Bonobo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Bonobo
Bonobo (Pan paniscus)
Bonobo (Pan paniscus)

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Família: Hominidae
Subfamília: Homininae
Tribu: Hominini
Espècie: P. paniscus
Nom binomial
Pan paniscus
Schwarz (1929)
Distribució del bonobo
Distribució del bonobo

El bonobo (Pan paniscus) és un ximpanzé conegut també com a "ximpanzé pigmeu", és una de les dues espècies que componen el gènere dels ximpanzés, Pan. L'altra espècie del gènere Pan és el ximpanzé comú (Pan troglodytes). Els bonobos es veuen rarament fora del seu hàbitat natural, per la qual cosa no són tan coneguts com els ximpanzés comuns. A primera vista són molt semblants a aquests, però solen tenir la cara negra, les orelles més petites i la cames més llargues. La seva àrea de distribució és en les denses pluviselves de l'Àfrica central. S'alimenten principalment de fruits i fulles que cullen en els arbres i arriben a mesurar fins a 1 metre d'altura.

El bonobo fou descobert pels europeus el 1928, per l'anatomista estatunidenc Harold Coolidge, que en presentà un crani en el museu de Tervuren, a Bèlgica, que es creia que pertanyia a un ximpanzé jove. No obstant això, el mèrit del descobriment del mateix com a espècie diferenciada s'atribueix a l'alemany Ernst Schwarz, que publicà el descobriment el 1929. L'espècie es distingeix per la tendència al fet que els seus individus caminin alçats a vegades, per la seva cultura matriarcal i igualitària, i pel paper preponderant de l'activitat sexual en la seva societat.

Filogènia dels bonobos[modifica | modifica el codi]

Els estudis de paleontologia i paleozoologia, entre uns altres, evidencien que els bonobos descendeixen dels ximpanzés pròpiament dits, havent-se separat d'aquesta espècie fa uns 2 milions d'anys. En aquesta època una gran part d'Àfrica es tornà àrida i conseqüentment també es reduïren els boscos en aquest continent. Una mutació genètica, la qual donés origen als bonobos, fou particularment favorable perquè aquesta nova espècie prosperés: no només es reduí la seva grandària (el que sol -encara que no sempre- implicar menys requisits nutricionals), sinó que significà una conducta nova, consistent que les bandes d'aquests simis deixaren d'estar organitzades pels mascles, passant a ser organitzadores les femelles. Això és coherent amb el fet que les femelles bonobo, sent més petites, podien accedir als fruits que es trobaven en els pocs arbres de la regió que sofria la dessecació, pel que passaren a organitzar a les bandes per la distribució del menjar.

Cladograma[modifica | modifica el codi]

Homininae
Gorillini
Gorilla

Gorilla gorilla



Gorilla beringei




Hominini
Panina
Pan

Pan troglodytes



Pan paniscus




Hominina

diversos proto-humans


Homo

altres Homo sp.



Homo sapiens






Nom[modifica | modifica el codi]

Nom comú[modifica | modifica el codi]

Una teoria sobre l'origen del nom "bonobo" afirma que és un error de pronunciació del nom del poble de Bolobo, en el riu Congo. No obstant això, una explicació més factible és que prové de la paraula "ancestre" en un antic dialecte bantu.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

El nom científic del bonobo és Pan paniscus. Com el 98% del seu ADN és idèntic al del Homo sapiens,[1] estan més emparentats amb els humans que amb els goril·les.

Per tant, la comunitat científica reclassificà la taxonomia del bonobo (i el ximpanzé comú), canviant el seu nom de família Pongidae a Hominidae, que inclou als humans.

No obstant això, encara hi ha controvèrsia. Una minoria de científics, com Morris Goodman[2] de la Wayne State University de Detroit argumenten que, ja que tant el bonobo com el ximpanzé comú estan tan emparentats amb els humans, el nom del seu gènere hauria de ser també classificat dins del gènere humà Homo: Homo paniscus, Homo sylvestris o Homo arboreus. Una proposta alternativa suggereix que el terme Homo sapiens és realment el problema, i que la humanitat hauria de ser reclassificada com a Pan sapiens. En qualsevol dels casos, un canvi en la taxonomia és problemàtic, ja que complica la taxonomia d'altres espècies emparentades amb la humana, incloent l'Australopithecus. Molts altres científics no consideren que siguin necessaris ni convenients aquests canvis que es basen exclusivament en la distància genètica ignorant altres criteris: morfològics, adaptatius, etc.

Proves recents d'ADN suggereixen que les espècies del bonobo i el ximpanzé comú se separaren l'una de l'altra fa menys d'un milió d'anys.[3] La línia comuna bonobo/ximpanzé se separà de la línia evolutiva humana fa aproximadament uns sis milions d'anys. Com que no ha sobreviscut cap espècie anterior a l'Homo sapiens en la línia evolutiva humana, ambdues espècies de ximpanzé són el parent viu més proper dels humans.

Característiques físiques[modifica | modifica el codi]

Bonobo (Zoo de Cincinnati), maig de 2005.

El bonobo és més gràcil que el ximpanzé comú. El seu cap és menor, però té un front més ample. Té la cara negra amb llavis rosats, orelles petites, orificis nasals amples, i pèl llarg al cap. Les femelles tenen pits lleugerament prominents, en contrast amb els pits plans d'uns altres primats femella, encara que no tan prominents com els de les femelles humanes. El bonobo té també un cos prim, espatlles estretes, coll prim i cames llargues comparat amb el ximpanzé comú. Els bonobos caminen alçats el 25% del temps en els seus desplaçaments pel sòl. Aquestes característiques, juntament amb la seva postura, li dóna als bonobos una aparença més humana que els ximpanzés comuns. Així mateix, els bonobos tenen una gran diferenciació facial, igual que els humans, de manera que cada individu té una aparença significativament diferent, permetent el reconeixement visual en la interacció social.

Característiques psicològiques[modifica | modifica el codi]

Frans de Waal, un dels més importants primatòlegs a nivell mundial, afirma que el bonobo és capaç de manifestar altruisme, compassió, empatia, amabilitat, paciència i sensibilitat.

Observacions en el seu entorn han confirmat que els mascles en els grups de ximpanzé comú són extraordinàriament hostils cap als mascles externs al grup. Aquest no és el comportament dels mascles o femelles bonobos, que tenen límits territorials més laxes i quan es troben amb altres grups solen establir relacions amistoses. El bonobo viu al marge sud del riu Congo, mentre que el ximpanzé comú es troba al nord del mateix riu. Cap dels dos neda, i això ha servit probablement de barrera natural.

Els bonobos, almenys en captivitat, solen ser considerats com més intel·ligents que els ximpanzés.[4]

Comportament[modifica | modifica el codi]

S'ha parlat d'un "matriarcat" entre els bonobos, ja que l'organització grupal d'aquesta espècie fa que la violència entre els indiviuus sigui bastant baixa, essent les femelles les mediadores de les relacions i a causa del fet que preponderen en les femelles els estrògens (conjunt hormonal que es relaciona amb el desig sexual i amb l'atenuació de les conductes agressives) en lloc de la testosterona (hormona que entre altres funcions i relacions, té a veure amb l'agressió), és d'aquesta manera que quan es produeix un conat de violència entre els mascles, les femelles bonobo solen "pacificar-los" mantenint contactes sexuals.

Comportament sexual social[modifica | modifica el codi]

Parella de bonobos (Zoo de Cincinnati), setembre de 2005.

Les relacions sexuals juguen un paper preponderant en les societats de bonobos, ja que són usades com a salutació, com a mètode de resolució de conflictes, com a mitjà de reconciliació després dels mateixos, i com a forma de pagament mitjançant favors tant de mascles com de femelles a canvi de menjar. Els bonobos són els únics primats (a part dels humans) que han estat observats realitzant totes les activitats sexuals següents: sexe genital cara a cara (principalment femella amb femella, seguit en freqüència pel coit femella-mascle i els fregaments mascle-mascle), petons amb llengua i sexe oral.

L'activitat sexual té lloc tant dins de la família immediata com fora d'ella, i sol implicar tant a adults com a cries.[5] Els bonobos no formen relacions estables amb parelles individuals. Tampoc semblen discriminar en els seus comportaments sexuals segons gènere o edat, amb l'excepció de mares i els seus fills entre els quals mai s'han observat relacions sexuals. Quan els bonobos troben una nova font de menjar o lloc d'alimentació, l'excitació general sol desembocar en una activitat sexual en grup, sobretot entre les femelles, presumiblement descarregant la tensió dels participants i permetent una alimentació pacífica.[6]

Els mascles bonobo practiquen amb freqüència diverses formes de sexe genital entre ells (frot).[7] Una de les formes consisteix en tots dos mascles penjant d'un arbre cara a cara mentre freguen els seus penis entre si. També s'ha observat als mascles bonobos realitzant aquesta activitat a terra. Una forma especial de la mateixa, empleada pels mascles com a reconciliació després d'un conflicte, es realitza amb tots dos tombats a terra i darrere amb darrere, mentre freguen les seves bosses escrotals entre elles.

Les femelles bonobo usen el sexe genital femella-femella (tribadisme) com a forma d'establir relacions socials entre elles, enfortint així el nucli matriarcal de la societat bonobo. L'estreta relació entre les femelles els permet dominar l'estructura social - encara que els mascles són físicament més forts, no poden plantar cara sols a un grup unit de femelles, i no solen col·laborar entre ells d'aquesta forma. Les femelles adolescents solen abandonar el grup en el qual neixen per unir-se a un altre. Aquesta migració habitual de les femelles fa que el fons genètic dels bonobos es barregi amb freqüència.

Malgrat l'enorme increment en l'activitat sexual, la taxa de reproducció no és major que la dels ximpanzés comuns. Les femelles cuiden de les seves cries i les alimenten durant cinc anys, i poden donar a llum cada cinc o sis anys. Comparades amb les de ximpanzé comú, les femelles de bonobo mai s'allunyen del grup per parir i no es coneixen casos d'infanticidi entre bonobos, que sí són freqüents en ximpanzés.

Franz de Waal, Richard Wrangham i Dale Peterson emfatitzen l'ús del sexe per part del bonobo com a mecanisme per evitar la violència.

"Tant el ximpanzé comú com el bonobo evolucionaren del mateix ancestre que donà lloc als humans, i no obstant això el bonobo és de les espècies més pacífiques i no agressives de mamífers que avui dia viuen a la terra. Han desenvolupat vies per reduir la violència que afecten tota la seva societat. Ens mostren que la dansa evolutiva de la violència no és inexorable".[8]

El fenomen del consol[modifica | modifica el codi]

Igual que en altres simis antropomorfs i en els humans, la “third party affiliation” - o sigui el contacte afectiu (“affiliation contact”; per exemple asseure's mantenint contacte, abraçar, acariciar, gratar, etc.) ofert a la víctima d'una agressió per part d'un membre del grup que no sigui l'agressor – es troba en els bonobos també.[9] Un estudi recent[10] trobà que el contacte afectiu, bé sigui espontàniament ofert per un membre del grup a la víctima o bé sigui sol·licitat per la víctima, pot reduir la probabilitat que altres membres del grup efectuïn noves agressions sobre la víctima (aquest fet recolza la hipòtesi de “protecció de la víctima” o “Victim protection hypothesis”). No obstant això, només el contacte afectiu espontani redueix l'ansietat de la víctima, la qual cosa suggereix no només que aquesta afectivitat no sol·licitada té efectivament una funció consoladora, sinó també que el gest espontani - més que la protecció en si mateixa - treballa per calmar al subjecte estressat per l'agressió. Els autors plantegen la hipòtesi que la víctima pot percebre l'autonomia motivacional de l'individu que ofereix consol, que no requereix una invitació (de la víctima) per proporcionar un contacte després del conflicte. D'altra banda, solament el consol espontani – i no el sol·licitat – es veié afectat per la relació entre els dos intervinents en l'acte de consol (en suport a la hipòtesi del consol o “Consolation hypothesis”), ja que els autors observaren que el contacte afectiu espontani compleix el gradient empàtic descrit per als éssers humans, perquè el consol es realitza més freqüentment entre parents, una mica menys entre individus "amics" amb bones relacions i, amb una freqüència significativament menor, entre coneguts. Per tant, el consol en el bonobo podria ser un fenomen que posseeix una base empàtica.

Un altre comportament social[modifica | modifica el codi]

Les femelles tenen una grandària molt més petita que els mascles, però un estatus social molt major. Les trobades agressives entre mascles i femelles són rars, i aquests es mostren tolerants envers cadells i cries. L'estatus d'un mascle és un reflex del de la seva mare, i el vincle mare-fill és amb freqüència molt forta, mantenint-se durant tota la vida. Encara que existeixen jerarquies socials, el rang de cada individu no pren un paper tan preponderant com en altres societats de primats.

Els bonobos són actius des del clarejar fins al crepuscle, i viuen seguint un patró fissió-fusió: una tribu de prop d'un centenar es dividirà en petits grups durant el dia mentre busquen menjar, i després es reuneixen a la nit per dormir. Dormen en els arbres, en nius que construeixen ells mateixos. A diferència dels ximpanzés comuns, dels quals se sap que ocasionalment cacen altres micos, els bonobos són principalment frugívors, encara que també mengen insectes i ocasionalment se'ls ha vist atrapant petits mamífers com els esquirols o uns altres primats.[11]

Semblances amb els éssers humans[modifica | modifica el codi]

Bonobo "pescant" tèrmits (Zoo de San Diego), agost de 2005.

Els bonobos passen la prova del mirall, que serveix per demostrar la consciència d'un mateix. Es comuniquen principalment mitjançant sons, encara que encara no es coneix el sentit de les seves vocalitzacions; no obstant això, els humans comprenen de forma senzilla les seves expressions facials i alguns dels seus gestos amb les mans, com la invitació a jugar. En el Great Ape Trust, un centre on acullen a bonobos, a alguns d'ells se'ls ensenya a parlar per comunicar-se, de vegades des del naixement. Dos bonobos, Kanzi i Panbanisha, han après 500 paraules d'un idioma compost per lexigrames mitjançant els quals es poden comunicar amb humans gràcies a un teclat especial. A més, són capaços d'entendre l'anglès a viva veu. Alguns, com el bioètic Peter Singer, argumenten que aquests resultats qualifiquen als bonobos al "dret a la supervivència i a la vida", drets que els humans teòricament reconeixen a totes les persones.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Prop de 10.000 bonobos viuen només al sud del Riu Congo i al nord del Riu Kasai (un tributari del Congo), a les selves humides de la República Democràtica del Congo a l'Àfrica central. Són una espècie en perill d'extinció, degut tant a la pèrdua del seu hàbitat natural com a la caça amb finalitats alimentàries; aquesta última ha experimentat un increment dramàtic durant l'última guerra civil del país, a causa de la presència de milicians fortament armats fins i tot en àrees remotes "protegides" com el Parc Nacional de Salonga. Avui dia, queden uns quants milers de bonobos com a molt, formant part d'una pauta molt més general d'extinció dels simis.

Conservació i amenaces[modifica | modifica el codi]

Actualment els bonobos encara poden ser caçats fins a l'extinció pels humans que els mengen. La recent guerra civil a la República Democràtica del Congo, impulsada per l'explotació il·legal dels recursos naturals, ha tingut un impacte apreciable en els bonobos i en la seva població total. Els nadius i habitants locals senten cada vegada més desig de protegir els seus interessos i drets, i els esforços en pro de la conservació dels bonobos estan equilibrant aquests problemes.

Com l'hàbitat dels bonobos és compartit amb els humans, l'èxit final de qualsevol esforç de conservació dependrà de la implicació dels habitants locals i les seves comunitats. El problema de "parcs contra pobles"[12] és molt viu a la Cuvette Centrale, la zona del bonobo. Hi ha una forta resistència al Congo, tant a nivell local com nacional, a l'establiment de parcs nacionals, ja que comunitats indígenes s'han vist amb freqüència expulsats de les seves llars de la selva per la creació d'un parc. A Salonga, l'únic parc existent a l'hàbitat del bonobo, no hi ha adhesió local cap al moviment de conservació, i un estudi recent indica que el bonobo, l'elefant de bosc africà i altres espècies han estat severament devastades per caçadors furtius. En clar contrast, hi ha zones en les quals el bonobo i la biodiversitat en general prosperen sense parcs definits, gràcies a les creences i tabús indígenes contra la caça del bonobo.

Durant la guerra dels anys 1990, investigadors i ONGs internacionals es veieren expulsats de l'hàbitat del bonobo. L'any 2002 la Bonobo Conservation Initiative[13] inicià el Bonobo Peace Forest Project en cooperació amb institucions ONGs i comunitats nacionals i locals. El Bonobo Peace Forest Project treballa amb comunitats locals per establir una constel·lació entrellaçada de reserves basades en les comunitats, gestionades per nadius. Encara que solament reben una ajuda limitada per part de les organitzacions internacionals, aquest model, implementat principalment a través d'organitzacions i comunitats locals de la República Democràtica del Congo, sembla estar collint l'èxit, ja que s'han arribat a acords per protegir més de 5.000 milles quadrades de l'hàbitat del bonobo. D'acord amb[14] el projecte Bonobo Peace Forest serà un model pel moviment conservacionista del segle XXI.[15]

Aquesta iniciativa ha estat guanyant pes i un major reconeixement internacional, i recentment ha guanyat un major suport a través de Conservation International, el Global Conservation Fund, US Fish & Wildlife Services, Great Ape Conservation Fund i el Great Ape Survival Project de les Nacions Unides.

Començant l'any 2003, el govern dels Estats Units d'Amèrica destinà 54.000.000 de dòlars al Congo Basin Forest Partnership. Aquesta significativa inversió ha disparat la mobilització de les ONGs internacionals per establir bases a la regió i treballar pel desenvolupament de plans per a la conservació del bonobo. Aquesta recent iniciativa pot millorar la probabilitat de supervivència de l'espècie, però el seu èxit encara depèn de la seva capacitat de generar encara més participació i la millora de les comunitats locals i indígenes.[16]

Addicionalment, alguns grups implicats han afrontat la situació de crisi d'aquests cosins llunyans de la humanitat en una multitud de pàgines web. Organitzacions com la World Wide Fund for Nature, la African Wildlife Foundation, i unes altres, intenten centrar l'atenció en el risc extrem que corre l'espècie. Algunes han suggerit que s'estableixi una reserva natural en alguna part d'Àfrica que resulti menys inestable, o en una illa en algun lloc com Indonèsia. Addicionalment, se suggereix que es podrien realitzar recerques mèdiques no invasives en els bonobos ressituats en llibertat, amb escàs risc o incomoditat per als animals.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cita web|url= http://www.colszoo.org/animalareas/aforest/bonobo.html%7Ctítol= Columbus Zoo: Bonobo|data= 01-08-2006
  2. cita publicació| autor = Hecht, Jeff | títol = Chimps llauri human, gene study implies | revista = New Scientist | data = 19 de maig de 2003 | data= 18-10-2006
  3. Won, Yong-Jin et al., Divergence Population Genetics of Chimpanzees, 22 Molecular Biology & Evolution 297-307 (2005); Fischer, Anne et al., Evidence for a Complex Demographic History of Chimpanzees, 21 Molecular Biology & Evolution 799-808 (2004).
  4. cita publicació| autor = Paul Raffael | any = 2006 | mes = November | títol = The Smart and Swinging Bonobo | revista = Smithsonian | volum = 37 | número = 8 | pàgines = 34
  5. cita llibre |cognoms=Dawkins |nom=Richard |enllaçautor=Richard Dawkins |títol=The Ancestor's Tali |any=2004 |editorial=Houghton Mifflin |capítol=Chimpanzees
  6. Cita web|url= http://songweaver.com/info/bonobos.html%7Ctítol= Bonobo Sex and Society|data= 17-07-2006|autor= Frans B. M. de Waal|enllaçautor= Frans de Waal| any= 1995|mes= March|obra= Scientific American|pàgines= 82-88
  7. Frans de Waal, "Bonobo Sex and Society" in Scientific American (March 1995), p. 82ff
  8. Richard Wrangham i Dale Peterson, Demonic Mals: Apes and the Origins of Human Violence Text original (en anglès)
  9. cita publicació| autor = Palagi I, Paoli T et a el| any = 2004 | títol = Reconciliation and consolation in captive bonobos (Pa paniscus)| revista = American Journal of Primatology | volum = 62 | pàgines = 15-30| doi= 10.1002/ajp.20000
  10. cita publicació| autor = Palagi I, Norscia I| any = 2013 | títol = Bonobos Protect and Console Friends and Kin| revista = PLOS ONE | volum = 8 | pàgines = i79290| doi= 10.1371/journal.posa.0079290
  11. El costat carnívor dels bonobos
  12. Reid, John, Parks and people, not parks vs. people, San Francisco Chronicle, June 15, 2006
  13. Bonobo Conservation Initiative
  14. Dra. Amy Parish
  15. "The Make Love, Not War Species," Living on Earth, (Juliol de 2006), National Public Radio
  16. Chapin, Mac, (Novembre/desembre de 2004), Vision for a Sustainable World, WORLDWATCH magazine

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]