Química farmacèutica
La química farmacèutica és una disciplina científica interdisciplinària que implica la química, la farmacologia, la biologia, la química computacional, etc. El principal objectiu és el disseny, síntesi i desenvolupament de fàrmacs. La Química Farmacèutica, també anomenada en altres àmbits (sobretot, en l'anglesa) Química Mèdica Medicinal Chemistry, o bé Química Terapèutica, tracta la identificació, la síntesi i el desenvolupament de noves identitats químiques utilitzades per a l'ús terapèutic. Això, també inclou l'estudi dels fàrmacs ja existents, les seues propietats biològiques i les seues relacions estructura-activitat qualitatives (SAR) i relacions estructura-activitat quantitatives (QSAR).
Taula de continguts |
Abast de la Química farmacèutica[modifica]
Inicialment el seu estudi se centrà fonamentalment en les modificacions químiques simples de molècules d'origen natural, però la tendència actual és a l'estudi de les interaccions dels fàrmacs amb les seves molècules diana. Això és degut a la major sofisticació dels caps de sèrie, atribuïble al desenvolupament de la Química Orgànica a les darreres dècades. Tanmateix, més recentment el gran desenvolupament de la Biologia Molecular i de l'Enginyeria genètica ha permès un estudi detallat de l'acció farmacològica les molècules diana i de les característiques del centre actiu.
La química farmacèutica és una ciència interdisciplinària, la qual combina química orgànica amb bioquímica, química computacional, farmacologia, biologia molecular, estadística i fisicoquímica.
Procés del descobriment d'un Fàrmac[modifica]
Descobriment[modifica]
El primer pas del descobriment d'un fàrmac és la identificació dels nous principis actius. Aquests principis actius poden provenir de fonts naturals, com plantes, animals o fongs, normalment amb una història d'haver estat utilitzats a la medicina tradicional.
Els principis actius poden venir també de la síntesi o hemisíntesi farmacèutica, en què els principis actius se sintetitzen completament o es modifiquen d'altres composts provinents d'aquestes fonts naturals. El gran avanç en informàtica i robòtica ha pogut accelerar i automatitzat aquest procés, amb els processos de cribatge o screeninng
Optimització[modifica]
El segon pas del descobriment d'un fàrmac és la modificació sintètica. Aquesta es realitza per a millorar les propietats biològiques del farmacòfor. La correlació quantitativa entre l'estructura química i l'activitat biològica del farmacòfor juga un paper important per a trobar "compostos principals", perquè els quals mostren el millor potencial, la millor sel·lectivitat, i la menor toxicitat. Açò inclou la possibilitat de crear profàrmacs i fàrmacs durs i tous mitjançant l'estudi del metabolisme de fàrmacs i la recerca de millores mitjançant relacions estructura-activitat qualitatives i quantitatives. Per a la optimització dels fàrmacs existents s'han de tenir en compte les diverses fases de l'acció global d'un fàrmac.
Desenvolupament[modifica]
L'últim pas és l'elecció de compost principal més adequat per a l'ús en assajos clínics. Açò inclou l'optimització de la ruta sintètica per a la producció a gran escala i la preparació de fórmules magistrals adequades.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Química farmacèutica  |
- (anglès) Current Medicinal Chemistry
- (anglès) Journal of Medicinal Chemistry
- (anglès) European Federation for Medicinal Chemistry
- (anglès) Glossari de termes utilitzats en la Química farmacèutica
- (anglès) Plana Web Química farmacèutica
- (anglès) Collection of important medicinal chemistry links
- American Chemical Society Division of Medicinal Chemistry
- European Federation for Medicinal Chemistry
- A guide to drug discovery: The role of the medicinal chemist in drug discovery — then and now, an article published in Nature Reviews Drug Discovery that gives a historical perspective of the field and insight to future directions
- Find here the medicinal chemistry summary of the pharmaceutical drug discovery patent
