Petra Kvitová

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Petra Kvitová
Petra Kvitová (2011)
Petra Kvitová (2010)
País República Txeca República Txeca
Residència Fulnek (República Txeca)
Naixença 8 de març de 1990 (1990-03-08) (24 anys)
Bílovec (Txecoslovàquia)
Alçada 1.83 m
Professional 2006
Joc Esquerrana (revés a dues mans)
Diners guanyats US$ 6.275.873
Individual
Rècord partits 201–94
Títols 14
Millor rànquing 2 (31 d'octubre de 2011)
Grand Slams
Open d'Austràlia SF (2012)
Roland Garros SF (2012)
Wimbledon G (2011, 2014)
US Open 4R (2009, 2012)
Altres torneigs
Copa Masters G (2011)
Jocs Olímpics QF (2012)
Dobles
Rècord partits 8–24
Títols 0
Millor rànquing 196 (28 de febrer de 2011)
Grand Slams
Open d'Austràlia 2R (2011)
Roland Garros 2R (2010)
Wimbledon 1R (2010)
US Open 1R (2010)

Perfil de {{{nom}}} a WTA
Darrera actualització: 15/11/2011

Petra Kvitová (Bilovec, Txecoslovàquia, 8 de març de 1990) és una tennista txeca professional des de l'any 2006. Ha guanyat diversos torneigs del circuit WTA, entre els quals destaquen els Grand Slams de Wimbledon (2011, 2014) i la Copa Masters 2011. El seu millor rànquing individual és la segona posició aconseguida a final de l'any 2011.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Filla de Jiří Kvita i Pavla Kvitová, Petra Kvitová va néixer el 8 de març de 1990 a Bílovec dins l'extingida Txecoslovàquia, i actualment pertanyent a la República Txeca. El seu pare la va introduir en el món del tennis i es va entrenar en la seva ciutat natal fins als 16 anys, moment en què un entrenador la va convèncer per començar la seva carrera professional.[1]

Torneigs de Grand Slam[modifica | modifica el codi]

Individual: 2 (2−0)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent en la final Marcador
Campiona 1. 2011 Wimbledon Flag of Russia.svg Maria Xaràpova 6−3, 6−4
Campiona 2. 2014 Wimbledon (2) Flag of Canada.svg Eugenie Bouchard 6−3, 6−0

Carrera[modifica | modifica el codi]

Els primers resultats van aparèixer l'any 2008. A París va vèncer fàcilment a Anabel Medina Garrigues, número 30 del rànquing mundial, en primera ronda per després perdre davant Ielena Deméntieva a segona ronda. En el torneig de Memphis va aconseguir la primera gran victòria de la seva trajectòria superant a l'ex-número 1 del món Venus Williams venint de la fase prèvia. Tot i no avançar en la resta de torneigs que va disputar, es va classificar pel seu primer Grand Slam a Roland Garros i va arribar a quarta ronda de forma inesperada. A segona ronda va superar Samantha Stosur però no pogué fer el mateix contra Kaia Kanepi. A la resta de torneigs no va superar les primeres rondes excepte a Budapest, on va arribar a quarts de final d'un torneig WTA per primera vegada, i després a Zuric. Aquests resultats li van permetre escalar fins al Top 50 del rànquing mundial. També va disputar algun torneig de la ITF com per exemple el de Montsó, on va guanyar a Yanina Wickmayer en la final.

L'any 2009 va començar de forma esplèndida malgrat la derrota en el seu primer partit de l'any. Després de perdre a Brisbane va guanyar el seu primer torneig en el circuit professional a Hobart superant a Iveta Benešová en la final. Aquest resultat no va tenir continuïtat i va perdre en les primeres rondes en la majoria de torneigs com en el seu primer Open d'Austràlia. Només a Indian Wells va arribar a tercera ronda on va caure davant Vera Zvonariova, que en seria la campiona. A causa d'una lesió en un turmell no va poder disputar el Roland Garros i també va perdre a primera ronda a Wimbledon. En el US Open va guanyar a la llavors número 1 del rànquing individual, Dinara Safina, a tercera ronda, però va caure contra Wickmayer en la següent. Llavors fou finalista a Linz, segona final de l'any, però fou superada novament per Wickmayer.

La temporada 2010 no va ser tan positiva a nivell de títols. A l'Open d'Austràlia va arribar a segona ronda després de ser superada per Serena Williams, que finalment en fou la campiona. A Memphis va aconseguir arribar a semifinals però va perdre davant Maria Xaràpova, que també en fou la campiona. Sense més resultats destacats es va plantar a semifinals del Grand Slam de Wimbledon. Pel camí va vèncer a diverses caps de sèrie com Zheng Jie (23),Viktória Azàrenka (14) o Caroline Wozniacki (3). A quarts de final va superar a Kanepi després de salvar cinc punts de partit i recuperar un 4-0 en contra en el tercer set. A semifinals va caure davant Serena Williams, número 1 del rànquing i defensora del títol. Aquest resultat li va permetre entrar al Top 30 per primera vegada. Com era habitual, aquests resultats no tenien continuïtat i va perdre en primera ronda de diversos torneigs. Aquesta ratxa negativa de sis derrotes consecutives es va trencar en el US Open, on va arribar fins a tercera ronda fins a perdre davant Kim Clijsters, campiona del torneig.

Kvitova al Roland Garros (2011).

El salt de qualitat definitiu i de regularitat es va produir durant la temporada 2011. Des de bon principi va aconseguir bons resultats i va poder mantenir el nivell durant el final de temporada. En el primer torneig de l'any a Brisbane va aconseguir el segon títol de la seva carrera, superant a Andrea Petkovic en la final. A l'Open d'Austràlia va avançar fins a quarts de final, on va perdre contra Zvonariova, número 2 del rànquing mundial. Pel camí destaca la victòria davant Stosur, cinquena cap de sèrie i favorita local. El gran inici de temporada li va permetre escalar fins al lloc 18 del rànquing. A París va guanyar el segon títol de l'any superant a la número 1 del món i recent campiona de l'Open d'Austràlia. Després d'un nou salt fins a la posició 14, va ajudar a l'equip txec de la Copa Federació a superar les semifinals contra l'equip belga. A Madrid va guanyar un nou títol després de vèncer a Zvonariova, Li Na, i Azàrenka en la final. Amb aquest títol va debutar en el Top 10. Va iniciar el Roland Garros com a novena cap de sèrie però fou eliminada a quarta ronda per Li Na, campiona final del Grand Slam. En l'etapa de gespa, Kvitová fou finalista a Eastbourne després de caure contra Marion Bartoli. Seguidament va disputar el torneig Wimbledon com a vuitena cap de sèrie. Després de superar a Azàrenka a semifinals es va plantar en la seva primera final de Grand Slam, on va superar en la final a Xaràpova fàcilment en dos sets, antiga campiona del torneig. Des del 1990 que cap tennista esquerrana no guanyava aquest títol, quan ho va fer la txecoslovaca Martina Navrátilová. També es donà la curiositat que era la primera tennista nascuda en els anys 90 en guanyar un títol de Grand Slam.[2][3] En els torneigs posteriors no va prosseguir amb la ratxa de victòries i va caure ràpidament en tot ells, inclosa la derrota en primera ronda del US Open contra Alexandra Dulgheru. Era la primera ocasió on una campiona d'un Grand Slam no guanyava ni un sol set en el següent Grand Slam.[4] El seu rendiment va millorar a Tòquio, on va poder arribar a semifinals caient contra Zvonariova, i va ascendir fins al número 5 del rànquing mundial. Malgrat que a Pequín no va superar la segona ronda, com que Zvonareva no va poder defensar els punts de l'edició anterior, va pujar una posició més en el rànquing. Com a preparació de la Copa Masters, va disputar el torneig Linz i va aconseguir el cinquè títol de la temporada vencent a Dominika Cibulková en la final. Per tancar la temporada del circuit WTA, va entrar per primera vegada a la Copa Masters celebrada a Istanbul. En la fase Round Robin va guanyar els tres partits que va disputar contra Zvonariova, Wozniacki i Agnieszka Radwańska en dos sets tots ells. Seguidament va superar les semifinals contra Stosur i també la final contra Azàrenka. Després d'aquesta magnífica temporada va acabar l'any en la segona posició del rànquing mundial.

Palmarès: 14[modifica | modifica el codi]

Individual: 19 (14−5)[modifica | modifica el codi]

Llegenda
Grand Slam (2−0)
WTA Tour Championships (1−0)
Premier (8−3)
International (3−2)
Títols per superfície
Dura (11−3)
Gespa (2−1)
Terra batuda (1−1)
Moqueta (0−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Guanyadora 1. 16 de gener de 2009 Flag of Australia.svg Hobart, Austràlia Dura Flag of the Czech Republic.svg Iveta Benešová 7−5, 6−1
Finalista 1. 18 d'octubre de 2009 Flag of Austria.svg Linz, Àustria Dura (i) Flag of Belgium.svg Yanina Wickmayer 3−6, 4−6
Guanyadora 2. 8 de gener de 2011 Flag of Australia.svg Brisbane, Austràlia Dura Flag of Germany.svg Andrea Petkovic 6−1, 6−3
Guanyadora 3. 13 de febrer de 2011 Flag of France.svg París, França Dura (i) Flag of Belgium.svg Kim Clijsters 6−4, 6−3
Guanyadora 4. 8 de maig de 2011 Flag of Spain.svg Madrid, Espanya Terra batuda Flag of Belarus.svg Viktória Azàrenka 7−6(3), 6−4
Finalista 2. 18 de juny de 2011 Flag of the United Kingdom.svg Eastbourne, Regne Unit Gespa Flag of France.svg Marion Bartoli 1−6, 6−4, 5−7
Guanyadora 5. 2 de juliol de 2011 Flag of the United Kingdom.svg Wimbledon, Regne Unit Gespa Flag of Russia.svg Maria Xaràpova 6−3, 6−4
Guanyadora 6. 16 d'octubre de 2011 Flag of Austria.svg Linz, Àustria Dura (i) Flag of Slovakia.svg Dominika Cibulková 6−4, 6−1
Guanyadora 7. 30 d'octubre de 2011 Flag of Turkey.svg WTA Tour Championships, Istanbul, Turquia Dura (i) Flag of Belarus.svg Viktória Azàrenka 7−5, 4−6, 6−3
Guanyadora 8. 13 d'agost de 2012 Flag of Canada.svg Mont-real, Canadà Dura Flag of the People's Republic of China.svg Li Na 7−5, 2−6, 6−3
Guanyadora 9. 26 d'agost de 2012 Flag of the United States.svg New Haven, Estats Units Dura Flag of Russia.svg Maria Kirilenko 7−6(9), 7−5
Guanyadora 10. 23 de febrer de 2013 Flag of the United Arab Emirates.svg Dubai, Emirats Àrabs Units Dura Flag of Italy.svg Sara Errani 6−2, 1−6, 6−1
Finalista 3. 14 d'abril de 2013 Flag of Poland.svg Katowice, Polònia Terra batuda (i) Flag of Italy.svg Roberta Vinci 6−7(2), 1−6
Finalista 4. 24 d'agost de 2013 Flag of the United States.svg New Haven Dura Flag of Romania.svg Simona Halep 2−6, 2−6
Guanyadora 11. 28 de setembre de 2013 Flag of Japan.svg Tòquio, Japó Dura Flag of Germany.svg Angelique Kerber 6−2, 0−6, 6−3
Guanyadora 12. 5 de juliol de 2014 Flag of the United Kingdom.svg Wimbledon (2) Gespa Flag of Canada.svg Eugenie Bouchard 6−3, 6−0
Guanyadora 13. 23 d'agost de 2014 Flag of the United States.svg New Haven (2) Dura Flag of Slovakia.svg Magdaléna Rybáriková 6−4, 6−2
Guanyadora 14. 27 de setembre de 2014 Flag of the People's Republic of China.svg Wuhan, Xina Dura Flag of Canada.svg Eugenie Bouchard 6−3, 6−4
Finalista 5. 5 d'octubre de 2014 Flag of the People's Republic of China.svg Pequín, Xina Dura Flag of Russia.svg Maria Xaràpova 4−6, 6−2, 4−6

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Individual[modifica | modifica el codi]

Torneig 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Títols V – D
Open d'Austràlia A Q 1R 2R QF SF 2R 1R 0 / 6 11 – 6
Roland Garros A 4R A 1R 4R SF 3R 3R 0 / 6 15 – 6
Wimbledon A 1R 2R SF G QF QF G 2 / 7 27 – 5
US Open Q 1R 4R 3R 1R 4R 3R 3R 0 / 7 12 – 7
Jocs Olímpics NC A No celebrat QF NC 0 / 1 3 – 1
WTA Championships A A A A G RR SF RR 1 / 4 8 – 5
Rànquing a final d'any 157 44 62 34 2 8 6 76 – 30
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Player Profile». WTA. [Consulta: 02/11/2011].
  2. Brennan, Christine. «Petra Kvitova emerges as newest big hitter in women's tennis» (en anglès). USA Today, 02/07/2011. [Consulta: 02/11/2011].
  3. «Maria Sharapova v Petra Kvitova – Wimbledon 2011 women's final as it happened» (en anglès). Guardian, 02/07/2011. [Consulta: 02/11/2011].
  4. Rothenberg, Ben. «In an Upset, Kvitova Loses to Dulgheru» (en anglès). The New York Times, 29/08/2011. [Consulta: 02/11/2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petra Kvitová Modifica l'enllaç a Wikidata