Jesse Owens

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Medaller
Jesse Owens a la carrera dels 200 metres llisos, als Jocs Olímpics d'estiu de 1936, on va batre el rècord del món.

Jesse Owens a la carrera dels 200 metres llisos, als Jocs Olímpics d'estiu de 1936, on va batre el rècord del món.
Atletisme
Jocs Olímpics
Or Berlin 1936 100 m
Or Berlin 1936 200 m
Or Berlin 1936 4x100 m
Or Berlin 1936 Salt de llargaria

James Cleveland Owens o Jesse Owens (12 de setembre de 1913 - 31 de març de 1980) va ser un atleta nord-americà d'origen afroamericà especialment destacat pels seus èxits als Jocs Olímpics d'estiu de 1936 a Berlín. Allà va assolir un reconeixement internacional en aconseguir quatre medalles d'or en els 100 metres llisos, 200 metres llisos, salt de llargada i com a membre de l'equip de relleus 4x100 metres.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Jesse va néixer a Oakville, Alabama (EUA), i es va traslladar a Cleveland, Ohio, quan tenia nou anys. Va ser el setè dels onze fills de Henry i Emma Owens, grangers; el seu avi havia sigut esclau. Va rebre el sobrenom de "Jesse" d'un professor de Cleveland, que no podia entendre el seu accent quan el jove Owens va dir que s'anomenava "J. C.".[1]

Owens sempre va atribuir la seva reeixida carrera dins l'atletisme a l'estímul de Charles Riley, el seu entrenador quan estudiava a l'institut Fairview Junior High, que va ser qui el va introduir dins l'atletisme. Riley, junt amb Harrison Dillard, un atleta de Cleveland, van ser les referències del jove Owens. Quan acabava la jornada escolar Jesse treballava arreglant sabates; per això, Riley va deixar que Jesse entrenés abans de les classes, en comptes de fer-ho dins l'horari habitual dels entrenaments.

El 1933, Owens va començar a destacar a nivell nacional quan, com a estudiant de l'institut East Technical High School de Cleveland participà en el National High School Championship i fer un salt de 7,56 metres en salt de llargada, i igualà el rècord del món dels 100 metres llisos amb una marca de 10,4 segons.[2]

NCAA[modifica | modifica el codi]

Amb aquestes grans marques moltes universitats van voler fitxar-lo, però finalment Owens escullí la Universitat Estatal d'Ohio i només després que li haguessin promès treball per a ell i el seu pare, assegurant-se l'estabilitat econòmica de la seva família. Durant aquesta època, en la que rep el sobrenom afectuós de "Buckeye Bullet", aconsegueix el rècord de vuit campionats de l'NCAA (National Collegiate Athletic Association): quatre el 1935 i uns altres quatre el 1936. El rècord d'aconseguir quatre medalles d'or en un mateix any a la NCAA només ha estat igualat per Xavier Carter, el 2006, però els seus títols incloïen les medalles de les carreres per relleus.

La major gesta d'Owens es produeix en un lapse de 45 minuts el 25 de maig de 1935, durant la Big Ten Conference a Ann Arbor, a Michigan, on va establir quatre rècords mundials. Igualà el rècord mundial dels 100 iardes (91 metres en 9,4 segons) i superà els rècords mundials de salt de llargada (8,13 metres, un rècord que va durar 25 anys), 220 iardes (201 metres) llises (20,3 segons) i 220 iardes tanques (22,6 segons, convertint-se en la primera persona a baixar dels 23 segons). Aquesta increïble gesta, és considerada una de les més grans proeses de l'atletisme de tots els temps. A partir d'aquell dia, se'l comença a conèixer amb el sobrenom de l'"Antílop de Banús".

Els Jocs Olímpics de Berlín de 1936[modifica | modifica el codi]

Owens en el salt de llargada, als Jocs Olímpics de Berlín (1936).

El 1936, Owens viatja a Berlín, Alemanya, per participar amb l'equip dels Estats Units en els Jocs Olímpics. Adolf Hitler volia utilitzar aquests jocs per mostrar al món la gran Alemanya nazi. Hitler i altres membres del govern tenen grans esperances en què els atletes alemanys dominessin els jocs amb les seves victòries. La propaganda nazi promovia el concepte de la superioritat de la raça ària i considerava els individus d'origen africà com a éssers inferiors; els anomenaven bastards de Renània.

Owens causà una gran commoció en guanyar quatre medalles d'or:

  • el 3 d'agost als 100 metres llisos derrotant Ralph Metcalfe;
  • el 4 d'agost en salt de llargada, després d'uns amables i útils consells del seu rival alemany Luz Long;
  • el 5 d'agost als 200 metres llisos;
  • el 9 d'agost, aconsegueix la seva quarta medalla amb l'equip de relleus 4x100 metres.

Aquesta marca de quatre medalles d'or en unes olimpíades no va ser igualada fins al 1984 amb les victòries de Carl Lewis.

El primer dia, Hitler només va aplaudir amb les victòries d'Alemanya, i hi ha qui afirma que es va negar a donar la mà a Cornelius Johnson, que era afroamericà, encara que segons el portaveu d'Hitler, aquest va sortir de l'estadi abans del previst. Els directius del Comitè Olímpic Internacional pressionaren Hitler perquè aplaudís a tots els medallistes o no ho fes amb cap. Hitler optà per la segona opció i no presencià les següents imposicions de medalles.[3][4]

Owens, en la seva autobiografia,[5] conta com posteriorment Hitler el va saludar:

« Quan vaig passar, el Canceller es va aixecar, em va saludar amb la mà i jo li vaig tornar el gest. Penso que els reporters van tenir mal gust en criticar l'home del moment a Alemanya. »
— Jesse Owens. The Jesse Owens Story, 1970.

Owens va ser aclamat per 110.000 persones a l'Estadi Olímpic de Berlín i, posteriorment, molts berlinesos li demanaven autògrafs quan el veien pel carrer. Durant la seva estada a Alemanya estava exclòs del dret a la ciutadania d'acord amb la Llei de Ciutadania del Reich del 15 de setembre de 1935. Tanmateix, a Owens se li va permetre viatjar i allotjar-se en el mateix hotel que els blancs, cosa que en aquell moment no deixava de ser una ironia, ja que els afroamericans dels EUA no tenien igualtat de drets.

El retorn a "casa"[modifica | modifica el codi]

De retons d'Alemanya, i després d'una estada en la borsa de Nova York en el seu honor, Owens recuperà el seu treball de grum a l'hotel Waldorf-Astoria. Més tard explicaria:

« Quan vaig tornar al meu país natal, després de totes les històries sobre Hitler, no vaig poder viatjar a la part davantera de l'autobús. Vaig tornar a la porta del darrere. No podia viure on volia. No vaig ser convidat a estrènyer la mà d'Hitler, però tampoc no vaig ser convidat a la Casa Blanca a una encaixada de mans amb el President. »

El llavors president, Franklin Delano Roosevelt, va refusar de rebre Owens a la Casa Blanca. Roosevelt es trobava en plena campanya de reelecció i temia les reaccions dels estats del Sud, clarament segregacionistes, en cas de retre-li honors a Owens. Aquest va comentar més tard que Rossevelt el va tractar amb brusquedat.

Més endavant va tenir moltes dificultats i va passar a ser un promotor de l'esport, essencialment un animador d'espectacles. La seva autopromoció va acabar eventualment convertint-li en relacions públiques a Chicago, incloent una llarga temporada com a discjòquei de música jazz. El 1968, Owens rebé algunes crítiques per donar suport als turbulents aldarulls racials que van succeir durant els Jocs Olímpics de Mèxic d'aquell any.

Owens, fumador d'un paquet de tabac diari durant 35 anys, morí d'un càncer de pulmó el 31 de març de 1980, als 66 anys d'edat, a Tucson, Arizona. Està enterrat al cementiri d'Oak Woods, a Chicago.

Homenatges i distincions[modifica | modifica el codi]

El 1976, Jesse Owens va ser premiat pel president Gerald Ford amb la Medalla Presidencial de la Llibertat dels EUA. El 28 de març de 1990, a títol pòstum, va rebre la Medalla d'Or del Congrés de mans del president George H. W. Bush.

El 1984, un carrer de Berlín va ser rebatejat amb el seu nom, igual com una escola secundària al districte de Lichtenberg.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "J. C.", són les sigles de James Cleveland, i en anglès tenen una fonètica semblant a "Jesse")
  2. «Jesse Owens: Track & Field Legend: Biography». [Consulta: 6-01-2008].
  3. German.about.com
  4. Hnn.us
  5. Jesse Owens. The Jesse Owens Story, 1970.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]