La Caixa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb CaixaBank, societat anònima a la qual fou traslladada l'activitat bancària de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona i que empra també la marca comercial "la Caixa"
Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona
Nom comercial La Caixa
Tipus Fundació bancària
Fundada 1844 Caixa de Barcelona
1904 Caixa de Pensions
1990 (fusió de caixes)
2014 (fundació bancària)
Fundador(s) Francesc Moragas i Barret i Lluís Ferrer-Vidal i Soler
Extinció 18 de juliol de 2014 (com a caixa d'estalvis)
Persones clau Isidre Fainé (President)
Jaume Giró (Director general)
Total d'actius 20.000 milions d'€
Filials CaixaBank i Criteria CaixaHolding
Lloc web http://www.lacaixa.com/

La Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona (també anomenada simplement Fundació Bancària "la Caixa" o La Caixa) és una fundació bancària creada el 17 de juliol de 2014 i hereva de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona car assumí tota l'obra social i cultural de l'antiga caixa d'estalvis.

La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona fou una caixa d'estalvis fruit de la fusió realitzada l'any 1990 entre la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears (1904), coneguda com a Caixa de Pensions, i la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona (1844), coneguda com a Caixa de Barcelona. L'entitat, que tenia la seu principal a l'avinguda Diagonal de Barcelona, fou dissolta el 18 de juliol de 2014.

El grup “la Caixa” gestionava un volum total de negoci bancari que ascendeix a més de 503 milions a desembre de 2013, amb uns recursos totals de clients de més de 303.604 milions d'euros. L'entitat fou la caixa d'estalvis més important d'Europa i la primera entitat financera de Catalunya (març de 2012).[1] Amb la reestructuració bancària de l'any 2011 es posicionà com la desena entitat financera d'Europa.[2] Amb aquesta reestructuració el negoci financer i part de l'industrial va passar aésser gestionat a través d'un banc anomenat CaixaBank, i part del negoci industrial passà al nou grup "La Caixa" que fa les aportacions a l'obra social. La reestructuració quedà així:[3]

Història[modifica | modifica el codi]

La Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, "La Caixa", va ser creada el 27 de juliol de 1990 amb la fusió de la Caixa de Pensions (Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears) i la Caixa de Barcelona (Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona).

Caixa de Pensions[modifica | modifica el codi]

Seu històrica de la Caixa de Pensions a la Via Laietana, a Barcelona.

La Caixa de Pensions (CPVE) va ser fundada l'any 1904 per l'empresari Lluís Ferrer-Vidal i Soler, l'advocat Francesc Moragas i Barret i diverses institucions de la societat civil amb fins benèfics.[5] A la segona dècada del segle XX va obrir sucursal a Mallorca i va inaugurar la seva primera seu social, l'edifici situat a la cantonada de la Via Laietana i el carrer de Jonqueres, obra de l'arquitecte Enric Sagnier.[6] Després de l'ocupació franquista l'entitat va respectar els dipòsits en pessetes republicanes, la qual cosa li va donar gran prestigi.

A partir de la segona meitat de la dècada del 1970, de la mà de Josep Vilarasau Salat com a director general, va iniciar una important expansió basada en una estratègia de proximitat (obertura de noves oficines) i la innovació tecnològica, que va arribar als clients sobretot amb la instal·lació massiva de caixers automàtics activats amb les clàssiques llibretes d'estalvi. La Caixa de Pensions en aquesta dècada aglutinava el 49'6% de dipòsits de les 13 caixes catalanes.[7]

La Caixa de Pensions va absorbir diverses entitats al llarg del segle XX, entre elles Caixa d'Estalvis de Vilanova (1932)[8] i Caixa de Lleida (1979).[9]

Caixa de Barcelona[modifica | modifica el codi]

La Caixa de Barcelona va ser fundada a finals de 1844, amb el nom Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona, arran d'un projecte que s'estudiava des de 1835, per part de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País i la Junta de Comerç pel liberal Josep Melcior Prat, a més de l'Ajuntament de Barcelona. També va ser coneguda amb el nom de la Caixa dels Marquesos, degut al gran nombre de nobles que figuraven al seu consell.[10] Entre aquests hi havia el marquès de la Quadra, d'Alfarràs, d'Alós, de Llió, de Camps, de Puertonuevo, de Palmerola, de Castelldosrius, de Galtero, de Caldes de Montbui, de Sant Antoni, de Sentmenat, de Soto-Hermoso, de Dou, de Zambrano, de Vilallonga, de Sagnier, de Castellflorite, de Casa Pinzón, de Monsolís, de Mura, i de Coscojuela; els barons de Maldá, de Vilagaià, de Purroy, de Viver, d'Albi i de Quadras; els comtes de Figuerola, de Belloch, del Vall de Marlés, de Sert i de Fígols; el vescomte de Forgas; i el duc de Solferino.[10]

A la dècada de 1970 era la segona caixa catalana, després de la de Pensions i per davant de Caixa Catalunya, aglutinant el 17'3% de dipòsits.[7] L'any 1977, en l'últim consell d'administració previ a la reforma de Fuentes Quintana, encara figuraven com a titulars diversos marquesos i nobles, que sortiren de l'entitat sense traumes i donaren pas a una etapa de modernització sota la presidència d'Eusebi Díaz Morera i la direcció d'Andreu Buades.[10] L'any 1979 va absorbir la Caixa de la Sagrada Família, l'any 1986 la Caixa Rural del Pirineu i l'any 1988 la Caixa Rural Provincial de Barcelona.[9]

Fusió: "la Caixa"[modifica | modifica el codi]

Edificis corporatius de la Caixa a la Diagonal de Barcelona

A finals de la dècada de 1980 va iniciar-se el procés de fusió entre la Caixa de Pensions i la Caixa de Barcelona, llavors presidides respectivament per Joan Antoni Samaranch i Josep Joan Pintó, que va culminar l'any 1990 amb la creació de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, "la Caixa". El nom comercial "la Caixa" ja era utilitzat per la CPVE els darrers anys,[11] i després de la fusió amb la Caixa de Barcelona va continuar amb aquesta denominació comercial.

L'any 1992 va crear el Grup Caifor (actual VidaCaixa Grup) juntament amb Fortis, per gestionar les assegurances.[12]

L'any 2005 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Des del 7 de juny de 2007 el Director General és Joan Maria Nin,[13] el qual va substituir Isidre Fainé, actual President de l'entitat.[14]

Participacions industrials i sortida a borsa[modifica | modifica el codi]

L'any 2000 la Caixa va crear CaixaHolding, un grup que aglutinava les participacions industrials i el grup assegurador. Posteriorment l'any 2007 l'empresa va canviar la denominació social per Criteria CaixaCorp i va sortir a borsa.[15]

Bancarització[modifica | modifica el codi]

Oficina de l'antiga CaixaBank France a Lió l'any 2006, ara Boursorama.

Des de finals del segle XX la Caixa havia anat augmentant la seva presència en el sector bancari amb la compra de diversos bancs. Per una banda l'any 1992 va comprar a Espanya el banc Isbanc i el va convertir en CaixaBank. Anteriorment era anomenat Banco de las Islas Canarias i tenia seu a les illes Canàries però el principal accionista Javier Aguilar va traslladar la seu a Barcelona. El banc aglutinava unes 30 oficines a les illes Canàries i va ser reduït a 5 oficines a Barcelona, Madrid, Palma, las Palmas i Santa Cruz de Tenerife.[16] L'any 1997 CaixaBank es va dissoldre traspassant els actius a la Caixa,[17] concretament a MicroBank. La marca CaixaBank també la va utilitzar en tres filials bancàries a l'estranger, CaixaBank Andorra, CaixaBank France i CaixaBank Monaco. En la dècada del 2000 va vendre la filial andorrana a Credit Andorrà i la francesa a Boursorama, desapareixent la marca.

El 1994 va comprar el Banc d'Europa,[18] que tenia seu a Barcelona,[19] i en va canviar la denominació a MicroBank (MicroBank de la Caixa SA),[20] especialitzant l'entitat en els microcrèdits. Actualment és lider a Europa en aquest sector[21] i manté acords amb el Fons Europeu d'Inversions (FEI) i el Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa (CEB).[22]

Aquest procés de bancarització culminà l'any 2011 amb la reconversió del negoci financer de l'entitat traspassant-lo a una entitat bancària propietat de la fundació, sense perdre l'estatus de caixa d'estalvis. El consell d'administració de “la Caixa” va anunciar, el 27 de gener de 2011, la reorganització del Grup, en virtut de la qual, “la Caixa” traspassà el seu negoci bancari a Criteria CaixaCorp, que passà a ser un grup bancari denominat CaixaBank, i Criteria CaixaCorp traslladà part de les seves participacions industrials a una nova entitat no cotitzada participada majoritàriament per la “la Caixa”. Les participacions en Gas Natural Fenosa (35%), Abertis (24,6%), Agbar (24%), BME (5%) i Port Aventura (100%) quedaren retingudes a "la Caixa" per mantenir l'obra social.[23] Aquesta reorganització es produí en el context de la conversió de les caixes d'estalvis en bancs a causa de la reforma del sistema financer anunciada pel govern espanyol, que demanà a les caixes (i entitats que no capten capital als mercats) unes ràtios de solvència superiors als dels bancs i als requeriments dels acords de Basilea II i Basilea III.

Així, ”la Caixa” preservà la seva naturalesa jurídica i els valors del seu model de caixa d'estalvis –lideratge, confiança i compromís social- i es mantingué com l'accionista majoritari de CaixaBank, el nou banc cotitzat a través del qual l'entitat exerceix la seva activitat financera de manera indirecta.

CaixaBank agrupà tot el negoci bancari de “la Caixa”, el negoci assegurador i les participacions en bancs internacionals i a Telefónica i Repsol. El banc nasqué amb un posicionament de lideratge en el sector financer i assegurador espanyol, i addicionalment diversificat amb altres activitats complementàries. A més, comptà inicialment amb unes 5.200 oficines, el menor ràtio de morositat entre els grans grups financers espanyols, la millor cobertura i la millor posició de capital.

Creixement de CaixaBank[modifica | modifica el codi]

El 2010 la Caixa va absorbir Caixa Girona i el 2011 el negoci financer de Bankpime.[24]

El 26 de març de 2012 els consells de La Caixa i de CaixaBank aprovaren la compra de Banca Cívica, banc que integra Caja Navarra, Cajasol, Caja Canarias i Caja Burgos, per 977 milions, operació amb la que CaixaBank passà a ser la principal entitat financera d'Espanya.[1]

Transformació en fundació bancària[modifica | modifica el codi]

El 18 de juliol de 2014 l'entitat es va donar de baixa com a caixa d'estalvis i va traslladar l'obra social a la Fundació "la Caixa". L'activitat bancària s'exercia des de l'any 2011 a través de CaixaBank.

Crítiques[modifica | modifica el codi]

El maig de 2012 es va saber que la Caixa trucà a les redaccions de mitjans públics i privats catalans per amenaçar-los de retirar la seva publicitat a tots aquells que es fessin ressò d'una casserolada contra l'entitat financera per denunciar l'escàndol de les participacions preferents. L'amenaça es va fer afectiva a la publicació Cafè amb llet, que va afirmar posteriorment que la Caixa «no utilitza la publicitat com a manera de vendre el producte, sinó com a una mesura de control de la informació», i molts mitjans van deixar d'informar dels esdeveniments.[25]

Logotip[modifica | modifica el codi]

A finals dels anys setanta, la Caixa de Pensions va encarregar a l'empresa Landor Associates la creació de la seva identitat corporativa. D'entre totes les propostes presentades, es va decidir demanar a Joan Miró la realització d'un tapís del qual es pogués aïllar algun element emblemàtic. El 1980, l'estrella i els seus colors es van convertir en el símbol de l'entitat.

Xarxa d'oficines i banca a distància[modifica | modifica el codi]

A finals de 2011, “la Caixa” disposava de prop de 5.000 oficines, la majoria de les quals es troben a l'estat espanyol. Té 3 oficines operatives a l'estranger (Varsòvia, Bucarest i Casablanca) i 10 oficines de representació.

“la Caixa” disposa, a més, de 8.000 caixers automàtics, a través dels quals es van dur a terme més de 500 milions d'operacions el 2007. Tots els caixers disposen de teclats adaptats al sistema Braille i permeten augmentar la mida de la lletra utilitzada a les pantalles. 2.491 caixers incorporen un sistema de veu per a persones amb dificultats visuals.

“la Caixa” disposa també d'un servei de banca on-line (Línia Oberta) que ofereix més de 700 consultes i operacions i que compta amb més de 7,3 milions de clients operatius al mes (juny de 2012), tant entre particulars com entre empreses.

Amb la integració de Banca Cívica, “la Caixa” es converteix en l'entitat financera líder a Espanya, amb 13 milions de clients, prop de 6.500 oficines i 10.000 caixers.

Fundació "la Caixa"[modifica | modifica el codi]

Article principal: Fundació "la Caixa"

La Fundació "la Caixa" és la major fundació privada de Catalunya, la segona d'Europa i la cinquena del món per volum pressupostari (500 milions d'euros per al 2012), segons dades de l'European Foundation Centre. Actua en àmbits molt diversos. Al mateix temps manté diversos centres culturals propis (CaixaForum i CosmoCaixa).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 El Periodico, 26 de març del 2012, CaixaBank compra Banca Cívica per 977 milions
  2. Font Manté, Àlex. «CaixaBank naixerà abans de l'estiu i serà el desè banc europeu». Diari Ara, núm. 60, 28 de gener de 2011, pp. 6-7 [Consulta: 28 de gener de 2011].
  3. «La nueva estructura de la Caixa» (en castellà). El País, 28 de gener de 2011. [Consulta: 29 de gener de 2011].
  4. «Criteria incorpora a su consejo a Francisco Javier García Sanz, Alberto Aza y Jean-Louis Chaussade». Europa Press, 30 de novembre de 2011. [Consulta: 11 d'abril de 2012].
  5. «Primeres empreses col·lectives». L'Econòmic, 08 de gener de 2011. [Consulta: 2 de febrer de 2011].
  6. La Vanguardia, 28/01/2011, De Moragas a Fainé
  7. 7,0 7,1 Primer Congrés Català de Geografia: II. Institut d'Estudis Catalans. 
  8. Puig Rovira, Francesc Xavier. Vilanova i la Geltrú, 1936-1939: guerra civil, revolució i ordre social. L'Abadia de Montserrat, 2005. 
  9. 9,0 9,1 «Variacions produïdes en el mapa de caixes d'estalvi des de 1977» (PDF). Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  10. 10,0 10,1 10,2 El País, 30/07/1989, Entre Espartero y la huelga general de 1902
  11. Evolució i perspectives de futur de l'agricultura a les contrades de parla catalana. Institut d'Estudis Catalans. 
  12. «SegurCaixa Holding S. A., nova denominació de CaiFor, el Grup Assegurador de “la Caixa”» (PDF). VidaCaixa, 12 de febrer de 2009. [Consulta: 2 de febrer de 2011].
  13. «La Caixa ficha como director general al consejero delegado del Sabadell» (en castellà). El País, 8/6/2007. [Consulta: 20/5/2013].
  14. «El lobi Club de Roma aterra a Barcelona amb seu pròpia i vocació mediterrània». Ara, 18/04/2013. [Consulta: 20/5/2013].
  15. «Caixaholding cambia su nombre por Criteria» (en castellà). El Mundo, 19 de juliol de 2007. [Consulta: 2 de febrer de 2011].
  16. Baratech, Feliciano. «Caja banquera» (PDF) (en castellà). La Vanguardia, 23 de febrer de 1992, p. 83 [Consulta: 28 de gener de 2011].
  17. «Registro oficial de entidades.». Banc d'Espanya. [Consulta: 28 de gener de 2011].
  18. «La Junta del Banco de Europa aprueba la venta del 75 por 100 del grupo a la Caixa» (PDF) (en castellà). [[ABC (diari)|]], 6 de desembre de 1994. [Consulta: 4 de febrer de 2011].
  19. «Banc d'Europa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. «Registros oficiales de entidades. Variaciones producidas en mayo de 2007» (en castellà). Banc d'Espanya, maig de 2007. [Consulta: 31 de gener de 2011].
  21. «MicroBank lidera el sector de los microcréditos en Europa» (en castellà). Extraconfidencial.com, 11 de maig de 2010. [Consulta: 28 de gener de 2011].
  22. «MicroBank lidera el sector de los microcréditos en Europa» (en castellà). Libertaddigital.com, 18 de maig de 2010. [Consulta: 28 de gener de 2011].
  23. «La Caixa tindrà el 81% de CaixaBank, el nou banc en què es convertirà Criteria». Lamalla.cat, 27 de gener de 2011. [Consulta: 28 de gener de 2011].
  24. Vilaweb La Caixa formatliza la compra de Bankpime.
  25. «La Caixa executa l'amenaça de retirar la publicitat a mitjans que difonen la cassolada indignada». Setmanari la Directa, 17 de maig de 2012. [Consulta: 19 de maig de 2012].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Caixa Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 23′ 15″ N, 2° 07′ 34″ E / 41.387421°N,2.126069°E / 41.387421; 2.126069