Jennifer Capriati

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jennifer Capriati
Jennifer Capriati a Wimbledon, el 2004
País: Estats Units
Data de naixement: 29 de març de 1976
Residència: Wesley Chapel, Florida, Estats Units
Estatura: 1.70 m
Pes: 68 kg (150 lb)
Juga: Dreta, revés a dues mans
Professional des de: 1990
Millor ranking single: 1 (15 d'octubre de 2001)
Títols singles: 14
Premis acumulats: US$10,206,639
Títols obtinguts
a Grand Slam: 3
Obert d'Austràlia Guanyadora (2001, 2002)
Roland Garros Guanyadora (2001)
Wimbledon Semifinal (1998, 2005)
U.S. Open Semifinal (1991, 2001, 2003, 2004)

Jennifer Marie Capriati (Long Island, Nova York, 29 de març de 1976) és una exjugadora de tennis professional de nacionalitat estatunidenca. Actualment resideix a Wesley Chapel, Florida.

Capriati va aprendre a jugar al tennis des de molt petita, ja que el seu pare Stephano li va fer les primeres classes. Actualment, ell és el seu entrenador. Quan era més jove, va ser entrenada per Chris Evert. Es va convertir en professional el 5 de març de 1990, als 13 anys, en el seu debut en el WTA Tour de Boca Ratón. Es va convertir en la jugadora professional més jove en jugar una final (13 anys i onze mesos).

Va derrotar 4 jugadores cap de sèrie, entre elles la número 10 del món Helena Suková.

El 9 d'abril de 1990 va debutar en el rànquing WTA en el lloc número 25. Més tard, aquell mateix any, es va convertir en la semifinalista més jove en el Roland Garros, amb 14 anys i 2 mesos, perdent davant de Monica Seles. Això la va posicionar dins del top 20 de la WTA. En el torneig de Wimbledon d'aquell any, es va convertir en la dona més jove de tots els caps de sèrie. Era cap de sèrie número 12. Va guanyar el seu primer títol a Puerto Rico, derrotant a Zina Garrison a la final i convertint-se en la quarta jugadora més jove en guanyar un títol. Això la va deixar dins del top 10 del WTA, sent la dona més jove en ser dins de les 10 primeres posicions a l'edat de 14 anys i 235 dies. Aquell mateix any, va jugar amb la número 1 Steffi Graf un partit de tres sets i va acabar la temporada al lloc número 8 del món.

El 1991 va arribar a la segona semifinal de Grand Slam de forma consecutiva amb 15 anys i 95 dies, convertint-se en la semifinalista més jove de Wimbledon derrotant Martina Navratilova en els quarts de final. Va vèncer a la número u del món Monica Seles aquell any i també va defensar el campionat contra Gabriela Sabatini en el Obert dels Estats Units. El 1992 va arribar a 3 quarts de final a Grand Slam. Va guanyar la medalla d'or en els Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona, derrotant Steffi Graf en el partit per la medalla d'or.

Després d'algunes derrotes decebedores el 1993, Capriati va agafar-se un descans de les competicions per concentrar-se en la seva educació universitària, i després es va veure embolicada en una sèrie de problemes personals i legals. Descoberta per robar en una botiga el desembre de 1993, Capriati també va ser arrestada per possessió de marihuana el maig de 1994. Va retornar a les competicions de tennis el novembre d'aquell any, però va jugar només un partit, que va perdre per a novament deixar de jugar, però aquesta vegada durant quinze mesos. Va baixar del top 10 el gener de 1994 i no va jugar en el WTA tour el 1995. Va tornar a les competicions el 1996, i encara que va tenir un començament dubitatiu, finalment va guanyar el títol en individuals de Luxemburg el 25 de setembre de 2000.

El 2001 va començar un reeixit retorn, guanyant l'Obert d'Austràlia i l'Obert de França i va defensar amb èxit a l'any següent el títol obtingut a Austràlia. Capriati va perdre el seu primer partit defensant el títol de l'Obert d'Austràlia. Tanmateix, va guanyar el títol en individuals a New Haven, Connecticut el 18 d'agost d'aquell mateix any, culminant l'any al top 10 del WTA per sisena vegada.

Va guanyar 42 de 60 partits jugats, guanyant al voltant de 2 milions de dòlars en premis.

En el 2003 tenia 14 títols individuals guanyats i un doble al costat de Monica Seles, obtingut l'any 1991 en l'Obert d'Itàlia. Va ser número u en certs períodes de 2001 i 2002. El gener de 2004, es va retirar de l'Obert d'Austràlia a causa d'un problema a la seva esquena. L'agost, es va veure forçada a abandonar l'equip de tennis dels Estats Units per als Jocs Olímpics per una lesió a un tendó i va ser reemplaçada per Lisa Raymond. El setembre, en l'Obert dels Estats Units, va ser derrotada una vegada més.

El 15 d'abril de 2012 va ser ingressada al Saló de la Fama del Tennis com a reconeixement a la seva gran carrera esportiva.[1]

Torneigs del Grand Slam (3)[modifica | modifica el codi]

Individuals (3)[modifica | modifica el codi]

Títols[modifica | modifica el codi]

Any Torneig Oponent Resultat
2001 Obert d'Austràlia SUI Martina Hingis 6-4, 6-3
2001 Roland Garros BEL Kim Clijsters 1-6, 6-4, 12-10
2002 Obert d'Austràlia (2) SUI Martina Hingis 4–6, 7–6(7), 6–2

Títols (15, 14+1)[modifica | modifica el codi]

Llegenda
Grand Slam (3)
Tier I (2)
Tier II (4)
Tier III (3)
Tier IV & V (1)
WTA Championships (0)
Or Olímpic (1)

Individuals (14)[modifica | modifica el codi]

Num. Data Torneig Superfície Oponent en la final Resultat
1. 22 d'octubre de 1991 PRISan Juan Dura Estats Units Zina Garrison 5–7, 6–4, 6–2
2. 29 de juliol de 1991 Estats UnitsSan Diego Dura IUG Mónica Seles 4–6, 6–1, 7–6(2)
3. 5 d'agost de 1991 CANToronto Dura BUL Katerina Maleeva 6–2, 6–3
4. 27 de juliol de 1992 EspanyaJocs Olímpics Terra batuda DEU Steffi Graf 3–6, 6–3, 6–4
5. 24 d'agost de 1992 Estats UnitsSan Diego Dura ESP Conchita Martínez 6–3, 6–2
6. 11 de gener de 1993 AUSSydney Dura DEU Anke Huber 6–1, 6–4
7. 17 de maig de 1999 FRAEstrasburg Terra batuda RUS Elena Likhovtseva 6–1, 6–3
8. 1 de novembre de 1999 CANQuebec Dura Estats Units Chanda Rubin 4–6, 6–1, 6–2
9. 25 de setembre de 2000 LUXLuxemburg Moqueta BUL Magdalena Maleeva 4–6, 6–1, 6–4
10. 15 de gener de 2001 AUSObert d'Austràlia Dura SUI Martina Hingis 6–4, 6–3
11. 16 d'abril de 2001 Estats UnitsCharleston Terra batuda SUI Martina Hingis 6–0, 4–6, 6–4
12. 28 de maig de 2001 FRARoland Garros Terra batuda BEL Kim Clijsters 1–6, 6–4, 12–10
13. 14 de gener de 2002 AUSObert d'Austràlia Dura SUI Martina Hingis 4–6, 7–6(7), 6–2
14. 18 d'agost de 2003 Estats UnitsNew Haven Dura Estats Units Lindsay Davenport 6–2, 4–0 ret

Dobles (1)[modifica | modifica el codi]

Num. Data Torneig Superfície Parella Oponent en la final Resultat
1. 12 de maig de 1991 ITARoma Terra batuda IUG Mónica Seles AUS Nicole Bradtke
RSA Elna Reinach
7–5, 6–2

Finalista en individuals (17)[modifica | modifica el codi]

Llegenda
Grand Slam (0)
Tier I (8)
Tier II (6)
Tier III (3)
Tier IV (0)
WTA Tour Championship (0)
Plata Olímpica(0)
# Data Torneig Superficie Oponent en la final Resultat
1. 11 de març de 1990 Estats Units Torneig de Florida, Boca Raton, Estats Units Dura ARG Gabriela Sabatini 6–4, 7-5
2. 8 d'abril de 1990 Estats Units Torneig de Charleston, Estats Units Terra batuda Estats Units Martina Navrátilová 6–2, 6-4
3. 17 de novembre de 1991 Estats Units Filadelfia, Estats Units Moqueta YUG Mónica Seles 7-5, 6-1
4. 22 d'agost de 1993 CAN Obert de Canadà Dura DEU Steffi Graf 6-1, 0-6, 6-3
5. 3 de novembre de 1996 Estats Units Ameritech Cup, Chicago, Estats Units Moqueta CZE Jana Novotná 6-4, 3-6, 6-1
6. 12 de gener de 1997 AUS Sydney, Austràlia Dura SUI Martina Hingis 6-1, 5-7, 6-1
7. 5 de novembre de 2000 CAN Torneig de Quebec, Canadà Dura (I) Estats Units Chanda Rubin 6-4, 6-2
8. 25 de febrer de 2001 Estats Units Torneig de Oklahoma City, Estats Units Dura (I) Estats Units Mónica Seles 6-3, 5-7, 6-2
9. 1 d'abril de 2001 Estats Units Masters de Miami, Estats Units Dura Estats Units Venus Williams 4-6, 6-1, 7-6(4)
10. 13 de maig de 2001 DEU Torneig de Berlín, Alemania Terra batuda FRA Amélie Mauresmo 6-4, 2-6, 6-3
11. 19 d'agost de 2001 CAN Masters de Canadà, Montreal Dura Estats Units Serena Williams 6-1, 6-7(7), 6-3
12. 3 de març de 2002 Estats Units Scottsdale, Estats Units Dura Estats Units Serena Williams 6-2, 4-6, 6-4
13. 1 d'abril de 2002 Estats Units Masters de Miami, Estats Units Dura Estats Units Serena Williams 7-5, 7-6(4)
14. 18 d'agost de 2002 CAN Masters de Canadà, Montreal Dura (I) FRA Amélie Mauresmo 6-4, 6-1
15. 29 de març de 2003 Estats Units Masters de Miami, Estats Units Dura Estats Units Serena Williams 4-6, 6-4, 6-1
16. 27 de juliol de 2003 Estats Units Torneig de Stanford, Estats Units Dura BEL Kim Clijsters 4-6, 6-4, 6-2
17. 16 de maig de 2004 ITA Masters de Roma, Italia Terra batuda FRA Amélie Mauresmo 3-6, 6-3, 7-6(6)

Finalista en dobles (1)[modifica | modifica el codi]

Num. Data Torneig Superficie Parella Oponent en la final Resultat
1. 21 de juny de 2003 GBRTorneig de Eastbourne, Regne Unit Hierba ESP Magüi Serna Estats Units Lindsay Davenport
Estats Units Lisa Raymond
6-3, 6-2

Clasificació Històrica en els Grand Slams[modifica | modifica el codi]

Tournament 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 Career SR
Obert d'Austràlia A A QF QF A A A 1R A 2R SF W W 1R A 2 / 8
Roland Garros SF 4R QF QF A A 1R A A 4R 1R W SF 4R SF 1 / 11
Wimbledon 4R SF QF QF A A A A 2R 2R 4R SF QF QF QF 0 / 11
Obert dels Estats Units 4R SF 3R 1R A A 1R 1R 1R 4R 4R SF QF SF SF 0 / 13
Grand Slam SR 0 / 3 0 / 3 0 / 4 0 / 4 0 / 0 0 / 0 0 / 2 0 / 2 0 / 2 0 / 4 0 / 4 2 / 4 1 / 4 0 / 4 0 / 3 3 / 43

A = Absent, no va participar en el torneig

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jennifer Capriati