Geoffrey A. Landis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGeoffrey A. Landis

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 maig 1955 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Detroit (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Brown
Institut de Tecnologia de Massachusetts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEnginyer d'aviació, escriptor, escriptor de ciència-ficció, novel·lista, enginyer, astrònom Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMary Turzillo Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webgeoffreylandis.com Modifica el valor a Wikidata

Geoffrey Alan Landis, va néixer el 28 de maig de 1955, és un científic estatunidenc que treballa per la National Aeronautics and Space Administration (NASA) en l'exploració planetària, la vol espacial interestel·lar, l'energia solar i la fotovoltaica.[1][2] Té nou patents, principalment en el camp de millores a les cèl·lules solars i dispositius fotovoltaics,[3] i ha presentat i comentat sobre les possibilitats de viatge i construcció interestel·lar de bases a la Lluna, Mart,[4] i Venus.[5]

Amb el suport del seu fons científic, Landis també escriu ciència-ficció dura.[6] Per aquests escrits, ha guanyat un Premi Nebula, dos Premis Hugo, i un Premi Locus, així com dos Premis Rhysling per la seva poesia.[7] Contribueix articles científics a diverses publicacions acadèmiques.

Biografia[modifica]

Landis va néixer a Detroit, Michigan, i va viure a Virgínia, Maryland, Filadèlfia, i Illinois durant la seva infància. La seva educació superior va ser al New Trier High School, a Winnetka (Illinois).[1] És llicenciat en física i electrotècnia per l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i doctor en física de l'estat sòlid per la Universitat de Brown.[1] Està casat amb l'escriptora de ciència-ficció Mary A. Turzillo i viu a Berea, Ohio.[2]

Carrera[modifica]

Després de rebre el seu doctorat a la Universitat Brown, Landis va treballar al Centre d'Investigació de la NASA Lewis (ara la NASA Glenn) i l'Institut Aeroespacial d'Ohio abans d'acceptar un lloc permanent en el NASA John Glenn Research Center,[2] on fa recerca en missions de Mart,[4] energia solar,[8] i desenvolupament tecnològic per a futures missions espacials.[9] Té nou patents,[3] i ha estat autor o coautor de més de 300 publicacions científiques publicades[10] en els camps de l'astronàutica i la fotovoltaica.

Landis ha comentat sobre els aspectes pràctics de la generació d'oxigen i la creació de materials de construcció per a una futura base lunar a la revista New Scientist,[11] i en les possibilitats d'utilitzar el ferro metàl·lic fàcilment disponibles per a la fabricació d'acer a Mart.[12]

És el destinatari de nombrosos honors professionals, inclòs l'American Institute of Aeronautics and Astronautics Aerospace Power Systems Award,[13] de la NASA Space Flight Awareness award[14] i el premi nacional Rotary per l'assoliment espacial "Premi Stellar" en 2016.[15]

Sistemes d'energia fotovoltaica[modifica]

Gran part del treball tècnic de Landis ha estat en el camp del desenvolupament de cèl·lules i matrius solars, tant per a ús terrestre com per a naus espacials.

Mart[modifica]

Landis ha treballat en una sèrie de projectes relacionats amb el desenvolupament de tecnologia d'exploració humana i robòtica de Mart i l'anàlisi científica de la superfície marciana,[16] inclosos els estudis sobre el rendiment de les cèl·lules fotovoltaiques en l'entorn de Mart,[17][18][19] l'efecte de la pols marciana sobre el rendiment,[20] i tecnologies per a l'eliminació de pols de les matrius.[21] Va ser membre de l'equip Rover a la missió Mars Pathfinder,[22][23] i anomenat la roca de Mart, "Yogi".[24] És un membre de l'equip científic de la missió Mars Exploration Rover de 2003,[9] on el seu treball inclou observacions dels remolins de pols marcianes,[25] els mesuraments de la ciència atmosfèrica i l'observació de les gelades a l'equador de Mart.[26] També va ser membre de l'equip d'experimentació de propulsor de propel·lent de Mart ISPP per a la missió Mars Surveyor 2001 Lander, un paquet d'experiments per demostrar la fabricació d'oxigen de l'atmosfera marciana.[27] ue va ser cancel·lada després del fracàs del Mars Polar Lander).

També ha treballat en l'anàlisi de conceptes per a la futura missió robòtica i humana a Mart. Aquests inclouen la nau espacial Mars Geyser Hopper, un concepte de missió de classe Discovery que investigaria el diòxid de carboni primaveral dels guèisers marcians que es troben a les regions del pol sud de Mart,[28] l'Exploració Humana utilitzant l'operació Robòtica en temps real (concepte "HERRO", acrònim de l'anglès Human Exploration using Real-time Robotic Operations) per a l'exploració telerobòtica de Mart,[29][30] i conceptes per a l'ús de la utilització de recursos in situ per a una missió de retorn de mostres de Mart.[31] En un document de 1993, va suggerir l'ús d'un programa per fases d'exploració de Mart, amb una sèrie d'èxits incrementals que condueixen a aterratges humans a Mart.[32]

Institut de Conceptes Avançats de la NASA[modifica]

Landis va ser un membre de l'Institut de Conceptes Avançats de la NASA (NASA Institute for Advanced Concepts - "NIAC"), on va treballar en un projecte que investigava l'ús de veles empeses per raigs làser i de partícules per a la propulsió del vol interestel·lar.[33] El 2002, Landis es va dirigir a la convenció anual de l'Associació Americana per al Progrés de la Ciència sobre les possibilitats i els reptes dels viatges interestel·lars en el que es va qualificar com "la primera discussió seriosa sobre com un dia els humans aniran a l'estrella més propera". El Dr. Landis va dir, "Aquesta és la primera reunió per considerar realment el viatge interestel·lar pels éssers humans. És històric. Anem a les estrelles. Realment no és una opció a llarg termini." Després va passar a descriure una nau estel·lar amb una vela de diamants, d'uns pocs nanòmetres de gruix, alimentada per energia solar, que podria arribar al "10 per cent de la velocitat de la llum".[34]

Va ser seleccionat de nou com a becari de conceptes avançats innovadors de la NASA el 2012,[35] amb una investigació d'un rover a vela per a l'exploració de Venus,[36] i el 2015 va ser el capdavanter científic en un estudi de l'NIAC per dissenyar una missió a la lluna Tritó de Neptú.[37]

Càrrecs acadèmics[modifica]

En el 2005-2006, va ser nomenat professor visitant d'astronàutica Ronald Ervin McNair a la MIT,[38] i va obtenir el premi AIAA Abe M. Zarem Educator en el 2007.[39] Landis també ha estat professor de la International Space University; el 1998 va ser professor del Departament de Mineria, Fabricació i Robòtica del Programa d'Estudis Espacials, i el 1999 va estar a la Facultat del 12è Programa d'Estudis Espacials a la Suranaree University of Technology a Nakhon Ratchasima, Tailàndia, i copresident del projecte estudiantil "Out of the Cradle"[40] També va ser professor convidat del 13è Programa d'Estudis Espacials de l'ISU a Valparaíso, Xile i el Programa d'Estudis Espacials de 2015 a Athens, Ohio.[41]

Com a escriptor, va ser un instructor del Clarion Writers Workshop a la Universitat Estatal de Michigan l'any 2001.[42] Va ser un instructor convidat al taller Launch Pad de 2012.[43]

Escrits[modifica]

Geoffrey Landis en una convenció de ciència-ficció a Amsterdam, el 2006

Ciència-ficció[modifica]

La primera història de ciència-ficció de Landis, Elemental, va aparèixer a Analog al desembre de 1984, i va ser nominat per al Premi Hugo de 1985 a la millor novel·la.[44] as well as earning him a nomination for the John W. Campbell Award for Best New Writer. En el camp de la ciència-ficció, Landis ha publicat més de 70 obres de ficció curtes i dos llibres.[45][46] El 1989 va guanyar el Premi Nebula per a la millor història curta per a "Ripples in the Dirac Sea" (Asimov's Science Fiction, octubre de 1988), el 1992 Premi Hugo per "A Walk in the Sun" (Asimov's Science Fiction, octubre de 1991), i el 2003 Hugo per la seva història curta "Falling Onto Mars" (Analog Science Fiction and Fact, July/Aug 2002).

La seva primera novel·la, Mars Crossing, Va ser publicat per Tor Books el 2000, on va guanyar un Premi Locus.[7] Una col·lecció de contes curts, Impact Parameter (and Other Quantum Realities), va ser publicat per Golden Gryphon Press el 2001 i nomenat com a destacat per la revista comercial Publishers Weekly.[47][48] També ha guanyat el Premi Analog Analytical Laboratory per a la novel·la The Man in the Mirror (2009).[49] La seva novel·la de 2010 The Sultan of the Clouds va guanyar el premi Sturgeon a la millor història curta de ciència-ficció,[50] i va ser nominat tant per als premis Nebula[51] i Hugo.[52]

Va assistir al Workshop Clarion el 1985, amb altres escriptors emergents de ciència-ficció com Kristine Kathryn Rusch, Martha Soukup, William Shunn, Resa Nelson, Mary Turzillo i Robert J. Howe.

Poesia[modifica]

Landis també ha publicat una sèrie de poemes, molts dels quals inclouen ciència-ficció o temes de ciència. Va guanyar el Premi Rhysling dues vegades, pels seus poemes "Christmas, after we all get time machines" l'any 2000 (que també va guanyar l'any 2000 el Premi Reader d'Asimov al millor poema),[53]), i per a la "Cerca" el 2009,[54] i el Premi Dwarf Stars el 2010, per al poema "Fireflies".[55] Ha guanyat el premi Lector d'Asimov al millor poema tres vegades,[56][57] el més recent el 2014, pel seu poema "Rivers".[57] El 2009 va guanyar el 2n lloc al concurs de poesia Hessler Street Fair pel seu poema "Five Pounds of Sunlight," i el primer lloc el 2010 pel "Human Potential."[58]

La seva col·lecció de poesia Iron Angels va ser publicada el 2009.[59]

Altres escrits[modifica]

Landis també ha escrit articles de no-ficció i d'articles de ciència popular, articles i columnes d'enciclopèdies per a una àmplia gamma de publicacions, inclosa Analog Science Fiction and Fact, Ciències espacials, Ciència-ficció d'Asimov, Vol espacial, i Edat de la ciència-ficció.[60] El seu article "The Demon Under Hawaii" ("El dimoni sota Hawaii") va guanyar el Premi Analog Analytical Laboratory al millor article de ciència al 1993.[49]

Premis importants[modifica]

Bibliografia[modifica]

Aquesta llista és incompleta.

Novel·les[modifica]

Ficció curta[modifica]

Col·leccions
Històries curtes
  • Ripples in the Dirac Sea
  • A Walk in the Sun
  • Falling Onto Mars
  • The Man in the Mirror 2009
  • The Sultan of the Clouds 2010
  • A Hotel in Antarctica 2014[62]
  • A Walk in the Sun
  • Impact Parameter
  • Elemental
  • Ecopoiesis
  • Across the Darkness
  • Ouroboros
  • Into the Blue Abyss
  • Snow
  • Rorvik's War
  • Approaching Perimelasma
  • What We Do Here at NASA
  • Dark Lady
  • Outsider's Chance
  • Beneath the Stars of Winter
  • The Singular Habits of Wasps
  • Winter Fire

Poesia[modifica]

Col·leccions
Llista de poemes
Title Year First published Reprinted/collected
On the semileptonic decay of mesons 2013 Landis, Geoffrey A. «On the semileptonic decay of mesons». Asimov's Science Fiction, 37, 4&5, Apr–May 2013, pàg. 107.
Rivers 2013 Landis, Geoffrey A. «Rivers». Asimov's Science Fiction, 37, 6, Jun 2013, pàg. 31.

No-ficció[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Geoffrey Landis, Physicist, NASA Glenn Research Center». Mars Exploration: Zip Code Mars. National Aeronautics and Space Administration. Arxivat de l'original el 2011-06-21. [Consulta: 26 març 2010].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Geoffrey A. Landis». geoffreylandis.com. [Consulta: 26 març 2010].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Patent Search, Geoffrey Landis». USPTO Full Text and Image Database. US Patent Office. Arxivat de l'original el 8 de febrer 2017. [Consulta: 25 març 2010].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Geoffrey Landis». NASA Glenn Academy for Space Exploration. NASA, 24-06-2009. Arxivat de l'original el 28 de maig 2010. [Consulta: 25 març 2010].
  5. ↑ «Colonization of Venus». NASA Glenn Research Center. NASA, 06-02-2003. [Consulta: 11 març 2014].
  6. ↑
    • «Impact Parameter – Geoffrey Landis». Golden Gryphon Press. [Consulta: 25 març 2010]. «This collection of his short stories, Landis's first, contains most of his award-nominated and award-winning stories, including the Hugo winner "A Walk in the Sun," a surreal survivor story set on Luna.»
    • Staff «NASA Scientist Brings Mars Stories to China». Peoples Daily Online, 10-09-2002 [Consulta: 11 març 2011]. «The US was planning to send robots to Mars in 2003, said Landis, who is also a famous science fiction writer.»
    • Staff. «SciFiPedia™ – The SciFi Encyclopedia – Home Page». scifipedia.com, 2011. [Consulta: 11 març 2011].
    • Staff «Eaton Science Fiction Conference Scheduled May 16–18, 2008». US Fed News, archived at LexisNexis. HT Media Ltd, 17-12-2007 [Consulta: 11 març 2011]. «Other notable authors who will participate are Greg Bear, Gregory Benford, David Brin, Ben Bova, Geoffrey Landis and Kim Stanley Robinson.»
    • Staff «Nexis® UK: Document». Manila Times, archived at LexisNexis, 13-06-2005 [Consulta: 11 març 2011]. «The Deep Impact mission is also significant because it illustrates the extent of science fiction's influence on space technology. "Science fiction is inspiring," confirms Geoffrey Landis, a NASA scientist who is also an award-winning science-fiction author. "Science fiction shows us things that are beyond the realm of the possible-today, that is."»
    • Berry III, John N. «Redefining Reinventing Recruiting; LJ's Picks & Pans for the 2004 Annual Conference of the American Library Association, Orlando». Library Journal, archived at LexisNexis, 01-06-2004. [Consulta: 11 març 2011]. «RUSA CODES Notable Books Council. Literary Tastes: A Notable Books Breakfast. 7—10 a.m. Authors of Notable Books selections speak to the writing experience and/or read from their works. After the breakfast, the authors will be available for signing and conversation: Ed Greenwood ("Band of Four" series), Geoffrey Landis (Mars Crossing), Vernor Vinge (A Deepness in the Sky) ....»
  7. ↑ 7,0 7,1 * «Past awards». The Nebula Awards. Science Fiction and Fantasy Writers of America. Arxivat de l'original el 4 de setembre 2012. [Consulta: 25 març 2010].
  8. ↑ Landis, Geoffrey A. «Reinventing the Solar Power Satellite». Nasa Tm-2004-212743. NASA, Glenn Research Center, febrer 2004. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2007 [Consulta: 29 d’octubre 2017].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Goddard Engineering Colloquium Announcement, October 15, 2007». Goddard Space Flight Center. [Consulta: 25 març 2010].
  10. ↑ «Geoffrey A. Landis». Selected Scientific and Technical Publications. Massachusetts Institute of Technology, octubre 2005. Arxivat de l'original el 10 de juny 2008. [Consulta: 29 d’octubre 2017].
  11. ↑ Marks, Paul «Dose of crystals could make Moon base self-sufficient». New Scientist. Reed Business Information, 22-01-2007 [Consulta: 25 març 2010].
  12. ↑ Hopkin, Michael «Mars pioneers likely to produce their own steel». The West Australian, archived at LexisNexis. West Australian Newspapers [Perth, Australia], 30-09-2008 [Consulta: 26 març 2010].
  13. ↑ American Institute of Aeronautics and Astronautics, Aerospace Power Systems Award Recipients Arxivat 2018-08-25 a Wayback Machine. (consultat 14 maig 2014)
  14. ↑ NASA Space Flight Awareness award Arxivat 2014-08-19 a Wayback Machine. (consultat 14 maig 2014)
  15. ↑ Rotary National Award for Space Achievement Foundation, 2016 Stellar Awards
  16. ↑ Link to Google scholar references
  17. ↑ G. A. Landis and J. Appelbaum, "Design considerations for Mars photovoltaic systems",Conference Record of the Twenty First IEEE Photovoltaic Specialists Conference, vol.2, pp. 1263-1270, Kissimmee, FL, 21–25 May 1990.
  18. ↑ J. Appelbaum, I. Sherman, and G. A. Landis, "Solar Radiation on Mars: Stationary Photovoltaic Array", Journal of Propulsion and Power, Vol.. 11, No. 3, May–June 1995
  19. ↑ Geoffrey A. Landis, Thomas W. Kerslake, Phillip P. Jenkins and David A. Scheiman, Mars Solar Power, NASA/TM—2004-213367, November 2004; paper AIAA–2004–5555
  20. ↑ Landis, Geoffrey A.; Jenkins, Phillip P. «Measurement of the settling rate of atmospheric dust on Mars by the MAE instrument on Mars Pathfinder». J. Geophys. Res., 105, 2000, pàg. 1855–1857. Bibcode: 2000JGR...105.1855L. DOI: 10.1029/1999JE001029.
  21. ↑ Landis, Geoffrey A. «Mars Dust-Removal Technology». Journal of Propulsion and Power, 14, 1, 1998, pàg. 126–128. DOI: 10.2514/2.5258.
  22. ↑ JPL, Meet The Mars Pathfinder Scientists, Mars Pathfinder Home Page (1997)
  23. ↑ Landis, Geoffrey A. «Adventures in the Mars Business». Analog Science Fiction and Fact. Dell Magazines, July–August 1998.
  24. ↑ «e-mail from Mars», juliol 1997. [Consulta: 27 desembre 2010].
  25. ↑ G. A. Landis, et al., "Dust Devils in Gusev Crater: A Second Year of Observations by the Spirit Rover", 7th International Conference on Mars, Pasadena, CA, LPI Contributions 1353 (2007): 3149. abstract.
  26. ↑ G. A. Landis and the MER Athena Science Team, observation of frost on the equator of Mars by the Opportunity Rover, Lunar and Planetary Science XXXVIII (2007) abstract 2423.
  27. ↑ D. I. Kaplan, et al., The Mars In-Situ-Propellant-Production Precursor (MIP) Flight Demonstration, Workshop on Mars 2001: Integrated Science in Preparation for Sample Return and Human Exploration; 54-56; NASA Johnson Space Center; Houston, TX (1999)
  28. ↑ Geoffrey A. Landis (9 gener 2012). "Design Study for a Mars Geyser Hopper" (PDF) a 50th AIAA Aerospace Sciences Conference. , Glenn Research Center, NASA. AIAA-2012-0631 [Consulta: 1r juliol 2012] ; available from NTRS as «Design Study for a Mars Geyser Hopper», 09-01-2012. [Consulta: 1r juliol 2012].
  29. ↑ G.A. Landis, "Teleoperation from Mars Orbit: A Proposal for Human Exploration," Acta Astronautica, Vol. 61, No. 1, pp 59-65; presented as paper IAC-04-IAA.3.7.2.05, 55th International Astronautical Federation Congress, Vancouver BC, 4–8 October 2004.
  30. ↑ Steven R. Oleson, Geoffrey A. Landis, Melissa L. McGuire, and George R. Schmidt, HERRO Mission to Mars Using Telerobotic Surface Exploration From Orbit, NASA/TM—2013-217414; paper AIAA–2011–0334, AIAA Space 2011 Conference & Exposition, doi:10.2514/6.2011-7343
  31. ↑ Geoffrey A. Landis, P. Cunio, T. Ishimatsu, J. Keller, Z. Khan, and R. Odegard, "Mars Sample Return with ISRU", Seventh International Conference on Mars (2007).
  32. ↑ David S. F. Porttree, "Footsteps to Mars (1993)", Wired, March 1, 2014.
  33. ↑ «NASA Institute for Advanced Concepts Phase I studies». NASA Institute for Advanced Concepts. [Consulta: 27 desembre 2010].
  34. ↑ Highfield, Roger «Reach for the stars on a beam of light». Daily Telegraph. Telegraph Media Group [Londres], 16-02-2002 [Consulta: 25 març 2010].
  35. ↑ David Szondy, "NASA announces advanced technology proposals", 'gizmag, agost 5, 2012 (Consultat agost 9, 2012)
  36. ↑ Keith Wagstaff, Time Magazine Techland blog, "What's Next for NASA? 10 Wild Newly Funded Projects" agost 14, 2012 (Consultat setembre 1, 2012)
  37. ↑ Becky Ferreira, Why We Should Use This Jumping Robot to Explore Neptune, Motherboard, agost 28, 2015 // 08:00 AM EST (Consultat setembre 14, 2014)
  38. ↑ «MIT Aero-Astro: News & Events – enews». Massachusetts Institute of Technology, octubre 2005. [Consulta: 25 març 2010].
  39. ↑ AIAA Honors & Awards: Abe M. Zarem Educator Award Arxivat 2011-01-30 a Wayback Machine. recipients (Consultat Sep. 2011
  40. ↑ ISU Summer Session Program report Out of the Cradle report, Sept, 4 1999 (Consultat setembre 11, 2011)
  41. ↑ ISU, Faculty and Lecturers Arxivat 2019-08-14 a Wayback Machine.
  42. ↑ «Clarion's Distinguished Alumni & Faculty». Clarion Science Fiction & Fantasy Writers' Workshop. The Clarion Foundation. Arxivat de l'original el 2007-01-06. [Consulta: 25 març 2010].
  43. ↑ Mike Brotherton, Launch Pad 2012 Guest Instructor will be Geoffrey Landis Arxivat 2011-10-13 a Wayback Machine. agost 29, 2011
  44. ↑ Locus Magazine, "Geoffrey A. Landis: Hands on Science", gener 2000 online version here, consultat el setembre 11, 2011)
  45. ↑ Staff. «Amazon.com: Geoffrey A. Landis: Books». amazon.com, 2011. [Consulta: 11 març 2011].This page lists a selection of Landis' works in print.
  46. ↑ Landis, Geoffrey. «Geoffrey A. Landis Bibliography». geoffreylandis.com, juliol 2010. [Consulta: 11 març 2011].
  47. ↑ «Impact Parameter – Geoffrey Landis». Golden Gryphon Press. [Consulta: 25 març 2010]. «This collection of his short stories, Landis's first, contains most of his award-nominated and award-winning stories, including the Hugo winner "A Walk in the Sun," a surreal survivor story set on Luna.»
  48. ↑ «NASA Scientists Carol Stoker and Geoffrey Landis to Speak at Mars Society Convention». The Mars Society. Arxivat de l'original el 27 de juliol 2010. [Consulta: 18 setembre 2010].
  49. ↑ 49,0 49,1 «Analog Analytical Laboratory Winners By Year». The Locus Index to SF Awards. Locus Publications. Arxivat de l'original el 21 de maig 2010. [Consulta: 26 març 2010].
  50. ↑ 50,0 50,1 Locus, McDonald and Landis Win Cambbell and Sturgeon Awards, juliol 2011 (access date agost 21, 2011)
  51. ↑ Staff. «SFWA announces the 2010 Nebula Award Nominees». sfwa.org, 2011. [Consulta: 11 març 2011].
  52. ↑ Locus, 2011 Hugo and Campbell Awards Winners (Consultat date agost 21, 2011)
  53. ↑ Locus Magazine, "Index to SF Awards," Asimov's Reader's Poll Arxivat 2011-10-16 a Wayback Machine. (consultat el setembre 11, 2011)
  54. ↑ «SFPA Grand Masters and Rhysling Winners: 1978–2009». Science Fiction Poetry Association. Arxivat de l'original el 14 de gener 2010. [Consulta: 26 març 2010].
  55. ↑ Science Fiction Poetry Association, Dwarf Stars Awards (consultat el setembre 10, 2011)
  56. ↑ Sheila Williams, Editorial Arxivat 2015-06-17 a Wayback Machine., Asimov's Science Fiction, Sept. 2012 (consultat juny 14, 2015)
  57. ↑ 57,0 57,1 Sheila Williams, Editorial Arxivat 2015-05-12 a Wayback Machine., Asimov's Science Fiction, octubre 2014 (consultat juny 14, 2015)
  58. ↑ T.M. Göttl, "Poets to grace the stage at 41st Annual Hessler Street Fair," Cleveland Poetry Examiner, maig 22, 2010
  59. ↑ «Iron Angels». Van Zeno Press page for Iron Angels. Van Zeno Press. Arxivat de l'original el 17 de juliol 2011. [Consulta: 27 desembre 2010].
  60. ↑ «Geoffrey A. Landis – Popular science writing». Massachusetts Institute of Technology. Arxivat de l'original el 2008-05-11. [Consulta: 26 març 2010].
  61. ↑ SFWA, Geoffrey A. Landis to Receive 2014 Robert A. Heinlein Award (Consultat febrer 3, 2014)
  62. ↑ Tom Jackson, Cleveland sci-fi author Geoffrey Landis appears in big new anthology Arxivat 2015-06-17 a Wayback Machine., Sandusky Register, Nov 26, 2014 (consultat el juny 14, 2015)

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Geoffrey_A._Landis&oldid=33142758»