Arnau de Vilanova

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arnau de Vilanova

Arnau de Vilanova (desconegut? entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen desconegut, per a alguns valencià, per a d'altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.[1]

Escrigué obres molt importants per a la medicina europea medieval, com per exemple Regimen Sanitatis ad regum Aragonum o Speculum medicinae. Se'l coneixia com el "metge de reis i papes", i va tenir la fama de ser un dels més grans alquimistes de tots els temps, encara que en realitat no es va dedicar a l'alquímia i totes les obres que se li atribueixen en aquest camp són apòcrifes.[2]

Origen[modifica | modifica el codi]

No se sap on va néixer. El nom de Vilanova prové del fet que possiblement va néixer a un lloc anomenat Vilanova, que per a alguns es tracta de Vilanova del Grau, actual Grau de València, i per a d'altres es tracta de Villanueva de Jiloca (Aragó).

Avui han quedat descartades hipòtesis anteriors que situen el seu lloc de naixement al Llenguadoc recentment conquerit pel rei de França (Vilanova de Magalona, en francès Villeneuve-lès-Maguelone, a prop de Montpeller) o en altres territoris de la Corona d'Aragó, com Provença, Aragó (a Villanueva de Jiloca) o Catalunya (a Vilanova i la Geltrú, per exemple).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià medicina, filosofia i teologia. Cap al 1260 estudià a Montpeller on es graduà de mestre en medicina. Actualment està descartat que va estudiés amb Giovanni de Casamicciola, professor de medicina a la universitat de Nàpols. Va estar al servei dels reis Pere II i Jaume II de la Corona d'Aragó com a metge i va ensenyar a la Facultat de Medicina de Montpeller. Cap al 1300 es va desplaçar a la ciutat de París, on es va enfrontar amb els teòlegs de la universitat, que el van obligar a fugir precipitadament (a causa de les seves profecies i de les crítiques a la riquesa de l'Església i a la intolerància dels dominicans). Va ser metge del papa Bonifaci VIII. Quan el nou papa Benet XI pujà al poder (1303), Arnau buscà la seva amistat, i, quan aquest va morir, es va sospitar sense fonament d'haver-li provocat la mort en una conspiració amb el fraticel Bernat Deliciós. Després d'haver caigut en desgràcia davant Jaume II, es va refugiar a Sicília, sota la protecció del rei Frederic. El 1311 va ser convidat a anar a la cort d'Avinyó pel Papa Climent V, i, durant el viatge, va emmalaltir i va morir davant Gènova.

No s'ha d'oblidar el seu paper polític: va exercir d'ambaixador del rei Jaume el Just i, en nom seu, va negociar amb el rei Felip IV de França l'estatus d'Andorra; va ser conseller espiritual de la família reial catalana i de la siciliana; va aconsellar Jaume II i Frederic II de Sicília sobre la croada, sobre la política que calia seguir amb els jueus, sobre mesures de salut pública, sobre la interpretació d'alguns somnis dels dos germans i sobre la moral personal i familiar que havien de seguir.

Va escriure moltes obres teològiques, anticipant l'arribada de l'Anticrist, profetitzant la fi del món, proposant una reforma de l'Església Catòlica i del papat. Va defensar aferrissadament el corrent espiritual dels franciscans, que estava essent atacat i del qual es demanava la dissolució.

Estava convençut que els dos germans (Jaume II i Frederic II) havien de tenir un paper fonamental en la salvació de la cristiandat (fet que cal posar en relació amb les propostes de Ramon Llull en el projecte Rex bellator).

Obra[modifica | modifica el codi]

Coberta de la primera edició del Regimen Sanitatis Salernitanum (1480).

Se li van atribuir molts escrits d'alquímia, com els següents:

  • Tesaurus Thesaurorum o Rosarius Philosophorum
  • Novum Lumen
  • Flos Florum

Tanmateix la recerca recent ha arribat a la conclusió que no és seva cap de les obres alquímiques que se li atribueixen. Es van publicar recopilacions d'una seixantena d'obres mèdiques i alquímiques que circulaven sota el seu nom a Lió en els anys 1504 i 1532 (amb una biografia de Symphorianus Campegius), a Basilea el 1585 i altra vegada a Lió el 1586.

Va ser un dels autors medievals més reputats en medicina, però algunes de les obres que se li atribueixen, com el Breviarium Practicae, també són apòcrifes. Han circulat moltes llegendes al voltant de la seva figura, com el descobriment del monòxid de carboni i l'obtenció d'alcohol etílic pur.

Es conserven quatre obres i algunes cartes en català d'Arnau de Vilanova, de caràcter polèmic, espiritual i apocalíptic:

  • Confessió de Barcelona.
  • Lliço de Narbona.
  • Raonament d'Avinyó.
  • Informació espiritual.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Francesc Eiximenis i Arnau de Vilanova». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  2. Esculies, Joan. «Escrits d'Arnau de Vilanova» (paper). Revista Sàpiens [Barcelona], núm.136 editorial = Sàpiens Publicacions, Novembre 2013, p.18. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arnau de Vilanova Modifica l'enllaç a Wikidata