Charles Rennie Mackintosh

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la biografia de l'arquitecte. Si cerqueu la biografia del químic, vegeu Charles Macintosh.
Charles Rennie Mackintosh

Charles Rennie Mackintosh (7 de juny de 1868 - 10 de desembre de 1928) era un arquitecte Escocès, dissenyador, i aquarel·lista. Va ser dissenyador del moviment Arts and Crafts i també l'exponent principal d'Art Nouveau al Regne Unit. Tenia una influència considerable en el disseny europeu.


Vida[modifica | modifica el codi]

La Willow Tearooms al carrer Sauchiehall, Glasgow.

Charles Rennie Mackintosh va néixer al 70 de Parson Street Glasgow el 7 de juny de 1868 i era el quart de cinc fills de William Mackintosh i Margaret Rennie. El jove Charles assistí a l'escola privada de Reid assistit i a la Institució d'Allan Glen.[1][2] El 1890 Mackintosh el segon guanyador de beca d'estudis d'Alexander Thomson, establerta per a l'"avançament de l'estudi de l'arquitectura clàssica antiga, amb especial referència als principis il·lustrats als treballs de Thomson.".[3] Al seu retorn, continuava amb la pràctica arquitectònica d'Honeyman i Keppie on començà el seu primer gran projecte arquitectònic, l'Edifici Glasgow Herald, el 1899.

Charles Rennie Mackintosh va conèixer i es va fer amic de l'artista Margaret Macdonald a l'Escola d'Art de Glasgow. Eren membres del grup col·laboratiu conegut com "Els Quatre" i es varen casar el 1902. Després d'uns quants èxits en el disseny d'edificis, Mackintosh esdevingué soci d'Honeyman i Keppie el 1907.

Durant aquest temps amb l'empresa, Charles Rennie Mackintosh va millorar el seu estil arquitectònic. El 1909 va dissenyar l'Escola de Scotland Street, que es convertiria en el seu darrer encàrrec arquitectònic important. Quan les dificultats econòmiques varen provocar el tancament de molts estudis d'arquitectura, va dimitir d'Honeyman i Keppie el 1913 i va mirar d'obrir el seu propi estudi.

Incapaç de sostenir el seu negoci, Mackintosh i la seva dona varen fer unes vacances esteses a Suffolk on va crear moltes aquarel·les florals. A retornar un any més tard, els Mackintosh es varen traslladar a Londres on Charles continuava pintant i creant dissenys tèxtils. El 1916 Mackintosh va rebre un encàrrec per redissenyar la casa de W.J. Bassett-Lowke. Aquest compromís seria el seu últim projecte arquitectònic i de disseny d'interior.

A causa de dificultats financeres, els Mackintosh es varen tornar a traslladara el 1925 al sud de França, ja que Portvendres[4] era una localització força més barata per viure. Durant aquesta pacífica fase de la seva vida, Charles Rennie Mackintosh va crear una gran cartera de pintures d'aquarel·la d'arquitectura i paisatge. La parella va romandre a França durant cinc anys, abans que de veure's forçats a retornar a Londres el 1927 a causa d'una malaltia.

Aquell any, a Charles Rennie Mackintosh li diagnosticaven un càncer de gola i llengua. Una recuperació lleu l'impulsà a marxar de l'hospital i refer-se a casa durant uns quants mesos. Més tard ingressaria en una residència on moria el 10 de desembre de 1928 als 60 anys.

Influències al disseny[modifica | modifica el codi]

La façana nord de l'Escola de Glasgow (Escòcia)

Va viure la major part de la seva vida a la pròspera ciutat de Glasgow. Situada als marges del riu Clyde, durant la Revolució Industrial la ciutat tenia un dels centres de producció més grans d'enginyeria pesada i construcció naval al món. Mentre la ciutat creixia i prosperava, era necessària una resposta més ràpida a l'alta demanda de béns de consum i art. Els elements produïts en sèrie i industrialitzats començaven a guanyar popularitat. Junt amb la Revolució Industrial, l'estil asiàtic i l'aparició de les idees modernistes també influïren els dissenys de Mackintosh. Quan el règim aïllacionista japonès es debilitava, les drassanes que construïen al riu Clyde estaven exposades a l'armada japonesa. L'enllaç de Glasgow amb el país oriental es tornava especialment proper. El disseny Japonès es feia més accessible i guanyava una gran popularitat.

Aquest estil era admirat per Mackintosh a causa de la seva moderació i economia de mitjans més que l'acumulació ostentosa; les seves formes simples i materials naturals més que elaboració i artifici; l'ús de textura i llum i ombra més que dibuix i ornament. El mobiliari del vell estil occidental es veia com adornaments que mostraven el patrimoni del seu propietari, i el valor de la peça s'establia segons el temps invertit en crear-lo. En les arts japoneses, el mobiliari i el disseny se centraven en la qualitat de l'espai, que suposava una evocació a la calma i a un sentiment orgànic interior.

Alhora, una nova filosofia interessada en la creació d'un disseny funcional i pràctic estava emergint per tota Europa: les anomenades "idees modernistes". El concepte principal del moviment Modernista era desenvolupar idees innovadores i tecnologia nova: disseny interessat en el present i el futur, més que amb la història i la tradició. Es descartava l'ornamentació pesada i els estils heretats. Tot i que Mackintosh era conegut com el 'pioner' del moviment, els seus dissenys estaven molt allunyats de l'utilitarisme ombrívol del Modernisme. La seva preocupació era construir al voltant de les necessitats de la gent: gent vista, no com a masses, sinó com a individus que no necessitaven una màquina per viure, sinó una obra d'art. Mackintosh prenia la seva inspiració de la seva educació escocesa i la barrejava amb la rúbrica d'Art Nouveau i amb la simplicitat de la forma japonesa.

Mentre treballava en arquitectura, Charles Rennie Mackintosh desenvolupava el seu propi estil: un contrast entre angles rectes durs i motius decoratius de manera floral inspirats amb corbes subtils, p. ex. el motiu de la Rosa Mackintosh, junt amb algunes referències a l'arquitectura escocesa tradicional. El projecte que ajudaria a fer la seva reputació internacional era l'Escola de Glasgow (1897-1909). Durant les primeres etapes de l'Escola d'Art de Glasgow també va completar el projecte de la Queen's Cross Church a Maryhill, Glasgow. Es considera que és un dels projectes més misteriosos de Charles Rennie Mackintosh. És l'única església construïda de l'artista de Glasgow i ara és l'oficina central de la Societat Charles Rennie Mackintosh.

Com el seu contemporani Frank Lloyd Wright, els dissenys arquitectònics de Mackintosh sovint incloïen detallades especificacions constructives, de la decoració i del mobiliari dels seus edificis. La majoria si no tots aquests especejaments i significatives contribucions als seus dibuixos arquitectònics estaven fets amb tot detall per la seva esposa Margaret Macdonald[5] a qui Charles havia conegut a l'Escola d'Art de Glasgow. El seu treball es va presentar a l'exposició Sezessió de Viena el 1900.

La carrera arquitectònica de Mackintosh va ser relativament curta, però de qualitat significativa i impactant. Totes els seus grans encàrrecs van estar entre 1896 i 1906, quan dissenyà cases privades, edificis comercials, renovacions d'interior, església, i mobiliari.

"El Far", l'edifici del Glasgow Herald de Charles Mackintosh
Hill House, Helensburgh, prop de Glasgow

Treballs arquitectònics destacats[modifica | modifica el codi]

L'Espai de luxe a Willow Tearooms disseny i realització de mobiliari d'interior de Mackintosh i Margaret Macdonald
Escola del carrer d'Escòcia a Glasgow


Projectes no construïts[modifica | modifica el codi]

Encara que moderadament popular (durant un període) a la seva Escòcia, la majoria dels seus dissenys més ambiciosos no es construïren. Els seus dissenys de diversos edificis per a l'Exposició Internacional de Glasgow de 1901 no es construïren, cap no era la seva "Haus eines Kunstfreundes" Casa per a l'amant de l'art) del mateix any. Participava en el concurs de disseny de 1903 per a la Catedral de Liverpool, però va perdre la licitació a favor de Giles Gilbert Scott.

La Casa per a un amant de l'art es va construir després de la seva mort (1989-1996). Tanmateix, Mackintosh va deixar molts projectes sense construir:

  • Estació Terminal de Ferrocarril
  • Auditori
  • Auditori Alternatiu
  • Bar i Menjador
  • Recinte firal
  • Ciència i Museu d'Art
  • Sala capitular
  • Catedral de Liverpool

Encara que la producció arquitectònica de Mackintosh va ser bastant petita tenia una influència considerable al disseny europeu. Especialment popular a Àustria i Alemanya, el treball de Mackintosh era molt reconegut quan es va presentar a l'exposició Sezessió de Viena el 1900. També va exposar a Budapest, Munic, Dresden, Venècia i Moscou.

Treball de Disseny i Pintura[modifica | modifica el codi]

El Fort, circa. 1925-1926. Fort Mailly, una fortificació del segle XVI arruïnada a la rodalia de Port Vendres
Els Quatre

Charles Rennie Mackintosh assistí a cursos nocturns d'art a l'Escola d'Art de Glasgow. Va ser en aquestes classes on va conèixer la seva futura dona Margaret Macdonald, la seva germana Frances Macdonald i Herbert Macnair que era també un estudiant amic de Mackintosh a Honeyman i Keppie. MacNair i Frances també es casarien. Aquests companys íntims es coneixerien més tard com el grup col·laboratiu d'"Els Quatre" membres prominents del Moviment de l'Escola de Glasgow".

Aquest grup d'artistes exposaven a Glasgow, Londres i Viena, i aquestes exposicions ajudaven a establir la reputació de Mackintosh. L'anomenat "Estil de Glasgow" s'exhibia a Europa i influïa el moviment Vienès de l'Art Nouveau conegut com a Sezessionstil al voltant de 1900. Mackintosh també va treballar el disseny d'interior, mobiliari, teixits i forja. Molt d'aquest treball combina els propis dissenys de Mackintosh amb els de la seva muller, l'estil fluint, floral el qual complementava amb el seu treball més formal, el rectilini.

Més tard, desil·lusionat amb l'arquitectura, Mackintosh treballà àmpliament com a aquarel·lista pintant nombrosos paisatges i estudis de flors (sovint amb la col·laboració de Margaret, amb l'estil Mackintosh al que convergeix gradualment) al poble de Suffolk a Walberswick (a on s'havia traslladat la parella el 1914), i on va ser arrestat per possible espia el 1915. El 1923, havia abandonat totalment l'arquitectura i el disseny i s'havia anat al sud de França amb Margaret on es concentrà en l'aquarel·la. Estava interessat en la relació entre els paisatges fets per l'home i el dissenyat de forma natural. Moltes de les seves pintures descriuen Portvendres, un port petit prop de la frontera Espanyola, i prop dels paisatges.

Retrospectiva[modifica | modifica el codi]

Els dissenys de Mackintosh han guanyat en popularitat en les dècades posteriors a la seva mort. La seva Casa per a un amant de l'art es construí finalment al Parc Bellahouston de Glasgow el 1996, i la Universitat de Glasgow (que té la majoria del seu treball d'aquarel·la) va reconstruir una casa adossada que Mackintosh havia dissenyat i moblat amb el seu treball i el de Margaret (ara és part del Museu Hunterian de la Universitat). L'edifici de l'Escola d'Art de Glasgow (ara rebatejat "Edifici Mackintosh") és regularment citat pels crítics d'arquitectura com un dels millors edificis del Regne Unit. La Societat Charles Rennie Mackintosh intenta fomentar una major consciència del treball de Mackintosh com un important arquitecte, artista i dissenyador. La redescoberta de Mackintosh com a figura significativa del disseny és relacionada per alguns amb la designació de Glasgow com a Capital Europea de la Cultura el 1990,[6] i les mostres del seu treball que acompanyaren el festival al llarg de l'any. La seva popularitat permanent des de llavors, ha estat alimentada per altres demostracions, molts llibres i altres records que han il·lustrat diversos aspectes de la seva vida i treball. Aquest ressorgiment de l'interès públic de Mackintosh ha conduït, a canvi, a la renovació i obertura d'altres edificis al públic, com els Willow Tearooms, Glasgow i Derngate, Northampton.

El Metropolitan Museum of Art a Nova York va fer una important mostra retrospectiva dels treballs de Rennie Charles Mackintosh entre el 21 de novembre de 1996 i el 16 de febrer de 1997. Juntament amb aquella exposició, hi havia conferències i un simposi d'especialistes, incloent-hi Pamela Robertson de la Galeria d'Art Hunterian, el propietari de galeria d'art de Glasgow Roger Billcliffe, i l'arquitecte J. Stewart Johnson, i projecció de documentals sobre Mackintosh.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The many colours of Mackintosh – Scotsman.com News» (en anglès). [Consulta: 16-04-2010].
  2. «Diccionari d'arquitectes escocesos» (en anglès). [Consulta: 16-04-2010].
  3. «The Alexander Thomson Memorial» (en anglès).
  4. Port Vendres
  5. «Margaret Macdonald, Charles Rennie Mackintosh & Scottish architecture». Arxivat de l'original el 16 de febrer de 2010.
  6. «The Glasgow Story: Modern Times». City of Glasgow Culture and Leisure Services. [Consulta: 2009-06-22].
  7. Charles Rennie Mackintosh: Pla de la Galeria i Programa Guia (1996). Vegeu també Filler, Martin. «A Show on the Road May Take Many Forms». New York Times. [Consulta: 2008-06-07].
  • Davidson, Fiona. The Pitkin Guide: Charles Rennie Mackintosh (en anglès). Great Gran Bretanya: Pitkin Unichrome, 1998. ISBN 0-85372-874-7. 
  • Fiell, Charlotte and Peter. Charles Rennie Mackintosh (en anglès). Taschen, 1995. ISBN 3-8228-3204-9. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • David Stark Charles Rennie Mackintosh and Co. 1854 to 2004 (2004) ISBN 1 84033 323 5
  • Tamsin Pickeral; Mackintosh Flame Tree Publishing London 2005 ISBN 1 84451 258 4
  • Alan Crawford Impermeable Charles Rennie (Thames & Hudson)
  • John McKean Charles Rennie Mackintosh, Arquitecte, Artista, Icona (Lomond) il·lustrat per Colin Baxter
  • David Brett Charles Rennie Mackintosh: La Poètica de Fabricació (1992)
  • Timothy Polit En part vist en Part Imaginat (1994)
  • John McKean Guia de Butxaca d'Charles Rennie Mackintosh
  • edició. Wendy Kaplan Charles Rennie Mackintosh (Premsa Abbeville 1996)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Rennie Mackintosh