Frank Lloyd Wright

De Viquipèdia

Frank Lloyd Wright

Frank Lloyd Wright (Richland Center, Wisconsin, 8 de juny de 1867 - Phoenix, Arizona, 9 d'abril de 1959), arquitecte nord-americà, un dels principals mestres de l'Arquitectura Moderna. Al llarg de la seva vida desenvolupà una sèrie d'estils i obres molt personals que han influït decisivament en el desenvolupament de l'arquitectura, primer als Estats Units d'Amèrica, posteriorment a Europa i Japó. Esta considerat com l'arquitecte més important d'Amèrica.

Taula de continguts

1 Biografia
- 1.1 Consagració
- 1.2 Relació amb Ayn Rand
2 Obres més importants
3 Significat de l'obra de Frank Lloyd Wright
4 Enllaços externs

[edita] Biografia

En 1893 Wright es va associar amb un altre arquitecte per uns quants anys, fins que en 1896 va obrir el seu propi despatx d'arquitectura. En aquests anys va dissenyar la Casa Winslow, a River Forest Illinois, la primera de la famosa sèrie d'habitatges de camp. Es tracta de cases unifamiliars, fortament integrades al seu entorn. Les cobertes sobresurten considerablement de les façanes i les finestres formen una seqüència contínua horitzontal . El nucli central dels habitatges el constitueix una gran xemeneia, al voltant de la qual es disposen les estances. Altres cases dissenyades en aquest estil van ser, per exemple, la de Willitts, a Highland Park Illinois, i la D. Martin, a Buffalo Nueva York.

Wright va crear un nou concepte respecte als espais interiors dels edificis, que va aplicar a les seves cases de camp, però també a les seves altres obres. Wright rebutja el criteri existent fins llavors dels espais interiors com a estances tancades i aïllades de les altres, i dissenya espais en els quals cada habitació o sala s'obre a les altres, amb el que aconsegueix una gran transparència visual, una profusió de llum i una sensació d'amplitud i obertura. Per diferenciar una zona de l'altra, recorre a divisions de material lleuger o a sostres d'alçària diferent, evitant els tancaments sòlids innecessaris. Amb tot això, Wright va establir per primera vegada la diferència entre "espais definits" i "espais tancats".

[edita] Consagració

Museu Guggenheim, Nova York

Wright va abandonar la seva família en 1909 i va viatjar a Europa. A l'any següent va presentar els seus treballs en una exposició d'arquitectura i disseny a Berlín, on va obtenir un gran reconeixement. Una publicació que es va editar sobre les seves obres va influir a les noves generacions d'arquitectes europeus.

De tornada als Estats Units va dissenyar el seu propi habitatge, Taliesin, que en el transcurs dels anys es va cremar en tres ocasions, i que Wright va reconstruir sempre de nou.

Durant els anys 1915 a 1922 Wright va treballar al costat d'Antonin Raymond en el projecte de l'Hotel Imperial de Tòquio, per al qual va desenvolupar un nou mètode de construcció resistent als terratrèmols, l'eficàcia del qual es va veure comprovada després de romandre intacte després del terratrèmol que va devastar la ciutat en 1923. Aquest hotel, lamentablement, va ser demolit en els anys 60.

Un altre projecte innovador quant al mètode de construcció va ser la casa Barnsdall, en Los Angeles, que es va realitzar mitjançant blocs de ciment prefabricats, dissenyats per Wright. Aquest mètode de construcció el va aplicar després també en altres de les seves obres.

Quan va travessar un període en què no va tenir gaires encàrrecs, Wright va aprofitar per escriure un llibre sobre planificació urbanística, que va publicar en 1932 any en el qual va començar les seves tertúlies i escola a Taliesin per la qual han passat grans arquitectes i artistes del segle XX com a: John Lautner, E. Fay Jones i Paolo Soleri. Anys més tard en va crear un altre a Arizona i aquests són els llocs des d'on avui es dirigeixen les seves fundacions. També és a Taliesin on s'exposa el model d'una ciutat distribuïda horitzontalment sobre el territori i els habitants del qual disposen d'automòbils per desplaçar-se per ella.

Un dels seus projectes més destacats i més coneguts el va realitzar entre 1935 i 1939. Es tracta de la Casa Fallingwater a Ohiopile, Pennsilvània, edificada sobre una enorme roca, directament a sobre d'una cascada. En els anys següents, Wright va dissenyar tota classe de projectes, i en tots va introduir criteris originals i avançats per a la seva època. També va escriure altres llibres i nombrosos articles, alguns dels quals s'han convertit en clàssics de l'arquitectura del nostre temps.

[edita] Relació amb Ayn Rand

Ayn Rand, una gran admiradora de Lloyd Wright, es va inspirar parcialment en el talent individualista de l'arquitecte per crear a Howard Roark, el protagonista de la seva novel·la La deu (1943).

Anys després, el 1946, Rand va insistir a la productora de la pel·lícula perquè contractés Wright per fer els dissenys arquitectònics de la versió cinematogràfica de la novel·la. La productora es va negar, a causa dels elevats honoraris demanats per Wright.

Ayn Rand també va voler viure en una casa dissenyada per Wright, però, en no poder pagar la quantitat de diners que aquest exigia, va tenir finalment que "conformar-se" amb una casa dissenyada per Richard Neutra.

[edita] Obres més importants

Casa de la Cascada (The Fallingwater o Edgar J. Kaufmann Sr. Residence) a a Ohiopile, Pennsilvània

Casa Coonley (Riverside, Illinois)

Casa Robie, (Oak Park ,Illinois)

Casa Martín (Búfalo, Nova York)

Casa Willitts (Highland Park, Illinois)

Casa Northome de Francis W. Little (Nova York)

Edifici de la Prensa (San Francisco)

Edifici Larkin (Búfalo, Nova York)

Centre Cívico Marin (San Rafael, Califòrnia)

Casa de Frank J. Baker (Witmeth, Illinois)

Casa de Robert Evans (Longwood, Virginia)

Centre Educacional Corbin (Wichita, Kansas)

Casa de la Cascada (The Fallingwater), (Bear Run, Pennsilvània)

Casa Taliesin (Spring Green, Wisconsin)

Museu Guggenheim, (Nova York)

Auditori Grady Gammage (Tempe, Arizona)

Teatre Kalita Humphreys (Dallas, Texas)

Casa Walker (Carmel, Califòrnia)

Edifico Seu Principal de Johnson Wax (Racine, Wisconsin)

Hotel Imperial (Tòquio, Japó)

Edifici de National Insurance (Chicago)

[edita] Significat de l'obra de Frank Lloyd Wright

Frank Lloyd Wright fou la figura central de l'arquitectura orgànica, una tendència que representà, de manera emblemàtica, l'altre costat, es a dir un punt de vista alternatiu i una estètica diferent, en certa forma oposada o complementària a l'arquitectura racionalista el representant mes conspicu de la qual fou l'arquitecte suïs Le Corbusier.

Wright va romandre sempre fidel al legat i a l'ideologia individualista del «pionerisme» americà que retorna a l'exaltació i l'aprofundiment de les relacions entre l'individuu i l'espai arquitectònic i entre aquest i la natura o l'espai natural assumit com a referència fonamental de les pròpies obres. Aquest interès el portà a centrar-se en el seu tema preferit de la casa o residència unifamiliar, les «prairie houses», les quals van constituir l'aspecte determinant dels seus inicis com arquitecte.

En el seu llibre L'Arquitectura orgànica (1939), Wright exposa les seves idees sobre l'arquitectura; com idea força postula una arquitectura que refusa la mera recerca estètica o el simple gust superficial ja que no són més que imposicions externes a la relació entre l'home i la natura. El projecte arquitectònic, la «projectació» ha de crear una harmonia entre l'home i la natura i construir un nou sistema que manifesti un equilibri real entre l'ambient construït i el medi ambient, mitjançant l'integració de diversos elements artificials o propis de l'home (edificis, carrers, etc) dins la natura. Tot això forma part d'un únic sistema interconnectat, un organisme, l'espai arquitectònic. La casa de la cascada (The Fallingwater) serà l'exemple paradigmàtic d'aquest modus de fer i entendre l'arquitectura.