història del moble i la decoració del modernisme al déco a Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, 2006. ISBN 978-84-490-2434-X [Consulta: 19 de desembre de 2012]. 
  • Teresa M. Sala, "J. Busquets : 1874-1949". A Mestres del Modernisme. Barcelona : Fernando Pinós Guirao Galeria d'art, 2000
  • Teresa M. Sala i Garcia, "La Casa Busquets, artesanos al servicio de la Burguesia". A Congreso Español de Historia del Arte 7è 1988 Múrcia VII CEHA Murcia, 1988 Mesa I patronos, promotores, mecenas y clientes. Murcia : Universidad de Murcia, DL 1992 P.681-686 84-7684-371-2
  • Sala i Garcia, Teresa M.; Fontbona, Francesc. «Ars Lignaria: Fusteria artística, ebenisteria i decoració a l'època del modernisme». A: El Modernisme: les arts tridimensionals, la crítica del modernismo. vol. IV. L'Isard, 2003. ISBN 978-84-89931-30-5. 
  • Mainar i Pons, Josep. El Moble Català. Destino, 1976. ISBN 978-84-233-0655-8. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «Nota» però no l'etiqueta <references group="Nota"/> corresponent