Farmacologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La farmacologia (del grec, pharmacon (φάρμακον), fàrmac, i logos (λόγος), ciència) és la ciència que estudia l'origen, les accions i les propietats que les substàncies químiques exerceixen sobre els organismes vius. En un sentit més estricte es considera la farmacologia com l'estudi dels fàrmacs, siga que aqueixes tinguen efectes beneficiosos o bé tòxics. La farmacologia té aplicacions clíniques quan les substàncies són utilitzades en el diagnòstic, prevenció, tractament i alleugeriment de símptomes d'una malaltia.

També podem parlar de farmacologia com l'estudi unificat de les propietats de les substàncies químiques i dels organismes vivents i de tots els aspectes de les seues interaccions, orientat cap al tractament, diagnòstic i prevenció de les malalties.

La farmacologia és una de les ciències farmacèutiques principals, sent una aplicació química d'una mescla entre biologia molecular, fisiologia, biologia cel·lular i bioquímica. Encara que la farmacologia destaca sobre les altres ciències farmacèutiques, no és pas més important que les altres (Química farmacèutica, farmacognòsia, botànica farmacèutica, fitoquímica...). Totes elles es fan suport mutu i una sense l'altra no són res.

En la farmacologia podem distingir dos enfocs, la farmacologia bàsica i la farmacologia clínica. La farmacologia bàsica recull l'estudi de la naturalesa dels fàrmacs farmacognòsia, l'estudi del què un organisme fa amb els fàrmacs (farmacocinètica), l'estudi del què els fàrmacs fan sobre l'organisme (farmacodinàmia) i la racionalitat d'aplicar un fàrmac al tractament d'una malaltia (farmacoteràpia). La farmacologia clínica recull les observacions fruit de l'aplicació dels fàrmacs als humans sans i malalts, el qual permet definir uns protocols de tractament, una dosi, una posologia.... La seva metodologia emprada és l'assaig clínic i l'estudi del procés del tractament és la farmacovigilància.

Els farmacòlegs estableixen la classificació terapèutica dels medicaments, és a dir, el benefici relatiu que hi proporcionen davant la seva toxicitat a dosis diferents. Açò ajuda a definir la dosi d'un fàrmac que més beneficiarà a un malalt. També estudien com afecten les distintes situacions davant els mecanismes d'acció, l'excreció del fàrmac, la biodisponibilitat, l'absorció pels propis teixits i el seu metabolisme.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Farmacologia Modifica l'enllaç a Wikidata