Anvers

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Antwerpen
Bandera d'Anvers Escut d'Anvers
(En detall) (En detall)
Localització
Localització Anvers
País
• Regió
• Comunitat
• Província
• Districte
Bèlgica
Flandes
Flamenca
Anvers
Anvers
Gentilici Anverès, anveresa
Superfície 204,51 km²
Població (2006)
  • Densitat
461,496 hab.
2.256,59 hab/km²
Coordenades 51° 13′ N, 04° 23′ E / 51.217°N,4.383°E / 51.217; 4.383Coord.: 51° 13′ N, 04° 23′ E / 51.217°N,4.383°E / 51.217; 4.383
Dirigents:
• Burgmestre:

Bart De Wever (N-VA)
Majoria política N-VA-CD&V-VLD
Escons
N-VA
sp.a
CD&V
Vlaams Belang
Groen!
PVDA+
VLD
55
23
12
5
5
4
3
2
Piràmide d'edats
– 0–17 anys
– 18–64 anys
– >65 anys
(01/01/2004)
19,84%
60,52%
19,64%
Estrangers 57.136 (01/07/2005)
Taxa d'atur 16,72% (01/01/2006)
Zona telefònica 03
Web

Anvers[1] (històricament, Antuèrpia;[2] en neerlandès, Antwerpen) és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica. És també la capital de la província d'Anvers.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

Explica la llegenda que el nom neerlandès, Antwerpen, seria derivat de hand werpen, que significa "llançar la mà". L'heroi Brabo hauria tallat la mà d'un gegant que tenia atemorits els barquers que volien creuar el riu Escalda. Els feia pagar un peatge i si es resistien el gegant els tallava la mà i la llançava al riu. Al centre de la plaça del mercat, Grote Markt, es commemora aquesta llegenda amb una estàtua de Brabo llançant una mà, i fins i tot a l'escut de la ciutat hi ha dues mans. Brabo també hauria donat el seu nom al Brabant. La llegenda mostra almenys una realitat de la història de la ciutat: qui controla el riu és mestre de tot.

Història[modifica | modifica el codi]

La torre de 123 m de la catedral, de nit

Anvers era la capital del Marquesat d'Antwerpen i feia part del Ducat de Brabant, que era una de les Disset Províncies. Després que el port de Brugge s'anés inutilitzant a causa dels sediments des del segle XIV, el d'Anvers pregué el relleu i la ciutat esdevingué molt pròspera. Això explica l'important llegat artístic i els edificis remarcables com l'ajuntament o la catedral gòtica, la més gran de Bèlgica. A Anvers hi van viure els pintors Rubens i Van Dyck.

Quan els Estats Generals dels Països Baixos van ocupar Flandes Zelandès per fer-ne una Terra de la Generalitat van controlar l'estuari del riu Escalda i bloquejar el port des de la fi del segle XVI fins al segle XVIII. Va ser l'inici d'un període de decadència econòmica que va durar fins als anys 1850. Durant la guerra dels vuitanta anys, la ciutat fou assetjada. Sota Napoleó l'Escalda serà reobert. Un primer moll modern, el ‘Bonapartedok' es va construir l'any 1811 i va provocar una revifalla del port. A la Revolució belga del 1830, els neerlandesos van tornar a tancar el riu com a mitjà de pressió. L'obertura de l'Escalda va ser un dels punts de discussió majors després de la independència de Bèlgica. L'any 1839, el Tractat de Londres (1839) o Tractat dels XIV articles va estipular dos articles molt importants per al port: l'obertura de l'Escalda i el Rin de Ferro, una connexió ferroviària amb el Rin cap a Düsseldorf. Encara avui, l'apregonament del riu i la reobertura del Rin de Ferro són subjecte de llargues negociacions entre els dos estats.

Economia[modifica | modifica el codi]

Anvers és el segon port d'Europa (després de Rotterdam) i el quinzè del món, situat a ambdues ribes del riu Escalda. La ciutat també és coneguda per a la indústria química i com el centre mundial del diamant. Hi ha unes 1.500 companyies del diamant i un 70% de la producció mundial es negocia a Anvers.

Transport[modifica | modifica el codi]

Trens[modifica | modifica el codi]

Anvers és la ciutat que uneix les línies dirigides cap als Països Baixos, al nord. A l'est, les línies estan dirigides a Turnhout mentre que a l'oest, en direcció cap a Mechelen, Brussel·les i Charleroi. Al sud-oest, les destinacions més importants són Gant i Oostende. A més a més, des d'aquesta surten trens internacionals dirigits a ciutats com Amsterdam i París. Tots aquests destins estan altament interconnectats amb altres ciutats europees per la qual cosa és fàcil moure's de país en país des de les principals estacions.

Exterior de l'Estació Central d'Anvers
Interior de l'Estació Central d'Anvers.

L'estació que alberga el principal fluxe de passatgers és l'Estació Central d'Anvers (Antwerpen Centraal Station, en neerlandés), que data de l'any 1905. És característica per la bellesa de la seua arquitectura i per tindre una gran volta de vidre. La revista nord-americana Newsweek la cataloga com la quarta estació de tren més gran del món.

Transport urbà[modifica | modifica el codi]

La ciutat compta amb una xarxa de tramvies i línies d'autobusos operades per De Lijn i que connecten la ciutat amb el centre, els diferents barris i la part de la ciutat que resta al marge esquerre del riu.

El servei de tramvies compta amb dotze línies, mentre que el servei de trens subterranis, conegut en la ciutat com "Premetro" en té sis.

Aeroports[modifica | modifica el codi]

La ciutat també compta amb un aeroport, anomentat Aeroport Internacional d'Anvers (Internationale Luchthaven Antwerpen)(IATA: ANR, ICAO: EBAW). Aquest s'ubica en el districte de Deurne. Està connectat amb el centre de la ciutat mitjançant autobusos i està pendent una connexió entre aquest aeroport i el de Brussel·les Sud (Charleroi) mitjançant un tren d'alta velocitat amb eixides cada hora.

En l'actualitat aquest aeroport té connexions amb les ciutats angleses de Londres i Manchester, operades respectivament per Air France i BMI Regional. A banda, hi ha una sèrie de vols xarter oferits per les companyies Abelag i Flying Gropu.

Demografia[modifica | modifica el codi]

A Anvers hi resideix una important comunitat jueva des dels temps medievals. Des dels anys 1960 la comunitat maghribina va créixer molt.

L'evolució demogràfica és:

  • 1575: 100.000 habitants aproximadament
  • 1590: menys de 40.000
  • 1800: 45.500
  • 1830: 73.500
  • 1856: 111.700
  • 1880: 179.000
  • 1900: 275.100
  • 1925: 308.000
  • 2004: 468.717
  • 2006: 461.496

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Govern[modifica | modifica el codi]

Llista de Burgmestres[modifica | modifica el codi]

Estàtua de Bravo a la Grote Markt d'Anvers
Catedral d'Anvers

Des del 1830 han ocupat el càrrec:

Personatges cèlebres nascuts a Anvers[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «La ciutat belga d'Anvers es transforma en maqueta». diari Ara, 16 de novembre de 2011. [Consulta: 17 de març de 2012].
  2. «Anvers». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
EspanyaMadrid
Capital Europea de la Cultura
1993
Succeït per:
PortugalLisboa
Bandera d'Anvers Província d'Anvers Bandera d'Anvers

Aartselaar • Anvers • Arendonk • Baarle-Hertog • Balen • Beerse • Berlaar • Boechout • Bonheiden • Boom • Bornem • Borsbeek • Brasschaat • Brecht • Dessel • Duffel • Edegem • Essen • Geel • Grobbendonk • Heist-op-den-Berg • Hemiksem • Herentals • Herenthout • Herselt • Hoogstraten • Hove • Hulshout • Kalmthout • Kapellen • Kasterlee • Kontich • Laakdal • Lier • Lille • Lint • Malle • Mechelen • Meerhout • Merksplas • Mol • Mortsel • Niel • Nijlen • Olen • Oud-Turnhout • Putte • Puurs • Ranst • Ravels • Retie • Rijkevorsel • Rumst • Schelle • Schilde • Schoten • Sint-Amands • Sint-Kathelijne-Waver • Stabroek • Turnhout • Vorselaar • Vosselaar • Westerlo • Wijnegem • Willebroek • Wommelgem • Wuustwezel • Zandhoven • Zoersel • Zwijndrecht •

Vegeu també : BèlgicaFlandesMunicipis