Serendipitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una serendipitat és un descobriment o una troballa afortunada i inesperada. Es pot denominar així també a la casualitat, coincidència o accident.

En la història de la ciència són freqüents les serendipitats. Per exemple, el cometa Shoemaker-Levy 9 va ser descobert en 1993 gràcies a una serendipitat. Albert Einstein reconeix aquesta qualitat en alguns de les seves troballes. També existeixen casos de serendipitats en obres literàries, quan un autor escriu sobre alguna cosa que ha imaginat i que no es coneix en la seva època, i es demostra posteriorment que això existeix tal com ho va definir l'escriptor, amb els mateixos detalls. No s'ha de confondre amb l'anticipació o la ciència-ficció, on s'avancen invents molt més genèrics que gairebé tothom creu que probablement existiran algun dia.

Etimologia i història[modifica | modifica el codi]

El terme serendipitat deriva de l'anglès serendipity, neologisme encunyat per Horace Walpole el 1754 a partir d'un conte persa del segle XVIII anomenat «Els tres prínceps de Serendip», en el qual els protagonistes, uns prínceps de l'illa Serendip (que era el nom àrab de l'illa de Ceilan, l'actual Sri Lanka), solucionaven els seus problemes a través d'increïbles casualitats.

La paraula serendipitat es va usar molt en els seus orígens, però va anar caient en desús. Ha estat rescatada recentment gràcies al renovat interès en aquest tipus d'assumptes i a altres motius culturals (Serendipity és una pel·lícula de l'any 2001 dirigida per Peter Chelsom i protagonitzada per John Cusack i Kate Beckinsale).

El terme serendipitat es refereix comunament a casualitats o esdeveniments fortuïts en la vida quotidiana, fins i tot a fets intranscendents. Les paraules xamba o xurro (sinònims del mot castellà "chiripa"), molt més utilitzats en llenguatge col·loquial, podrien considerar-se també com un sinònim d'aquesta expressió.

També es parla de vegades de les pseudoserendípies, en les quals l'investigador, després d'haver investigat molt sobre alguna cosa sense obtenir resultats, aconsegueix finalment el seu objectiu, però a causa d'un accident fortuït o una revelació. Això sol succeir en els episodis de la sèrie de televisió House M.D., on Gregory House acaba resolent molts dels casos per una revelació després de molt investigar.

Comportament informacional: relació i estudis[modifica | modifica el codi]

En relació amb la cerca de la informació, la serendipitat està relacionada amb l'ordre i la classificació que es fan dels materials al centre d'Informació i documentació. Serveix per avaluar els sistemes de recuperació de la informació juntament amb altres factors com l'exhaustivitat, la precisió, el silenci i el soroll de la informació que retorna.  

Les possibilitats de recuperació casual o aleatòria de la informació han augmentat exponencialment amb l’aparició d’Internet. Durant la navegació per la xarxa es poden localitzar resultats rellevants. Des de l’any 2003 s’han dut a terme estudis sobre els efectes de la serendipitat. En aquests estudis es troben:

La codificació ASCII està relacionada amb la serendipitat. Consisteix en la primera versió estàndard de codificació de caràcters. Avui en dia podem emmagatzemar qualsevol informació en algun format digital i reproduir-la sense problemes en multitud de dispositius diferents. En el moment de representar els sons, les fotografies o vídeos cal una decisió per tal de establir la manera de codificar la informació com a cadenes de zeros i uns processables per dispositius digitals.

 

Exemples[modifica | modifica el codi]

Serendipitat a la ciència i la tecnologia

  • Si bé existeixen diverses teories sobre l'origen del dolç de llet, la més popular i àmpliament difosa és que va ser producte de l'oblit d'una criada, en deixar al foc la llet amb sucre (preparació coneguda en aquesta època com "lletada").
  • Segons Umberto Eco, el mateix descobriment d'Amèrica (la "genialitat" de Colom) seria una serendipitat.
  • A mitjan segle XIX, es va intentar buscar un material per substituir l'ivori de les boles de billar. El 1870, John Wesley Hyatt, un inventor de Nova Jersey, estava premsant una barreja de serradures i paper amb cola, perquè creia que així aconseguiria el nou material. Però es va tallar un dit, i va anar a la farmaciola. Sense voler, va bolcar un flascó de colodió (nitrat de cel·lulosa dissolt en èter i alcohol). Això va provocar que quedés en la seva prestatgeria una capa de nitrocel·lulosa. En veure-la, Hyatt es va adonar que aquest compost uniria millor la seva barreja de serradures i paper, en lloc de la cola. D'aquesta manera es va inventar el cel·luloide.
  • El 1922, mentre Alexander Fleming analitzava un cultiu de bacteris, se li va contaminar una placa de bacteris amb un fong. Més tard es va adonar que, al voltant d'aquest fong, no hi creixien els bacteris i va pensar que aquí hi havia alguna cosa que els matava. Encara que ell no va ser capaç d'aïllar-la, aquest va ser el primer indici de la penicil·lina.
  • Friedrich Kekulé, químic, feia molt temps que intentava trobar la fugissera estructura de la molècula de benzè. Simplement, no es coneixia una estructura de sis carbonis que tingués les propietats químiques que exhibia. Segons explica ell mateix en les seves memòries, una tarda, mentre tornava a casa en autobús, es va quedar adormit. Va començar a somiar amb àtoms que dansaven i xocaven entre ells. Diversos àtoms es van unir, formant una serp que feia esses. De sobte, la serp es va mossegar la cua i Kekulé va despertar. A ningú se li havia ocorregut fins a aquest moment que pogués tractar-se d'un compost cíclic.
  • Les famosíssimes notes Post-it van sorgir després d'un oblit d'un operari, que no va afegir un component d'una cola a la fàbrica de 3M. Tota la partida de cola es va apartar i es va guardar, ja que el material era massa valuós com per tirar-ho encara que amb prou feines tenia poder adhesiu. Un dels enginyers de l'empresa, home devot, estava fart de ficar paperets en el seu llibre de salms per marcar les cançons quan anava a l'església. Els paperets no feien més que caure. Va pensar que seria ideal tenir petits fulls amb una mica de cola que no fos massa forta i que permetés enganxar i desenganxar el paper moltes vegades. La vella partida de cola malmesa va acudir a la seva ment. Havien nascut les notes Post-it.
  • Niels Bohr portava molt temps treballant en la configuració de l'àtom. Va tenir un somni en el qual va veure un possible model d'aquesta configuració, i en despertar, el va dibuixar en un paper, sense donar-hi molta importància. Poc temps després, va tornar a aquest paper i es va adonar que realment havia trobat l'estructura de l'àtom.
  • El Principi d'Arquimedes va ser descobert en introduir-se en una banyera i observar com el seu cos desplaçava una massa d'aigua equivalent al volum submergit. Va sortir nu al carrer cridant la famosa paraula: eureka!.
  • El Dr Albert Hofmann va descobrir accidentalment una de les drogues al·lucinògenes més poderoses, l'LSD (àcid lisèrgic dietilamida). Segons relata en el seu llibre My Problem Child, en el curs de la seva investigació sobre els derivats de l'àcid lisèrgic va obtenir l' LSD-25, el qual es va demostrar com a poc interessant des del punt de vista farmacològic, per la qual cosa s'hi va deixar d'investigar. Només cinc anys més tard, i a causa que, sense motiu aparent, no podia oblidar-se d'aquella substància, va tornar a sintetitzar-la per a una ulterior investigació, la qual cosa era molt excepcional en haver estat ja inicialment descartada. Quan procedia a la cristal·litzar-la va experimentar una barreja d'excitació i mareig, i es va veure obligat a abandonar el treball al laboratori. Presumiblement, malgrat les seves precaucions, una mínima quantitat d'LSD va tocar la punta dels seus dits i va ser absorbida per la seva pell. Un cop a casa seva, despert, però en un estat d'endormiscament, va percebre una sèrie interminable de fantàstiques imatges amb intensos i calidoscòpics jocs de formes i colors, que no es van esvair fins a passades unes dues hores.
  • Politetrafluoretile (O més conegut pel seu nom comercial Tefló ®). Va ser el 1938, mentre el Dr Roy J. Plunkett treballava en el desenvolupament de substàncies refrigerants i, a causa d'un mal procediment durant els seus experiments, va realitzar la troballa.

Serendipitats literàries

  • Jonathan Swift va descriure dos suposats satèl·lits naturals de Mart en el seu llibre Els viatges de Gulliver', de 1726. Voltaire també va esmentar en un relat fantàstic de 1752 que Mart posseïa dues llunes. El descobriment dels dos satèl·lits marcians, Fobos i Deimos, no va ocórrer fins a 1877.
  • A Les aventures d'Arthur Gordon Pym, escrit per Edgar Allan Poe el 1850, s'explica la història d'un naufragi prop de les illes Malvines del com queden quatre supervivents en una bassa. Acuitats per la gana, sortegen entre ells a qui mataran per a menjar-se'l i perden un grumet anomenat Richard Parker. El 1884, una goleta britànica va naufragar prop de les illes Sandwich; en van quedar quatre supervivents, que van sortejar qui seria menjat per tal que els altres tres sobrevisquessin. En una espectacular coincidència, la sort va decidir que el desafortunat fos un grumet anomenat Richard Parker.
  • En el llibre Futilithy es narra com un vaixell anomenat Titan naufraga. Aquest llibre va ser escrit el 1898, 14 anys abans del naufragi del Titanic, i les coincidències són sorprenents. D'entrada, el nom d'ambdós vaixells, el fet d'enfonsar-se ambdós en el seu viatge inaugural. Les seves dimensions similars (75000 tones i 66000, 243 m d'eslora i 268) o el cognom del capità en ambdós casos (Smith).
  • El llibre Les muses de Rorschach, publicat per Editorial Buscarini el 2008, és fruit d'un conjunt de casualitats necessàries. Els tres relats aborden el tema de la musa i el doble, però van ser escrits dintre del termini i en la forma escaient diverses, sense que els autors es coneguessin.
  • En el llibre Sofiex, la protagonista descobreix la tècnica del tomàquet liofilitzat, cosa que no es coneixeria fins al cap de 80 anys.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]