Mechelen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mechelen
Bandera de Mechelen Escut de Mechelen
(En detall) (En detall)
Localització
Ubicació de Mechelen dins de la província d'Anvers
La catedral des de la plaça major
La catedral des de la plaça major
País
• Regió
• Comunitat
• Província
• Districte
Bèlgica
Flandes
Flamenca
Anvers
Mechelen
Superfície 33,71 km²
Població (2012)
  • Densitat
82.325 hab.
2.442,15 hab/km²
Coordenades 51° 01′ 00″ N, 4° 28′ 00″ E / 51.01667°N,4.46667°E / 51.01667; 4.46667Coord.: 51° 01′ 00″ N, 4° 28′ 00″ E / 51.01667°N,4.46667°E / 51.01667; 4.46667
Organització
Nuclis

6: Mechelen, Muizen, Heffen, Walem, Hombeek, Leest
Web

Mechelen (francès: Malines, Alemany: Mecheln, Anglès: Mechlin, vell, poc usat) és una ciutat de Bèlgica, de la província d'Anvers i de la regió Flamenca, regat pel riu Dijle. Té 80.176 habitants (2008). És la seu de l'Arquebisbat Mechelen-Brussel·les.

Història[modifica | modifica el codi]

La primera menció escrita data de l'any 1008. Des del temps medieval coneix una indústria de la llana, de la tapisseria i més tard del moble. Al segle XVI va ser breument capital dels Països Baixos. Fins al 1795 era la capital de la Senyoria de Mechelen, una de les Disset Províncies. L'any 1835, el primer ferrocarril belga i primer de l'Europa continental, la línia Brussel·les-Mechelen va inaugurar-se. La ciutat va ser durant molt anys el centre de la xarxa ferroviària belga. Els tallers centrals de la NMBS (‘Centrale Werkplaatsen van de NMBS’) que s'hi van construir van contribuir al desenvolupament econòmic modern. Avui la ciutat té una indústria diversificada amb moltes PIMEs. Té una vida cultural rica i és cèlebre pera la seva escola de carilló (‘Beiaardschool’), creada per Jef Denyn, única al món.

Orígens del Senyoriu de Mechelen[modifica | modifica el codi]

Els primers indicis d'assentament humà es remunten al 500 aC a l'àrea on actualment es troba el Zandpoortvest i la Douaneplein i existeixen vestigis de l'existència d'un poblat gálico-romà a la zona de l'actual Korenmarkt. La primera constància escrita de la ciutat és de l'any 870, en què Mechelen apareix en l'inventari de terrenys pertanyents al regne franc oriental.

La cristianització de Mechelen és realitzada el segle VII o VIII per Sant Mechelen, un monjo vingut d'Irlanda i martiritzat a Mechelen, en el seu honor es construeix una abadia, probablement en el mateix lloc on posteriorment es va erigir una catedral, també en el seu honor. Les parets de la catedral descriuen amb una sèrie d'imatges la seva vida llegendària i miracles.

No es coneix amb certesa en quin moment va ser creat el Senyoriu de Mechelen, però sí que a finals del segle X pertany als prínceps-bisbes de Lieja. Després de la formació del ducat de Brabant, Mechelen roman com un enclavament de Lieja, els enfrontaments entre Lieja i Brabant es tradueixen en la concessió de gran nombre de privilegis que contribueixen a la prosperitat de la ciutat. El 1333, Mechelen és venuda al comte Lluís I de Flandes, quedant des de llavors el senyoriu de Mechelen lligat als títols del Comte de Flandes.

Període Borgonyó[modifica | modifica el codi]

La néta de Lluís I, Margarida III de Flandes, es casa amb Felip de Valois, Duc de Borgonya i quan el nét d'aquesta, Felip el Bell, acaba unificant els territoris en el que es coneixerà com les disset províncies, Mechelen passa a formar part del Ducat de Borgonya.

El fill de Felip el Bo, Carles el Temerari, decideix dirigir d'una manera moderna i centralitzada el territori. Per raó de la seva cèntrica situació i la seva tradició d'autonomia judicial, tria Mechelen per fundar la Cambra Central de Comptes i el Parlament de Mechelen (Tribunal Suprem) el 1473, dos importants institucions de govern que van ser clausurades quan, després de la seva mort el 1477, el succeeix la seva filla Maria de Borgonya.

La vídua de Carles el Temerari, Margarida de York, decideix traslladar-se a Mechelen, on estableix una cort de gran activitat cultural i científica, promou les relacions amb Anglaterra, dóna suport a la naixent impremta i s'encarrega de l'educació dels seus néts Felip (el Bell) i Margarida.

A Mechelen romandran també els fills de Felip el Bell i Joana I de Castella quan, el 1504, aquesta es converteix en Reina de Castella, encomanant la seva educació a Margarida d'Àustria, la germana de Felip.

En 1504, Felip IV de Borgonya (Felip el Bell) torna a erigir el Tribunal Suprem de Mechelen, convertint Mechelen en seu de la cort de l'estat borgonyó. L'apogeu de la cort de Mechelen tindrà lloc poc després quan Margarida d'Àustria és nomenada governadora, primer del Ducat de Borgonya i, després, dels Països Baixos.[1] En 1530 mor Margarida d'Àustria i l'emperador Carles V nomena governadora a Maria d'Hongria, la seva germana, que trasllada la cort a Brussel·les.

Domini dels Habsburg[modifica | modifica el codi]

El 1559 Mechelen es converteix en arxidiòcesi, posteriorment renombrada com arxidiòcesi de Mechelen-Brussel·les. En aquesta època els enfrontaments a causa de la Reforma i la Contrareforma fan que la ciutat sigui saquejada, primer el 1572 per les tropes espanyoles[2] i després per les angleses, el 1580, cosa que provoca que gran quantitat de monestirs i el Gran beguinatge es traslladin a l'interior del recinte emmurallat.

El segle XVII és un període de calma i prosperitat econòmica i cultural. A finals de segle un succés va donar un nou sobrenom als habitants de la ciutat. La nit del 27 al 28 gener 1687 un veí va donar l'alarma que hi havia foc a la part alta de la torre de Sant Mechelen, de manera que els veïns, carregats amb galledes, van pujar ràpidament les escales per descobrir que no era més que un reflex vermellós de la lluna. La llegenda local afegeix que l'alcalde, sufocat, va donar ordre d'ocultar l'assumpte, però l'anècdota es va estendre i es va fer tan popular que des de llavors es coneix als habitants de la ciutat per la singular gesta d'intentar apagar la lluna, passant a ser coneguts com a maneblussers, que podria traduir-se com els apagallunes .[3]

Després del Tractat d'Utrecht de 1713, Mechelen, juntament amb la resta dels Països Baixos del sud, passa a ser governada pels Habsburg austríacs. Durant la segona meitat del segle, la ciutat pateix un cert declivi provocat per la manca d'ingressos de les taxes de navegació pel riu Dijle, que ocasiona la creació del canal de Lovaina-Dijle i per la supressió de certes ordes religiosos que realitza Josep II, entre les quals hi havia la dels Jesuïtes, que des del segle XVI havien contribuït al desenvolupament cultural de la ciutat.

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

Entre 1794 i 1815 té lloc l'ocupació francesa, però també l'expansió de les idees revolucionàries, que comporten una sèrie de reformes polítiques i urbanístiques que promouen la industrialització de la ciutat. Entre aquestes mesures hi ha la derogació del Senyoriu de Mechelen,[4] convertint-se en una ciutat més. Després de la derrota de Napoleó, els Països Baixos del sud ja no tornen als Habsburg, sinó que es produeix una reunificació dels Països Baixos sota Guillem I, la ciutat prospera econòmicament, encara que les tensions, principalment religioses, provoquen l'escissió el 1830 del regne de Bèlgica.

El 1835, es crea entre Brussel·les i Mechelen la primera línia de ferrocarril del continent europeu. Durant anys serà Mechelen el punt central de la xarxa de ferrocarrils Belgues i seu del taller central ferroviari, contribuint això al desenvolupament industrial.

Durant les guerres mundials, la ciutat pateix bastants danys. Posteriorment, molts monuments són reconstruïts, però no el rellotge de la torre de la catedral, la seva absència segueix recordant als Mechelenes les ferides de la guerra.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Catedral i estàtua de Margareta d'Àustria
Het Hof van Busleyden

Museus[modifica | modifica el codi]

Altres punts d'interès[modifica | modifica el codi]

  • El jardí botànic amb l'estàtua de l'herborista Rembert Dodoens
  • Planckendael: l'extensió del zoo d'Anvers, amb moltes espècies en llargs ambients naturals, famosa pel seu projecte per la protecció i l'estudi dels simis bonobo.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Després de morir Felip IV de Borgonya (Felip el Bell) el 1506, el seu fill Carles hereta amb sis anys el Ducat de Borgonya, sota la regència del seu avi Maximilià I d'Habsburg, qui prefereix nomenar Margarida d'Àustria governadora fins que, el 1515, és declarat major d'edat, convertint-se en Carles II de Borgonya i Carles III de Flandes. Després de la mort de Ferran el Catòlic el 1516, passa a ser també Carles I de Castella i d'Aragó, fet pel que Carles nomena governadora dels Països Baixos a la seva tia Margarita.
  2. Saqueig de Mechelen
  3. Avui dia els habitants es prenen l'apelatiu de apagallunes amb humor i cert orgull. El dolç típic local tenen forma de mitjalluna fetes de xocolata i/o massapà.
  4. El títol de Senyor de Mechelen, que curiosament segueix estant en ús, és un dels títols que porta associada la Corona espanyola, que actualment té Joan Carles I d'Espanya.

Enllaços[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mechelen
Bandera d'Anvers Província d'Anvers Bandera d'Anvers

Aartselaar • Anvers • Arendonk • Baarle-Hertog • Balen • Beerse • Berlaar • Boechout • Bonheiden • Boom • Bornem • Borsbeek • Brasschaat • Brecht • Dessel • Duffel • Edegem • Essen • Geel • Grobbendonk • Heist-op-den-Berg • Hemiksem • Herentals • Herenthout • Herselt • Hoogstraten • Hove • Hulshout • Kalmthout • Kapellen • Kasterlee • Kontich • Laakdal • Lier • Lille • Lint • Malle • Mechelen • Meerhout • Merksplas • Mol • Mortsel • Niel • Nijlen • Olen • Oud-Turnhout • Putte • Puurs • Ranst • Ravels • Retie • Rijkevorsel • Rumst • Schelle • Schilde • Schoten • Sint-Amands • Sint-Kathelijne-Waver • Stabroek • Turnhout • Vorselaar • Vosselaar • Westerlo • Wijnegem • Willebroek • Wommelgem • Wuustwezel • Zandhoven • Zoersel • Zwijndrecht •

Vegeu també : BèlgicaFlandesMunicipis