Jean-Charles della Faille

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jean-Charles della Faille
della Faille retratat per van Dyck (1629)
della Faille retratat per van Dyck (1629)
Naixement 1 de març de 1597
Anvers, Flandes, avui Bèlgica
Mort 4 de novembre de 1652 (als 55 anys)
Barcelona, Catalunya
Camp Matemàtiques i Astronomia
Institucions Universitat de Lovaina
Colegio Imperial de Madrid
Alma mater Col·legi jesuïta d'Anvers
Treball(s) Estudi del centre de gravetat del sector circular
Ha influenciat Michael Florent van Langren
Influències de Grégoire de Saint-Vincent

Jean Charles della Faille (o Jan Karel) va ser un matemàtic flamenc del segle XVII, conegut, sobretot, per haver descobert la forma de calcular el centre de gravetat d'un sector circular.

Vida[modifica | modifica el codi]

della Faille era fill d'una rica família de comerciants d'Anvers. Va estudiar en el col·legi jesuïta d'aquesta ciutat, fins que va prendre les ordes el 1613. Després de dos anys de noviciat al col·legi jesuïta de Malines, torna a Anvers on esdevé deixeble de Grégoire de Saint-Vincent.

El 1620 és enviat a França, per a seguir un curs de teologia a Dôle i per donar classes de matemàtiques. El 1626, de retorn a Bèlgica, donarà classes de matemàtiques a la Universitat de Lovaina, substituint el seu mestre que havia marxat a Praga.

El 1629 és nomenat professor de matemàtiques al Colegio Imperial de Madrid, regentat pels jesuïtes, on compaginarà aquesta activitat amb classes privades a membres de la noblesa i cursos de tècnica militar i fortificacions als patges reials.[1] El 1638 serà nomenat pel rei Felip IV cosmògraf reial del Consell de Índies.

El 1641, el rei l'envia a la frontera de Portugal (en guerra amb Espanya) com assessor del duc d'Alba i el 1644 el nomena preceptor del seu fill il·legítim Joan Josep d'Àustria del qui esdevindrà el seu principal assessor de confiança, acompanyant-lo a moltes de les seves campanyes militars: Nàpols, Sicília, Elba i Catalunya.[2]

Pocs dies després de la rendició de Barcelona, assetjada per l'exèrcit de Joan Josep d'Àustria, després de la guerra dels segadors, della Faille morirà en aquesta ciutat.

Obra[modifica | modifica el codi]

Les úniques obres impreses de della Faille són:[3] Theses mechanicae (Dôle, 1625) i Theoremata de centro gravitatis partium circuli et ellipsis publicada a Anvers el 1632. És aquesta segona la que el va fer conegut. En ella es determina per primera vegada el càlcul del centre de gravetat d'un sector de cercle. Sembla que la obra va ser portada a impremta a instàncies de Grègoire de Saint-Vincent.

A part de les seves obres publicades, es conserva un notable col·lecció d'obres manuscrites[4] entre les que es poden citar: Tratado de las Theoricas de los Planetas, De los globos celeste y terrestre, Fábrica i uso del astrolabio de Juan de Rojas, Fábrica i uso del telescopio.

Com a cosmògraf del regne, també es va haver de preocupar per la cartografia, amb treballs que permeten pensar que fou l'introductor de la projecció de Mercator a Espanya. També s'ha mencionat una obra titulada El problema de los rumbos, que podria ser algun sistema per al càlcul de la longitud en alta mar, però no s'ha trobat aquest tractat i la natura del mètode de della Faille ens és desconeguda.[5]

Curiositat[modifica | modifica el codi]

Existeix un quadre al Museu de Belles Arts de Budapest, atribuït a van Dyck o algun altre pintor de la seva escola, en el que s'ha vist a Charles della Faille davant d'un jove Guillén Lombardo de Guzmán (un aventurer irlandès de nom William Lamport) que va treballar com espia pel Comte-duc d'Olivares i que es va acabar autoproclamant rei de Nova Espanya a Mèxic.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Feingold, pàgina 339.
  2. O'Neill i Domínguez, pàgina 1371.
  3. Navarro Brotons diu que no es coneix cap exemplar de la primera: Navarro Brotons, pàgina 28.
  4. Navarro Brotons, pàgina 683.
  5. Navarro Brotons, pàgina 684.
  6. Troncarelli, pàgina 156.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Charles della Faille Modifica l'enllaç a Wikidata