Medicina tradicional xinesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Venda de productes per a MTX a Hong Kong.

La medicina tradicional xinesa o medicina xinesa (xinès 中醫, zhōngyī xué o 中藥學, zhōngyaò xué) és el conjunt de pràctiques de medicina tradicional usades a la Xina.

Particularitats[modifica | modifica el codi]

És considerada una de les formes més antigues de la medicina oriental, terme que engloba també les altres medicines d'Àsia, com els sistemes mèdics tradicionals de l'Índia, el Japó, Corea, el Tibet i Mongòlia.

Aquesta medicina es fonamenta en una estructura teòrica sistemàtica de naturalesa filosòfica. Inclou entre els seus principis l'estudi de la relació del Yin i el Yang, de la teoria dels cinc elements (wuxing) i dels sistema de circulació de l'energia qi pels meridians del cos humà.

La seva creença bàsica és que el cos humà disposa d'un sistema sofisticat per a localitzar les malalties i dirigir energia i recursos per guarir els problemes per si mateix. L'objectiu dels esforços externs ha d'enfocar-se en ajudar les funcions d'autoguariment del cos sense interferir-hi.

Actualment, la medicina tradicional xinesa està progressivament incorporant tècniques i teories de la medicina occidental, especialment els exàmens mèdics sense característiques invasives.

Tenint com a base el reconeixement de les lleis fonamentals que governen el funcionament de l'organisme humà i la seva interacció amb l'ambient seguint els cicles de la natura, busca aplicar aquesta comprensió tant al tractament de les malalties com al manteniment de la salut a través de diversos mètodes.

Tècniques terapèutiques de la medicina xinesa[modifica | modifica el codi]

Aplicació de Moxa

Són set els principals mètodes de tractament:

  1. Tui Na o Tuinà (推拿)
  2. Acupuntura (針疚)
  3. Moxa (艾炙)
  4. Ventosateràpia (拔罐)
  5. Fitoteràpia xinesa (中药)
  6. Teràpia alimentària xinesa (食療) o dietoteràpia xinesa
  7. Pràctiques físiques: exercicis integrant la meditació relacionats amb la respiració i circulació de l'energia, com el qi gong (氣功), el tai ji quan (太極拳) i altres arts marcials internes que poden contribuir al reequilibri de l'organisme. Pràctiques com el zhan zhuang (站椿), el baduanjin (八段锦)i el lian gong (练功)són realitzades actualment fora del context de les arts marcials.
Aletes de tauró

Canals col·laterals[modifica | modifica el codi]

Una de les aportacions més originals d'aquesta medicina, és el descobriment dels canals d'acupuntura. Aquests canals es poden concebre com una mena de xarxa formada per trajectes lineals molt complexa que uneix tot el cos: l'interior amb l'exterior, els diferents òrgans (zang-fu) entre si, i també uneixen els mateixos canals. Aquest descobriment, segons els xinesos, prové del fet empíric que punts acupunturals situats en trajectes lineals comuns, tenen efectes semblants, o, almenys, sobre els mateixos òrgans interns, o zones del cos.

Modernament, gràcies al desenvolupament de mesuradors de resistència elèctrica cutània molt sensibles, la seva comprovació pràctica és possible. Segons la tradició xinesa, que afirma que són vies de comunicació de qi-xue (energia-sang), resultarien una mena de "camins" pels quals l'energia (que també transmetria informació) circula. La direcció de l'energia, la seva potència i la seva natura (potenciadora, reductora, reguladora), és modificada mitjançant els punts d'acupuntura i també mitjançant la implantació d'agulles en els trajectes dels canals i fins i tot fora.

L'autèntica medicina tradicional xinesa és l'única que fa servir aquestes tècniques refinades, mentre que l'acupuntura "pobre", d'un acupuntor amb poca formació o d'un metge occudental que fa servir de forma empírica l'acupuntura, es limitarà a utilitzar les propietats més específiques e individuals dels punts. Per exemple, si punxem el punt 20 de D.M. situat a dalt de tot del crani, on s'uneixen les tres sutures cranials en sentit cap a l'esquena, s'obté un efecte hipotensor, mentre que si punxem en direcció cap a la cara, s'obté un efecte activador del sistema nerviós i hipertensor.

Punts d'acupuntura[modifica | modifica el codi]

Dates històriques de la Medicina Tradicional Xinesa[modifica | modifica el codi]

  • 4115 – 4365 aC. - Yang Shao, parentiu matrilinear; Lung Shao, parentiu patrilinear (Eliade)- condició essencial per a entendre les regles avi-fill-nét en l'estudi dels 5 elements.
  • 2600 Neijing, el manual mèdic xinès més antic conegut[1]
  • 1400 aC. - Descoberta de l'alcohol en la dinastia Sang (1800 aC. – 1100 aC.) en el nord de la Xina (Blunden; Elvin)
  • 600 aC. - Encuny de moneda de coure (Zhou) (Blunden; Elvin)
  • 513 aC.- Primera referència a la foneria de ferro (Gernet)
  • 501 a C. - Referència a 4 processos de diagnòstic mèdic.: examen de la cara, de la llengua auscultació, pols, història mèdica (Gernet)
  • 479 a C. - Data tradicional de la mort de Confuci (551 – 479) (Gernet; Eliade)
  • 436 a C. - Càlcul de l'any solar 365 dias 3, 1/4 (Gernet)
  • 289 a C. - Mort de Menci, deixeble de Confuci (Gernet)
  • 200 aC. – 0 dC. Doctrina dels 5 elements i Yin Yang. (Blunden; Elvin; Gernet)
  • 140 a C. - Primera obra d'alquímia xinesa (Gernet)
  • 160 a C. - control de l'ensenyament mèdic (Beau)
  • 28 aC. - Inici del registre sistemàtic de les taques solars (Gernet)
  • 0 – 200 dC - Primers Hospitals (Blunden;Elvin; Ronan)
  • 50 - Arribada del Budisme (Blunden; Elvin,)
  • 215-282 - El metge Zhenjiu Jiayijing de Anding – Gansu publica una síntesi i sistematització del Nei jing definint noms per a 348 ponts (Fu weikang)
  • 300 (segle IV) - Publicació de Ge Gong on es refereix a la moxa com all i sal per a infeccions (Fu weikang)
  • 600 - Publicació tipogràfica sobre acupuntura (Ronan)
  • 618-917 - Dinastia Tang creació de l'Institut de Medicina Imperial (Tai Yi Shu) amb departaments separats d'acupuntura, moxa i farmacologia (Fu weikang)
  • 624 - Inici dels exàmens sistemàtics controlats per l'estat.
  • 900 - Impressió amb blocs de fusta (Ronan;Blunden;Elvin)
  • 1000 - Impressió amb tipus mòbils (Blunden;Elvin)
  • 1200 - impressió d'il·lustracions (botànica) (Ronan)
  • 1500 - Hospitals de colònies de leprosos (Ronan)
  • 1518-1593 (segle XVI) - El metge Li Shizhen publica Compendi de matèria mèdica (Ben Cao Gang Mu) inclou farmacopea detallada amb 443 productes derivats d'animals; 1074 vegetals i 354 productes minerals (Fu weikang; Beau)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. York, William H. Health and Wellness in Antiquity Through the Middle Ages (en anglès). ABC-CLIO, 2012, p. 29. ISBN 0313378657. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Medicina tradicional xinesa