Upsalit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'upsalit és una forma anhidra de carbonat de magnesi amb propietats lligades a l'aigua, capaç d'absorbir molt bé la humitat, que es va descobrir per primera vegada al juliol de 2013 a Uppsala, Suècia.[1]

Descobriment i síntesi[modifica | modifica el codi]

Els investigadors d'Uppsala, a Suècia, es van deixar una reacció en marxa durant el cap de setmana i quan van tornar, es van trobar un dels descobriments més interessants del segle XXI.[2]

La seva síntesis s'aconsegueix a través de òxid de magnesi (MgO) i diòxid de carboni (CO 2 ) a tres vegades la pressió atmosfèrica normal i la dissolució en metanol, resulta en MgCO3 (upsalit pur).

Propietats[modifica | modifica el codi]

Amb una superfície de 800 m² per gram, és la superfície més alta mesura d'un carbonat de metall de terra alcalina que mai s'hagi creat. Absorbeix l'aigua a humitats relatives baixes millor que els millors materials disponibles anteriorment – com podien ser els minerals zeolítics higroscòpics. 

La major part de l'aigua absorbida per l'upsalit, és retinguda quan es transfereix d'un ambient humit a un ambient molt sec. La forma seca pot ser regenerada mitjançant un escalfament a 95 °C. Per contra, per fer el mateix als minerals zolítics han de ser escalfats a més de 150 °C. Aquest establiment d'assecat es deu a la gran superfície interna de l'upsalit. 

Si bé diverses formes de carbonat de magnesi tenen aigua unida a la seva superfície i són cristal·lines, l'upsalit no té aigua integrada en la seva estructura i no és cristal·lí. En canvi, és mesoporós, dotant-lo d'una superfície molt més gran de 800 metres quadrats per gram. 

Ús i aplicacions[modifica | modifica el codi]

Els usos potencials són la reducció de la quantitat d'energia necessària per controlar la humitat ambiental en la indústria de la formulació de l'electrònica i farmàcia, així com en pistes d'hoquei i magatzems. També es pot utilitzar potencialment per a la recollida de residus tòxics, productes químics o vessament de petroli i en sistemes d'administració de fàrmacs, per al control de l'olors i el sanejament després d'un incendi.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bissette, Andrew (12 August 2013). «Scientists make ‘impossible material' … by accident». Consultat el 7 de març de 2014.
  2. Forsgren, Johan (July 18, 2013). «Researchers Develop Record Breaking Magnesium Carbonate Material». Consulta el 7 de març de 2014.
  3. Forsgren, Johan (July 17, 2013). «ATemplate-Free, Ultra-Adsorbing, High Surface Area Carbonate Nanostructure». Consulta el 7 de març de 2014.