Bankia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Bankia (Bulgària)».
Bankia
Tipus Societat anònima
Sector Finances
Gènere Banc
Fundada 2010
Seu València i Madrid
Serveis Serveis Financers
Matriu Banco Financiero y de Ahorros
Filials BankiaLink
Lloc web www.bankia.com

Bankia és una entitat bancària, filial de Banco Financiero y de Ahorros,[1] amb seu social a València i operativa a Madrid.

Història[modifica | modifica el codi]

Propietat a través de BFA de les caixes d'estalvi Bancaixa, Caixa Laietana, Caja Madrid, la Caja de Canarias, Caja de Ávila, Caja Segovia i Caja Rioja.[2]

En el moment de la fusió, Bankia tenia uns 7.085,7 milions d'euros en actius deteriorats provinents de Caja Madrid, per uns 3.689,2 milions de la segona entitat, la valenciana Bancaixa.[3]

Al maig de 2012 es va nacionalitzar el 100% de la matriu i com a conseqüència el 45% de Bankia. El president Rodrigo Rato va dimitir, succeint-lo en el càrrec José Ignacio Goirigolzarri.[4][5] Es va produir a una injecció de 19.000 milions d'euros per a una ampliació de capital a Bankia, passant a controlar l'estat el 90% de l'entitat.[6]

Banca electrònica[modifica | modifica el codi]

BankiaLink és la marca de banca electrònica pertanyent a Bankia, que substituí l'abril de 2012 a TuBancaja, la marca de banca electrònica de Bancaixa.

Consell d'Administració[modifica | modifica el codi]

Alguns dels membres del Consell d'Administració de l'entitat han estat:[7][8] Carmen Cavero Mestre  · Alberto Ibáñez  · Arturo Fernández  · José Manuel Fernández Norniella  · Juan Llompart Pérez  · Javier López  · Mercedes de la Merced  · Araceli Mora Enguidanos  · José Antonio Moral Santín  · José Luis Olivas Martínez  · Rodrigo Rato Figaredo  · Ricardo Romero de Tejada  · Francisco Ros García  · José Manuel Serra Peris  · Atilano Soto  · Antonio Tirado  · Francisco Verdú  · Virgilio Zapatero Gómez

Crítiques[modifica | modifica el codi]

La presència de membres o persones afins al Partit Popular, fins i tot familiars, en diversos càrrecs més o menys importants s'ha palesat a partir de la crisi patida per aquest banc. En un article del maig de 2012, el diari electrònic Vilaweb publicava en un article una llista de 16 persones lligades al partit de dreta. A més de Rodrigo Rato, hi apareixen l'antic ministre d'interior Ángel Acebes i alguns familiars de coneguts membres del PP com ara María Zaplana Barceló, la filla d'Eduardo Zaplana, el cunyat de Rodrigo Rato i un cosí d'Esperanza Aguirre.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Bankia, marca comercial de Banco Financiero y de Ahorros» (en castellà). Europa Press, 2 de febrer de 2011. [Consulta: 2 de febrer de 2011].
  2. «De 45 a 15 entidades: lo que queda de aquellas cajas de ahorro». Cotizalia, 31 de desembre de 2010. [Consulta: 21 de gener de 2011].
  3. Los activos deteriorados de Caja Madrid duplicaban los de Bancaja antes de la fusión Los créditos de la entidad valenciana dedicados al sector inmobiliario superan el 79 % y el de la madrileña eran menores hasta el año 2011 - noticia a Levante-EMV del 9 de maig de 2012 (castellà)
  4. «El Estado nacionaliza el grupo de Bankia». El País, 9 de maig de 2012. [Consulta: 13 de maig de 2012].
  5. La Voz de Galicia. «La salvación de Bankia con dinero público impulsa una salida para NCG», 8 de maig de 2012. [Consulta: 8 de maig de 2012].
  6. «El Estado inyectará 19.000 millones más en BFA y controlará el 90% de Bankia». Expansion.com, 25 de maig de 2012. [Consulta: 26 de maig de 2012].
  7. Dídac Boza. «Bankia i els seus consellers».
  8. Bolsaclick.com. «El consejo de administración de Bankia».
  9. Article de Vilaweb, el 14 de maig de 2012

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bankia Modifica l'enllaç a Wikidata