Bankia
 |
|
| Tipus | Societat anònima |
|---|---|
| Sector | Finances |
| Gènere | Banc |
| Seu | València i Madrid |
| Serveis | Serveis Financers |
| Pare | Banco Financiero y de Ahorros |
| Filials | BankiaLink |
| Lloc web | www.bankia.com |
Bankia és una entitat bancària, filial de Banco Financiero y de Ahorros,[1] amb seu social a València i operativa a Madrid. Propietat a través de BFA de les caixes d'estalvi Bancaixa, Caixa Laietana, Caja Madrid, la Caja de Canarias, Caja de Ávila, Caja Segovia i Caja Rioja.[2]
Al maig de 2012 es va nacionalitzar el 100% de la matriu i com a conseqüència el 45% de Bankia. El president Rodrigo Rato va dimitir, succeïnt-lo en el càrrec José Ignacio Goirigolzarri.[3][4] Es va produir a una injecció de 19.000 milions d'euros per a una ampliació de capital a Bankia, passant a controlar l'estat el 90% de l'entitat.[5]
Taula de continguts |
Consell d'Administració [modifica]
Alguns dels membres del Consell d'Administració de l'entitat han estat:[6][7] Carmen Cavero Mestre · Alberto Ibáñez · Arturo Fernández · José Manuel Fernández Norniella · Juan Llompart Pérez · Javier López · Mercedes de la Merced · Araceli Mora Enguidanos · José Antonio Moral Santín · José Luis Olivas Martínez · Rodrigo Rato Figaredo · Ricardo Romero de Tejada · Francisco Ros García · José Manuel Serra Peris · Atilano Soto · Antonio Tirado · Francisco Verdú · Virgilio Zapatero Gómez
Crítiques [modifica]
La presència de membres o persones afins al Partit Popular, fins i tot familiars, en diversos càrrecs més o menys importants s'ha palesat a partir de la crisi patida per aquest banc. En un article del maig de 2012, el diari electrònic Vilaweb publicava en un article una llista de 16 persones lligades al partit de dreta. A més de Rodrigo Rato, hi apareixen l'antic ministre d'interior Ángel Acebes i alguns familiars de coneguts membres del PP com ara María Zaplana Barceló, la filla d'Eduardo Zaplana, el cunyat de Rodrigo Rato i un cosí d'Esperanza Aguirre.[8]
Referències [modifica]
- ↑ «Bankia, marca comercial de Banco Financiero y de Ahorros» (en castellà). Europa Press, 2 de febrer de 2011. [Consulta: 2 de febrer de 2011].
- ↑ «De 45 a 15 entidades: lo que queda de aquellas cajas de ahorro». Cotizalia, 31 de desembre de 2010. [Consulta: 21 de gener de 2011].
- ↑ «El Estado nacionaliza el grupo de Bankia». El País, 9 de maig de 2012. [Consulta: 13 de maig de 2012].
- ↑ La Voz de Galicia. «La salvación de Bankia con dinero público impulsa una salida para NCG», 8 de maig de 2012. [Consulta: 8 de maig de 2012].
- ↑ «El Estado inyectará 19.000 millones más en BFA y controlará el 90% de Bankia». Expansion.com, 25 de maig de 2012. [Consulta: 26 de maig de 2012].
- ↑ Dídac Boza. «Bankia i els seus consellers».
- ↑ Bolsaclick.com. «El consejo de administración de Bankia».
- ↑ Article de Vilaweb, el 14 de maig de 2012
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bankia  |
  |
Açò és un esborrany sobre entitats financeres. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
