Carl Lewis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Medaller
{{{3}}}

Carl Lewis
Atletisme
Jocs Olímpics
Or Los Angeles 1984 100 m
Or Los Angeles 1984 200 m
Or Los Angeles 1984 4x100 m
Or Los Angeles 1984 Salt de llargada
Or Seül 1988 100 m
Or Seül 1988 Salt de llargada
Or Barcelona 1992 4x100 m
Or Barcelona 1992 Salt de llargada
Or Atlanta 1996 Salt de llargada
Plata Seül 1988 200 m
Campionat del Món d'atletisme
Or Hèlsinki 1983 100 m
Or Hèlsinki 1983 4x100 m
Or Hèlsinki 1983 Salt de llargada
Or Roma 1987 100 m
Or Roma 1987 4x100 m
Or Roma 1987 Salt de llargada
Or Tòquio 1991 100 m
Or Tòquio 1991 4x100 m
Plata Tòquio 1991 Salt de llargada
Bronze Stuttgart 1993 200 m

Frederick Carlton "Carl" Lewis (Birmingham, Alabama, EUA 1961) és un atleta nord-americà especialista en proves de velocitat i salt de llargada, considerat un dels millors atletes de tots els temps.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nasqué l'1 de juliol de 1961 a la ciutat de Birmingham, a l'estat nord-americà d'Alabama, fill d'un jugador de futbol americà i d'una saltadora de tanques. Amb 13 anys va començar a competir en salt de llargada, observant els seus entrenadors les seves bones condicions per les proves de velocitat.

En 1980, amb només dinou anys, Carl va ser seleccionat per a l'equip olímpic nord-americà d'atletisme, però el boicot del seu país als Jocs Olímpics de Moscou 1980 va retardar el debut de Lewis.

Millor atleta de la història[modifica | modifica el codi]

En els anys següents Lewis va fer la millors marques de la temporada en els 100 m i el salt de llargada. Als Campionats del Món d'Atletisme celebrats a Hèlsinki, Finlàndia, l'any 1983 Lewis va obtenir el seu primer gran èxit internacional, aconseguint la victòria en els 100 m, salt de llargada i en relleus 4 x 100 m.

Això el va convertir en el gran favorit per als Jocs Olímpics d'estiu 1984, aconseguint els tres títols anteriors més el de 200 m, igualant el rècord de Jesse Owens de 1936 a les Olimpíades de Berlin.

El 1987, en els Campionats del Món d'Atletisme de Roma va guanyar l'or en salt de llargada i en els relleus 4 x 100 m i va ser segon en els 100 m llisos, superat pel canadenc Ben Johnson. No obstant això, anys després Ben Johnson va ser desposseït de tots els seus triomfs i rècords a causa d'haver-se demostrat l'ús de substàncies prohibides, per la qual cosa Carl Lewis va passar a ser el guanyador dels 100 m a Roma.

Als Jocs Olímpics de Seül 1988 va afegir tres noves medalles al seu medaller, convertint-se en el primer atleta a guanyar la competició de salt de llargada en dos Jocs Olímpics consecutius. Va obtenir una polèmica victòria en els 100 m llisos, després que l'atleta canadenc Ben Johnson fos desqualificat pels resultats de la prova antidopatge, que van revelar que havia consumit esteroides. En els 200 m, va ser vençut, per sorpresa, pel seu compatriota Joe DeLoach. A la carrera 4 x 100 m de relleus l'equip va ser desqualificat, sense que Lewis corregués, a causa d'una incorrecta passada del testimoni. Aquest 1988 va ser guardonat atleta de l'any per la IAAF, el primer del palmarès.

Durant la temporada de 1991 Carl Lewis i el seu company d'equip Leroy Burrell, van dominar les proves de velocitat. En les carreres anteriors al Campionat Mundial de Tòquio, Japó, Burrell va batre el rècord mundial de Lewis, deixant-lo en 9,90 s. No obstant això, en el Campionat Mundial Lewis va respondre al desafiament de Burrell, en potser la millor carrera dels 100 m de la història, com un veritable campió. En una carrera on sis dels vuit corredors van trencar la barrera dels 10 s, una situació que no havia ocorregut anteriorment Lewis es va convertir en el primer home a baixar dels 9,90 s, amb una marca de 9,86, assolint el seu tercer Campionat Mundial en els 100 m i establint un nou rècord mundial. A més va aconseguir altre or en els relleus 4 x 100 m i la medalla de plata en salt de llargada. El 1991 va repetir com a atleta de l'any per la IAAF.

En els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 va guanyar el seu tercer títol en salt de llargada, disciplina de la qual s'havia consolidat com a màxim dominador durant la dècada de 1980, i va tornar a ser or en relleus 4 x 100 m. No va poder competir en els 100 m al no classificar-se en la proves de selecció del seu país.

En els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 no va assolir la classificació en les proves de velocitat, i no va poder formar part de l'equip de relleus nord-americà, en una polèmica decisió. No obstant això, va tornar a vèncer en salt de llargada per quarta vegada consecutiva, un fet que solament havien aconseguit el llançador de disc Al Oerter i Paul Elvstrm en unes olimpíades. Era el seu novè i últim or olímpic.

Lewis es va retirar després dels Jocs Olímpics d'Atlanta i, actualment, es dedica al cinema a Los Angeles, Califòrnia. El 1996 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports per la seva impressionant trajectòria esportiva, els seus èxits així com la seva ferma lluita contra el dopatge. El 1999 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[1]

Marques personals[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Guardó que atorga el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Lewis Modifica l'enllaç a Wikidata