Le Corbusier

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Le Corbusier
Le Corbusier
Le Corbusier
Nom real: Charles Edouard Jeanneret-Gris
Naixença: 6 d'octubre de 1887
La Chaux-de-Fonds (Suïssa)
Defunció: 27 d'agost de 1965
Provença – Alps – Costa Blava (Estat francès)
Nacionalitat: Suïssa-Francesa
Vil·la Weissenhof-Siedlung a Stuttgart (Alemanya) construïda l'any 1927.
Edifici Hight Court a Chandigarh (Índia, 1952)
Vil·la Le Lac a Corseaux (Suïssa) l' any 1923.
Retrat de Le Corbusier en un bitllet de 10 francs suïssos.
Centre Le Corbusier a Zuric (Suïssa)
Museu Nacional d'Art Occidental a Tòquio (Japó).
Monument dissenyat per Le Corbusier a Chandigarh (Índia)
Centre Le Corbusier a Zuric (Suïssa)

Charles Edouard Jeanneret-Gris, més conegut com Le Corbusier, (La Chaux-de-Fonds, Suïssa, 6 d'octubre de 1887 - Roquebrune-Cap-Martin, França, 27 d'agost de 1965) fou un arquitecte, urbanista, teòric de l'arquitectura i pintor suís-francès.

Van destacar els seus estudis i projectes teòrics sobre Arquitectura i va ser pioner en l'estudi de la millora de les condicions de vida dels habitants de les grans ciutats. La seva carrera professional es va dilatar al llarg de cinc dècades, amb edificis construïts al llarg de tota Europa, Índia, Rússia i el continent Americà. Així mateix fou un important urbanista, pintor, escultor i dissenyador de mobiliari.

Taula de continguts

[edita] Biografia

[edita] De La Chaux-de-Fonds a L'Esprit Nouveau (1888 - 1920)

Charles-Édouard Jeanneret va néixer el 6 d'octubre de 1887 al 38 de la rue de la Serre al poble de La Chaux-de-Fonds, a la serralada del Jura (Suïssa). El seu pare era esmaltador i treballava a la important indústria rellotgera local; la seva mare era professora de piano. Va estudiar a l'Escola de les Arts Aplicades del mateix poble a partir dels tretze anys, on va aprendre l'ofici de gravador de caixes de rellotge, en el qual va destacar per sobre els seus companys. Al llarg de la seva formació va tenir un paper molt important un dels seus mestres, el jove Charles L'Éplattenier, que li fa descobrir la relació entre la naturalesa i l'art. L'any 1906 l'Éplattenier funda un curs propi a l'escola en el qual pretén donar noves sortides professionals als estudiants, inicant-los en l'arquitectura, el disseny i la deocració, curs que Jeanneret segurià.

El 1906 L'Éplattenier convenç a un membre del consell escolar de que encarregui la construcció de la seva casa al jove Charles-Édouard. Aquest primer encàrrec, la Villa Fallet, estarà seguit per una sèrie de cases en la mateixa zona. El 1907 realitzarà un viatge a Florència i Siena on visitarà la Cartoixa d'Ema a Galluzzo (Itàlia), que es convertirà en una referència en els seus projectes d'edificació col·lectiva, on intentarà imitar l'equilibri entre la casa individual, la cèl·lula i l'element col·lectiu. Tornarà a visitar-la al 1911, a la tornada del seu viatge a Atenes. Aquest primer viatge el portarà fins a Viena, una de les captials de l'arquitectura del moment, on estarpa apunt de demanar feina a Joseph Hoffmann. Seguidament es desplaçà fins a París on troba feina al despatx d'Auguste Perret, pioner en l'ús del formigó armat en l'arquitectura, durant el 1908 i el 1909 treballa en els plànols de la catedral d'Orà, on es familiaritza amb l'ús i construccció amb el formigó armat.

De tornada a La Chaux-de-Fonds al 1910 funda un petit Atelier contjuntament amb els seus comapnys de curs, tanmateix el 1911 empren el següent viatge cap a Orient amb el seu company i amic August Klipstein. El recorregut els porta pels Balcans, Alemanya, Turquia, Grècia tornant per Itàlia, i Jeanneret el relata en una sèrie de cartes i esbossos que va enviant a La Chaux-de-Fonds per a la seva publació[1]. Durant aquest viatge observa uan realitat arquitectònica allunyada del que fins aleshores havia vist, on les formes són pures i primigènies, molt distants de les filigranes de les arts decoratives. Així mateix es troba amb el Mediterrani i la seva llum que l'acompanyen des de Istanbul fins a Atenes conjuntament amb l'arquitectura de volums purs sota la forta claror.

El 1914 comença a treballar en el que esdevindrà la casa Dom-Inó que és la base de diferents projectes realitzats entre el 1920 i 1930, en la qual aplica tots els seus coneixements sobre formigó armat, i en la que dóna una clara imatge formal de tres forjats de formigó unidreccionals sobre pilars del mateix material acompanyat d'una escala en dos trams, serà l'inici dels postulats de le plan libre.

El 1916 es traslladà a París on cinc anys més tard rebrà l'encàrrec de les cases Monol, on torna a recorre al repertori de formigó armat que ja ha aplicat amb enterioritat. Durant l'any 1918 va entaular amistat amb Amédée Ozenfant, pintor cubista, amb el qual va exposar algunes de les seves pintures i amb qui funda la revista L'Esprit Nouveu, publicada entre 1920 i 1925.

[edita] Neix Le Corbusier (1920 - 1930)

Aquest període de la seva vida Le Corbusier realitzarà algunes de les coses que marcaran la seva vida com arquitecte. En primer lloc Charles-Édouard Jeanneret adopta el pseudònim de Le Corbusier, fusió entre el nom del seu antic mentor L'Éplatannier i Le Corb, al començar a editar L'Esprit Nouveau on publicarà una sèrie d'articles que esdevindran els primers passos cap a alguns dels seus llibres més coneguts.

L'anys 1922 instal·la un taller juntament amb el seu cosí i soci Pierre Jeanneret, des d'on defensarà els seus postulats d'una arquitectura moderna: els cinc punts. Les seves obres esdevenen manifestos i solucions per aquesta nova arquitectura que defensa. Al llarg d'aquest període la solució formal que dóna al programa va variant, des d'un espai de treball central i a la casa Ozenfant fins a una inclusió en la planta noble o una desaparició del mateix a la Villa Savoie.

Tanmateix el denominador comú de totes aquestes cases continuen sent els cinc punts representats en una planta noble elevada, la terrassa enjardinada o la finestra horitzontal que prenent diferents formes i composicions són el verdader eix vertebrador de l'arquitectura d'aquestes cases. La sèrie de vil·les projectades durant els anys 20 serveix per establir la base tècnica i ideològica de futurs projectes de molt més ambiciosos, que comencen amb el conjunt dels Immoble-Ville, on la ciutat pren un paper més genèric, i el conjunt d'habitatges s'agrupa per formar una unitat en altura, embiró de la Proposta per una Ciutat Contemporània per Tres Milions d'Habitants.

En aquest període es presentarà al concurs del Palau de la Societat de Nacions amb un projecte en el que aplica tots els coneixements i teories desenvolupades fins al moment amb les diferents vil·les. Tot i guanyar el concurs ex-aequo no arribarà a construir l'edifici ja que serà marginat de la construcció.

Aquest fracàs desencadena una profunda reflexió en Le Corbusier sobre l'arquitectura moderna basada en una reinterpretació de les tècniques i tradicions vernacles. Aquest fet l'impulsarà a realitzar un viatge en avió per l'Amèrica del Sud a finals de la dècada, en el qual descobreix una important relació entre l'arqutiectura i el lloc, on cada cosa sembla tenir el seu lloc en el paisatge global. Aquest viatge, com ja va fer-ho el d'Orient en el jove Jeanneret, marca un important canvi en la trajectòria professional de Le Corbusier que es dedicarà de forma quasi plena a l'urbanisme al llarg dels següents anys.

[edita] Le Corbusier urbanista (1930 - 1940)

Al 1922 Le Corbusier obrí un despatx d'arquitectura amb el seu cosí Pierre Jeanneret, amb el qual mantingué la seva associació fins al 1940. Inicialment dissenyaren casi exclusivament edificis residencials. Un dels seus grans projectes d'aquests anys, en aquest cas com urbanista, és el seu disseny conceptual d'una ciutat de tres milions d'habitants, la Ville Contemporaine.

En octubre de 1929 Le Corbusier fa un cicle de deu conferències a Buenos Aires , convidat per l'Associació Amics de l'Art. En aquest viatge visita també Rio de Janeiro i Asunción.

Le Corbusier fou un treballador incansable. Realitzà innumerables projectes, molts dels quals mai arribaren a materialitzar-se, però que marcaren a les generacions posteriors d'arquitectes.

[edita] Contribucions teòriques a la arquitectura

Per tal de divulgar les seves idees sobre l'arquitectura i la pintura, Le Corbusier fundà al 1920, juntament amb Paul Dermée, la revista L'Esprit Nouveau. En ella exposà els cinc punts a tenir en compte en el disseny d'un edifici de vivendes. Són:

  • Pilotis: L'edifici descansa sobre columnes, deixant la major part de l'espai de la planta baixa lliure.
  • Coberta-Jardí: En la coberta, plana, es troba un jardí.
  • Planta Lliure: L'edifici se sustenta mitjançant una estructura de pilars de formigó armat, i per tant l'espai interior pot adoptar qualsevol distribució.
  • Façana lleugera: La façana queda lliure d'elements estructurals, de forma que poden dissenyar-se sense condicionaments aliens.
  • Fenêtre en longuer: A la façana hi ha grans i allargades finestres per tal d'aconseguir una profusa il·luminació natural a l'interior.

Ideà el Modulor, sistema de mesures en què cada magnitud es relaciona amb l'anterior pel Nombre d'or, per al seu ús en la mesura de les parts de l'arquitectura. Va prendre com a model el francès comú de 1,70 m d'estatura; més endavant afegí el policia britànic de 6 peus (1,83 m), afegitó que donà lloc al Modulor II.

Le Corbusier fou un dels membres fundadors del Congrés Internacional de Arquitectura Moderna. Al 1930 adoptà la nacionalitat francesa. Uns anys després realitzà el seu primer viatge als Estats Units.

Le Corbusier es feu famós per l'anomenat estil arquitectònic internacional, que ell aplicà junt amb Ludwig Mies van der Rohe, Walter Gropius i Theo van Doesburg. Fou un arquitecte molt admirat a la seva època i influí a varies generacions de joves arquitectes, tot i que actualment alguns dels seus criteris han estat superats.

No obstant això, el seu afany creador quedà expressat en Le Poème de l'Angle Droit; especialment a Fusión:

Asentado en demasiadas causas mediatas asentado junto a nuestras vidas y los otros están allí y por todas partes están los: "¡No!"

Y siempre más contra que por No condenar pues a aquél que quiere asumir su parte en los riesgos de la vida. Dejad que se fusionen los metales tolerad las alquimias que por lo demás os dejan libres de castigo Es por la puerta de las pupilas abiertas por donde las miradas cruzadas han podido conducir al acto fulminante de comunión: "El ensanchamiento de los grandes silencios"... La mar vuelve a descender a lo más bajo de la marea para poder subir de nuevo a tiempo. Un tiempo nuevo se ha abierto una etapa un plazo un relevo Así no nos quedaremos sentados junto a nuestras vidas.

[edita] Obres representatives

[edita] Vegeu també

[edita] Bibliografia

[edita] Referències

  1. ↑ Aquestes cartes van ser publicades posteriorment sota el nom de Voyage a Orient per Le Corbusier poc abans de la seva mort

[edita] Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Le Corbusier
Viquipèdia:Llista dels 1000 articles fonamentals#Biografies
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Le_Corbusier»