Felip II de Borgonya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Felip II de Borgonya

Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès "hardi", generalment l' Agosarat o l' Intrèpid) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404 ), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); duc de Touraine (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charlorais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 15 de gener de 1342 a Pontoise, fill del rei Joan II de França i la seva primera esposa, Bonna de Luxemburg. Era nét per línia paterna de Felip VI de França i Joana de Borgonya, i per línia materna de Joan I de Luxemburg i Elisabet de Bohèmia. Fou germà del rei Carles V de França i el duc Lluís I d'Anjou.

Presoner d'Anglaterra[modifica | modifica el codi]

El 1356 va participar al costat del seu pare en la Batalla de Poitiers, una participació que li va merèixer el seu sobrenom: l'Ardit. Ferit com el seu pare, ambdós foren fets presoners i duts a Anglaterra. El 1360 finalment foren alliberats i pogueren retornar a França.

Duc de Borgonya[modifica | modifica el codi]

Escut d'armes del Ducat de Borgonya, després de 1363)

El ducat de Borgonya quedà vacant el 1361 per la mort del seu últim duc, Felip I de Borgonya. El 6 de setembre de 1363 Joan II va concedir a Felip la rica província de Borgonya i el títol de duc.

Felip II no va fer públic el seu nou títol i va continuar exercint el títol de duc de Turena, que havia rebut el 1360, així com el de governador de Borgonya, fins que el seu germà Carles V de França va accedir al tron i va ratificar els títols concedits pel seu pare. No va ser fins el 26 de novembre de 1364 que va prendre definitivament possessió del càrrec.

Continuant la Guerra dels Cent Anys, el duc de Borgonya va prendres les armes de l'exèrcit reial a Normandia per enfrontar-se al duc de Lancaster.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà el 19 de juny de 1369 a Gant amb la comtessa Margarida III de Flandes. D'aquesta unió nasqueren:

Comte de Flandes[modifica | modifica el codi]

De mà de la seva esposa el 1384 va heretar els comtats de Flandes, d'Artois, Rethel i Nevers, per la qual cosa va arribar a convertir-se en un dels prínceps cristians més poderosos d'Europa. Va assegurar el poder als Països Baixos per un doble matrimoni dels seus familiars amb prínceps de Baviera.

Felip II va morir al castell de Halle, a Bèlgica, el 27 d'abril de 1404, i fou enterrat a Dijon.


Precedit per:
Felip I
Duc de Borgonya
13631404
Succeït per:
Joan I Sense Por


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felip II de Borgonya