Espanyols

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Espanyols

Espanyols
1a fila: Sèneca · Lope de Vega · Adrià · Ramón y Cajal · Averroes
2a fila: Unamuno · Abd-ar-Rahman III · Buñuel · Hernán Cortés · Felip II
3a fila: Velázquez · Goya · Isabel I de Castella · Manuel de Falla · Cervantes
4a fila: Joan de la Creu · Ramón del Valle-Inclán · Ortega y Gasset · Ignasi de Loiola · El Cid
5a fila: Gaudí · Maimònides · Picasso · Calderón · Trajà

6a fila: Góngora · Marcial · Quevedo · Quintilià · Tirso de Molina
Població total
Regions amb poblacions significatives
Majoritariament a Espanya, també a la majoria de països de l'Amèrica Llatina i als Estats Units. Significativament a França, Alemanya i Suïssa. La majoria dels residents a Andorra.
Llengua Castellà, entre d'altres (veure Llengües d'Espanya)
Religió Cristianisme (majoritàriament Catolicisme), agnosticisme i ateisme. Altres religions minoritàries.

El terme espanyols o bé poble espanyol es refereix generalment al grup humà nascut a Espanya i més recentment als que ténen la nacionalitat espanyola.

L'idioma oficial d'Espanya és el castellà o espanyol, llengua romànica originada a Castella, que va esdevenir llengua de l'administració centralitzada a partir de l'arribada de la Casa de Borbó al tron hispànic. La Constitució de 1978 recull en l'article 3.1 que el castellà és la llengua oficial de tot l'Estat, i tots els ciutadans tenen el deure de conèixer-la i el dret a emprar-la, si bé l'article 3.2 esmenta que les altres llengües espanyoles seran oficials en els seus respectius territoris segons llurs estatuts.[1] A data d'avui, les llengües reconegudes com a cooficials són el català o valencià, el gallec i el basc, per bé que n'existeixen d'altres que no gaudeixen d'aquest rang, com l'aragonès o l'asturlleonès,[2] el portuguès d'Olivença o l'amazigh i l'àrab de Ceuta i Melilla. En canvi, l'occità, en la seva variant aranesa, està reconegut com a llengua cooficial per part de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Dins d'Espanya existeixen una sèrie de nacionalismes que identifiquen altres pobles, alguns dels quals refusen identificar-se total o parcialment amb aquest grup humà (vegeu Nacionalismes de l'estat espanyol). També existeixen un gran nombre de llatinoamericans amb ancestres espanyols més o menys llunyans, provinents de l'emigració espanyola.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Título preliminar». A: Constitución Española, 1978, p. 1. 
  2. AA. DD. Gran Larousse Català vol. 4. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 84-297-3247-0. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espanyols Modifica l'enllaç a Wikidata