Bàdminton

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El bàdminton és un esport en què s'enfronten dos jugadors, o dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa. El joc consisteix a colpejar un volant amb una raqueta per fer-lo passar per damunt de la xarxa de manera que l'adversari no el pugui tornar.[1]

El camp de joc[modifica | modifica el codi]

Camp de bàdminton[modifica | modifica el codi]

L'amplada total de la pista és de 6,1 metres, i en individuals es redueix a 5,18 metres. La longitud total és de 13,4 metres. Les zones de servei estan delimitades per una línia central que divideix l'amplada de la pista, el servei curt, situada a 1,98 metres de la xarxa, i per les línies exterior en el lateral i el fons. En dobles, la zona de servei també està delimitada per una línia per al servei llarg, que es troba a 0,78 metres de la línia de fons.

Normalment les línies que delimiten la pista es marquen tant per al joc d'individuals com el de dobles, encara que les lleis permeten que la pista marcada sigui només d'individual. En els dobles la pista és igual que en individual, però la zona de servei en dobles és més curta.

La xarxa[modifica | modifica el codi]

La xarxa alça entre 1,50 i 1,55 metres (5 peus i 1polsada) en els laterals i 1,524 metres al centre (5 peus). Els pals que sostenen la xarxa se situen en la línia de dobles encara que es jugui en individuals o també en dobles. Aquesta xarxa no pot ser tocada pel volant.

Un instant en una partida de Bàdminton

Reglament[modifica | modifica el codi]

La pista[modifica | modifica el codi]

Està limitat per línies de quatre centímetres d'amplada. Excepte per la línia mitjana que delimita la zona de servei del costat dret amb la zona de servei del costat esquerre que és més prima.Cada línia forma part de la superfície delimitada i està traçada al seu interior. Es traça la línia mitjana repartint la seva amplada entre les dues zones de servei.

Pels jocs d'individuals, el terreny està delimitat per les línies laterals interiors i la línia de fons exterior. Per al joc de dobles, el terreny està limitat per les línies exteriors.

La xarxa i els pals[modifica | modifica el codi]

La xarxa ha de ser de malla de corda fina o fibra artificial, necessàriament de color fosc. Els quadres que conformen la malla de la xarxa han de tenir d'uns 15 mm. a 20 mm. La vora superior de la malla portarà una cinta blanca doblada, de 7'5 cm.

La xarxa reglamentària mesura 76 cm. d'ample i 6'20 m. de llarg. Es col·loca verticalment sobre la línia central del terreny de joc, per a dividir-ho en dues meitats iguals. L'altura de la xarxa és d'1'524 metres al centre del terreny de joc, mesurat des del sòl a la vora superior de la cinta blanca de la xarxa. En la posició de la xarxa sobre els pals, ha de mesurar des del sòl 1'55 metres.

La raqueta[modifica | modifica el codi]

Constitueix l'instrument més important de tot l'equip. Per escollir la raqueta cal tenir en compte el seu pes, el material del qual es componen el marc i la canya, l'equilibri del pes i l'ample de l'empunyadura.

Actualment, gairebé totes les raquetes són metàl·liques i porten components de diferent tipus: grafit, carboni, bor, etc.

Hi ha diverses marques de raquetes al mercat. El preu varia segons la qualitat. El seu pes màxim aconsellat és de 120 gr., amb el cordam inclòs. Hi ha raquetes per a l'alta competició, de gran flexibilitat i qualitat, amb un pes d'entre 75 i 80 gr.

El cordam és especial per al Bàdminton, el més fi dels esports de raqueta, i cal tensar-lo entre 5 i 9 kg. Alguns jugadors d'elit poden arribar a utilitzar tensions superiors. El cordam pot ser reparat manualment, sense que calgui canviar tot el cordam de la raqueta.

El volant[modifica | modifica el codi]

El volant pesa de 4'75 a 5'5 gr. Té 16 plomes fixades sobre una base de suro de 2'54 a 2'86 cm. de diàmetre. La longitud de les plomes és de 6'4 a 7 cm. Hi ha dos tipus de volant: el de plomes i el de niló o plàstic. Per la seva durada i la seva resistència més elevada, recomanem, per jugar a nivell d'iniciació, el de niló. El volant de plomes s'utilitza generalment a les competicions d'alt nivell.

El partit[modifica | modifica el codi]

En cada un dels sets, els jugadors puntuen sempre que guanyin el punt (ral·li) que estaven disputant (això difereix de l'antic sistema, en el qual només es puntuava en el marcador en aconseguir el punt disputat amb el servei). El partit consta de 3 sets i de 21 punts, i se l'adjudica el jugador que aconsegueixi vèncer en dos d'ells, sense necessitat de disputar-se el tercer si ja s'han aconseguit els dos primers.

Al principi de cada punt, el jugador que serveix i el que rep han de situar-se en diagonals oposades de la zona de servei (veure Dimensions de la pista). El servidor ha de colpejar el volant per sota de la cintura perquè aquest aterri a la zona de servei del rival.

En cas d'empat a 20 punts, el set continua fins que s'aconsegueixen dos punts de diferència (per exemple 24-22), fins a un màxim de 30 (30-29 és la puntuació màxima possible). El 6 de maig de 2006 la IBF va aprovar l'actual sistema de puntuació, després d'estar en proves des de principis d'any en les competicions internacionals. Totes les modalitats es disputen a 3 sets de 21 punts cadascun.

El partit d'individuals[modifica | modifica el codi]

S'inicia amb el servei, que es realitza des de l'àrea de servei del costat dret a l'àrea de servei diagonalment oposada.

Si comet falta el jugador que rep, continuarà traient el mateix, però ara des de l'àrea de servei de l'esquerra.

Si comet falta qui serveix, perdrà el servei, el qual passarà a l'adversari. Els serveis sempre es realitzen tenint en compte la puntuació pròpia. Amb puntuació parell, els jugadors serveixen del costat dret; amb puntuació imparell, del costat esquerre.

El partit de dobles[modifica | modifica el codi]

El servei es fa en diagonal començant des de l'àrea de servei dret. En el partit de dobles, cada equip té dret a dos treguis (un per cada jugador), excepte al començament de joc. Així, si el jugador servidor comet falta, el seu company haurà de servir. Si novament es comet falta, el servei passa a l'equip contrari. Al recuperar la sacada, aquest es realitza sempre des del costat dret.

El servei[modifica | modifica el codi]

S'ha de fer de manera que el cap de la raqueta estigui, en el moment del colp, més baixa que la mà del servidor. En el moment del colp, a més, la raqueta no ha de sobrepassar la cintura del jugador que serveix.

Història[modifica | modifica el codi]

El bàdminton és una versió moderna d'un joc primitiu i més senzill anomenat battledore, que va ser inventat a la India i que en els primers anys era una simple forma de diversió. Es practicava amb 2 paletes de fusta i una pilota. Aquesta va ser modificada de manera que el seu vol fos més lent.

L'actual joc de bàdminton va sorgir a l'Índia, on es deia Poona, nom d'una població del país on va ser jugat originalment. Alguns oficials de l'exèrcit britànic van veure el joc a l'Índia i el van portar a Anglaterra al voltant de 1873. Allà, el duc de Beaufort es va interessar en el joc. Com que es practicava amb regularitat a la seva finca campestre de Gloucestershire, coneguda com a Badminton, aquest nom va continuar associat amb el joc.[1] En la seva forma original, el bàdminton era un joc més aviat formal que es practicava vestint casaques Príncep Albert, sabates botonat, corbatí i pantalons bombats de seda.

El primer club de bàdminton va ser format a Bath, Anglaterra, el 1873. El joc es va implantar als Estats Units en 1890 i també va ser introduït al Canadà. L'Associació Nacional de Bàdminton dels Estats Units va ser creada el 1895. En aquesta època es van unificar les regles. L'Associació Canadenca de Bàdminton va ser fundada el 1931 i l'Associació Nord-americana de Bàdminton 1936. Per 1.910 ja hi havia 300 clubs de bàdminton i el seu nombre es va elevar a 9000 poc després de la Primera Guerra Mundial.

El primer torneig de campionat per a homes i dones d'Anglaterra es va celebrar el 1899, i el primer per dames i homes en 1900. Els primers campionats nord-americans es van efectuar el 1937 a Chicago. I Toronto

Des de 1992 és un esport olímpic d'estiu.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Bàdminton». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bàdminton