Jocs Olímpics d'estiu de 1996
| Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 | |
 |
|
| Cerimònies - Obertura |
19 de juliol de 1996 |
| - Clausura | 9 d'agost de 1996 |
| Comitès participants | 197 |
| Atletes participants | 10.320 |
| - Homes | 6.797 |
| - Dones | 3.523 |
| Esdeveniments | 271 de 26 esports |
| Inaugurats per | Bill Clinton |
| Jurament Olímpic - dels atletes |
Teresa Edwards |
| - dels jutges | Hobie Billingsley |
| Lema | {{{Lema}}} |
| Flama Olímpica | Muhammad Ali |
| Mascota | Izzy |
| Estadi Olímpic | Centennial Olympic Stadium |
Els Jocs Olímpics d'estiu de 1996, oficialment Jocs de la XXVI Olimpíada, es van celebrar a la ciutat d'Atlanta (Estats Units d'Amèrica), entre el 19 de juliol i el 9 d'agost de 1996. Hi participaren 10.320 atletes (6.797 homes i 3.523 dones) de 197 comitès nacionals, que competiren en 26 esports i 271 especialitats.
Aquest fou la tercera ciutat estatunidenca seu d'uns Jocs Olímpics d'estiu després de Saint Louis (1904) i Los Angeles (1932 i 1984).
En complir-se al 1996 el centenari dels Jocs de la I Olimpíada Moderna, Atenes partia com a favorita per tornar a ser seu en aquesta efemèride. No obstant això, la ciutat nord-americana va ser l'escollida acompanyada de polèmica. La força econòmica de la iniciativa privada (Coca-cola i CNN tenen la seva seu en l'estat de Geòrgia) fou la raó de què jugà en contra dels helens. Irònicament, els aspectes que depenien d'aquesta (com les infraestructures o la circulació d'informació) acabaren per ser els vertaders punts febles de l'organització. Les mesures de seguretat quedaren en evidència en patir el Parc del Centenari Olímpic un atemtat mortal la nit del 27 de juliol. A més a més, els Jocs acabaren amb perdudes en la bañaça econòmica. Tot el contrari va suposar l'aspecte purament esportiu, on es va veure un nivell superior al de Barcelona '92. Tot i això, els Jocs del Centenari no van ser considerats per Joan Antoni Samaranch a la cerimònia de clausura millors que els seus predecesors.
Taula de continguts |
[modifica] Ciutats candidates
Com que durant la XXVI Olímpiada de la Era Moderna es complien els cents anys de la restauració, Atenes volia organitzar aquest centenari. La capital grega era, en principi, la favorita. la 96a Sesió del COI el 18 de setembre de 1990 a Tòquio (Japó). La votació fou una de les més disputades de la història. Atenes gunayà les dues primeres rondes i inclús Atlanta arribà a ser superada per Melbourne. La tercera acabà en empat entre les dos grans aspirants, però finalment la ciutat esdounidenca va endur-se l'organització de l'esdeveniment amb una sorprenet diferència de vots. Aquests varen ser els resultats de les votacions[1]:
| Ciutat | Comitè Olímpic Nacional | Ronda 1 | Ronda 2 | Ronda 3 | Ronda 4 | Ronda 5 |
| Atlanta |  Estats Units |
19 | 20 | 26 | 34 | 51 |
| Atenes |  Grècia |
23 | 23 | 26 | 30 | 35 |
| Toronto |  Canadà |
14 | 17 | 18 | 22 | - |
| Melbourne |  Austràlia |
12 | 21 | 16 | - | - |
| Manchester |  Regne Unit |
11 | 5 | - | - | - |
| Belgrad |  Iugoslàvia |
7 | - | - | - | - |
[modifica] Instal·lacions
[modifica] El Parc del Centenari Olímpic
El Parc del Centenari Olímpic (Centennial Olympic Park en anglès) va ser el nucli de l'esdeveniment. A banda dels edificis esportius, també comprenia diversos espectacles per al públic que asistia als Jocs, en un dels quals es va produir l'atemptat mortal. Pel que fa a les infraestructures purament olímpiques van ser:
- Centennial Olympic Stadium → Cerimònies i Atletisme.
- Georgia Dome → Bàsquet, Gimnàstica i Handbol.
- Georgia Tech Aquatic Center → Natació, Natació sincronitzada, Salts, Waterpolo i Pentatló modern.
- Georgia World Congress Center → Esgrima, Halterofília, Handbol, Judo, Lluita i Tennis de taula.
- Omni Coliseum → Voleibol.
[modifica] Atlanta
- Atlanta-Fulton County Stadium → Beisbol.
- Alexander Memorial Coliseum → Boxa.
- Georgia State University → Bàdminton.
- Morris Brown College Stadium → Hoquei herba.
- Wolf Creek Shooting Complex → Tir olímpic.
[modifica] Subseus
- Athens → Sanford Stadium (Futbol).
- Birmingham → Legion Field (Futbol).
- Columbus → Golden Park (Softbol).
- Conyers → Georgia International Horse Park (Hípica i Ciclisme tot terreny).
- Gainesville → Llac Lanier (Piragüisme i Rem).
- Jonesboro → Voleibol platja.
- Miami → Miami Orange Bowl (Futbol).
- Orlando → Citrus Bowl Stadium (Futbol).
- Comtat de Polk → Riu Ocoee (Piragüisme slalom).
- Savannah → Vela.
- Stone Mountain → Stone Mountain Tennis Center (Tennis) i Stone Mountain Park (Ciclisme en pista).
- Washington DC → Robert F. Kennedy Memorial Stadium (Futbol).
[modifica] Comitès participants
Van ser 197 els Comitès Olímpics Nacionals que van participar als Jocs del Centenari, 28 més que en Barcelona. Amb molta diferència, es tractava del nombre més elevant fins aleshores. Les raons principals son dues. En primer lloc, cap de les CONs membres del COI va deixar d'assistir. Una vegada superada l'època dels boicots, ni tans sols els temes extra-polítics impediren una participació massiva en Atlanta.
Més fonamental encara va ser l'aparició una quantitat enorme de nous CONs. En total, trenta-quatre feren el seu debut a la desfilada del Centennial Olympic Stadium. La major part provenien dels antics estats socialistes d'Europa oriental. L'Equip Unificat va donar pas als comitès d'Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Geòrgia, Kazakhstan, Moldàvia, Rússia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucraïna i Uzbekistan. La disgregació de Txecoslovàquia va permetre la participació de la República Txeca i Eslovàquia.
Però també hi participaren altres nous comitès: Burundi, Cap Verd, Comores, Dominica, Guinea-Bissau, Nauru, Saint Kitts i Nevis, Saint Lucia o São Tomé i Príncipe. La major part d'ells són petits estats independitzats ja a la dècada dels 70. Un cas ben diferent era el de Palestina. Malgrat no ser reconegut com independent per la comunitat internacional, mentre el Likud va estar fora del govern israelià, els Acords d'Oslo permeteren una certa autonomia palestina, també a l'esport.
| Llista de CON participants | |||
|---|---|---|---|
|
|||
[modifica] Competició
[modifica] Esports
Un total de 26 esports i 271 esdeveniments es van realitzar als Jocs. El softbol va ser esport olímpic per primer cop en aquesta edició i així mateix també debutaren el futbol en categoria femenina, el ciclisme de muntanya, el rem lleuger o el voleibol platja. Als Jocs d'Atlanta no hi va haver cap esport de demostració.
 |
Esports als Jocs Olímpics d'Atlanta |
|
Atletisme (44) | Bàdminton (5) | Bàsquet (2) | Beisbol (1) | Boxa (12) | Ciclisme (14) | Esgrima (10) | Futbol (2) | Gimnàstica (16) | Halterofília (10) | Handbol (2) | Hípica (6) | Hoquei sobre herba (2) | Judo (14) | Lluita (20) | Natació (32) | Natació sincronitzada (1) | Pentatló modern (1) | Piragüisme (16) | Rem (14) | Salts (4) | Softbol (1) | Tennis (4) | Tennis taula (4) | Tir (15) | Tir amb arc (4) | Vela (10) | Voleibol (2) | Voleibol platja (2) | Waterpolo (2) |
|
[modifica] Moments destacats
- El Centennial Olympic Stadium va coronar a Michael Johnson com un dels millors midfondistes de la història. Va acabar primer en les carreres de 200 m i 400 m. Però, a més a més, la estratosfèrica marca dels 200 m (19,66) va superar la de Pietro Mennea en 1972 (19,72), el rècord mundial d'atletisme més antic. La plusmarca de Johnson resta avui encara per superar.
- Carl Lewis va acomiadar-se dels Jocs al seu país, de la mateixa manera que va començar al 1984. El Fill del vent va guanayr per quarta edició consecutiva el salt de llargaria. Igualava així les 9 medalles d'or del finés Paavo Nurmi en atletisme.
- El canadenc Donovan Bailey va monopolitzar les dues proves de velocitatrealit. Va guanyar tant els 100 m (amb rècord del món) com els relleus 4x100 m sal estatunidenc.
- Entre les dones, Marie-José Perec repetí els èxits de Michael Johnson als 200 m i 400 m. Va esdevindre la primera dona en guanyar dos ors olímpics en aquesta darrera prova.
- Wang Junxia que es va ser or als 5.000 m i plata als 10.000 m. Fernanda Ribeiro va privar a la xinesa d'un doblet històric.
- La reina de la piscina fou Michelle Smith. Aquesta irlandesa es penja tres medalles d'or (400 m lliures i 200 m i 400 m estils) i una de bronze (200 m papallona). Ella a soles es va bastar per a que els Jocs d'Atlanta foren els millor d'Irlanda pel que fa a nombre d'ors.
- Alexandr Popov, ara competint per Rússia, va repetir el doblet en 50 m i 100 m llisos que ja va fer a Barcelona.
- L'aixecador turc Naim Suleymanoglu, nascut a Bulgària i naturalitzat en fugir de la repressió contra els musulmans, va guanyar la seva tercera medalla d'or en la categoria més lleugera (menys de 60 kg).
- Al ciclisme es va permetre per primer cop la participació d'esportistes profesionals. La competició va creixer en espectacularitat. El penta-campió del Tour de França Miguel Indurain va ser el més ràpid a la contrarellotge, seguit d'Abraham Olano.
- A la categoria femenina, la francesa Jeannie Longo va ser or en ruta (havia estat segona en Barcelona '92) i plata en contrarrellotge.
- Hubert Raudaschl, de cinquanta-quatre anys, va participar a les competicions de vela per novena edició seguida. L'austríac únicament comta amb dues medalles de plata guanyades als Jocs de Mèxic i Moscou.
- La competició de futbol masculina va acabar amb victòria de Nigèria sobre Argentina. Era el primer cop que una selecció africana guanyava una competició internacional de futbol no juvenil.
- L'antic boxejador Muhammad Ali, malalt de parkinson, fou l'encarregat d'encendre la flama olímpica. Durant la final de bàsket dels Jocs, Joan Antoni Samaranch va entregar-li una rèplica de la medalla d'or despareguda que havia guanyat a Roma '60.
- La nit del dissabte 27 de juliol a la 1 i 20 minuts de la matinada un artefacte va esclatar al Parc del Centenari Olímpic. Com a conseqüència de l'atemptat van morir dues persones (una per l'explosió i altra per una aturada cardíaca) i més d'un centenar van resultar ferides. L'objetiu era un concert musical al que asistien milers de persones i que va poder ser desallotjat gràcies a una cridada telefònica que advertia de l'explosiu. L'autor va ser Eric Rudolph, un militant antigovern i contrari a l'homosexualitat i els jueus, que va ser capturat i comdemnat al 2003.
[modifica] Medaller
Els Estats Units tornaren a imposar-se en el medaller. La darrera vegada també ho van fer aprofitant la seva condició d'amfitrió al 1984. Rússia es va convertir, com era d'esperar, en la hereva de l'antiga URSS. Malgrat tot, moltes de les altres ex-repúbliques soviètiques van tindre papers destacats, Ucraïna per damunt de totes. Per la seva banda, alemanys i xinesos van repetir les seves posicions, encara que amb menys medalles.
| Pos. | Comitè Olímpic |  |
 |
 |
Total |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Estats Units (USA) |
44 | 32 | 25 | 101 |
| 2 |  Rússia (RUS) |
26 | 21 | 16 | 63 |
| 3 |  Alemanya (GER) |
20 | 18 | 27 | 65 |
| 4 |  Xina (CHN) |
16 | 22 | 12 | 50 |
| 5 |  França (FRA) |
15 | 7 | 15 | 37 |
| 6 |  Itàlia (ITA) |
13 | 10 | 12 | 35 |
| 7 | Austràlia (AUS) |
9 | 9 | 23 | 41 |
| 8 |  Cuba (CUB) |
9 | 8 | 8 | 25 |
| 9 |  Ucraïna (UKR) |
9 | 2 | 12 | 23 |
| 10 |  Corea del Sud (KOR) |
7 | 15 | 5 | 27 |
[modifica] Medallistes més guardonats
- Categoria masculina
| Nom | CON | Disciplina |  |
 |
 |
Total |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Alexei Nemov | Rússia |
Gimnàstica | 2 | 1 | 3 | 6 |
| Aleksandr Popov | Rússia |
Natació | 2 | 2 | 0 | 4 |
| Gary Hall Jr. | Estats Units |
Natació | 2 | 2 | 0 | 4 |
| Vitaly Scherbo | Ucraïna |
Gimnàstica | 0 | 0 | 4 | 4 |
| Joss Davis | Estats Units |
Natació | 3 | 0 | 0 | 3 |
- Categoria femenina
| Nom | CON | Disciplina | |
|
|
Total |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Amy Van Dyken | Estats Units |
Natació | 4 | 0 | 0 | 4 |
| Michelle Smith |  Irlanda |
Natació | 3 | 0 | 1 | 4 |
| Angel Martino | Estats Units |
Natació | 2 | 0 | 2 | 4 |
| Simona Amânar |  Romania |
Gimnàstica | 1 | 1 | 2 | 4 |
| Dagmar Hase | Alemanya |
Natació | 0 | 3 | 1 | 4 |
| Gina Gogean | Romania |
Gimnàstica | 0 | 1 | 3 | 4 |
[modifica] Vegeu també
[modifica] Notes
[modifica] Enllaços externs
- Jocs Olímpics d'Atlanta de 1996 (anglès)
- www.sports-reference.com - Atlanta 1996 (anglès)
