Arnau de Vilanova

Arnau de Villanova

Arnau de Vilanova (desconegut? entre 1235 i 1240 - Gènova (potser a la mar prop d'aquesta ciutat) entre 1311 i 1313) va ser un alquimista, astròleg, teòleg i metge d´origen desconegut, per a alguns valencià, per a d´altres montpellerà, hi ha també d´altres hipòtesis.

Escrigué obres molt importants per a la medicina europea medieval, com per exemple Regimen Sanitatis ad regum Aragonum, Medicinalium introductionum speculum i d'altres tractats, com un de patologia general. Se'l coneixia com el "metge de Reis i Papes" i se'l reconeix avui dia com un dels més grans alquimistes de tots els temps, encara que algunes obres que se li atribueixen podrien no ser seves.

Origen

No se sap on va néixer. El nom de Vilanova prové del fet que possiblement va néixer a un lloc anomenat Vilanova, que per a alguns es tracta de Vilanova del Grau, actual Grau de València, i per a d´altres es tracta de Vilanova de Magalona (Villeneuve-lès-Maguelone, prop de Montpeller).

També hi ha hipòtesis que relacionen el seu lloc de naixement al Llenguadoc recent conquerit pel rei de França, o a d´altres territoris de la Corona d'Aragó, com Provença o Catalunya (a Vilanova i la Geltrú, per exemple).

Biografia

Estudià alquímia, medicina, física i també filosofia àrab. Al 1260 estudià a Montpeller on es graduà de mestre en medicina. Es creu que va estudiar amb Giovanni de Casamicciola, professor de medicina a la universitat de Nàpols. Després d'haver viscut al servei de la Corona d'Aragó es va desplaçar a la ciutat de París, on va adquirir una gran reputació; però al mateix temps incorregué en certes enemistats amb el clergat que el van obligar a fugir precipitadament (a causa de les seves profecies i de les crítiquesa la riquesa de l'Església i a la intolerància dels dominicans). Quan el nou papa Benet XI pujà al poder (1302), Arnau buscà la seva amistat i quan aquest va morir emmetzinat va acusar al fraticel Bernat Deliciós. Va trobar finalment asil a Sicília. Cap a l'any 1313 va ser convidat a anar a la cort d'Avinyó pel Papa Climent V i durant el viatge va emmalaltir i va morir, encara que altres fonts diuen que va morir durant un passeig en vaixell prop de les costes de Marsella.

No s'ha d'oblidar el seu paper polític: va exercir d'ambaixador del rei Jaume el Just i, en nom seu, va negociar amb el rei Felip IV de França l'estatus d'Andorra; va ser conseller espiritual de la família reial catalana i de la siciliana; va aconsellar Jaume II i Frederic II de Sicília sobre la croada, sobre la política que calia seguir amb els jueus, sobre mesures de salut pública, sobre la interpretació d'alguns somnis dels dos germans i sobre la moral personal i familiar que havien de seguir.

Va escriure moltes obres teològiques, anticipant l'arribada de l'Anticrist, profetitzant la fi del món, proposant una reforma de l'Església i del Papat. Va defensar aferrissadament el corrent espiritual dels franciscans, que estava essent atacat i del qual es demanava la dissolució.

Estava convençut que els dos germans (Jaume II i Frederic II) havien de tenir un paper fonamental en la salvació de la cristiandat i en la recuperació de Terra Santa (fet que cal posar en relació amb les propostes de Ramon Llull en el projecte Rex bellator).

Obra

Va deixar diversos escrits d'alquímia, entre ells:

• Tesaurus Thesaurorum o Rosarius Philosophorum
• Novum Lumen
• Flos Florum

Algunes de les obres alquímiques que se li imputen però són de molt dubtosa autenticitat (més de trenta). Es van publicar edicions de recopilacions a Lió en els anys 1504 i 1532 (amb una biografia de Symphorianus Campegius), a Basilea el 1585, a Frankfurt el 1603, i de nou a Lió el 1686. Hi ha, però, una vintena d'obres alquímiques indubtablement autèntiques.

Se'l coneix com un autor de reputació en medicina amb alguns treballs que inclouen el Breviarium Practicae. No se'n té certesa, però se li assigna la invenció del monòxid de carboni i l'alcohol pur.

Es conserven quatre obres, i algunes cartes, en català d'Arnau de Vilanova, de caracter polèmic, espiritual i apocalíptic:

• Confessió de Barcelona.
• Lliço de Narbona.
• Raonament d'Avinyó.
• Informació espiritual.

Bibliografia

• Josep Perarnau. Actes de la I Trobada Internacional d'Estudis sobre Arnau de Vilanova. Volum 1. Institut d'Estudis Catalans, 1995. ISBN 9788472832725. 
• Josep Perarnau. Actes de la I Trobada Internacional d'Estudis sobre Arnau de Vilanova. Volum 2. Institut d'Estudis Catalans, 1995. ISBN 9788472832732. 
• Josep Perarnau. Actes de la II Trobada Internacional d'Estudis sobre Arnau de Vilanova.. Institut d'Estudis Catalans, 2005. ISBN 9788472837898. 

Enllaços externs

• Biografia de Biografias y Vidas (en castellà)
• http://www.newadvent.org/cathen/15429c.htm
• http://www.luc.edu/publications/medieval/vol4/daly.html
• Excerpta medica - Mscr.Dresd.C.278. [S.l.] 1500, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden
• Opus aureum. Frankfurt a. Mayn 1604, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden
• Hermetis Trismegisti Phoenicum Aegyptiorum Sed et aliarum Gentium Monarchae Conditoris ... sive Tabula Smaragdina. [Leipzig] 1657, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden
• Hermetischer Rosenkrantz, Das ist: Vier schöne, außerlesene Chymische Tractätlein. [Hamburg] 1682, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden

Referències

• Jaume Mensa i Valls. Arnau de Vilanova. Sèrie "Episodis de la Història". Editorial Rafael Dalmau, Barcelona 1997, ISBN 84-232-0514-2.
• Histoire littéraire de la France, J. B. Haureau (1881), vol. 28;
• Arnaud de Villeneuve, sa vie et ses oeuvres, E. Lalande (Paris, 1896).
• Una llista d'escrits per J. Ferguson en el seu ,Bibliotheca Chemica (1906).
• Repertoire des sources hist., &c., Bio-bibliographie,U. Chevalier (Paris, 1903).
• Gran Enciclopèdia Catalana