Joan Antoni Samaranch i Torelló
De Viquipèdia
Juan Antonio Samaranch Torelló (Barcelona 1920), també conegut sota el nom de Joan Antoni, és un dirigent esportiu, polític i empresari català, Fou el president del Comitè Olímpic Internacional entre 1980 i 2001 i a partir d'aquesta data es convertir en el president honorari.
Taula de continguts |
[edita] Primers anys
Nasqué el 17 de juliol de 1920 a la ciutat de Barcelona en una de les famílies més ben acomodades de la ciutat. En els seus inicis compaginà la pràctica de diversos esports, com l'hoquei patins (on arribà a ser seleccionador espanyol guanyant diversos campionats del món), la boxa, la hípica, la vela, l'esquí i el golf, amb els estudis d'empresarials (es graduà a l'Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa i a l'Escola d'Alts Estudis Mercantils de Barcelona).
[edita] Vida familiar
Es va casar l'1 de desembre de 1955 amb María Teresa Salisachs Rowe, coneguda sota el nom de "Bibí" (26 de desembre de 1931 - 16 de setembre de 2000), amb la qual va tenir un fill, Juan Antonio, i una filla, María Teresa. El seu fill és actualment membre del Comitè Internacional Olímpic.
[edita] Vida política
Afiliat a Falange Española Tradicionalista y de las JONS des de molt jove, inicià la seva carrera política a l'Ajuntament de Barcelona amb ser nomenamenat regidor d'Esports l'any 1955, càrrec que desenvolupà fins al 1962. El 1964 passà a ser procurador a les Corts de la règim franquista i hi estigué present en tres legislatures, fins al 1977. El 1967 fou designat delegat nacional d'Esports.
Sobre el pla empresarial, ha estat president de La Caixa en 1986.
En 1973 va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona i quatre anys després ambaixador a la Unió Soviètica i Mongòlia, moment en el qual ja era vice-president del Comitè Olímpic Internacional (COI). Aquest càrrec li va propiciar l'oportunitat d'establir amb l'Europa de l'Est els contactes polítics necessaris per a poder arribar a la presidència de la institució olímpica.
[edita] Presidència del COI
A partir de 1980 va presidir aquesta entitat, després de la renúncia de Lord Killanin, on com a principals obres destacà haver acabat amb el boicot polític als Jocs Olímpics, fent-se palès als Moscou 1980 i Los Ángeles 1984, i finalitzat ja als Seül 1988.
Així mateix durant el seu mandat s'aconseguí l'assumpció plena del professionalisme dins l'esport olímpic, permetent-se la participació d'esportistes professionals en diferents esports, destacant la presència de jugadors de la NBA, la qual cosa va estimular un augment en el nivell de competició de tots els països participants. Un altre dels seus majors èxits va ser treure al moviment olímpic de la fallida en la qual es trobava sumit al final dels anys 70, quan les ciutats començaven a plantejar-se molt seriosament la rendibilitat d'una candidatura. Samaranch va concebre el patrocini olímpic com una globalitat que s'havia de fer des del COI i no com fins a llavors des de la ciutat organitzadora. També cal destacar la seva ferma lluita contra el dopatge.
Fou el major avalador de la candidatura olímpica de la ciutat de Barcelona pels Jocs Olímpics de 1992, que finalment aconseguí organitzar. L'any 1993, va culminar una altre de les seves idees, al inaugurar el 23 de juny el museu olímpic a la ciutat seu del COI, Lausana (Suïssa).
El 1999 va haver de plantar cara a la crisi originada en el si del COI a causa dels escàndols de suborn a membres de la junta directiva en les últimes edicions dels Jocs Olímpics, especialment en el cas de Salt Lake City 2002. Va renunciar a renovar el càrrec l'any 2001, essent substituït per Jacques Rogge, esdevenint Samaranch President honorari del Comitè.
[edita] Reconeixements
El 1985 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i el 1988 se li va concedir el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.
El 1991 el rei d'Espanya el nomenà Marquès de Samaranch.
Fou nomenat Honoris Causa per l'Universitat d'Huelva
[edita] Enllaços externs
| Precedit per: Josep M. Muller d'Abadal |
President de la Diputació de Barcelona 1973–- 1977 |
Succeït per: Josep Tarradellas i Joan |
