Mariano Rajoy Brey

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mariano Rajoy
Mariano Rajoy Brey

Espanya
78è President del Govern d'Espanya
6è des de la restauració de la Democràcia (1977)
En el càrrec
Assumpció del càrrec
21 de desembre de 2011
Precedit per José Luís Rodríguez Zapatero

Naixement 27 de març de 1955 (1955-03-27) (59 anys)
Santiago de Compostel·la (Galícia)
Partit polític PP
Parella Elvira Fernández
Professió Registrador de la Propietat
Signatura Firma de Mariano Rajoy.svg

Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostel·la, Galícia, 1955) és un polític gallec i president del Govern espanyol.

Ha estat diverses vegades ministre durant les VI i VII legislatures i cap de l'Oposició de 2004 a 2011.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 27 de març de 1955 a la ciutat gallega de Santiago de Compostel·la, nét d'un dels redactors de l'Estatut de Galícia de 1936 que va ser apartat de la docència universitària per la dictadura franquista fins a l'inici de la dècada del 1950 i fill del President de l'Audiència Provincial de Pontevedra, ciutat on va créixer.

Llicenciat en dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la, posteriorment aconseguí esdevenir funcionari de l'Estat en guanyar les oposicions a Registrador de la Propietat, sent destinat a Padrón, Villafranca del Bierzo i Santa Pola.

Els seus inicis en política a Galícia (1981-1991)[modifica | modifica el codi]

Afiliat a Aliança Popular (AP) va ser escollit diputat al Parlament de Galícia en les primeres eleccions autonòmiques gallegues, celebrades el 20 d'octubre de 1981, sent nomenat el 1982 director general de Relacions Institucionals de la Xunta de Galícia.

En les eleccions municipals del 8 de maig de 1983 va ser triat regidor de l'Ajuntament de Pontevedra, i l'11 de juny de 1986 va ser nomenat President de la Diputació Provincial de Pontevedra, ocupant aquest càrrec fins al juliol de 1991.

En les eleccions generals del dia 22 de juny de 1986, va obtenir un escó al Congrés de Diputats com a cap de llista per la província de Pontevedra, encara que va renunciar al novembre del mateix any per esdevenir vicepresident de la Xunta de Galícia després de la dimissió de Xosé Luis Barreiro i la resta dels consellers, càrrec que ocuparia fins a finals de setembre de 1987.

En el congrés extraordinari del partit del mes de maig de 1988 va ser nomenat secretari General d'Aliança Popular a Galícia.

Al gener de 1989 Aliança Popular es va refundar creant un nou partit, el Partit Popular (PP), sent nomenat president Manuel Fraga Iribarne, alhora que Rajoy fou nomenat membre del Comitè Executiu Nacional i diputat per Pontevedra, sent reelegit el 1993.

El 4 de setembre de 1989 José María Aznar, fins aquell moment President de Castella i Lleó, va ser escollit candidat a les eleccions generals, a proposta del propi Fraga i a l'abril de 1990, Aznar es va convertir en president del Partit Popular i Rajoy va ser escollit membre de l'Executiva Nacional i sotssecretari general del PP. Després de les eleccions autonòmiques de 1989 va ser novament escollit diputat per Pontevedra i va presidir la "Comissió de Control Parlamentari de RTVE".

La seva activitat en la política espanyola (1989-2004)[modifica | modifica el codi]

En les eleccions del 6 de juny de 1993 el Partit Popular es va consolidar com a primera força de l'oposició i Rajoy va renovar la seva acta de Diputat per Pontevedra.

En les eleccions generals del 3 de març de 1996 el Partit Popular va vèncer amb 9.716.006 vots, sent Aznar proclamat President del Govern amb el suport de PNB, CIU i Coalició Canària i Rajoy va renovar per tercera vegada el seu escó al Congrés, després d'haver dirigit aquesta reeixida campanya electoral. En la formació del primer govern d'Aznar, Rajoy fou nomenat Ministre d'Administracions Públiques, per la qual aprovà la Llei d'Organització i Funcionament de l'Administració General de l'Estat (LOFAGE).

Al gener de 1999 Rajoy va deixar el seu càrrec a Ángel Acebes i va substituir a Esperanza Aguirre al capdavant del Portaveu del Govern i, novament, la del Ministeri de la Presidència. Com a portaveu va haver d'enfrontar-se als desastres del Prestige i al suport incondicional d'Aznar a George W. Bush durant la Invasió de l'Iraq de 2003.

El 30 d'agost de 2003 va deixar els càrrecs anteriors al ser proposat per José María Aznar com a Secretari General del PP i candidat a la Presidència del Govern, esdevenint el nou líder del partit després del XIVè Congrés del Partit Popular.

En les eleccions generals realitzades el març de 2004, just després dels atemptats de l'11 de març a Madrid i els posteriors successos derivats dels mateixos, fou derrotat pel líder socialista José Luis Rodríguez Zapatero amb una diferència de gairebé 1.300.000 vots respecte del PP.

Oposició i Lideratge del Partit Popular (2004-2011)[modifica | modifica el codi]

Mariano Rajoy ocupa actualment la Presidència del Partit Popular, primer partit de l'oposició.

Les seves crítiques al govern actual s'han centrat en la derogació de plans de l'executiu anterior com són el Pla Hidrològic Nacional i la LOCE; en la política exterior, principalment respecte a la relació amb els Estats Units d'Amèrica després de la retirada de les tropes espanyoles de l'Iraq; en la política immigratòria; en l'aprovació de la denominació de les unions homosexuals com a matrimoni i en les reformes de l'Estatut i d'oposició a la tasca del Govern i de la majoria de partits de l'oposició, ja que no creu en la voluntat d'ETA de deixar les armes.

Presidència del Govern espanyol (des de 2011)[modifica | modifica el codi]

El 20 de novembre de 2011, la seva formació va guanyar les eleccions generals al Congrés dels Diputats i al Senat.[1] Va ser proposat pel rei Joan Carles I com a candidat a la presidència del Govern i, el 20 de desembre, el Congrés dels Diputats li va atorgar la seva confiança amb el suport de 187 membres dels 350 de la cambra baixa, sent investit president del Govern espanyol. L'endemà va prendre possessió com a president del Govern de la X legislatura, davant el cap de l'Estat. Fruit de la Reforma laboral de 2012, aprovada en el Consell de Ministres del 10 de febrer de 2010,[2] va patir una vaga general el 29 de març de 2012.

A causa de la gravetat de la crisi, ja durant els primers cent dies va incomplir una part de les promeses electorals: abaratiment de l'acomiadament, reducció del dèficit, pujades d'impostos, amnistia fiscal, congelació del salari mínim, pujades de preu de llum i gas, pensions, retalls en la llei de dependència, copagament, retalls en despesa en innovació i infraestructures, incompliments en matèria financera amb Catalunya, Televisió Pública, afers exteriors i concòrdia política.[3] El 2011 la renda per càpita espanyola va baixar per sota de la mitjana europea per primer cop en 10 anys,[4] i l'11 de juliol de 2012, com a compensació pel rescat de la banca espanyola que es va acordar al Consell Europeu del 28 i 29 de juny, el president del govern anunciava la pujada del tipus general de l'IVA del 18% al 21% i el reduït del 8% al 10%, l'eliminació de la deducció per compra d'habitatge, la baixada de la prestació d'atur a partir del sisè mes, la reducció del 30% dels regidors en els ajuntaments, i que funcionaris, diputats i senadors no tindrien paga extra de Nadal[5] per estalviar 65.000 milions d'euros.[6]

El govern de Rajoy està dominat per l'ala dura del partit,[7] menyspreant el referèndum d'autodeterminació de Catalunya, crispant la convivència lingüística al País Valencià i les illes Balears, bloquejant el procés de pau a Euskadi o modificant restrictivament la legislació sobre l'avortament.[7]

Corrupció[modifica | modifica el codi]

Segons els anomenats papers de Bárcenas (presumpta comptabilitat B del Partit Popular) publicats pel diari El País, Rajoy hauria rebut un total de 322.231 euros en sobresous amb diners en negre procedents del finançament il·legal del partit.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Rajoy aconsegueix també la majoria absoluta al Senat». El Periódico, 21/3/2012. [Consulta: 29/3/2012].
  2. «El nou marc laboral». El Punt Avui, 29/3/2012. [Consulta: 29/3/2012].
  3. «Els 15 incompliments de Rajoy». Ara, 8/4/2012. [Consulta: 8/4/2012].
  4. «La renda per càpita cau per sota de la mitjana de la UE per primer cop en 10 anys». El Punt Avui, 21/06/12. [Consulta: 21/06/12].
  5. «El tipus general de l'IVA puja del 18% al 21% i el reduït, del 8% al 10%». El Punt Avui, 11/7/2012. [Consulta: 11/7/2012].
  6. «Rajoy apuja l'IVA, suprimeix la deducció per habitatge, abaixa la prestació d'atur i suprimeix la paga extra de Nadal dels funcionaris». Ara, 11/7/2012. [Consulta: 11/7/2012].
  7. 7,0 7,1 Casas, Ferran. «El PP de Rajoy es queda sense la coartada basca». Ara, 11/1/2014, pàg. 9 [Consulta: 1 novembre 2014].
  8. «Todos los papeles de Bárcenas». El País, 2013-02-04.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Càrrecs públics
Precedit per:
José Luís Rodríguez Zapatero
President del Govern d'Espanya
Escut de l'estat espanyol

2011 – actualitat
Succeït per:
en el càrrec
Precedit per:
Joan Lerma Blasco
Ministre d'Administracions Públiques
Escut de l'estat espanyol

19961999
Succeït per:
Ángel Acebes Paniagua
Precedit per:
Esperanza Aguirre
Ministre d'Educació i Cultura
Escut de l'estat espanyol

19992000
Succeït per:
Pilar del Castillo Vera
Precedit per:
Francisco Álvarez-Cascos
Vicepresident Primer
Escut de l'estat espanyol

20002003
Succeït per:
Rodrigo Rato Figaredo
Precedit per:
Francisco Álvarez-Cascos
Ministre de la Presidència
Escut de l'estat espanyol

20002001
Succeït per:
Juan José Lucas Giménez
Precedit per:
Jaime Mayor Oreja
Ministre de l'Interior
Escut de l'estat espanyol

20012002
Succeït per:
Ángel Acebes Paniagua
Precedit per:
Juan José Lucas Giménez
Ministre de la Presidència
Escut de l'estat espanyol

20022003
Succeït per:
Javier Arenas Bocanegra
Precedit per:
Pío Cabanillas Alonso
Ministre Portaveu del Govern
Escut de l'estat espanyol

20022003
Succeït per:
Eduardo Zaplana
Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
José María Aznar López
President del Partit Popular
PP

2004 – actualitat
Succeït per:
en el càrrec