Martina Navrátilová (Řevnice, Txecoslovàquia, actual Txèquia, 1956) és una antiga tennista txecoslovaca nacionalitzada estatunidenca. Durant la seva extensa carrera ha guanyat un total de 18 títols de Grand Slam en individuals i 40 títols en dobles.
Nascuda el 18 d'octubre de 1956 amb el nom de Martina Šubertová, el seus pares es divorciaren el 1962, casant-se novament la seva mare Jana amb Miroslav Navrátil, el qual es convertí en el seu entrenador. Martina adoptà el seu cognom afegint el sufix femení "ová", nom pel qual és mundialment coneguda.
El 1972 a l'edat de 15 anys Navratilova guanyà el Campionat Nacional de tennis de Txecoslovàquia, convertint-se en tennista professional el 1973 i guanyant el primer títol en individuals a Orlando, Florida el 1974.
El 1975 aconseguí arribar a dos finals dels torneigs del Grand Slam, perdent la final de l'Open d'Austràlia davant Evonne Goolagong i del Torneig de Roland Garros davant Chris Evert. Al perdre en la semifinal de l'Open dels Estats Units davant la mateixa Evert, Navratilova demanà asil polític als Estats Units i aconseguí la ciutadania nord-americana.
Va aconseguir guanyar el primer Torneig de Wimbledon el 1978, repetint victòria l'any següent i aconseguint sis vegades consecutives el torneig tennístic anglès entre 1982 i 1987. Va guanyar dues vegades el torneig de Roland Garros el 1982 i 1984, per aconseguit quatre victòries a l'Open dels Estats Units el 1983, 1984, 1986 i 1987, i tres victòries més a l'Open d'Austràlia el 1981, 1983 i 1985. En el Masters de tennis va aconseguir la ratxa de 7 víctories consecutives entre 1981 i 1986 (en aquest últim any es disputaren dues competicions, una al gener i l'altre al desembre i en ambdues Navratilova aconseguí la victòria).
Copa Federació [modifica]
La seva excepcional carrera va portar als Estats Units a aconseguir 5 títols de la Copa Federació els anys 1981, 1982, 1986, 1989 i 1990. Actualment Navratilova és la seleccionadora nord-americana d'aquesta competició.
El 1994 anuncià la seva retirada del tennis individual després de la seva derrota al Torneig de Wimbledon davant Conxita Martínez, continuant però la seva activitat tennística en dobles i dobles mixts. Aquest mateix any fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports. El 2002 fou guardonada amb el premi Marca Leyenda.[1]
El 5 de juliol de 2006 anuncià al Torneig de Wimbledon la seva última aparició en aquest torneig en la categoria de dobles i dobles mixts, així com la retirada definitiva del món actiu del tennis al finalitzar la temporada, aconseguint l'últim títol de la seva carrera a l'Open dels Estats Units guanyant la final de dobles mixts juntament amb Bob Bryan.
Guanyadora (18) [modifica]
| Any |
Campionat |
Finalista |
Resultat |
| 1978 |
Torneig de Wimbledon |
Chris Evert |
2-6, 6-4, 7-5 |
| 1979 |
Wimbledon (2) |
Chris Evert |
6-4, 6-4 |
| 1981 |
Open d'Austràlia |
Chris Evert |
6-7, 6-4, 7-5 |
| 1982 |
Torneig de Roland Garros |
Andrea Jaeger |
7-6, 6-1 |
| 1982 |
Wimbledon (3) |
Chris Evert |
6-1, 3-6, 6-2 |
| 1983 |
Wimbledon (4) |
Andrea Jaeger |
6-0, 6-3 |
| 1983 |
Open EUA |
Chris Evert |
6-1, 6-3 |
| 1983 |
Austràlia (2) |
Kathy Jordan |
6-2, 7-6 |
| 1984 |
Roland Garros (2) |
Chris Evert |
6-3, 6-1 |
| 1984 |
Wimbledon (5) |
Chris Evert |
7-6, 6-2 |
| 1984 |
Open EUA (2) |
Chris Evert |
4-6, 6-4, 6-4 |
| 1985 |
Wimbledon (6) |
Chris Evert |
4-6, 6-3, 6-2 |
| 1985 |
Austràlia (3) |
Chris Evert |
6-2, 4-6, 6-2 |
| 1986 |
Wimbledon (7) |
Hana Mandlikova |
7-6, 6-3 |
| 1986 |
Open EUA (3) |
Helena Sukova |
6-3, 6-2 |
| 1987 |
Wimbledon (8) |
Steffi Graf |
7-5, 6-3 |
| 1987 |
Open EUA (4) |
Steffi Graf |
7-6, 6-1 |
| 1990 |
Wimbledon (9) |
Zina Garrison |
6-4, 6-1 |
Finalista (14) [modifica]
Any Campionat Finalista Resultat
1975 Open d'Austràlia Evonne Goolagong 6-3, 6-2
1975 Roland Garros Chris Evert 2-6, 6-2, 6-1
1981 Open EUA Tracy Austin 1-6, 7-6, 7-6
1982 Open d'Austràlia Chris Evert 6-3, 2-6, 6-3
1985 Roland Garros Chris Evert 6-3, 6-7, 7-5
1985 Open EUA Hana Mandliková 7-6, 1-6, 7-6
1986 Roland Garros Chris Evert 2-6, 6-3, 6-3
1987 Open d'Austràlia Hana Mandliková 7-5, 7-6
1987 Roland Garros Steffi Graf 6-4, 4-6, 8-6
1988 Wimbledon Steffi Graf 5-7, 6-2, 6-1
1989 Wimbledon Steffi Graf 6-2, 6-7, 6-1
1989 Open EUA Steffi Graf 3-6, 7-5, 6-1
1991 Open EUA Monica Seles 7-6, 6-1
1994 Wimbledon Conxita Martínez 6-4, 3-6, 6-3
- NR = no realitzat (l'any 1986 no es disputà l'Open d'Austràlia)
Títols de Grand Slam en dobles [modifica]
Títols en dobles femenins (31) [modifica]
Any Campionat Parella
1975 Roland Garros Chris Evert
1976 Wimbledon Chris Evert
1977 Open EUA Betty Stove
1978 Open EUA Billie Jean King
1979 Wimbledon Billie Jean King
1980 Open d'Austràlia Betsy Nagelsen
1980 Open EUA Billie Jean King
1981 Wimbledon Pam Shriver
1982 Open d'Austràlia Anne Smith
1982 Roland Garros Pam Shriver
1982 Wimbledon Pam Shriver
1983 Open d'Austràlia Pam Shriver
1983 Wimbledon Pam Shriver
1983 Open EUA Pam Shriver
1984 Open d'Austràlia Pam Shriver
1984 Roland Garros Pam Shriver
1984 Wimbledon Pam Shriver
1984 Open EUA Pam Shriver
1985 Open d'Austràlia Pam Shriver
1985 Roland Garros Pam Shriver
1986 Roland Garros Andrea Temesvari
1986 Wimbledon Pam Shriver
1986 Open d'Austràlia Pam Shriver
1987 Open d'Austràlia Pam Shriver
1987 Roland Garros Pam Shriver
1987 Open EUA Pam Shriver
1988 Open d'Austràlia Pam Shriver
1988 Roland Garros Pam Shriver
1989 Open d'Austràlia Pam Shriver
1989 Open EUA Hana Mandliková
1990 Open EUA Gigi Fernández
Títols en dobles mixts (10) [modifica]
Any Campionat Parella
1974 Roland Garros Ivan Molina
1985 Roland Garros Heinz Gunthardt
1985 Wimbledon Paul McNamee
1985 Open EUA Heinz Gunthardt
1987 Open EUA Emilio Sánchez Vicario
1993 Wimbledon Mark Woodforde
1995 Wimbledon Jonathan Stark
2003 Open d'Austràlia Leander Paes
2003 Wimbledon Leander Paes
2006 Open EUA Bob Bryan
Títols en individuals (167) [modifica]
- 1974: Orlando
- 1975: Washington DC, Boston, Denver, Charlotte
- 1976: Houston, Sydney
- 1977: Washington DC, Houston, Minnesota, Detroit, Edinburgh, Charlotte
- 1978: Wimbledon, Virginia Slims Championships, Washington, DC, Houston, Los Angeles, Chicago, Seattle, Detroit, Kansas City, Eastbourne, Phoenix
- 1979: Wimbledon, Avon Championships, Oakland, Houston, Dallas, Chicago, Richmond, Atlanta, Phoenix, Brighton
- 1980: Colgate Series Championships, Kansas City, Chicago, Los Angeles, Oakland, Dallas, Amelia Island, Orlando, Montreal, Richmond, Tokyo
- 1981: Open d'Austràlia, Avon Championships, Los Angeles, Cincinnati, Dallas, Chicago, Orlando, US Indoors, Tampa, Tokyo Lions Cup
- 1982: Roland Garros, Wimbledon, Toyota Championships, Eastbourne, Masters del Canadà, Filderstadt, Washington, DC, Seattle, Chicago, Kansas City, Dallas, Sydney, Hilton Head, Orlando, Brighton
- 1983: Open d'Austràlia, Wimbledon, Open EUA, Virginia Slims Championships, Eastbourne, Masters del Canadà, Tampa, Filderstadt, Tokyo [Lions Cup], Hilton Head, Washington, DC, Houston, Chicago, Dallas, Orlando, Los Angeles
- 1984: Roland Garros, Wimbledon, Open EUA, Virginia Slims Championships, Amelia Island, Eastbourne, US Indoors, Sydney, Orlando, Newport, Mahwah, Fort Lauderdale, New Orleans
- 1985: Open d'Austràlia, Wimbledon, Virginia Slims Championships, Miami, Eastbourne, Sydney, Washington, DC, Houston, Dallas, Orlando, Fort Lauderdale, Brisbane
- 1986: Wimbledon, Open EUA, Virginia Slims Championships [Març], Virginia Slims Championships [Nov], Eastbourne, Washington, DC, Filderstadt, US Indoors, Chicago, Dallas, Los Angeles, New Orleans, New England [Gen], New England [Nov]
- 1987: Wimbledon, Open EUA, Filderstadt, Chicago
- 1988: Dallas, Oakland, Washington, DC, New England, Chicago, Hilton Head, Amelia Island, Eastbourne, Filderstadt
- 1989: Los Angeles, Dallas, New England, Sydney, Tokyo [Pan Pacific], Birmingham, Eastbourne, Masters del Canadà
- 1990: Wimbledon, Chicago, Washington, DC, Indian Wells, Hilton Head, Eastbourne
- 1991: Chicago, Palm Springs, Birmingham, Eastbourne, Oakland
- 1992: Chicago, US Hardcourts, Los Angeles, Filderstadt
- 1993: Tokyo [Pan Pacific], Paris Indoors, Eastbourne, Los Angeles, Oakland
- 1994: Paris Indoors
- ↑ Guardó que atorga el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport
Enllaços externs [modifica]
|
Números 1 del rànquing WTA (individual) |
|
|
|
|
| El rànquing WTA s'inicia el 3 de novembre de 1975 · (primer any que es va ostentar/últim any que es va ostentar – núm. de setmanes (s)) · Nº1 actual en negreta |
|
|
Números 1 del rànquing WTA (dobles) |
|
|
|
|
| El rànquing WTA s'inicia el 4 de setembre de 1984 · (primer any que es va ostentar/últim any que es va ostentar – núm. de setmanes (s)) · Nº1 actual en negreta |
|