Frank Lloyd Wright
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Frank Lloyd Wright (Richland Center, Wisconsin, 8 de juny de 1867 - Phoenix, Arizona, 9 d'abril de 1959) fou un arquitecte estatunidenc considerat un dels principals mestres de l'Arquitectura Moderna. Al llarg de la seva vida desenvolupà una sèrie d'estils i obres molt personals que han influït decisivament en el desenvolupament de l'arquitectura, primer als Estats Units d'Amèrica, i posteriorment a Europa i Japó. És considerat com l'arquitecte més important d'Amèrica.[1]
Biografia[modifica]
Primers anys[modifica]
Frank Lloyd Wright va néixer a la ciutat agrícola de Richland Center, Wisconsin als Estats Units, el 1867. Originalment anomenat Frank Lincoln Wright, va canviar el seu nom després del divorci dels seus pares, per a honorar el cognom gal·lès de la família materna, els Lloyd Joneses. El seu pare, William Carey Wright (1825 - 1904) fou un orador admirat en l'àmbit local, professor de música, advocat ocasional i ministre itinerant. William Wright havia conegut i es va casar amb la mestra d'escola del comtat, Anna Lloyd Jones (1838/39 - 1923), l'any anterior, quan va ser contractat com superintendent de les escoles del Comtat de Richland. Originari de Massachusetts, William Wright havia estat un ministre baptista, però que més tard es va unir a la família de la seva dona en la fe de l'unitarisme. Anna va ser un membre de la gran, pròspera i ben coneguda família dels unitarians Lloyd Jones, que havia emigrat de Gal·les a Spring Green, Wisconsin. Els pares de Wright van ser persones compromeses amb interessos idiosincràtics que van passar a Frank. A la seva biografia, la seva mare va declarar, quan estava esperant el seu primer fill, que arribaria a construir bonics edificis. Va decorar el seu viver amb gravats de les catedrals angleses arrencats d'una revista per a fomentar l'ambició del nadó. La família es va traslladar a Weymouth (Massachusetts) el 1870 perquè William fos ministre d'una congregació petita.
El 1876, Anna va visitar l'Exposició Universal de Filadelfia (1876) i va veure una exposició dels blocs educatius, creats per Friedrich Wilhelm August Fröbel. Els blocs, coneguts com a Regals Froebel, eren el fonament del seu innovador concepte de jardí d'infants. Una mestra capacitada, Anna estava emocionada pel programa i va comprar un conjunt de blocs per a la seva família. El jove Frank passava molt temps jugant amb els blocs. Aquests tenien formes geomètriques i es podien muntar en diverses combinacions per formar tres composicions tridimensionals. Wright a la seva autobiografia parla sobre la influència d'aquests exercicis en el seu enfocament de disseny. Molts dels seus edificis es caracteritzen per la claredat geomètrica que presenten.
La família Wright va tenir problemes financers a Weymouth i va tornar a Spring Green (Wisconsin), on el clan de suport Lloyd Jones, podria ajudar a William a trobar feina. Es van assentar al Madison (Wisconsin) on William va impartir classes de música i va servir com a secretari de la Societat Unitària acabada de formar. Encara que William va ser un pare distant, compartia el seu amor per la música, especialment les obres de Johann Sebastian Bach, amb els seus fills.
Poc després que Frank va complir 14 anys - el 1881 - els seus pares es van separar. Anna havia estat infeliç durant algun temps amb la incapacitat de William per mantenir la seva família i li va demanar que marxés. El divorci es va concretar el 1885 després que William demandés Anna per la falta d'afecte físic. William va deixar Wisconsin després del divorci i Wright va afirmar que ja no va tornar a veure el seu pare.[2] En aquest moment el segon nom de Frank va ser canviat de Lincoln a Lloyd. Com l'home que queda a la família, Frank va assumir la responsabilitat financera per la seva mare i dues germanes.
Wright va assistir a una escola secundària de Madison, però no hi ha proves que s'hagués graduat.[3] Va ser admès a la Universitat de Wisconsin-Madison com a estudiant especial el 1886. Allà es va unir a la fraternitat Phi Delta Theta,[4] va prendre classes a temps parcial durant dos semestres, i va treballar amb un professor d'enginyeria civil, Allan D. Conover.[5] El 1887, Wright va deixar l'escola sense tenir un títol (encara que se li va concedir un doctorat honorari en Belles Arts per la Universitat el 1955). Es va traslladar a Chicago, que encara s'estava reconstruint del gran incendi de Chicago de 1871, i es va unir a l'estudi d'arquitectes de Joseph Lyman Silsbee. Al cap d'un any, va deixar Silsbee i va treballar per l'empresa d'Adler i Sullivan com un aprenent de Louis Henri Sullivan.[6]
El 1889, es va casar amb la seva primera dona, Catherine Lee "Kitty" Tobin (1871-1959), va comprar terres a Oak Park (Illinois), i va construir la seva primera casa amb el seu estudi incorporat. La seva mare, Anna, aviat va seguir Wright a la ciutat, on li va comprar una casa adjacent a la seva residència. El seu matrimoni amb Kitty Tobin, la filla d'un ric empresari, va elevar el seu estatus social, i el va fer més conegut.
A partir de 1890, se li va assignar tota la feina de disseny residencial de l'empresa. El 1893, Louis Sullivan va descobrir que Wright havia acceptat encàrrecs privats. Sullivan es va sentir traït perquè el seu empleat favorit havia dissenyat cases "a la seva esquena", i va demanar a Wright que deixés l'empresa. Amb una necessitat constant de fons per mantenir la seva creixent família, Wright havia dissenyat altres cases per complementar els seus escassos ingressos. Wright es refereix a aquestes cases com el seu disseny "pirata". Estan situades prop de la casa de Frank Lloyd Wright, a Chicago Avenue a Oak Park. Després de deixar Sullivan, Wright va practicar amb la seva pròpia casa.
Aquesta pràctica va ser un notable compendi de dissenys arquitectònics creatius. El 1901, Wright havia completat aproximadament 50 projectes, incloent-hi moltes cases a Oak Park, com la Casa Walter H. Gale, que fou la primera realitzada després que va deixar la signatura de Louis Sullivan, Adler & Sullivan.[7][8]
Escola Prairie[modifica]
Entre 1900 i 1917, els seus dissenys residencials van ser cases de l'Escola Prairie (escola praderia), anomenada així perquè el disseny és considerat com un complement del territori de praderies al voltant de Chicago. Aquestes cases són edificis baixos amb poca profunditat, de sostres inclinats, línies de cel net, voladissos i terrasses amb materials inacabats. Es tracta de cases unifamiliars, fortament integrades al seu entorn. Les cobertes sobresurten considerablement de les façanes i les finestres formen una seqüència contínua horitzontal. El nucli central dels habitatges el constitueix una gran xemeneia, al voltant de la qual es disposen les estances. Les cases tenen el mèrit de ser els primers exemples d'espais oberts."
La manipulació de l'espai interior als edificis residencials i públics són el segell distintiu del seu estil. Un d'ells és el Unity Temple, la casa de la congregació Unitària Universalista a Oak Park. Com a Unitarista de sempre i membre de la Unity Temple, Wright va oferir els seus serveis a la congregació després que la seva església s'incendiés el 1904. La comunitat va acordar contractar-lo, i va treballar en la construcció des de 1905 fins a 1908. Creia que la humanitat hauria de ser central a tot el disseny.
Wright va crear un nou concepte respecte als espais interiors dels edificis, que va aplicar a les seves cases de camp, però també a les seves altres obres. Wright rebutja el criteri existent fins llavors dels espais interiors com a estances tancades i aïllades de les altres, i dissenya espais en els quals cada habitació o sala s'obre a les altres, amb el que aconsegueix una gran transparència visual, una profusió de llum i una sensació d'amplitud i obertura. Per diferenciar una zona de l'altra, recorre a divisions de material lleuger o a sostres d'alçària diferent, evitant els tancaments sòlids innecessaris. Amb tot això, Wright va establir per primera vegada la diferència entre "espais definits" i "espais tancats".
Hi ha molts exemples d'aquest treball a Buffalo (Nova York), com a resultat de l'amistat entre Wright i Darwin D. Martin, un executiu de la companyia de sabó Larkin. El 1902, la Companyia Larkin va decidir construir un nou edifici administratiu. Wright va arribar a Buffalo i va dissenyar no només els primers esbossos per a l'edifici d'administració de Larkin (acabat el 1904, enderrocat el 1950), sinó també les cases de tres dels executius de l'empresa:
- Casa Darwin D. Martin, Buffalo NY, 1904,
- Casa William R. Heath, Buffalo NY, 1905,
- Casa Walter V. Davidson, Buffalo NY, 1908,
- I també la Casa George F. Barton, Buffalo NY, 1903, per al cunyat de Martin, part de la Casa Martin Complex,
- I, més tard, les cases de Graycliff, Derby NY, 1926, residència d'estiu dels Martin.
La Casa Westcott va ser construïda a Springfield (Ohio), en algun moment entre 1907 i 1908. No només incorpora el disseny de l'innovador estil Prairie, sinó que també reflecteix la seva passió per l'art japonès i la cultura en els trets característics del disseny tradicional japonès. És l'unica casa prairie construïda a Ohio, i representa una important evolució del concepte Prairie de Wright. La casa té una àmplia pèrgola, coberta amb una intricada gelosia de fusta, connectant un garatge separat amb la casa principal característica de només alguns dissenys de Wright posteriors a l'estil Prairie.
No se sap exactament quan Wright va dissenyar la casa Westcott, pot ser alguns mesos abans o més d'un any després que Wright tornés del seu primer viatge al Japó el 1905. Wright va crear dos dissenys diferents per a la Casa Westcott, tots dos s'inclouen als Estudis i edificis construïts per Frank Lloyd Wright, publicat pel distingit Ernst Wasmuth (Alemanya, 1910-1911). Aquesta obra en dos volums conté més de 100 litografies dels dissenys de Wright i és comunament conegut com el Portfolio Wasmuth.
Altres cases de Wright considerades obres mestres de l'últim període Prairie (1907-1909) són la casa Robie a Chicago i l'Avery i la Casa Queene Coonley a Riverside (Illinois). La Casa Robie, amb la seva alça, el ràfec de la teulada, recolzada per un canal d'acer de 34 metres de llarg, és el més espectacular. Les seves àrees d'estar i menjador, pràcticament en un espai ininterromput. Aquest edifici va tenir una profunda influència en els joves arquitectes d'Europa després de la Primera Guerra Mundial i és a vegades anomenada la "pedra angular de la modernitat". No obstant això, el treball de Wright no va ser conegut pels arquitectes europeus fins a la publicació del Portfolio Wasmuth.
Europa i els problemes personals[modifica]
Unes xafarderies locals varen destapar uns coquetejos de Wright i es va crear una reputació a Oak Park com un home-sobre-ciutat. La seva família havia augmentat a sis fills que requerien la major part de l'atenció de Caterina. El 1903, Wright va dissenyar una casa per a Edwin Cheney, un veí a Oak Park, i immediatament es va captivar de l'esposa de Cheney, Mamah Borthwick Cheney. Mamah Cheney va ser una dona moderna amb activitats fora de casa. Era una pionera feminista i Wright la veia com el seu equivalent intel·lectual. Els dos es van enamorar, tot i que Wright havia estat casat durant gairebé 20 anys. Sovint, se'ls podia veure fent passejades en l'automòbil de Wright a través d'Oak Park, i es van convertir en el tema de la ciutat. L'esposa de Wright, Kitty, segura que aquesta unió s'esvairia com les altres, es va negar a concedir-li el divorci. Tampoc Edwin Cheney kli concediria a Mamah. El 1909, fins i tot abans que la Casa Robie estigués acabada, Wright i Mamah Cheney varen fugir a Europa, deixant als seus marits i fills enrere. L'escàndol que va esclatar pràcticament va destruir la capacitat de Wright per practicar l'arquitectura als Estats Units.
Els estudiosos sostenen que el 1907 va sentir que havia fet tot el que podia fer amb l'estil prairie, en particular des del punt de vista de les cases unifamiliars. Wright no estava rebent grans encàrrecs per a edificis comercials o públics, i es va frustrar.
El que va portar a Wright a Europa va ser l'oportunitat de publicar un conjunt de la seva obra amb Ernst Wasmuth, qui el 1909 s'havia compromès a publicar el seu treball en aquest continent.[9] Aquesta oportunitat també va permetre a Wright aprofundir la seva relació amb Mamah Cheney. Wright i Cheney van abandonar els Estats Units per separat el 1910 per a reunir-se a Berlín, on es troben les oficines de Wasmuth.
Els dos volums del Portfolio Wasmuth es van publicar el 1910 i 1911 en dues edicions, creant la primera gran exposició de l'obra de Wright a Europa.
Wright va romandre a Europa per un any (encara que Mamah Cheney va tornar als Estats Units un parell de vegades) i s'instal·là a Fiesole, Itàlia. Durant aquest temps, Edwin Cheney li va concedir el divorci a Mamah, tot i que Kitty es va negar a concedir-li al seu marit. Després de la tornada de Wright als Estats Units a finals de 1910, Wright va persuadir a la seva mare per comprar uns terrenys per a ell a Spring Green (Wisconsin). Els terrenys els van comprar el 10 d'abril de 1911, es trobaven al costat dels terrenys de la família de la seva mare, el Lloyd-Jones. Wright va començar a construir-se una nova casa, a la qual va anomenar Taliesin, el maig de 1911. El tema recurrent de Taliesin també tenia origen matern: Taliesin de la mitologia gal·lesa va ser un poeta, mag i superheroi. El lema de la família era Y Gwir yn Erbyn y Byd que vol dir "la veritat contra el món". Va ser creat per Iolo Morgannwg, que curiosament també va tenir un fill anomenat Taliesin, i el lema segueix sent utilitzat avui com el crit dels druides i el cap Bard de l'Eisteddfod de Gal·les.[10]
Més problemes personals[modifica]
El 15 d'agost de 1914, mentre Wright era a Chicago completant un gran projecte (Midway Gardens), Julian Carlton, un servent que havia contractat uns mesos abans, va calar foc als habitatges de Taliesin i va assassinar set persones amb una destral mentre el foc cremava. Entre els morts hi havia Mamah, els seus dos fills, Joan i Martha, un jardiner, un delineant, un obrer i el fill de l'obrer. Dues persones van sobreviure al caos, un dels quals va ajudar a apagar el foc, que va consumir gairebé per complet l'ala residencial de la casa.
El 1922, la primera dona de Wright, Kitty, li va concedir el divorci, si bé Wright va haver d'esperar un any fins que es va poder casar amb la seva nova parella, Maude "Miriam" Noel. El 1923 va morir la mare de Wright, Anna (Lloyd Jones) Wright. Wright es va casar amb Miriam Noel el novembre de 1923, però la seva addicció a la morfina va portar al fracàs el matrimoni en menys d'un any. El 1924, després de la separació, però encara casat, Wright va conèixer Olga (Olgivanna) Lazovich Hinzenburg, en una actuació a Chicago del ballet Petrograd. Van començar a viure junts en Taliesin el 1925, i Olgivanna aviat es va quedar embarassada de la seva filla, Iovanna. Iovanna va néixer el 2 de desembre 1925 i anys més tard es va casar i es va divorciar amb Arthur Pieper, un soci de Wright.
El 22 d'abril de 1925, un altre incendi va destruir els habitatges de Taliesin, aparentment degut a un defecte al sistema elèctric.[11] Wright va reconstruir l'habitatge de nou, denominant-lo "Taliesin III".
El 1926, l'exmarit de l'Olga, Vlademar Hinzenburg, va sol·licitar la custòdia de la seva filla, Svetlana. A Minnetonka (Minnesota), Wright i Olgivanna van ser acusats de violar la Mann Act i van ser detinguts l'octubre de 1926. Els càrrecs es van retirar posteriorment.
El divorci de Miriam Noel no va arribar fins al 1927, i un cop més, Wright es va veure obligat a esperar-se un any fins a tornar a casar-se. Wright i Olgivanna es van casar el 1928.
Projectes notables després del període Prairie[modifica]
Durant la turbulenta dècada del 1920, Wright va dissenyar Graycliff, una de les seves residències més innovadores de l'època, i la precursora Casa de la Cascada (Fallingwater). Graycliff es va construir entre 1926-1929 per Isabelle i Darwin Martin, en un penya-segat amb vistes al llac Erie, al sud de Buffalo (Nova York). Wright va dissenyar un complex de tres edificis amb extensos terrenys que incorporen balcons i terrasses en voladís, "tires" de finestres, i una "pantalla" transparent a les finestres obtenint vistes del llac a l'edifici més gran, el Isabelle Martin R. House. Els edificis àmpliament lluminosos de Graycliff van ser dissenyats a l'estil "orgànic de Wright," i van ser construïts en pedra calcària de la platja propera, estucs de color ocres càlids i sostres de colors vermells. Wright va dissenyar per als terrenys de Graycliff motius basats en l'aigua que es fan ressò del llac Erie al que miren: un estany, una font, jardins enfonsats, parets de pedra amb una cascada que envolta la propietat. En el solstici d'estiu, s'alinea Graycliff amb la posta de sol al llac Erie, tal com Wright havia previst.
Una altra de les residències privades de Wright més famosa és la Casa de la Cascada, construïda des de 1934 fins a 1937 per al senyor i la senyora Edgar J. Kaufmann Sr., a Bear Run (Pennsilvània), a prop de Pittsburgh. Va ser dissenyat segons el desig de Wright per situar els ocupants prop de l'entorn natural, amb un rierol i una cascada corrent per dins del marc de la construcció. La construcció és una sèrie de balcons i terrasses en voladís, usant pedra calcària per a totes les verticals i formigó per a les horitzontals. La casa va costar 155.000$, inclosos els honoraris de l'arquitecte de 8.000 dòlars. Els mateixos enginyers de Kaufmann van sostenir que el disseny no era sòlid. Aquest informe va ser rebutjat per Wright, si bé el contractista va afegir -en secret- acer addicional per als elements horitzontals de formigó. El 1994, Robert Silman Associates va examinar l'edifici i va elaborar un pla per restaurar l'estructura. A la dècada de 1990, es van afegir uns suports d'acer en volada inferior fins que es pugui fer una anàlisi estructural detallada. El març de 2002, s'ha aplicat formigó pretesat a la terrassa inferior.
També a la dècada del 1930, Wright va dissenyar la primera casa Usonian. Destinades a ser cases molt pràctiques per a clients de classe mitjana, els dissenys es basen en una geometria simple però elegant. Més tard utilitzarà formes elementals a la construcció del First Unitarian Meeting House construït a Madison, Wisconsin, entre 1946 i 1951.[12]
Wright és el responsable d'una sèrie de conceptes molt originals de desenvolupament suburbà units sota el terme de Broadacre City. Va proposar la idea al seu llibre La ciutat que desapareix el 1932, i va donar a conèixer un model de 3,7 m². de la plaça d'aquesta comunitat del futur, mostrant-lo en diversos escenaris en els anys següents. Va estar desenvolupant la idea fins a la seva mort.
Les seves cases Usonian varen establir un nou estil per al disseny dels suburbis que va ser una característica d'incomptables desenvolupadors. Moltes de les característiques de les modernes llars nord-americanes es remunten a Wright: els plans oberts, les lloses sobre bases de qualitat i una simplificació de les tècniques de construcció que va permetre més mecanització o almenys més eficiència en la construcció.
El Salomon R. Guggenheim Museum de Nova York va ocupar Wright durant 16 anys (1943-1959)[13] i és probablement la seva obra mestra més reconeguda. L'edifici s'aixeca com una espiral beige a la Cinquena Avinguda, i l'interior és similar a l'interior d'una petxina. La seva geometria única central estava destinada a permetre als visitants gaudir fàcilment de les col·leccions de pintures geomètriques no objectives del Guggenheim, agafant un ascensor fins al nivell superior i veient les obres d'art caminant en un lent descens, mitjançant una rampa en espiral. Malauradament, quan el museu es va acabar, una sèrie de detalls importants del disseny de Wright van ser ignorats, entre altres el seu desig que l'interior fos pintat d'un color blanquinós. A més, el Museu dissenya algunes exposicions per a ser vistes caminant pel passadís corb en lloc de caminant des del nivell superior.
L'únic gratacel construït dels dissenyats per Wright és la Price Tower, amb 19 pisos i 67 metres d'alçada a Bartlesville (Oklahoma). És també una de les dues estructures orientades verticalment de Wright, l'altra és la Torre de Recerca Johnson Wax de Racine (Wisconsin). Price Tower va ser encarregada per Harold C. Price de H.C. Price Company, una empresa química local. Es va obrir al públic el febrer de 1956. El 29 de març de 2007, va ser designada com a Punt Històric Nacional per la United States Department of the Interior i és un dels 20 Punts Històrics de l'estat d'Oklahoma.[14]
Consagració[modifica]
Wright va abandonar la seva família el 1909 i va viatjar a Europa. A l'any següent va presentar els seus treballs en una exposició d'arquitectura i disseny a Berlín, on va obtenir un gran reconeixement. Una publicació que es va editar sobre les seves obres va influir a les noves generacions d'arquitectes europeus.
De tornada als Estats Units va dissenyar el seu propi habitatge, Taliesin, que en el transcurs dels anys es va cremar en tres ocasions, i que Wright va reconstruir sempre de nou.
Durant els anys 1915 a 1922 Wright va treballar al costat d'Antonin Raymond en el projecte de l'Hotel Imperial de Tòquio, per al qual va desenvolupar un nou mètode de construcció resistent als terratrèmols, l'eficàcia del qual es va veure comprovada després de romandre intacte després del terratrèmol que va devastar la ciutat el 1923. Aquest hotel, lamentablement, va ser enderrocat en els anys 60.
Un altre projecte innovador quant al mètode de construcció va ser la casa Barnsdall, a Los Angeles, que es va realitzar mitjançant blocs de ciment prefabricats, dissenyats per Wright. Aquest mètode de construcció el va aplicar després també en altres de les seves obres.
Durant un període en què no va tenir gaires encàrrecs, Wright va aprofitar per escriure un llibre sobre planificació urbanística, que va publicar el 1932 any en què va començar les seves tertúlies i escola a Taliesin per la qual han passat grans arquitectes i artistes del segle xx com John Lautner, E. Fay Jones i Paolo Soleri. Anys més tard en va crear un altre a Arizona i des d'aquests llocs és on avui es dirigeixen les seves fundacions. També és a Taliesin on s'exposa el model d'una ciutat distribuïda horitzontalment sobre el territori i els habitants del qual disposen d'automòbils per desplaçar-se per ella.
Un dels seus projectes més destacats i més coneguts el va realitzar entre 1935 i 1939. Es tracta de la Casa Fallingwater a Ohiopile, Pennsilvània, edificada sobre una enorme roca, directament a sobre d'una cascada. En els anys següents, Wright va dissenyar tota classe de projectes, i en tots va introduir criteris originals i avançats per a la seva època. També va escriure altres llibres i nombrosos articles, alguns dels quals s'han convertit en clàssics de l'arquitectura del nostre temps.
Paolo Soleri, arquitecte inventor de l'Arcologia, va treballar per Frank Lloyd durant els anys 1947-1949.
Relació amb Ayn Rand[modifica]
Ayn Rand, una gran admiradora de Lloyd Wright, es va inspirar parcialment en el talent individualista de l'arquitecte per crear a Howard Roark, el protagonista de la seva novel·la La deu (1943).
Anys després, el 1946, Rand va insistir a la productora de la pel·lícula perquè contractés Wright per fer els dissenys arquitectònics de la versió cinematogràfica de la novel·la. La productora es va negar, a causa dels elevats honoraris demanats per Wright.
Ayn Rand també va voler viure en una casa dissenyada per Wright, però, com que no va poder pagar la quantitat de diners que aquest exigia, va haver finalment de "conformar-se" amb una casa dissenyada per Richard Neutra.
Obres més importants[modifica]
- Casa Coonley (Riverside, Illinois)
- Casa Robie, (Oak Park,Illinois)
- Casa Martin (Buffalo, Nova York)
- Casa Willitts (Highland Park, Illinois)
- Casa Northome de Francis W. Little (Nova York)
- Edifici de la Premsa (San Francisco)
- Edifici Larkin (Buffalo, Nova York)
- Graycliff, Derby, New York, 1926
- Centre Civic Marin (San Rafael, Califòrnia)
- Casa de Frank J. Baker (Witmeth, Illinois)
- Casa de Robert Evans (Longwood, Virgínia)
- Centre Educacional Corbin (Wichita, Kansas)
- Casa de la Cascada (The Fallingwater), (Bear Run, Pennsilvània)
- Un aspecte interessant d'aquesta obra és el del seu manteniment. Hi ha hagut diversos projectes de restauració.[15]
- Casa Taliesin (Spring Green, Wisconsin)
- Museu Guggenheim, (Nova York)
- Auditori Grady Gammage (Tempe, Arizona)
- Teatre Kalita Humphreys (Dallas, Texas)
- Casa Walker (Carmel, Califòrnia)
- Edifici Seu Principal de Johnson Wax (Racine, Wisconsin)
- Hotel Imperial (Tòquio, Japó)
- Edifici de National Insurance (Chicago)
Significat de l'obra de Frank Lloyd Wright[modifica]
Frank Lloyd Wright fou la figura central de l'arquitectura orgànica, una tendència que representà, de manera emblemàtica, l'altre costat, és a dir un punt de vista alternatiu i una estètica diferent, en certa forma oposada o complementària a l'arquitectura racionalista el representant més conspicu de la qual fou l'arquitecte suís Le Corbusier.
Wright va romandre sempre fidel al llegat i a la ideologia individualista del «pionerisme» americà que retorna a l'exaltació i l'aprofundiment de les relacions entre l'individu i l'espai arquitectònic i entre aquest i la natura o l'espai natural assumit com a referència fonamental de les pròpies obres. Aquest interès el portà a centrar-se en el seu tema preferit de la casa o residència unifamiliar, les «prairie houses», les quals van constituir l'aspecte determinant dels seus inicis com arquitecte.
En el seu llibre L'Arquitectura orgànica (1939), Wright exposa les seves idees sobre l'arquitectura; on postula una arquitectura que refusa la mera recerca estètica o el simple gust superficial, ja que no són més que imposicions externes a la relació entre l'home i la natura. El projecte arquitectònic, la «projectació» ha de crear una harmonia entre l'home i la natura i construir un nou sistema que manifesti un equilibri real entre l'ambient construït i el medi ambient, mitjançant la integració de diversos elements artificials o propis de l'home (edificis, carrers, etc.) dins la natura. Tot això forma part d'un únic sistema interconnectat, un organisme, l'espai arquitectònic. La casa de la cascada (The Fallingwater) serà l'exemple paradigmàtic d'aquest modus de fer i entendre l'arquitectura.
Referències[modifica]
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.305. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].
- ↑ Una autobiografia,per Frank Lloyd Wright, Duell, Sloan i Pearce, Nova York, 1943, pàg. 51
- ↑ Frank Lloyd Wright: A Biography, per Meryl Secrest, University of Chicago Press, 1992, pàg. 72
- ↑ Phi Delta Theta list of Famous Phis, consulta: 26-maig-2008
- ↑ Frank Lloyd Wright: A Biography , per Meryl Secrest, pàg. 82
- ↑ Addison, Herb [et al.].. The New York Times Guide to Essential Knowledge: A Desk Reference for the Curious Mind. Nova York: St. Martin's Press, 2004, p. 9. ISBN 0-312-31367-5.
- ↑ "Walter H. Gale House," Oak Park Tourist, excerpted from: Sprague, Paul E. Guide to Frank Lloyd Wright & Prairie School Architecture in Oak Park Oak Park Bicentennial Commission of the American Revolution [and] Oak Park Landmarks Commission, Village of Oak Park: 1986, (ISBN 0961691506).
- ↑ "Walter H. Gale House Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine.," (PDF), National Register of Historic Places Nomination Form, HAARGIS Database, Illinois Historic Preservation Agency.
- ↑ Frank Lloyd Wright: A Biography,per Meryl Secrest, Alfred A. Knopf, 1993, pàg. 202
- ↑ «País». Arxivat de l'original el 2005-12-28. [Consulta: 11 octubre 2009].
- ↑ Frank Lloyd Wright: A Biography,per Meryl Secrest, pàg. 315-317
- ↑ «First Unitarian Society». Arxivat de l'original el 2010-01-22. [Consulta: 11 octubre 2009].
- ↑ Guggenheim Museum - Història
- ↑ National Park Service. llocs històrics nacionals designats, 13 d'abril de 2007
- ↑ «Lifestyle: Restoration of drooping Fallingwater uncovers flaws amid genius. Saturday, December 08, 2001. By Patricia Lowry, Post-Gazette Architecture Critic.». Arxivat de l'original el de desembre 8, 2017. [Consulta: de gener 25, 2020].
