Rodrigo de Rato y Figaredo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rodrigo Rato
Rodrigo de Rato y Figaredo
Rodrigo Rato en un acte del FMI (2004)

1r President de Bankia
Mandat
3 de desembre de 2010 – 9 de maig de 2012
Precedit per càrrec nou
Succeït per José Ignacio Goirigolzarri

9è President del Fons Monetari Internacional
Mandat
7 de juny de 2004 – 1 de novembre de 2007
Precedit per Horst Köhler
Succeït per Dominique Strauss-Kahn

Mandat
3 de setembre de 2003 – 17 d'abril de 2004
Precedit per Mariano Rajoy Brey
Succeït per María Teresa Fernández de la Vega

Mandat
6 de maig de 1996 – 17 d'abril de 2004
Precedit per Pedro Solbes Mira
Succeït per Pedro Solbes Mira

Naixement 18 de març de 1949 (1949-03-18) (65 anys)
Madrid
Partit polític Partit Popular (PP)
Parella María de los Ángeles Alarcó Canosa
(1987 - div.)[1]
Nacionalitat Espanya

Rodrigo de Rato y Figaredo[2] (Madrid, 1949) és un polític i economista espanyol, que ha ocupat diversos càrrecs ministerials al govern d'Espanya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 18 de març de 1949 a la ciutat de Madrid, sent fill de l'empresari Ramón Rato Rodríguez San Pedro i besnét del ministre, diputat, senador i alcalde de Madrid Faustino Rodríguez-San Pedro.

Després d'estudiar en una escola jesuïta al barri de Chamartín va iniciar els seus estudis universitaris a l'Institut Catòlic d'Administració i Direcció d'Empreses (ICADE) i a la Universitat Complutense de Madrid, on es va lllicenciar en Dret l'any 1971. Posteriorment amplià els seus estudis als Estats Units d'Amèrica, on realitzà un màster en administració d'empreses a la Universitat de Berkeley el 1974. L'any 2003 realitzà el seu doctorat a la Complutense de Madrid.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Va ingressar en política el 1979 figurant com a candidat en les eleccions generals d'aquell any per la província de Cadis en representació d'Aliança Popular (AP), posteriorment refundat amb el nom de Partit Popular (PP). Després de formar part del Comitè Executiu del partit des de 1980 va obtenir la seva actat de diputat al Congrés de Diputats en les eleccions generals de 1982.

Amb el nomenament de José María Aznar com a President del Partit Popular i candidat d'aquest partit a la presidència del Govern, Rato es convertí en la seva mà dreta i portaveu del partit al Congrés. Després de la victòria d'aquest grup en les eleccions generals de 1996 va ser nomenat Vicepresident Segon del Govern i Ministre d'Economia i Hisenda. Posteriorment en les eleccions generals de 2000 i a la constitució del segon govern d'Aznar fou ratificat en el càrrec, si bé l'àrea d'hisenda fou separada del seu ministeri i recaié en Cristóbal Montoro Romero.

En la seva qualitat de Ministre d'Economia va ocupar també la funció de Governador per Espanya en les Juntes de Governadors del Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial, el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), el Banc Europeu d'Inversions i el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament. Va assistir regularment a les reunions de ministres d'Economia i Hisenda de la Unió Europea i va representar a aquesta en la reunió de ministres d'Hisenda del G8 celebrada a la ciutat d'Ottawa (Canadà) l'any 2002, any en el qual Espanya ocupava la Presidència de la Unió Europea. Va ser així mateix el ministre encarregat de les relacions comercials internacionals del govern espanyol i va representar a Espanya en les reunions ministerials de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) celebrades a Seattle el 1999, Doha el 2001 i Cancun el 2003.

A finals de 2003 el seu nom va ser citat com a possible successor de José María Aznar al capdavant del PP i com a candidat a la presidència del Govern; però finalment Aznar va nomenar a Mariano Rajoy com a successor. Després de la marxa del govern de Rajoy per encarregar-se de preparar les eleccions generals de 2004, Rato fou designat Vicepresident Primer del Govern el 3 de setembre de 2003.

Fons Monetari Internacional[modifica | modifica el codi]

En les eleccions del 14 de març de 2004 va concórrer com número dos en les llistes del Partit Popular de Madrid, just per darrere de Mariano Rajoy, sent escollit novament diputat, càrrec al que va renunciar al juny de 2004 al ser nomenat Director Gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), en substitució de l'alemany Horst Köhler.

Rato va anunciar la seva dimissió anticipada el 28 de juny de 2007, efectiva després de l'assemblea anual de l'octubre 2007.[3]

Corrupció[modifica | modifica el codi]

Segons els anomenats papers de Bárcenas (presumpta comptabilitat B del Partit Popular) publicats pel diari El País, Rodrigo Rato hauria rebut un total de 216.711 euros en sobresous amb diners en negre procedents del finançament il·legal del partit.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Boda Rato Figaredo - Alarcó Canosa» (en castellà). ABC.es, 19 de juliol 1987. [Consulta: 9/5/2012].
  2. «Rodrigo de Rato y Figaredo» (en anglès). IMF. [Consulta: 5/4/2013].
  3. «El FMI hace una crítica devastadora de su gestión bajo el mandato de Rato» (en castellà). Faro de Vigo, 10/2/2011. [Consulta: 4/4/2014].
  4. «Todos los papeles de Bárcenas». El País, 2013-02-04.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Càrrecs públics
Precedit per:
Pedro Solbes Mira
Ministre d'Economia i Hisenda
19962000
Succeït per:
Rodrigo Rato
àrea d'Hisenda a Cristóbal Montoro
Precedit per:
càrrec inexisent
Vicepresident Segon del Govern
19962003
Succeït per:
Javier Arenas Bocanegra
Precedit per:
Rodrigo Rato
Ministre d'Economia
20002004
Succeït per:
Pedro Solbes Mira
Precedit per:
Mariano Rajoy Brey
Vicepresident Primer del Govern
20032004
Succeït per:
María Teresa Fernández de la Vega
Precedit per:
Horst Köhler
President del FMI
20042007
Succeït per:
Dominique Strauss-Kahn
Precedit per:
càrrec nou
President de Bankia
20102012
Succeït per:
José Ignacio Goirigolzarri