15 de juliol
| << | Juliol 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs. Queden 169 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1240 - Cullera (la Ribera Baixa): Jaume I conquereix la vila.
- 1693 - Segona Germania: Batalla de Setla de Nunyes.
- 1982 - País Valencià: Es publica al DOGV l'Estatut d'Autonomia del País Valencià. Havia entrat en vigor el dia 10, amb la seva publicació en el BOE.
- 1986 - València: Naix el València Basket Club.[1]
- 2008 - Madrid (Espanya): Per primera vegada, el govern d'Espanya publica les balances fiscals, que demostren que les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i Madrid són els territoris d'Espanya amb més dèficit.
- Resta del món
- 1099 - Jerusalem: Els cristians conquereixen Jerusalem, immersos a la Primera Croada.
- 1210 - Vescomtat de Carcassona: Inici del Setge de Menerba durant la Croada albigesa.[2]
- 1969 - Estats Units: es publica el nº1 de Vampirella de Warren Publishing, on es produeix la primera aparició del personatge que dona nom a la revista.
- 2010 - Argentina: S'aprova el matrimoni igualitari.
- 2012 - Corea del Sud: S'estrena la cançó Gangnam Style.[3]
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1854 - Sant Feliu de Codines: Sebastià Farnés i Badó, advocat, taquígraf, escriptor i folklorista català (m. 1934).
- 1875 - València, l'Horta: Joaquim Dualde i Gómez, advocat i polític valencià, ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, 1934-1935) durant la Segona República Espanyola (m. 1963).
- 1889 - Sabadell: Dolors Miralles i Valls, pedagoga i promotora dels drets laborals de la dona (m. 1981).[4]
- 1896 - Sabadell: Pau Abad i Piera, inventor i industrial, pioner de l'enginyeria electrònica a Catalunya (m. 1981).
- 1898 - Barcelona: Frederic Escofet i Alsina militar català al servei de la Generalitat de Catalunya abans i durant la Guerra civil espanyola (m. 1987).
- 1909 - Barcelona: Francesc Mitjans i Miró fou un arquitecte i urbanista català (m. 2006).
- 1925 - Igualada: Josep Mussons i Mata, empresari i dirigent esportiu català.
- 1939 - València: Amparo Valle Vicente, actriu valenciana de cinema, televisió i teatre, i també directora teatral (m. 2016).[5]
- 1943 - Aldaia: Vicente Guillot Fabián, futbolista valencià.
- 1951 - València: Joan Lerma i Blasco, primer president de la Generalitat Valenciana designat per les Corts Valencianes (1983-1995) i Ministre d'Administracions Públiques d'Espanya (1995-1996).
- 1954 - Barcelona: Flora Vilalta i Sospedra, mestra i política catalana.[6]
- 1962 - Barcelona: Anna Sureda i Balari, metgessa hematòloga barcelonina.
- 1978 - Figueresː Anna Teixidor i Colomer, periodista, historiadora, autora de diverses publicacions i documentals catalana.[7]
- Resta del món
- 1606 - Leiden, Països Baixos: Rembrandt van Rijn, pintor holandès (m. 1669).[8]
- 1613 - Kunshan, Jiangsu, Xina: Gu Yanwu, filòsof i historiador xinès (m. 1682).[9]
- 1779 - Nova York (EUA): Clement Clarke Moore, professor estatunidenc de literatura oriental i grega al Columbia College i l'autor a qui s'atribueix A Visit from St. Nicholas (m. 1863).[10]
- 1848 - París (França): Vilfredo Pareto, economista i polític italià, sobretot conegut per la teoria de l'òptim de Pareto (m. 1923).[11]
- 1858 - Moss Side, Manchester: Emmeline Pankhurst, pionera del feminisme i del vot femení (m. 1928).[12]
- 1873 - Amsterdam: Anna Cramer, compositora holandesa (m. 1968).[13]
- 1889 - San Francisco, Califòrnia, Estats Units: Marjorie Rambeau, actriu estatunidenca (m. 1970).[14]
- 1892 - Berlín, Imperi Alemany: Walter Benjamin, assagista, crític literari, traductor i filòsof d'origen jueu, col·laborador de l'Escola de Frankfurt (m. 1940).
- 1894 - Syracuse, Nova Yorkː Thérèse Bonney, fotoperiodista, fotògrafa de guerra i publicista nord-americana (m. 1978).[15]
- 1899 - Dublín (Irlanda): Seán Lemass, polític irlandès del Fianna Fáil i Taoiseach (Primer Ministre) de la República d'Irlanda del 1959 al 1966 (m. 1971).[16]
- 1905 - Allenhurst: Dorothy Fields, llibretista i lletrista americana (m. 1974).[17]
- 1907 - Anbu, Guangdong, Xina: Chen Bo'er, cineasta i feminista (m. 1951).
- 1915 - Sauce, Corrientes: Alicia Zubasnabar, fundadora d'Àvies de Plaza de Mayo (m.2008).[18]
- 1918 - Lethbridge, Alberta, Canadà: Bertram Brockhouse, físic canadenc, Premi Nobel de Física de l'any 1994 (m. 2003).[19]
- 1919 - Dublín (Irlanda, llavors Regne Unit): Iris Murdoch, escriptora i filòsofa britànica, nascuda irlandesa (m. 1999).[20]
- 1921 -
- Fort Worth, Texas, EUA: Robert Bruce Merrifield, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1984 (m. 2006).[21]
- Blyth, Northumberland, Anglaterraː Jean Heywood, actriu anglesa (m. 2019).[22]
- 1922 - Nova York (EUA): Leon Max Lederman, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1989 (m. 2018).[16]
- 1926 - Caseros, província de Buenos Aires: Leopoldo Galtieri Castelli, militar argentí que va ocupar de facto la presidència de la Nació entre 1981 i 1982, durant el període conegut com a Procés de Reorganització Nacional (m. 2003).
- 1930 - El-Bihar, Algèria: Jacques Derrida, filòsof francès nascut a Algèria (m. 2004).[23]
- 1933 - Milà, Itàlia: Guido Crepas, autor de còmic (m. 2003).
- 1934 - Accrington (Anglaterra): Sir Harrison Birtwistle, compositor anglès.[24]
- 1939 - Boliqueime, Loulé, Portugal: Aníbal António Cavaco Silva, 6è President de la República Portuguesa des de la Revolució dels Clavells.[16]
- 1943 - Belfast, Irlanda: Jocelyn Bell, astrofísica nord-irlandesa descobridora dels púlsars.[25]
- 1946 - Tucson: Linda Ronstadt, cantant nord-americana de rock, country, òpera lleugera i música llatina.[26]
- 1949 - Halmstad, Suècia: Carl Bildt, polític suec, primer ministre de Suècia des de 1991 fins a 1994.[16]
- 1950 - Atenes: Arianna Huffington, autora de columnes periodístiques i co-fundadora de The Huffington Post.[27]
- 1952 - Sault Sainte Marie, Michigan, EUA: Terry O'Quinn actor estatunidenc.
- 1954 - Bell Ville, Córdoba, Argentina: Mario Alberto Kempes, futbolista argentí.
- 1956 - Manchester, Regne Unit: Ian Curtis, cantautor i líder del grup musical Joy Division (m. 1980).
- 1966 - París, Alts del Senaː Irène Jacob, actriu francosuïssa. Premi a la interpretació femenina al Festival de Canes 1991.[28]
- 1975 - Leningrad, URSS: Margarita Meklina, contista i novel·lista que resideix entre Europa i els Estats Units.[29]
- 1977 - Montepulciano, Itàlia: Rachele Bastreghi, cantautora italiana, component del grup Baustelle.
- 1981 - Kaunas, Lituània: Marius Stankevičius, futbolista.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1968 - Valls: Antoni Muset i Ferrer, escriptor i poeta català (n. 1892).
- 1978 - Canet de Mar: Joan Dotras i Vila, compositor, músic i pedagog català (n. 1900, Barcelona).
- 1979 - Sitges, Garraf: Josep Carbonell i Gener, escriptor, promotor cultural i patriota català (n. 1897).
- 2002 - Vic: Francesc Casanovas i Martí, fundador del Seminari del Poble de Déu.
- 2003 - Barcelona: Roberto Bolaño, novel·lista i poeta xilè (n. 1953).[30]
- 2023 - Barcelona: Francisco Ibáñez Talavera, dibuixant català de còmics, creador de Mortadel·lo i Filemó (n. 1936).
- Resta del món
- 1542 - Florènciaː Lisa Gherardini, Monna Lisa, dama florentina model del retrat La Gioconda, de Leonardo da Vinci (n. 1479).[31]
- 1802 - Santo Domingo: Louis Fréron, polític i periodista francès, representant a l'Assemblea Nacional durant la Revolució Francesa (n. 1754).
- 1857 - Viena, Àustria: Carl Czerny, professor de piano, compositor, pianista, teòric i historiador austríac (n. 1791).[32]
- 1885 - Padrón, la Corunya: Rosalía de Castro, poetessa i novel·lista en llengua gallega i castellana.[33]
- 1892 - Weimar: Victoria Åberg, pintora paisatgista finlandesa de l'Escola de Düsseldorf.[34]
- 1904 - Badenweiler, Alemanya: Anton Txékhov, dramaturg (n. 1860).[35]
- 1907 - Minhou, Fujian (Xina): Qiu Jin, escriptora xinesa (n. 1875)[9]
- 1919 - Berlín, Alemanya: Hermann Emil Fischer, químic alemany, Premi Nobel de Química 1902 (n. 1852).
- 1927 - Dublín: Constance Markievicz, política irlandesa, revolucionària nacionalista, sufragista i socialista (n. 1868).[36]
- 1958 - Bagdad (Iraq): Nuri al-Said, polític iraquià durant el mandat britànic i el regne de l'Iraq (n. 1888).[16]
- 1961 - Moscouː Nina Bari, matemàtica soviètica coneguda pel seu treball sobre sèries trigonomètriques (n. 1901).[37]
- 1977 - Madrid, Espanya: Bing Crosby, cantant, ballarí i actor nord-americà (n. 1903).
- 1983 - Las Vegas, Nevada (EUA): Harry James, trompetista i director d'orquestra nord-americà (n. 1916).[38]
- 1990 - Londres: Margaret Lockwood, actriu de teatre, cinema i televisió britànica (n. 1916).[39]
- 2009 - Gàzi-Iurt, Ingúixiaː Natàlia Estemírova, periodista i activista pels drets humans russa assassinada (n. 1958).[40]
- 2017 - Los Angeles, Estats Units: Martin Landau, actor estatunidenc.
Festes i commemoracions[modifica]
Santoral[41][modifica]
Església Catòlica[42][modifica]
- Sants i beats al Martirologi romà (2011): Vladímir I de Kíev, rei (1015); Bonaventura de Bagnoregio, cardenal (1274); Eutropi, Zòsima i Bonosa, màrtirs (s. I); Fèlix de Thibiuca, bisbe i màrtir (303); Catulí diaca, i Genar, Florenci, Júlia i Justa, màrtirs (303); Jaume de Nisibis, bisbe (338); Abudemi, màrtir (s. IV); Felip, Zenó, Narseu i màrtirs d'Alexandria (s. IV); Gumbert d'Ansbach, abat (s. VIII); Plequelm de Niederrhein, bisbe (713); Josep de Tessalònica, bisbe i himnògraf (832); Atanasi de Nàpols, bisbe (862); Ansuer de Ratzeburg, abat (1066); David de Västerås, abat (1082); els 40 Màrtirs de Tazacorte, jesuïtes (1570); Pompilio Maria Pirrotti, escolapi (1766); Pere Nguyen Ba Tuan, prevere màrtir (1838); Andreu Nguyen Kim Thong Nam, màrtir (1855).
- Beats: Ceslau de Breslau, dominic (1242); Bernat II de Baden, marcgravi (1458); Anne-Marie Javouhey, fundadora (1851); Antoni Beszta-Borowski, prevere màrtir (1943).
- Sants no inclosos al Martirologi: Antíoc i Ciríac de Sebaste, màrtirs (s. III); Retici d'Autun, bisbe (334); Barhadbesaba d'Arbela, màrtir (355); Evrònia de Troyes, verge (s. V-VI); Etern d'Évreux, bisbe (ca. 660); Donevald d'Ogilvy, eremita (716); Benet d'Angers, bisbe (820); Adelard el Jove, monjo de Corbie (824), Bertí de Luxeuil, monjo; Haruc de Verden, bisbe (ca. 830); Regiswinda de Lauffen, nena (839); Edita de Polesworth, abadessa (925); Felicíssim de Mosciano, eremita (1092); translació de les relíquies de Rosalia de Palerm; Valentina de Nevers, màrtir.
- Beats: Otger de Niederrhein, diaca (ca. 700); Michel-Bernard Marchand, màrtir.
- Venerables: Egí d'Augsburg, abat (1120); Rudolf Lunkenbein, missioner màrtir (1976).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Pere Aimill, bisbe.
Esglésies orientals (segons el calendari gregorià)[modifica]
El dia correspon al 2 de juliol del calendari julià
Església Apostòlica Armènia[modifica]
- 26 Margats: Festa de l'Arca de l'Aliança construïda per Moisès; festivitat de la caixa que guardava el vel de la Mare de Déu.
Església Copta[modifica]
- 8 Abib: Abirom i Atom de Senbat, màrtirs; Bimanó de Banklaos, màrtir; Bixoi de Scetes, monjo; Blana de Bara, màrtir; Karas, germà de Teodosi el Gran.
Església Ortotoxa Siríaca[modifica]
- Bisoes (Bišwi) el Gran, abat; Cir, abat; Daniel de Scetes; Sergi Amfipàtor d'Edessa, bisbe (591); dedicació de l'oratori de l'apòstol Tomàs
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)[modifica]
- Se celebren els corresponents al 28 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)[modifica]
Corresponen als sants del 2 de juliol del calendari julià.
- Sants: Juvenal de Jerusalem, patriarca (458); Arseni de Tver (1409); Foci de Kíev, metropolità (1431); Esteve el Gran de Moldàvia, príncep (1504); Juvenal, protomàrtir d'Alaska (1796); Lampros de Makri, màrtir (1835); Sergei Florinskij de Rakvere, màrtir (1918); Zacaries el Vell de Moscou (1936).
Església Evangèlica d'Alemanya[modifica]
- Bonaventura de Bagnoregio, cardenal.
Esglésies anglicanes[modifica]
- Swithun de Winchester, bisbe; Bonaventura de Bagnoregio, cardenal.
Referències[modifica]
- ↑ «El València Basket compleix 35 anys». À Punt, 15-07-2021. [Consulta: 15 juliol 2021].
- ↑ Roquebert, Michel. L'épopée cathare (en francès). volum I : L'invasion 1198-1212. París: Perrin, 2006, p. 503. ISBN 978-2-262-02405-5.
- ↑ Shin, Hyunjoon; Lee, Seung-Ah. Made in Korea: Studies in Popular Music. Taylor & Francis, 2016-09-13. ISBN 978-1-317-64574-0.
- ↑ Berenguer Garrigós, Arnau. «Miralles i Valls, Dolors». Història de Sabadell S.XIX-XX, 28-07-2019. [Consulta: 8 novembre 2020].
- ↑ «Amparo Valle - Biografía». Biografías.es. [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ Diputats de la VIII legislatura. 172. Vilalta i Sospedra, Flora. Parlament de Catalunya, pàg. 156.
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Anglés: Impremta Pagès, 2009, p. 907. ISBN 9788496747548.
- ↑ «Rembrandt | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ 9,0 9,1 Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «Clement Clarke Moore | American scholar and author» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «PARETO, Vilfredo in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-07-27. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Emmeline Pankhurst | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «The engimatic Anna Cramer». Cocertzender, 28-08-2019. [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ Nissen, Axel. Mothers, Mammies and Old Maids: Twenty-Five Character Actresses of Golden Age Hollywood (en anglès). McFarland, 2014-01-10, pàg. 166-175. ISBN 978-0-7864-9045-5.
- ↑ «Bonney (Thérèse) papers» (en anglès). The Online Archive of California. [Consulta: 12 desembre 2022].
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Dorothy Fields | The Stars | Broadway: The American Musical | PBS» (en anglès). [Consulta: 25 febrer 2019].
- ↑ Bravo, Sebastián. «El Congreso de la Nación distinguió a la primera Abuela de Plaza de Mayo correntina» (en castellà). Diario El Litoral, 29-11-2007. [Consulta: 5 maig 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1994» (en anglès americà). [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Iris Murdoch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1984» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ Hayward, Anthony. «Jean Heywood obituary» (en anglès). The Guardian, 07-11-2019. [Consulta: 29 maig 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jacques Derrida» (en francès). [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Jocelyn Bell Burnell» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ McCall, Michael; Rumble, John; Kingsbury, Paul. The Encyclopedia of Country Music (en anglès). Oxford University Press, 2004-12-16. ISBN 978-0-19-984044-1.
- ↑ Goodman, Leah McGrath. Arianna Huffington: Media Visionary and Wellness Evangelist (en anglès). Orion, 2020-03-26. ISBN 978-1-4746-1072-8.
- ↑ «Irène Jacob». HSB Noticias | Grupo Editorial El Periodico. Arxivat de l'original el 2021-05-13. [Consulta: 13 maig 2021].
- ↑ «Margarita Méklina» (en rus). Новая карта русской литературы (Un nou mapa de la literatura russa). [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Roberto Bolaño | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Descubren la casa donde nació la Mona Lisa en 1479» (en castellà). 20 minutos, 23-04-2007. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ Plantinga, Leon, revisat per Luca Lévi Sala. «Clementi, Muzio [Clementi, Mutius Philippus Vincentius Franciscus Xaverius]». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.40033 [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Mayoral, Marina. «Biografía - Rosalía de Castro» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ Kruskopf, Erik. «Åberg, Victòria» (en finès). Uppslagsverket Finland. [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ «Anton Chekhov | Biography, Plays, Short Stories, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Constança Markievicz». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ O'Connor, JJ; Robertson, EF. «Nina Bari - Biography» (en anglès). MT MacTutor. Escola de Matemàtiques i Estadística Universitat de St Andrews, Escòcia, maig 2010. [Consulta: 28 setembre 2021].
- ↑ «Harry James | American musician» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «Margaret Lockwood» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Assassinada una activista de drets humans que investigava els casos de segrestos a Txetxènia». El Periódico, 15-07-2015 [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Kalender - 15. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:15 de juliol. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 15 de juliol |