Petra Kvitová

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPetra Kvitová

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 març 1990 Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Bílovec Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada182 cm Modifica el valor a Wikidata
LateralitatEsquerrana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótennista (2006–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat2006 Modifica el valor a Wikidata –
Patrimoni net estimat37.252.032 $ Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaTxèquia Txèquia
Esporttennis Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivatennis individual
tennis dobles Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocesquerrana i revés a dues mans Modifica el valor a Wikidata
Modalitat Partit de tennis Rècord personal
Tennis individual 633–288 Modifica el valor a Wikidata  31 Modifica el valor a Wikidata 2 (2011)
Tennis dobles 13–35 Modifica el valor a Wikidata 0 Modifica el valor a Wikidata 196 (2011)
WTA Info WTA Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
2007- equip txec de la Copa Federació Modifica el valor a Wikidata
Participà en
24 juliol 2021tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 − individual femení (17a)
2021tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2020
2016Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 − Individual femení (3a) (medalla de bronze olímpica)
2012Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2012 - Individual femení (5a)
2012Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2012
2008Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2008 - Dobles femenins (17a)
2008Tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2008 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJiří Vaněk (en) Tradueix (2023–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaRadek Meidl (2014–2016) Modifica el valor a Wikidata
ParesJiří Kvita Modifica el valor a Wikidata  i Pavla Kvitová Modifica el valor a Wikidata
GermansJiří Kvita i Libor Kvita Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
2022esposalles (Wimbledon) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpetrakvitova.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3614719 TMDB.org: 3020723
Facebook: petrakvitovaofficial Twitter (X): Petra_Kvitova Instagram: petra.kvitova Olympics.com: petra-kvitova Modifica el valor a Wikidata

Petra Kvitová (Bilovec, Txecoslovàquia, 8 de març de 1990) és una tennista txeca professional des de l'any 2006. Ha guanyat diversos torneigs del circuit WTA, entre els quals destaquen els Grand Slams de Wimbledon (2011, 2014), la Copa Masters 2011 i la medalla de bronze individual en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016. El seu millor rànquing individual és la segona posició aconseguida a final de l'any 2011.

És jugadora habitual de la Fed Cup amb l'equip txec, competició que ha guanyat en cinc ocasions (2011, 2012, 2014, 2015, 2016), i esdevenint una de les peces clau perquè l'equip txec hagi dominat aquesta competició durant la dècada del 2010.

Biografia[modifica]

Filla de Jiří Kvita i Pavla Kvitová, Petra Kvitová va néixer el 8 de març de 1990 a Bílovec dins l'extingida Txecoslovàquia, i actualment pertanyent a la República Txeca. El seu pare la va introduir en el món del tennis i es va entrenar en la seva ciutat natal fins als 16 anys, moment en què un entrenador la va convèncer per començar la seva carrera professional.[1]

Torneigs de Grand Slam[modifica]

Individual: 3 (2−1)[modifica]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Campiona 1. 2011 Wimbledon Maria Xaràpova 6−3, 6−4
Campiona 2. 2014 Wimbledon (2) Eugenie Bouchard 6−3, 6−0
Finalista 1. 2019 Open d'Austràlia Naomi Osaka 6−7(2), 7−5, 4−6

Jocs Olímpics[modifica]

Individual[modifica]

Any Campionat Oponent Resultat
2016 Jocs Olímpics, Rio de Janeiro, Brasil Madison Keys 7−5, 2−6, 6−2

Carrera[modifica]

Els primers resultats van aparèixer l'any 2008. A París va vèncer fàcilment a Anabel Medina Garrigues, número 30 del rànquing mundial, en primera ronda per després perdre davant Ielena Deméntieva a segona ronda. En el torneig de Memphis va aconseguir la primera gran victòria de la seva trajectòria superant a l'exnúmero 1 del món Venus Williams venint de la fase prèvia. Tot i no avançar en la resta de torneigs que va disputar, es va classificar pel seu primer Grand Slam a Roland Garros i va arribar a quarta ronda de forma inesperada. A segona ronda va superar Samantha Stosur però no pogué fer el mateix contra Kaia Kanepi. A la resta de torneigs no va superar les primeres rondes excepte a Budapest, on va arribar a quarts de final d'un torneig WTA per primera vegada, i després a Zuric. Aquests resultats li van permetre escalar fins al Top 50 del rànquing mundial. També va disputar algun torneig de la ITF com per exemple el de Montsó, on va guanyar a Yanina Wickmayer en la final.

L'any 2009 va començar de forma esplèndida malgrat la derrota en el seu primer partit de l'any. Després de perdre a Brisbane va guanyar el seu primer torneig en el circuit professional a Hobart superant a Iveta Benešová en la final. Aquest resultat no va tenir continuïtat i va perdre en les primeres rondes en la majoria de torneigs com en el seu primer Open d'Austràlia. Només a Indian Wells va arribar a tercera ronda on va caure davant Vera Zvonariova, que en seria la campiona. A causa d'una lesió en un turmell no va poder disputar el Roland Garros i també va perdre a primera ronda a Wimbledon. En el US Open va guanyar a la llavors número 1 del rànquing individual, Dinara Safina, a tercera ronda, però va caure contra Wickmayer en la següent. Llavors fou finalista a Linz, segona final de l'any, però fou superada novament per Wickmayer.

La temporada 2010 no va ser tan positiva a nivell de títols. A l'Open d'Austràlia va arribar a segona ronda després de ser superada per Serena Williams, que finalment en fou la campiona. A Memphis va aconseguir arribar a semifinals però va perdre davant Maria Xaràpova, que també en fou la campiona. Sense més resultats destacats es va plantar a semifinals del Grand Slam de Wimbledon. Pel camí va vèncer a diverses caps de sèrie com Zheng Jie (23), Viktória Azàrenka (14) o Caroline Wozniacki (3). A quarts de final va superar a Kanepi després de salvar cinc punts de partit i recuperar un 4-0 en contra en el tercer set. A semifinals va caure davant Serena Williams, número 1 del rànquing i defensora del títol. Aquest resultat li va permetre entrar al Top 30 per primera vegada. Com era habitual, aquests resultats no tenien continuïtat i va perdre en primera ronda de diversos torneigs. Aquesta ratxa negativa de sis derrotes consecutives es va trencar en el US Open, on va arribar fins a tercera ronda fins a perdre davant Kim Clijsters, campiona del torneig.

Kvitova al Roland Garros (2011).

El salt de qualitat definitiu i de regularitat es va produir durant la temporada 2011. Des de bon principi va aconseguir bons resultats i va poder mantenir el nivell durant el final de temporada. En el primer torneig de l'any a Brisbane va aconseguir el segon títol de la seva carrera, superant a Andrea Petkovic en la final. A l'Open d'Austràlia va avançar fins a quarts de final, on va perdre contra Zvonariova, número 2 del rànquing mundial. Pel camí destaca la victòria davant Stosur, cinquena cap de sèrie i favorita local. El gran inici de temporada li va permetre escalar fins al lloc 18 del rànquing. A París va guanyar el segon títol de l'any superant a la número 1 del món i recent campiona de l'Open d'Austràlia. Després d'un nou salt fins a la posició 14, va ajudar l'equip txec de la Copa Federació a superar les semifinals contra l'equip belga. A Madrid va guanyar un nou títol després de vèncer a Zvonariova, Li Na, i Azàrenka en la final. Amb aquest títol va debutar en el Top 10. Va iniciar el Roland Garros com a novena cap de sèrie però fou eliminada a quarta ronda per Li Na, campiona final del Grand Slam. En l'etapa de gespa, Kvitová fou finalista a Eastbourne després de caure contra Marion Bartoli. Seguidament va disputar el torneig Wimbledon com a vuitena cap de sèrie. Després de superar a Azàrenka a semifinals es va plantar en la seva primera final de Grand Slam, on va superar en la final a Xaràpova fàcilment en dos sets, antiga campiona del torneig. Des del 1990 que cap tennista esquerrana no guanyava aquest títol, quan ho va fer la txecoslovaca Martina Navrátilová. També es donà la curiositat que era la primera tennista nascuda en els anys 90 en guanyar un títol de Grand Slam.[2][3] En els torneigs posteriors no va prosseguir amb la ratxa de victòries i va caure ràpidament en tot ells, inclosa la derrota en primera ronda del US Open contra Alexandra Dulgheru. Era la primera ocasió on una campiona d'un Grand Slam no guanyava ni un sol set en el següent Grand Slam.[4] El seu rendiment va millorar a Tòquio, on va poder arribar a semifinals caient contra Zvonariova, i va ascendir fins al número 5 del rànquing mundial. Malgrat que a Pequín no va superar la segona ronda, com que Zvonareva no va poder defensar els punts de l'edició anterior, va pujar una posició més en el rànquing. Com a preparació de la Copa Masters, va disputar el torneig Linz i va aconseguir el cinquè títol de la temporada vencent a Dominika Cibulková en la final. Per tancar la temporada del circuit WTA, va entrar per primera vegada a la Copa Masters celebrada a Istanbul. En la fase Round Robin va guanyar els tres partits que va disputar contra Zvonariova, Wozniacki i Agnieszka Radwańska en dos sets tots ells. Seguidament va superar les semifinals contra Stosur i també la final contra Azàrenka. Després d'aquesta magnífica temporada va acabar l'any en la segona posició del rànquing mundial.

Palmarès[modifica]

Medaller
Competint per Txèquia Txèquia
Tennis
Jocs Olímpics
Bronze Rio de Janeiro 2016 Individual femení

Individual: 42 (31−11)[modifica]

2009 − 2020 Després de 2021
Grand Slam (2−1)
WTA Finals (1−1)
WTA Tournament of Champions /
WTA Elite Trophy (1−0)
Premier Mandatory (3−1) WTA 1000 (1−1)
Premier 5 (4−2)
Premier (12−2) WTA 500 (3−0)
International (4−3) WTA 250 (0−0)
Títols per superfície
Dura (20−9)
Gespa (6−1)
Terra batuda (5−1)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Guanyadora 1. 16 de gener de 2009 Hobart, Austràlia Dura Iveta Benešová 7−5, 6−1
Finalista 1. 18 d'octubre de 2009 Linz, Àustria Dura (i) Yanina Wickmayer 3−6, 4−6
Guanyadora 2. 8 de gener de 2011 Brisbane, Austràlia Dura Andrea Petkovic 6−1, 6−3
Guanyadora 3. 13 de febrer de 2011 París, França Dura (i) Kim Clijsters 6−4, 6−3
Guanyadora 4. 8 de maig de 2011 Madrid, Espanya Terra batuda Viktória Azàrenka 7−6(3), 6−4
Finalista 2. 18 de juny de 2011 Eastbourne, Regne Unit Gespa Marion Bartoli 1−6, 6−4, 5−7
Guanyadora 5. 2 de juliol de 2011 Wimbledon, Regne Unit Gespa Maria Xaràpova 6−3, 6−4
Guanyadora 6. 16 d'octubre de 2011 Linz, Àustria Dura (i) Dominika Cibulková 6−4, 6−1
Guanyadora 7. 30 d'octubre de 2011 WTA Tour Championships, Istanbul, Turquia Dura (i) Viktória Azàrenka 7−5, 4−6, 6−3
Guanyadora 8. 13 d'agost de 2012 Mont-real, Canadà Dura Li Na 7−5, 2−6, 6−3
Guanyadora 9. 26 d'agost de 2012 New Haven, Estats Units Dura Maria Kirilenko 7−6(9), 7−5
Guanyadora 10. 23 de febrer de 2013 Dubai, Emirats Àrabs Units Dura Sara Errani 6−2, 1−6, 6−1
Finalista 3. 14 d'abril de 2013 Katowice, Polònia Terra batuda (i) Roberta Vinci 6−7(2), 1−6
Finalista 4. 24 d'agost de 2013 New Haven Dura Simona Halep 2−6, 2−6
Guanyadora 11. 28 de setembre de 2013 Tòquio, Japó Dura Angelique Kerber 6−2, 0−6, 6−3
Guanyadora 12. 5 de juliol de 2014 Wimbledon (2) Gespa Eugenie Bouchard 6−3, 6−0
Guanyadora 13. 23 d'agost de 2014 New Haven (2) Dura Magdaléna Rybáriková 6−4, 6−2
Guanyadora 14. 27 de setembre de 2014 Wuhan, Xina Dura Eugenie Bouchard 6−3, 6−4
Finalista 5. 5 d'octubre de 2014 Pequín, Xina Dura Maria Xaràpova 4−6, 6−2, 4−6
Guanyadora 15. 16 de gener de 2015 Sydney, Austràlia Dura Karolína Plíšková 7−6(5), 7−6(6)
Guanyadora 16. 9 de maig de 2015 Madrid (2) Terra batuda Svetlana Kuznetsova 6−1, 6−2
Guanyadora 17. 29 d'agost de 2015 New Haven (3) Dura Lucie Šafářová 6−7(6), 6−2, 6−2
Finalista 6. 1 de novembre de 2015 WTA Finals, Singapur Dura (i) Agnieszka Radwańska 2−6, 6−3, 3−6
Guanyadora 18. 1 d'octubre de 2016 Wuhan (2) Dura Dominika Cibulková 6−1, 6−1
Finalista 7. 22 d'octubre de 2016 Luxemburg, Luxemburg Dura (i) Monica Niculescu 4−6, 0−6
Guanyadora 19. 6 de novembre de 2016 WTA Elite Trophy, Zhuhai, Xina Dura (i) Elina Svitolina 6−4, 6−2
Guanyadora 20. 25 de juny de 2017 Birmingham, Regne Unit Gespa Ashleigh Barty 4−6, 6−3, 6−2
Guanyadora 21. 4 de febrer de 2018 Sant Petersburg, Rússia Dura (i) Kristina Mladenovic 6−1, 6−2
Guanyadora 22. 18 de febrer de 2018 Doha, Qatar Dura Garbiñe Muguruza 3−6, 6−3, 6−4
Guanyadora 23. 5 de maig de 2018 Praga, República Txeca Terra batuda Mihaela Buzărnescu 4−6, 6−2, 6−3
Guanyadora 24. 12 de maig de 2018 Madrid (3) Terra batuda Kiki Bertens 7−6(6), 4−6, 6−3
Guanyadora 25. 24 de juny de 2018 Birmingham (2) Gespa Magdaléna Rybáriková 4−6, 6−1, 6−2
Guanyadora 26. 12 de gener de 2019 Sydney (2) Dura Ashleigh Barty 1−6, 7−5, 7−6(3)
Finalista 8. 26 de gener de 2019 Open d'Austràlia, Austràlia Dura Naomi Osaka 6−7(2), 7−5, 4−6
Finalista 9. 23 de febrer de 2019 Dubai (2) Dura Belinda Bencic 3−6, 6−1, 2−6
Guanyadora 27. 28 d'abril de 2019 Stuttgart, Alemanya Terra batuda Anett Kontaveit 6−3, 7−6(2)
Finalista 10. 29 de febrer de 2020 Doha Dura Arina Sabalenka 3−6, 3−6
Guanyadora 28. 6 de març de 2021 Doha (2) Dura Garbiñe Muguruza 6−2, 6−1
Guanyadora 29. 25 de juny de 2022 Eastbourne Gespa Jeļena Ostapenko 6−3, 6−2
Finalista 11. 21 d'agost de 2022 Cincinnati, Estats Units Dura Caroline Garcia 2−6, 4−6
Guanyadora 30. 1 d'abril de 2023 Miami, Estats Units Dura Ielena Ribàkina 7−6(14), 6−2
Guanyadora 31. 25 de juny de 2023 Berlín, Alemanya Gespa Donna Vekić 6−2, 7−6(6)

Equips: 7 (7−0)[modifica]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Guanyadora 1. 5−6 de novembre de 2011 Copa Federació, Moscou, Rússia Dura (i) Lucie Hradecká
Květa Peschke
Lucie Šafářová
Maria Kirilenko
Svetlana Kuznetsova
A. Pavliutxénkova
Ielena Vesninà
3−2
Guanyadora 2. 7 de gener de 2012 Copa Hopman, Perth, Austràlia Dura Tomáš Berdych Marion Bartoli
Richard Gasquet
2−0
Guanyadora 3. 3−4 de novembre de 2012 Copa Federació, Praga, República Txeca (2) Dura (i) Andrea Hlaváčková
Lucie Hradecká
Lucie Šafářová
Ana Ivanović
Jelena Janković
Bojana Jovanovski
Aleksandra Krunić
3−1
Guanyadora 4. 8−9 de novembre de 2014 Copa Federació, Praga (3) Dura (i) Andrea Hlaváčková
Lucie Hradecká
Lucie Šafářová
Julia Görges
Angelique Kerber
Sabine Lisicki
Andrea Petkovic
3−1
Guanyadora 5. 14−15 de novembre de 2015 Copa Federació, Praga (4) Dura (i) Karolína Plísková
Lucie Šafářová
Barbora Strýcová
Iekaterina Makàrova
A. Pavliutxénkova
Ielena Vesninà
Maria Xaràpova
3−2
Guanyadora 6. 12−13 de novembre de 2016 Copa Federació, Estrasburg, França (5) Dura (i) Lucie Hradecká
Karolína Plísková
Barbora Strýcová
Alizé Cornet
Caroline Garcia
Kristina Mladenovic
Pauline Parmentier
3−2
Guanyadora 7. 10−11 de novembre de 2018 Copa Federació, Praga (6) Dura (i) Barbora Krejčiková
Katerina Siniakova
Barbora Strýcová
Danielle Collins
Sofia Kenin
Nicole Melichar
Alison Riske
3−0

Trajectòria[modifica]

Individual[modifica]

Torneig 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 Títols V – D
Open d'Austràlia A Q1 1R 2R QF SF 2R 1R 3R 2R A 1R F QF 2R 1R 2R 0 / 14 26 – 14
Roland Garros A 4R A 1R 4R SF 3R 3R 4R 3R 2R 3R A SF 2R 2R 1R 0 / 14 30 – 14
Wimbledon A 1R 2R SF G QF QF G 3R 2R 2R 1R 4R NC 1R 3R 4R 2 / 15 39 – 13
US Open Q2 1R 4R 3R 1R 4R 3R 3R QF 4R QF 3R 2R 4R 3R 4R 2R 0 / 16 35 – 16
Jocs Olímpics NC A No celebrat QF No celebrat 3a No celebrat 2R NC 0 / 3 9 – 3
WTA Finals A A A A G RR SF RR F A A RR RR NC A 1 / 7 10 – 14
WTA Elite Trophy A A A A A A A A A G A A A No celebrat 1 / 1 4 – 0
Total Victòries−Derrotes 41−12 37−21 23−21 24−25 60−13 46−17 51−23 43−16 38−17 46−23 18−10 47−17 37−16 20−6 29−17 485 – 231
Rànquing a final d'any 157 44 62 34 2 8 6 4 6 11 29 7 7 8 17
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Guardons[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Player Profile». WTA. [Consulta: 2 novembre 2011].
  2. Brennan, Christine. «Petra Kvitova emerges as newest big hitter in women's tennis» (en anglès). USA Today, 02-07-2011. [Consulta: 2 novembre 2011].
  3. «Maria Sharapova v Petra Kvitova – Wimbledon 2011 women's final as it happened» (en anglès). Guardian, 02-07-2011. [Consulta: 2 novembre 2011].
  4. Rothenberg, Ben. «In an Upset, Kvitova Loses to Dulgheru» (en anglès). The New York Times, 29-08-2011. [Consulta: 2 novembre 2011].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petra Kvitová