Rosalía de Castro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rosalía de Castro

Rosalía de Castro
Naixement 24 de febrer de 1837
Santiago de Compostel·la
Mort 15 de juliol de 1885 (als 48 anys)
Padrón
Sepultura Panteón de Galegos Ilustres (Santo Domingo de Bonaval, Santiago de Compostel·la)
Ocupació Poetessa i novel·lista

Rosalía de Castro (Santiago de Compostel·la, 24 de febrer del 1837 - Padrón (la Corunya), 15 de juliol del 1885), fou una poetessa i novel·lista en llengua gallega i castellana. Es tracta de la figura central del rexurdimento de la literatura gallega al segle XIX, autora de Cantares gallegos (1863), obra fundacional d'aquest, ja que és un dels primers llibres enterament escrits en gallec de l'Edat Contemporània.

Vida[modifica | modifica el codi]

Va ser batejada amb els noms de María Rosalía Rita. Filla de mare soltera (María Teresa de la Cruz de Castro), pertanyent a la baixa noblesa gallega, tradicionalment s'ha estat sostenint que el seu pare va ser el sacerdot José Martínez Viojo, si bé no hi ha cap prova documental sobre la paternitat d'aquest. Contràriament al que hom va dir durant dècades -que s'havia criat amb les seves ties paternes a l'aldea d'Ortoño, passant a viure amb la seva mare als 10 anys-, després dels treballs portats a terme per Victoria A. Ruiz de Ojeda sabem que la infantesa de Rosalía va transcórrer sempre al costat de sa mare, a Padrón. Traslladades mare i filla a Santiago de Compostel·la -a una edat difícil de precisar-, en tot cas, Rosalía ja figura, als 17 anys, com a partícip de les activitats del "Liceo de San Agustín". En aquella època, sabem que li agradaven el dibuix, la música i la declamació i, de fet, va participar com a actriu en representacions no professionals. Contrau matrimoni amb Manuel Murguía, erudit cronista de Galícia que va conèixer a Madrid. L'any següent dóna a llum la seva primera filla, Alejandra, la qual seguiran sis fills més. Viu dedicada a la seva llar, als fills i al marit, però, a causa dels variats llocs de Murguía, el matrimoni viu llargues temporades separat. Això no va ser un impediment perquè el seu marit fos no només qui va donar a la impremta els seus Cantares gallegos, sinó un impulsor constant de l'obra de Rosalía. Va canviar de domicili diverses vegades, entre Madrid i Simancas, però en cap lloc no es va trobar millor com en a seva Galícia natal, d'on no va sortir a partir del 1868.

Rosalía no va gaudir mai d'una bona salut, va estar lluitant sempre contra la malaltia i sovint amb una certa penúria. En les seves obres hom pot apreciar la seva gran personalitat, el seu caràcter vigorós i una profunda empatia amb els desvalguts (en concret, amb l'emigració dels camperols gallecs).

Va morir de càncer als quaranta-vuit anys a sa casa de Padrón, que avui és un museu. Malgrat que va demanar que les seves despulles descansessin en el seu cantat cementiri d'Adina, a Iria Flavia, el 1891 el seu cos va ser exhumat i traslladat al Panteón de Galegos Ilustres a l'Església de Santo Domingo de Bonaval (Santiago de Compostel·la), on es troba actualment (2008).

Obra[modifica | modifica el codi]

L'obra de Rosalía té una gran importància en el renaixement cultural de la literatura gallega (conegut com "O Rexurdimento") amb el qual es va posar fi a diversos segles en els quals pràcticament no es van publicar obres literàries en gallegc ("Os Séculos Escuros"). A pesar del seu paper fonamental dins de la literatura gallega, també va compondre obres de gran rellevància en llengua castellana.

Després del romanticisme de La Flor (1857) i el sentimentalisme d'A mi madre (1863; escrit després de la mort de sa mare), la publicació de Cantares gallegos el 1863 suposa un esdeveniment cultural de primer ordre en el panorama literari en llengua gallega.

Conseqüència del movimient europeu en pro de les cultures autòctones i tradicionals, l'obra s'inspira en el Libro de los cantares (1852) d'Antonio Trueba, i glossa per mitjà d'una narració versificada un cant popular. En aquesta obra s'enfoca en la vida del poble gallec assumint un punt de vista relacionat amb els gustos folclòrics del Romanticisme.

Follas novas (1880) és el títol de la seva darrera col·lecció de poemes en gallec i conté la seva manera de veure la vida, la seva essència vital i el seu missatge de denúncia social.

La seva obra mestra en castellà, i l'última obra que va publicar en vida, és En las orillas del Sar (1884), versos de to íntim, d'estranya penetració i de profunda ressonància humana.

Inexplicable angustia
hondo dolor del alma,
recuerdo que no muere,
deseo que no acaba...

El conjunt de l'obra de Rosalía de Castro gira entorn de tres temes bàsics: la visió costumista de la Galícia rural, el contingut metafísic proper a la filosofia existencial, i la denúncia de les condicions socials del camp gallec, que obliguen a l'emigració. Rosalía Mereix ser considerada, al costat de Gustavo Adolfo Bécquer, la precursora de la modernitat poètica impulsada per la creença en la puresa de formes i idees, en la sinceritat, en el despullament retòric i en l'experimentació rítmica i mètrica.

La data d'aparició de Cantares Gallegos es commemora cada any durant el Dia de les Lletres Gallegues. Aquesta diada es va instituir el 1963 en la celebració del centenari de la publicació de l'obra de Rosalía. De llavors ençà, cada 17 de maig se celebra a Galícia l'efemèride de la dita aparició dedicant el dia a un autor significatiu per a la cultura gallega.

Obra poètica[modifica | modifica el codi]

Estàtua de Rosalía al Paseo da Ferradura a Santiago

Obra en prosa[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Rosalía de Castro a Viquitexts, la biblioteca lliure.