Corts Valencianes
| Corts Valencianes | |
|---|---|
| VIII Legislatura | |
 |
|
| Tipus | |
| Tipus | Unicameral |
| Líders | |
| President | Juan Cotino, PPCV des de 9 de juny de 2011 |
| Vicepresident primer | Alejandro Font de Mora, PPCV des de 9 de juny de 2011 |
| Vicepresident segon | Ángel Luna, PSPV des de 9 de juny de 2011 |
| Cap de l'oposició | Jorge Alarte, PSPV des de 16 de juny de 2011 |
| Estructura | |
| Membres | 99 |
 |
|
| Grups polítics | PPCV (55) EUPV (5) |
| Elecció | |
| Sistema de votació | Representació proporcional |
| Última elecció | 22 de maig de 2011 |
| Lloc de Reunió | |
 |
|
| Palau de Benicarló | |
| Lloc web | |
| www.cortsvalencianes.es | |
Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià. Tenen com a seu el Palau de Benicarló (o Palau dels Borja), a la ciutat de València, però es poden reunir a qualsevol punt del territori valencià.
Taula de continguts |
[modifica] Història
Després de la conquesta i durant el regnat de Jaume I, les necessitats econòmiques i militars de la Corona motivaren algunes reunions del rei amb representants dels tres grups estamentals: la noblesa, el clergat i els grups urbans de les viles reials (controlat per la burgesia), per tal d'obtenir prestacions militars o econòmiques. Les necessitats econòmiques motivaven aquestes reunions, i a principi del segle XIV ja es pot parlar d'una constitució estable i definitiva de les Corts del regne de València.
No obstant això, de les del regnat de Jaume I, la més importants d'aquestes reunions fou la de l'any 1261 a València, en la qual el rei jurà i promulgà els Furs. Com a mostra de la importància econòmica per a la corona de les Corts, el rei va jurar els furs a canvi de 48.000 sous, que li van fer la ciutat de València, els llocs i viles de l'horta de València que pertanyien a clergues i nobles, i les viles de Castelló de la Plana, Vilafamés, Onda, Llíria, Corbera, Cullera i Gandia.
En aquestes Corts, el rei Jaume I instaurà als seus successors l'obligació de celebrar Cort general a València al principi de cada regnat, dins un mes d'haver arribat a la ciutat. Aquesta norma es va reiterar en unes altres Corts el 1271, celebrades també per Jaume I, i, més tard, pel seu fill, Pere el Gran, que va acotar la convocatòria de les corts al primer mes de cada regnat. Aquestes eren les úniques reunions preceptives, però el rei reunia les Corts en altres ocasions, quan tenia necessitat.
El 1302, Jaume el Just establí l'obligatorietat de la seua celebració cada tres anys. Més tard, Pere el Cerimoniós, a les Corts de València de 1336, va confirmar aquesta celebració triennal, precisant que s'havia de fer per Tots Sants (1 de novembre).
És durant el segle XIII i els principis del XIV quan s'hi van afegir la resta de viles i llocs del regne de València, fins les corts de 1329, on es va aconseguir una representativitat territorial completa, sent ja les corts de tot el regne.
A partir d'aquest moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sino que es reunien unes o altres segons els temes tractats. No obstant això, la representació era generalment gran. Per exemple, a les Corts de València, de l'any 1510: Ademús, Alacant, Alcoi, Alpont, Alzira, Biar, Bocairent, Borriana, Cabdet, Castelló de la Plana, Castielfabib, Cullera, Llíria, Morella, Ontinyent, Oriola, Penàguila, Peníscola, València, la Vila Joiosa, Vila-real, Xàtiva, Xèrica i Xixona.
Les Corts de València de l'any 1418 creen la Generalitat, amb una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitan segle XV a on les institucions valencianes estaven plenament consolidades.
Amb la unificació de les corones de Castella i d'Aragó, les Corts del regne de València van perdent lleugerament poder i es convoquen menys freqüentment durant el segle XVI, i es fa més palés al segle XVII. De fet, la decadència és clara i es darreres foren celebrades a València l'any 1645. Finalment, després de la Guerra de Successió Espanyola el 1707 i els Decrets de Nova Planta, s'abolí el dret valencià i amb ell el regne.
Les Corts ja no foren convocades ni celebrades fins a la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de 1982. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com cambra legislativa representativa amb sufragi universal. La cambra s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de València, fet que s'ha impulsat en les últimes legislatures.
[modifica] Organització, normativa i composició
Segons l'Estatut d'Autonomia del País Valencià, les Corts són la institució de la Generalitat Valenciana que representa el poble valencià, a través dels seus parlamentaris, elegits per mitjà de sufragi universal directe, lliure i secret.
La denominació de les Corts s'origina en la voluntat de la recuperació de la denominació històrica, però el sistema de representació, competències i funcionament no són similars a les de les Corts històriques, que representaven els tres braços -eclesiàstic, militar (noblesa) i reial- (Vegeu més avall la història de les corts).
L'Estatut d'Autonomia parla fonamentalment de les Corts al capítol II, títol II, encara que en també hi ha referències a altres articles. L'Estatut simplement indica la composició de les Corts, les seues funcions, els principis bàsics del sistema electoral, i fa un esbós general de l'Estatut dels Diputats. De les lleis que desenvolupen l'Estatut, el "Reglament de les Corts Valencianes" regula l'organització i el funcionament de les Corts. El primer Reglament de les Corts s'aprovà en l'etapa transitòria. Des d'eixe moment el reglament de la cambra s'ha modificat en diverses ocasions, sent la redacció actual aprovada el dia 30 de juny de 1994.
L'Estatut d'Autonomia estableix que les Corts es componen d'un nombre mínim de 99 diputats, sent la província la circumscripció electoral; els escons es distribueixen en 35 diputats per la circumscripció d'Alacant, 24 diputats per la de Castelló i 40 diputats per la de València. Per altra banda, la Llei Electoral Valenciana estableix que per a poder obtindre un escó, els candidats han de formar part d'una llista que supere, en nombre de vots, el 5% dels total d'emesos a tota la comunitat autònoma. Açò ha deixat fora de la cambra valenciana a algunes representacions polítiques que s'han quedat fregant aquest límit. Per a les llistes que superen el 5%, el sistema de què s'utilitza és la regla D'Hondt.
[modifica] Llistat de diputats
[modifica] Composició al llarg de la història
[modifica] Presidents
| No. | Nom | Imatge | Inici | Fi | Partit |
|---|---|---|---|---|---|
| 1. | Antoni Garcia Miralles | 1983 | 1995 | PSPV | |
| 2. | Vicente González Lizondo | 1995 | 1996 | UV | |
| 3. | Hèctor Villalba i Chirivella | 1996 | 1999 | UV | |
| 4. | Marcela Miró Pérez | 1999 | 2003 | PPCV | |
| 5. | Julio Francisco de España Moya | 2003 | 2007 | PPCV | |
| 6. | María Milagrosa Martínez Navarro |  |
2007 | 2011 | PPCV |
| 7. | Juan Gabriel Cotino Ferrer | 2011 | actualitat | PPCV |
