Torneig de Roland Garros

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Roland Garros
Logotip Roland Garros.jpg
Web oficial
Localització París (França)
Seu Stade Roland Garros
Superfície Terra batuda
Quadre masculí 128I / 128Q / 64D
Quadre femení 128I / 96Q / 64D
Quadre mixt 48D
Premi 16.150.460
Grand Slams
Plànol del Stade Roland Garros, situat a França

El torneig de Roland Garros o Obert de França (en francès, Internationaux de France de Roland-Garros o Tournoi de Roland-Garros) és una competició tennística que es desenvolupa des de mitjans de maig fins a l'inici de juny sobre terra batuda al Stade Roland Garros de la ciutat de París, França. És el segon dels quatre torneigs de Grand Slams que es disputen durant la temporada de tennis.

Els actuals campions del torneig són: els individuals Rafael Nadal i Maria Xaràpova, els dobles masculins Julien Benneteau i Edouard Roger-Vasselin, les dobles femenines Hsieh Su-wei i Peng Shuai, i la parella mixta Anna-Lena Grönefeld i Jean-Julien Rojer.

Història[modifica | modifica el codi]

Va iniciar-se com un torneig tennístic a nivell nacional el 1891, és a dir, només per a tennistes pertanyents a clubs de tennis francesos. El 1897 fou la primera ocasió en què es va disputar també per la categoria femenina. Inicialment, el Championnat de France International de Tennis es disputava sobre gespa. Paral·lemament, entre els anys 1912 i 1923, es va disputar un campionat sobre terra batuda al Stade Français a Saint-Cloud obert a tennistes internacionals, que s'anomenava World Hard Court Championships. En aquest torneig hi van participar part dels tennistes més importants de l'època com Tony Wilding o Bill Tilden. L'any 1924 no es va disputar el torneig perquè va coincidir amb la celebració dels Jocs Olímpics de París.

A partir de 1925 es va obrir definitivament a tennistes de tot el món disputant-se sobre una superfície de gespa i terra batuda, alternativament entre el Racing Club de France i l'Stade Français. El 1927, França va guanyar la Copa Davis als Estats Units, per tal defensar el títol, la federació francesa va decidir construir un nou estadi a Porte d'Auteuil anomenat Stade Roland Garros. L'Stade de France va cedir el terreny a la federació amb la condició que el nou estadi s'anomenés Roland Garros en honor a l'heroi francès de la Primera Guerra Mundial. La pista fou fabricada amb terra batuda per alterar el rebot de la pilota així com l'aproximació dels jugadors, amb l'objectiu d'afavorir l'equip francès, que es coneixia amb el nom de The Four Musketeers (René Lacoste, Jean Borotra, Henri Cochet i Jacques Brugnon). Les pistes principals del complex s'anomenen Philippe Chatrier i Suzanne Lenglen.

Entre el 1945 i el 1947 es va celebrar després de Wimbledon esdevenint el tercer Grand Slam de la temporada. El 1968, el campionat francès fou el primer torneig de tennis de Grand Slam en esdevenir "obert", permetent la competició de jugadors amateurs i professionals.

Des de 1981 s'entreguen els premis: Prix Orange (premi taronja, per al tennista més simpàtic amb la premsa o actitud més esportiva), Prix Citron (premi llimona, per al tennista amb més personalitat o més antipàtic) i Prix Bourgeon (premi brot, per al tennista revelació). Des de 2007, l'organització guardona amb el mateix premi econòmic les categories masculina i femenina en totes les rondes.

Premis[modifica | modifica el codi]

Pista central Philippe Chatrier de l'Stade Roland Garros.

El trofeu entregat als vencedors de cada categoria està dedicat una persona en concret: l'individual masculí s'anomena Coupe des Mousquetaires, l'individual femení s'anomena Coupe Suzanne Lenglen, el doble masculí Coupe Jacques Brugnon, el doble femení Coupe Simone Mathieu i el doble mixt Coupe Marcel Bernard. Tots els trofeus estan fet d'argent pur amb decoracions i gravats, de manera que el nom de cada guanyador és inscrit en una de les cares. Els vencedors reben posteriorment una rèplica també d'argent pur. El premi econòmic per els dos vencedors individuals és d'1.060.000 .

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Campions actuals[modifica | modifica el codi]

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

  Anterior a 1926 1926-1967 Era Open (1968-actualitat)
N. Tennista N. Tennista N. Tennista
Masculí
Totes les competicions 29 FRA Max Decugis (8, 14, 7) 9 FRA Henri Cochet (4, 3, 2) 9 Balears Rafael Nadal (9, 0, 0)
Títols individuals 8 FRA Max Decugis 4 FRA Henri Cochet 9 Balears Rafael Nadal
Títols dobles 14 FRA Max Decugis 6 AUS Roy Emerson 4 BLR Max Mirni
CAN Daniel Nestor
Títols dobles mixtos 7 FRA Max Decugis 4 FRA Jean-Claude Barclay
Campió més jove EUA Michael Chang (1989, 17 anys i 3 mesos)
Campió més veterà Espanya franquista Andrés Gimeno (1972, 34 anys i 10 mesos)
Femení
Totes les competicions 15 FRA Suzanne Lenglen (6, 2, 7) 13 AUS Margaret Smith (5, 4, 4) 11 Txecoslovàquia/EUA Martina Navrátilová (2, 7, 2)
Títols individuals 6 FRA Suzanne Lenglen 7 EUA Chris Evert
Títols dobles 6 FRA Simone Mathieu 7 Txecoslovàquia/EUA Martina Navrátilová
Títols dobles mixtos 7 FRA Suzanne Lenglen 3 FRA Francoise Durr
Eslovènia Katarina Srebotnik
Campiona més jove Iugoslàvia Monica Seles (1990, 16 anys i 6 mesos)
Campiona més veterana HUN Zsuzsa Körmöczy (1958, 33 anys)

El període comprès entre la seva creació i l'any 1925 només permetia l'accés a jugadors que pertanyien a clubs de tennis francesos. A partir de 1926 ja van poder participar tennistes internacionals.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torneig de Roland Garros Modifica l'enllaç a Wikidata



Coord.: 48° 50′ 49.79″ N, 2° 14′ 57.18″ E / 48.8471639°N,2.2492167°E / 48.8471639; 2.2492167