Amélie Mauresmo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Amélie Mauresmo
Amélie Mauresmo entrenant a Brisbane (2009)
Amélie Mauresmo entrenant a Brisbane (2009)
Nom real Amélie Simone Mauresmo
País França França
Residència Ginebra (Suïssa)
Naixença 5 de juliol de 1979 (1979-07-05) (35 anys)
Saint-Germain-en-Laye (França)
Alçada 1,74 m
Pes 69 kg
Professional 1993
Retirat 3 de desembre de 2009
Joc Dretana (revés a una mà)
Diners guanyats 14.992.112 US$
Web oficial AmelieMauresmo.fr
Individual
Rècord partits 544 − 226 (70,65%)
Títols 25
Millor rànquing 1 (13 de setembre de 2004)
Grand Slams
Open d'Austràlia G (2006)
Roland Garros QF (2003, 2004)
Wimbledon G (2006)
US Open SF (2002, 2006)
Altres torneigs
Copa Masters G (2005)
Jocs Olímpics Argent Argent (2004)
Dobles
Rècord partits 92 − 62
Títols 3
Millor rànquing 29 (26 de juny de 2006)
Grand Slams
Open d'Austràlia QF (1999)
Roland Garros 2R (1997, 1998)
Wimbledon F (2005)
US Open 3R (1999)

Perfil de Amélie Mauresmo a WTA
Darrera actualització: 09/04/2014

Amélie Simone Mauresmo (Saint-Germain-en-Laye, 5 de juliol de 1979) és una extennista professional francesa que fou número 1 del rànquing individual femení. En el seu palmarès destaquen dos títols de Grand Slam (Open d'Austràlia 2006 i Wimbledon 2006) i una medalla olímpica d'argent als Jocs Olímpics d'Atenes (2004).

Va guanyar 22 títols individuals, entre ells l'Obert d'Austràlia, Wimbledon en 2006 i el Masters femení de Los Angeles 2005, i també tres en dobles. Fou número 1 de la classificació WTA en 2006 durant 34 setmanes. A més, guanyà la medalla de plata en la competició d'individuals de los Jocs Olímpics d'Atenes 2004.

El 3 de desembre de 2009 va anunciar oficialment la seva retirada del tennis en una conferència de premsa a París.[1][2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Saint-Germain-en-Laye l'any 1979, filla de Françoise i Francis, i germana de Fabien. Començà a jugar a tennis amb quatre anys, inspirada per l'èxit del tennista francès Yannick Noah.

L'any 2006 fou condecorada amb la distinció Legió d'Honor pel President de la República francesa Jacques Chirac, mentre que el 2007 fou guardonada amb el premi Laureus a l'esportista revelació de l'any. El 2008 aparegué en la pel·lícula francesa Astèrix als Jocs Olímpics interpretant una esportista anomenada Amélix.

El 2012 fou escollida capitana de l'equip francès de la Fed Cup, classificant l'equip pel Grup Mundial I l'any 2014.

Torneigs de Grand Slam[modifica | modifica el codi]

Individual: 3 (2−1)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Finalista 1. 1999 Open d'Austràlia Flag of Switzerland.svg Martina Hingis 2−6, 3−6
Campiona 1. 2006 Open d'Austràlia Flag of Belgium.svg Justine Henin 6−1, 2−0, retirada
Campiona 2. 2006 Wimbledon Flag of Belgium.svg Justine Henin 2−6, 6−3, 6−4

Dobles: 1 (0−1)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 2005 Wimbledon Flag of Russia.svg Svetlana Kuznetsova Flag of Zimbabwe.svg Cara Black
Flag of South Africa.svg Liezel Huber
2−6, 1−6

Jocs Olímpics[modifica | modifica el codi]

Individual[modifica | modifica el codi]

Any Campionat Oponent Resultat
2004 Jocs Olímpics, Atenes, Grècia Flag of Belgium.svg Justine Henin 3−6, 3−6

Carrera esportiva[modifica | modifica el codi]

Aconseguí disputar la final de l'Open d'Austràlia l'any 1999 sense ser cap de sèrie i havent derrotat la número 1 Lindsay Davenport. No va poder fer el mateix amb la número 2 Martina Hingis en la final. Tot just fou la segona tennista francesa en disputar la final d'aquest torneig després de Mary Pierce (1995). Després d'aquest torneig es féu pública la seva homosexualitat i patí les burles d'algunes de les seves contrincants.[3]

A final de 2003 va disputar una nova edició de la Copa Masters i aconseguí classificar-se per primera vegada per la final, però fou superada per Kim Clijsters. L'any 2004 disputà les semifinals de Wimbledon i guanyà la medalla d'argent en els Jocs Olímpics d'Atenes en caure a la final davant Justine Henin. Malgrat no haver guanyat cap títol de Grand Slam, va guanyar cinc títols de vuit finals individuals que li permeteren escalar al número 1 del rànquing individual al setembre d'aquest any, esdevenint la primera tennista francesa en aconseguir aquest honor en l'Era Open. Durant el 2005 va guanyar tres títols però sense èxit en els Grand Slams, i en aquesta edició va guanyar per primera vegada la Copa Masters davant la seva compatriota Mary Pierce.

Aquest títol li va donar molta confiança i tot just començar la temporada 2006 va imposar-se a l'Open d'Austràlia a Justine Henin, el primer Grand Slam de la seva carrera. Va encadenar dos títols més consecutivament (París i Anvers) que li van permetre recuperar el número 1 al cap d'unes setmanes. Al Roland Garros va caure en quarta ronda i a continuació a caure en primera ronda d'Eastbourne. Tanmateix també hi va participar en dobles amb Svetlana Kuznetsova de parella i es van endur el títol, el segon en dobles de la seva carrera. A Wimbledon superà a la resta de favorites aconseguint el segon Grand Slam de l'any, derrotant a Henin en la final. Va esdevenir la primera tennista francesa en coronar-se a Wimbledon des de Suzanne Lenglen l'any 1925. A l'estiu descansà per recuperar-se d'uns dolors a l'engonal i tornà poc abans del US Open. En aquest torneig avançà fins a semifinals, on fou derrotada per Maria Xaràpova. A final de temporada fou finalista a la Copa Masters en caure contra Henin en la final. Acabà l'any en la tercera posició del rànquing individual per darrere de Henin i Xaràpova.

A principis de 2007 va caure per sorpresa en quarta ronda davant Lucie Šafářová però aconseguí el títol a Anvers, tercer títol consecutiu en aquest torneig. A Dubai fou finalista en caure davant Henin. El 26 de març de 2007 fou distingida amb el títol de Cavaller de la Legió d'Honor pel President francès Jacques Chirac. Va patir una apendicitis només començar la primavera i va renunciar a participar en diversos torneigs per la seva recuperació. Arribà en condicions per disputar el Roland Garros però Šafářová s'interposà en el seu camí tot just en tercera ronda. Fou finalista en el primer torneig disputat sobre gespa (Eastbourne) en ser derrotada per Henin. A Wimbledon, on defensava corona, va caure en quarta ronda davant Nicole Vaidišová. A l'estiu no renuncià a participar en el US Open per falta de ritme, i retornà al circuit a Pequín, on fou superada a quarts de final per Peng Shuai. En la resta de torneigs, el seu rendiment fou molt mediocre i ni tan sols aconseguí classificar-se per la Copa Masters de final de temporada ja que va caure del Top 15 en el rànquing.

En la temporada 2008 els resultats continuaren sent negatius, i per exemple a l'Open d'Austràlia només va arribar a tercera ronda derrotada per Casey Dellacqua. En la resta de torneigs com Gold Coast, París, Doha, Dubai, Indian Wells, Miami o Amelia Island va caure en segona ronda, tercera, o quarts de final en el millor dels casos. En el Roland Garros també fou superada en segona ronda per Carla Suárez Navarro. Sobre gespa no millorà el seu rendiment i va caure en segona ronda a Eastbourne i tercera a Wimbledon davant Serena Williams, malgrat que en aquests torneigs es va veure afectada per dolors a la cuixa que li van impedir jugar al 100%. A continuació es van disputar els Jocs Olímpics de Pequín però Mauresmo va declinar la invitació de la federació francesa de tennis.[4] Després de dos mesos de descans per recuperar-se dels dolors a la cuixa, Mauresmo va retornar al circuit amb una important millora en el seu joc. A Cincinnati es va classificar per les semifinals fins perdre davant Nathalie Dechy, i també va caure a semifinals a New Haven. Malauradament, al US Open no va passar de quarta ronda en ser derrotada per Flavia Pennetta. Al setembre va anunciar que abandonava el seu entrenador de molts anys, Loic Courteau, degut als mals resultats. En la resta de la temporada, els seus resultats foren lamentables caient en primera ronda en la majoria de torneigs (Tòquio, Pequín, Zuric), i només a Moscou arribà a segona ronda, i a Luxemburg a quarts de final. Acabà l'any en la posició 24 del rànquing individual.

En l'inici de 2009 va debutar a Brisbane arribant a semifinals, però s'hagué de retirar per lesió. A l'Open d'Austràlia només va poder arribar a tercera ronda en ser derrotada per Victoria Azarenka. Poc després aconseguí el seu primer títol en dos anys a París superant a Ielena Deméntieva en la final. A Indian Wells no va passar de tercera ronda, i a Miami de quarta. Per sorpresa, s'imposà en la final de dobles junt a la russa Kuznetsova. A Madrid aconseguí disputar les semifinals però fou superada per Caroline Wozniacki. Al Roland Garros va caure tot just en primera ronda en mans de Anna-Lena Grönefeld. A Wimbledon va arribar a quarta ronda fins ser vençuda per Dinara Safina, en l'estrena del sostre retràctil de l'estadi principal a causa de la pluja. Al US Open tampoc va superar la segona ronda, aquest cop en perdre contra Aleksandra Wozniak. El 3 de desembre anuncià la seva retirada del tennis en una conferència de premsa a París, acabant finalment en la 21a posició del rànquing individual.[5]

Entrenadora[modifica | modifica el codi]

Un cop retirada del circuit de tennis professional va iniciar la seva carrera com a entrenadora de tennis. La primera col·laboració que va ffer fou pel seu compatriota Michaël Llodra durant el juny i juliol de 2010, únicament per preparar els torneigs sobre gespa. Al novembre d'aquest any també va córrer la seva primera marató, concretament a Nova York. Pel Roland Garros de 2011 tenia previst tornar a competir però només en el quadre de dobles mixtos junt a Llodra, però fou desqualificada prèviament a causa de no haver-se registrat en el programa anti-dopatge obligatori per competir en el circuit.

Al 2012 va col·laborar amb la tennista bielorussa Victoria Azarenka, número 1 en aquell moment, per tal de consolidar el seu estil de joc i poder mantenir el nivell tennístic. A l'estiu fou nomenada capitana de l'equip francès de Copa Federació.[6] Al 2013 va començar a entrenar la francesa Marion Bartoli, any que va guanyar el seu primer títol de Grand Slam a Wimbledon, i sense cedir cap set. Al 2014 va anunciar que entrenaria l'escocès Andy Murray, en principi només pels torneigs sobre gespa.[7]

Palmarès: 29 (25−3−1)[modifica | modifica el codi]

Medaller
Competint per França França
Tennis
Jocs Olímpics
Plata Atenes 2004 Individual femení

Individual: 48 (25−23)[modifica | modifica el codi]

Abans de 2009 Després de 2009
Grand Slam (2−1)
Jocs Olímpics Argent (1)
WTA Tour Championships (1−2)
Tier I (6−5) Premier (0−0)
Tier II (14−12)
Tier III (0−2) International (1−0)
Tier IV i V (1−0)
Títols per superfície
Dura (13−11)
Gespa (1−1)
Terra batuda (6−7)
Moqueta (5−4)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 11 de maig de 1998 Flag of Germany.svg Berlín, Alemanya Terra batuda Flag of Aragon.svg Conchita Martínez 4−6, 4−6
Finalista 2. 18 de gener de 1999 Flag of Australia.svg Open d'Austràlia, Austràlia Dura Flag of Switzerland.svg Martina Hingis 2−6, 3−6
Finalista 2. 22 de febrer de 1999 Flag of France.svg París, França Moqueta (i) Flag of the United States.svg Serena Williams 2−6, 6−3, 6−7(4)
Guanyadora 1. 18 d'octubre de 1999 Flag of Slovakia.svg Bratislava, Eslovàquia Dura (i) Flag of Belgium.svg Kim Clijsters 6−3, 6−3
Guanyadora 2. 1 de gener de 2000 Flag of Australia.svg Sydney, Austràlia Dura Flag of the United States.svg Lindsay Davenport 7−6(2), 6−4
Finalista 4. 1 de maig de 2000 Flag of Croatia.svg Bol, Croàcia Terra batuda Flag of Slovenia.svg Tina Pisnik 6−7(4), 6−7(2)
Finalista 5. 15 de maig de 2000 Flag of Italy.svg Roma, Itàlia Terra batuda Flag of the United States.svg Monica Seles 2−6, 6−7(4)
Guanyadora 3. 5 de febrer de 2001 Flag of France.svg París Moqueta (i) Flag of Germany.svg Anke Huber 7−6(2), 6−1
Guanyadora 4. 12 de febrer de 2001 Flag of France.svg Niça, França Dura (i) Flag of Bulgaria.svg Magdalena Maleeva 6−2, 6−0
Guanyadora 5. 9 d'abril de 2001 Flag of the United States.svg Amelia Island, Estats Units Terra batuda Flag of South Africa.svg Amanda Coetzer 6−4, 7−5
Guanyadora 6. 7 de maig de 2001 Flag of Germany.svg Berlín Terra batuda Flag of the United States.svg Jennifer Capriati 6−4, 2−6, 6−3
Finalista 6. 14 de maig de 2001 Flag of Italy.svg Roma (2) Terra batuda Flag of FR Yugoslavia.svg Jelena Dokić 6−7(3), 1−6
Guanyadora 7. 18 de febrer de 2001 Flag of the United Arab Emirates.svg Dubai, Emirats Àrabs Units Dura Flag of France.svg Sandrine Testud 6−4, 7−6(3)
Guanyadora 8. 12 d'agost de 2002 Flag of Canada.svg Mont-real, Canadà Dura Flag of the United States.svg Jennifer Capriati 6−4, 6−1
Finalista 7. 3 de febrer de 2003 Flag of France.svg París (2) Moqueta (i) Flag of the United States.svg Serena Williams 3−6, 2−6
Guanyadora 9. 28 d'abril de 2003 Flag of Poland.svg Varsòvia, Polònia Terra batuda Flag of the United States.svg Venus Williams 6−7(6), 6−0, 3−0, ret.
Finalista 8. 12 de maig de 2003 Flag of Italy.svg Roma (3) Terra batuda Flag of Belgium.svg Kim Clijsters 6−3, 6−7(3), 0−6
Finalista 9. 29 de setembre de 2003 Flag of Russia.svg Moscou, Rússia Moqueta (i) Flag of Russia.svg Anastasia Mískina 2−6, 4−6
Guanyadora 10. 27 d'octubre de 2003 Flag of the United States.svg Filadèlfia, Estats Units Dura Flag of Russia.svg Anastasia Mískina 5−7, 6−0, 6−2
Finalista 10. 3 de novembre de 2003 Flag of the United States.svg WTA Tour Championships, Los Angeles, Estats Units Dura (i) Flag of Belgium.svg Kim Clijsters 2−6, 0−6
Finalista 11. 12 de gener de 2004 Flag of Australia.svg Sydney Dura Flag of Belgium.svg Justine Henin 4−6, 4−6
Finalista 12. 5 d'abril de 2004 Flag of the United States.svg Amelia Island Terra batuda Flag of the United States.svg Lindsay Davenport 4−6, 4−6
Guanyadora 11. 3 de maig de 2004 Flag of Germany.svg Berlín (2) Terra batuda Flag of the United States.svg Venus Williams Renúncia
Guanyadora 12. 10 de maig de 2004 Flag of Italy.svg Roma Terra batuda Flag of the United States.svg Jennifer Capriati 3−6, 6−3, 7−6(6)
Guanyadora 13. 2 d'agost de 2004 Flag of Canada.svg Mont-real (2) Dura Flag of Russia.svg Elena Likhovtseva 6−1, 6−0
Finalista 13. 16 d'agost de 2004 Flag of Greece.svg Jocs Olímpics, Atenes, Grècia Dura Flag of Belgium.svg Justine Henin 3−6, 3−6
Finalista 14. 4 d'octubre de 2004 Flag of Germany.svg Filerstadt, Alemanya Dura Flag of the United States.svg Lindsay Davenport 2−6, retirada
Guanyadora 14. 18 d'octubre de 2004 Flag of Austria.svg Linz, Àustria Dura Flag of Russia.svg Elena Bovina 6−2, 6−0
Guanyadora 15. 25 d'octubre de 2004 Flag of the United States.svg Filadèlfia (2) Dura Flag of Russia.svg Vera Zvonariova 3−6, 6−2, 6−2
Finalista 15. 7 de febrer de 2005 Flag of France.svg París (3) Moqueta (i) Flag of Russia.svg Dinara Safina 4−6, 6−2, 3−6
Guanyadora 16. 2 de febrer de 2005 Flag of Belgium.svg Anvers, Bèlgica Moqueta Flag of the United States.svg Venus Williams 4−6, 7−5, 6−4
Guanyadora 17. 9 de maig de 2005 Flag of Italy.svg Roma (2) Terra batuda Flag of Switzerland.svg Patty Schnyder 2−6, 6−3, 6−4
Finalista 16. 22 d'agost de 2005 Flag of the United States.svg New Haven, Estats Units Dura Flag of the United States.svg Lindsay Davenport 4−6, 4−6
Finalista 17. 3 d'octubre de 2005 Flag of Germany.svg Filerstadt (2) Dura Flag of the United States.svg Lindsay Davenport 2−6, 4−6
Guanyadora 18. 31 d'octubre de 2005 Flag of the United States.svg Filadèlfia (3) Dura Flag of Russia.svg Ielena Deméntieva 7−5, 2−6, 7−5
Guanyadora 19. 13 de novembre de 2005 Flag of the United States.svg WTA Tour Championships, Los Angeles Dura (i) Flag of France.svg Mary Pierce 5−7, 7−6(3), 6−4
Guanyadora 20. 28 de gener de 2006 Flag of Australia.svg Open d'Austràlia Dura Flag of Belgium.svg Justine Henin 6−1, 2−0, retirada
Guanyadora 21. 12 de febrer de 2006 Flag of France.svg París (2) Moqueta (i) Flag of France.svg Mary Pierce 6−1, 7−6(2)
Guanyadora 22. 19 de febrer de 2006 Flag of Belgium.svg Anvers (2) Moqueta Flag of Belgium.svg Kim Clijsters 3−6, 6−3, 6−3
Finalista 18. 27 de febrer de 2006 Flag of Qatar.svg Doha, Qatar Dura Flag of Russia.svg Nadia Petrova 6−3, 7−5
Guanyadora 23. 8 de juliol de 2006 Flag of the United Kingdom.svg Wimbledon, Regne Unit Gespa Flag of Belgium.svg Justine Henin 2−6, 6−3, 6−4
Finalista 19. 18 de setembre de 2006 Flag of the People's Republic of China.svg Pequín, Xina Dura Flag of Russia.svg Svetlana Kuznetsova 4−6, 0−6
Finalista 20. 6 de novembre de 2006 Flag of Spain.svg WTA Tour Championships, Madrid, Espanya Dura (i) Flag of Belgium.svg Justine Henin 4−6, 3−6
Guanyadora 24. 18 de febrer de 2007 Flag of Belgium.svg Anvers (3) Moqueta Flag of Belgium.svg Kim Clijsters 6−4, 7−6(4)
Finalista 21. 18 de febrer de 2007 Flag of the United Arab Emirates.svg Dubai Dura Flag of Belgium.svg Justine Henin 4−6, 5−7
Finalista 22. 21 de maig de 2007 Flag of France.svg Estrasburg, França Terra batuda Flag of the Valencian Community (2x3).svg Anabel Medina Garrigues 4−6, 6−4, 4−6
Finalista 23. 18 de juny de 2007 Flag of the United Kingdom.svg Eastbourne, Regne Unit Gespa Flag of Belgium.svg Justine Henin 5−7, 7−6(4), 6−7(2)
Guanyadora 25. 15 de febrer de 2009 Flag of France.svg París (3) Dura (i) Flag of Russia.svg Ielena Deméntieva 7−6(7), 2−6, 6−4

Dobles: 4 (3−1)[modifica | modifica el codi]

Abans de 2009 Després de 2009
Grand Slam (0−1)
WTA Tour Championships (0−0)
Tier I (0−0) Premier (1−0)
Tier II (2−0)
Tier III (0−0) International (0−0)
Tier IV i V (0−0)
Títols per superfície
Dura (1−0)
Gespa (1−1)
Terra batuda (0−0)
Moqueta (1−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Guanyadora 1. 16 d'octubre de 2000 Flag of Austria.svg Linz, Àustria Moqueta (i) Flag of the United States.svg Chanda Rubin Flag of Japan.svg Ai Sugiyama
Flag of France.svg Nathalie Tauziat
6−4, 6−4
Finalista 1. 3 de juliol de 2005 Flag of the United Kingdom.svg Wimbledon, Regne Unit Gespa Flag of Russia.svg Svetlana Kuznetsova Flag of Zimbabwe.svg Cara Black
Flag of South Africa.svg Liezel Huber
2−6, 1−6
Guanyadora 2. 16 de juny de 2006 Flag of the United Kingdom.svg Eastbourne, Regne Unit Gespa Flag of Russia.svg Svetlana Kuznetsova Flag of South Africa.svg Liezel Huber
Flag of the United States.svg Martina Navrátilová
6−2, 6−4
Guanyadora 3. 5 d'abril de 2009 Flag of the United States.svg Indian Wells, Estats Units Dura Flag of Russia.svg Svetlana Kuznetsova Flag of the Czech Republic.svg Květa Peschke
Flag of the United States.svg Lisa Raymond
4−6, 6−3, [10−3]

Equips: 2 (1−1)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Resultat
Guanyadora 1. 22−23 de novembre de 2003 Copa Federació, Moscou, Rússia Moqueta (i) FRA Stephanie Cohen-Aloro
FRA Emilie Loit
FRA Mary Pierce
EUA Martina Navrátilová
EUA Lisa Raymond
EUA Meghann Shaughnessy
EUA Alexandra Stevenson
4–1 en el global
Finalista 1. 17−18 de setembre de 2005 Copa Federació, París, França Terra batuda FRA Nathalie Dechy
FRA Tatiana Golovin
FRA Mary Pierce
RUS Ielena Deméntieva
RUS Vera Dushevina
RUS Anastasia Mískina
RUS Dinara Safina
2–3 en el global

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Amélie Mauresmo anuncia que deixa el tenis». 3cat24, 03/12/2009. [Consulta: 04/12/2009].
  2. «Former Wimbledon champion Amelie Mauresmo retires at 30» (en anglès). BBC, 03/12/2009. [Consulta: 04/12/2009].
  3. D'Amboise, Angela. «Lesbian Tennis Star Amelie Mauresmo Named World's Top Player» (en anglès). GaySports.com. [Consulta: 25/04/2014].
  4. «French stars to miss the Olympics» (en anglès). BBC, 21/07/2008. [Consulta: 29/05/2014].
  5. «Former Wimbledon champion Amelie Mauresmo retires at 30» (en anglès). BBC, 03/12/2009. [Consulta: 03/06/2014].
  6. «Mauresmo replaces Escude as French Fed Cup captain» (en anglès). FedCup.com, 19/07/2012. [Consulta: 08/06/2014].
  7. «Andy Murray appoints Amelie Mauresmo as coach» (en anglès). BBC, 08/06/2014. [Consulta: 08/06/2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amélie Mauresmo Modifica l'enllaç a Wikidata