Deimos (satèl·lit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Dimos».
Deimos
Deimos vist per la Viking 2.
Deimos vist per la Viking 2.
Descobriment
Descobert per Asaph Hall
Data 12 d'agost de 1877
Característiques orbitals
Semieix major 23.459 km
Excentricitat 0,0005
Període orbital 1,26244 dies
30h 17m 55s
Inclinació 1,79º
Període de rotació Rotació síncrona
Característiques físiques
Diàmetres 15,0 x 12,2 x 10,4 km
Massa 2,4·1015 kg
Densitat mitjana 1.750 kg/m3
Albedo 0,08
Atmosfera No

Deimos és el més petit i el més exterior dels dos satèl·lits de Mart. Va ser descobert per Asaph Hall el 12 d'agost de 1877.

Nom[modifica | modifica el codi]

El seu nom prové de la mitologia grega i significa «terror». Aquest nom va ser suggerit per l'astrònom Henry Madan que el va treure de la Ilíada on Fobos i Deimos (el pànic i el terror) són els dos acompanyants d'Ares, el déu de la guerra. Ja que el nom romà d'Ares és Mart, és adequat que els seus dos satèl·lits portin aquests noms.

Característiques físiques[modifica | modifica el codi]

Deimos és massa petit per tenir forma esfèrica, les dimensions són 15 x 12 x 10 km.

Està compost per roca rica en carboni (condrita carbonatada) i gel. La superfície és plena de cràters d'impacte però no tan profunds com els de Fobos, a causa que alguns cràters s'han omplert de regolit. Els dos cràters més grans són el Swift i el Voltaire i mesuren 3 km de diàmetre.

Deimos, així com Fobos, eren, segurament, asteroides que van ser capturats per la força de gravetat de Mart, probablement després que la gravetat de Júpiter en modifiqués l'òrbita. Però també hi ha raons fan pensar que siguen cossos formats entorn del planeta alhora que aquest es formava.

Característiques orbitals[modifica | modifica el codi]

Deimos orbita a 20.000 km d'altitud sobre la superfície marciana. A pesar de trobar-se tan pròxim al planeta, només és visible en el cel marcià com un punt lluminós molt brillant i que pot ser comparable a la brillantor de Venus vist des de la Terra.

Deimos inverteix 30 h 17 min 55 s en recórrer la seva òrbita. La seva revolució és, per consegüent, un poc més duradora que la rotació del planeta (de 24 h 42 min), la qual cosa fa que el satèl·lit es moga lentament en el cel: tarda 64 hores entre la seva eixida, per l'Est i la seva posta, per l'Oest. El més curiós és que durant eixe temps en què roman visible, desenvolupa dues vegades el cicle complet de les seves fases. Des del planeta es pot observar el trànsit del satèl·lit per davant del disc solar.

Una altra particularitat és que, al gravitar en el pla equatorial del planeta i tan prop de la superfície d'aquest, és invisible des de les regions polars: Deimos no pot ser vist des de més amunt del paral·lel 82º. De totes maneres, donades les seves petites dimensions, a penes pot dissipar un poquet les tenebres de la nit marciana. I això durant curts períodes de temps, ja que al gravitar tan a prop del planeta i en òrbita equatorial, passa la major part de la nit ocult en el con de l'ombra projectada pel planeta, o siga sense ser il·luminat per la llum solar.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Deimos (satèl·lit) Modifica l'enllaç a Wikidata